REDACCIÓ31 Gener, 2018
No trobo les paraules adequades per qualificar l’atzucac en què es troba la política catalana. No puc entendre què estan fent els nostres representants polítics i tinc dificultats per comprendre el paper dels magistrats del Tribunal Constitucional que se suposa que haurien de ser l’àrbitre i no actuar com a part implicada. No m’agrada en absolut la imatge que s’està donant de la política catalana.
Com a guió d’una pel·lícula està força bé, perquè la realitat supera amb escreix la ficció, però no em sembla que el nostre futur s’embarranqui en la presa de possessió de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. És obvi que no estic satisfet amb la postura desafiant i provocadora del govern central. Lamento que ningú decideixi asseure’s i pensar en els interessos de la ciutadania. Tot això ja s’arrossega des de fa massa temps.
Cada dia que passa, la nostra democràcia s’afebleix i el 155 guanya més força i personalitat. Tot plegat és penós i en alguns casos ratlla el ridícul. És un despropòsit. Em temo que aviat l’article que ha vingut a dinamitzar les nostres institucions es veurà amb normalitat i conviurà impunement i naturalment a Catalunya, donant poder al bloc constitucionalista que aposta per la centralització de l’estat. Carles Puigdemont és el president legítim de Catalunya, d’això no en tinc dubtes, però entenc que aquest desafiament i l’enfrontament amb les institucions judicials seran infructuosos.
L’estat no tindrà miraments a l’hora de fer actuar tota la seva força (i si s’escau violència) contra els catalans i de fer servir la justícia (sobretot el Tribunal Constitucional), el seu braç armat.
La decisió del president del Parlament d’ajornar el ple d’investidura és el símbol de la resistència política i ho trobo encertat. La solució implica buscar fissures en la llei capaces de marejar el govern de l’estat i posar en evidència els seus tics poc democràtics. Insisteixo que aquesta batalla només es guanyarà al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats. Hem de tenir una veu potent a Madrid per defensar els nostres interessos com a poble. Cas contrari, l’esforç serà ingloriós.
La incertesa i la improvisació són els pitjors enemics de la política, sobretot si el que pretenem és sortir de l’atzucac en què ens trobem. Aquest desconcert no afavoreix cap de les parts i encara menys el país. Necessitem normalitat i tranquil·litat i no continuar amb un guió amb un final en obert. Una convocatòria electoral és el que menys ens convé…
Ricard CHECA
Periodista
El president i líder de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, ha defensat aquest dimecres després de la publicació a Tele 5 de les seves converses amb l’exconseller de Salut, Toni Comín, que és “humà” i té moments de dubte, però que no farà cap pas “enrere”.
L’1 d’octubre de 2017, a Tarragona vam viure atacs indiscriminats per part de professionals de la violència armats amb porres i escopetes llançadores de pilotes de goma, prohibides a Catalunya. Res que no se sàpiga ja i res que no passés a molts altres llocs de Catalunya aquell dia. Nosaltres, com la resta de gent del país, aquell dia, anàvem desarmades i vam exercir el nostre dret de desobediència civil davant la decisió injusta de no deixar-nos votar posant-hi el cos, sense respondre amb violència als seus cops i fent ús dels drets democràtics que encara tenim. Va ser la demostració més gran vista mai a la ciutat de resistència civil no violenta, sense cap mena de dubte. L’Institut de Sant Pere i Sant Pau va ser el nostre, fins que la intervenció d’un desplegament policial immens el va obligar a tancar mentre demanàvem als policies desplaçats fins a allà que ens deixessin passar i aturessin l’atac contra les instal·lacions escolars exercit amb malls i tenalles; i el que se suposava que arribaria contra persones de totes les edats dins del col·legi, que sortosament no s’arribà a produir.
Els centres educatius d’arreu han celebrat aquest dilluns el Dia de la Pau, en un moment en què la violència s’ha convertit en un dels malsons de la societat. La violència, en tots els seus àmbits, és una de les grans preocupacions dels governants i dels educadors.
Acompanyat del president del Nàstic, Josep Maria Andreu, i del director esportiu, Emilio Viqueira, Nano Rivas ha estat presentat en societat i s’ha mostrat “molt agraït i il·lusionat” per tenir l’oportunitat de tornar al club català, amb el qual no va poder renovar “per certes circumstàncies que van succeir a l’estiu”, encara que no ha volgut aprofundir en l’assumpte.
A l’ultima Comissió Negociadora, els paradistes van plantejar el seu malestar al veure com algunes parades compleixen els horaris obrint els dissabtes per la tarda i que d’altres no ho fan, ocasionant una imatge poc positiva i una merma en les vendes.
La ciutat de Tarragona ha tingut un 11% més de visitants que l’any 2016, i un 2% més de turistes que pernocten a la ciutat. El nombre total de pernoctacions 1.410.513, també ha suposat una xifra rècord per al turisme de la ciutat de Tarragona.
Pel parlamentari conservador, aquest nomenament obeeix a un reconeixement a Tarragona i a Espanya, tenint en compte que el PP és el partit amb major representació a Europa.
