6 Gener, 2018 | Diari La República Checa

El primer bateig civil que es va celebrar a Espanya va ser el 1870, a Reus, i va ser un ritu que va prendre força fins a 1939 com un símbol d’oposició a la jerarquia eclesiàstica.

Els batejos civils s’han estès a 71 municipis catalans en els darrers 20 anys, després que Alella (Barcelona) el oferís per primera vegada el 1998, tot i que no va ser fins 2004 quan es va celebrar el primer, a Igualada (Barcelona).

El bateig civil és un ritu laic que “remarca l’entrada i la pertinença al grup” dels nounats i serveix per donar la benvinguda al nen com a “ciutadà reconegut”, explica l’antropòloga Rosa Canela.

“El bateig civil no és una transformació ni una còpia del bateig religiós, és una opció diferent”, puntualitza Canela, autora del llibre “Bateig sense Aigua. Accions i celebracions civils a Catalunya”, guanyador del premi Civisme 2016 en la modalitat d’assaig i publicat en 2017.

Davant la tendència a la baixa dels batejos religiosos, amb un percentatge per sota del 50% respecte al total de naixements a Catalunya, els civils podrien ser una alternativa, però és un ritu que encara “crea debat en la societat”, explica Canela , i de moment, és minoritari.

Segons l’antropòloga, els nadons batejats per aquest ritu laic serien menys de l’1%.

Les també anomenades cerimònies de benvinguda desperten polèmica, sobretot a les xarxes, per “desconeixement” i “la necessitat de preservar el que per alguns és considerat com l’autèntic”, assenyala Canela, encara que de vegades també hi ha “actituds poc respectuoses” per part dels defensors del laïcisme.

“Cal construir junts un conjunt ritual per a tothom, que no exclogui, que respecti la diversitat i doni més valor a la comunitat”, considera la també ex jutgessa de pau del seu poble natal, Cabra del Camp.

La investigadora recorda que altres cerimònies laiques, com el matrimoni i el funeral, també van ser font de debat social, i avui estan àmpliament acceptades en la societat, amb un 80% d’enllaços matrimonials pel civil enfront del 20% religiosos a 2016, per exemple.

Batejos poden desaparèixer
En el cas dels batejos, el procés de consolidació “encara està en camí”, encara que tant els religiosos com els civils “pot ser que desapareguin” per la reducció d’uns i la poca consolidació dels altres, respectivament.

Canela explica que els batejos civils “no han arrelat perquè depenen del sentit de comunitat”, que en la societat actual “perd pes” davant de la creixent importància de l’esfera privada, de manera que els naixements es celebren sovint amb un dinar familiar privada.

També anomenat bateig republicà, lliurepensador o laic, el va impulsar la creació del Registre Civil en 1871, i s’inspirava en els ritus laics celebrats a França després de la Revolució francesa.

“Els ritus de pas laics s’utilitzaven com a actes de desafiament i inversió respecte al catolicisme, amb l’objectiu de visualitzar la separació entre Església i Estat”, explica Canela.

Per aquest motiu, amb la instauració de la dictadura franquista es van prohibir, tot i que es van fer alguns “d’amagat i restringits a l’espai privat”.

Els tipus de cerimònia civil són variats, ja que hi ha batejos individuals i col·lectius, amb la figura del padrí o sense, però tenen en comú l’ús de la paraula, cosa que “plena de solemnitat i contingut” el ritu.

Així, en les celebracions laiques, “molts recorren a la poesia, les metàfores, la música i la natura per explicar i expressar l’inexplicable”, explica l’antropòloga.

“Necessitem els ritus de pas perquè són una experiència col·lectiva catàrtica”, amb una funció social, psicològica i política, “reforcen el sentiment de pertinença a un grup” i ens ajuden a “superar el que fa mal o fa por”, conclou.