19. Abril 2024

8 Gener, 2018 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ8 Gener, 2018

Es bien sabido que las izquierdas desde sus albores han defendido un modelo de sociedad basado en la idea de laicidad arrinconando la religión dentro de la esfera doméstica. Desafortunadamente, según mi parecer, esta premisa se ha desestimado en el momento que buena parte de la izquierda ha tratado con distinto rasero el catolicismo respecto a otras religiones patriarcales y machistas. Sin ser conscientes de ello, están defendiendo una ideología religiosa que en el fondo detestan, pensando que están salvaguardando los derechos humanos. En realidad, están ejerciendo un falso altruismo y una solidaridad malentendida. Nos están hundiendo en nuestra teocracia islamista.

La inmigración es una realidad social, es una situación de la persona que le marca un antes y un después, no es la persona en sí. Somos personas muy diversas y tratarnos como un colectivo, implica minimizarnos y quitar importancia a nuestra diversidad. Estoy un poco cansada de estar entre dos discursos, el racista y el altruista. Unos transmiten odio y otros buenismo. Unos nos rechazan por ser inmigrantes y otros nos defienden por lo mismo. Parece ser que, un inmigrante, para unos no puede ser honesto y, para otros, nos encumbra a una condición que nos exime de cualquier atisbo de maldad.

Espero hacer reflexionar a los altruistas porque creo que los que transmiten odio no tienen arreglo ninguno. Cabe recordar que hay que diferenciar entre el islam y la inmigración. Emigrar significa huir del país de nacimiento por motivos económicos, con el deseo de lograr una vida digna. Es de responsabilidad humana y política otorgar y cumplir con la legitimidad del derecho fundamental de la libertad de circulación, elección y decisión sobre donde residir y realizar la vida. Pero no se debe obviar que la ideología religiosa lleva consigo una mochila de valores patriarcales, religiosos y conservadores que no se extinguen por el mero hecho de pasar a pertenecer a una minoría en el país de acogida.

Por eso, creo que la izquierda se está equivocando guiándose por su ego altruista. Aceptar que la religión se imponga sobre los derechos fundamentales es una grave equivocación. Muchas personas venimos de unas sociedades patriarcales y machistas. El contexto de donde procedemos, en muchas ocasiones, no respeta los derechos humanos y es intolerante con las minorías. Venimos de países formados por gobiernos de derechas y votados por una mayoría social religiosa y conservadora. Sociedades donde la homosexualidad es considerada delito y donde se castiga a las minorías no creyentes. Una sociedad donde el beso es delito y el acoso está bien visto.

Nos cuesta la vida a las mujeres lograr la emancipación, la libertad y nuestra independencia, debido a la educación tradicional basada en valores patriarcales que refuerza la dependencia de la mujer hacia el hombre sea padre, hermano o esposo. Esta dependencia no es una elección de la mujer ni de los padres puesto que, para ellos, es una obligación moral mantener la hija hasta que contraiga matrimonio para no caer en la deshonra. Esta es la vida de muchas mujeres estén en su país de origen o de acogida. Las tradiciones son las mismas y el patriarcado es el mismo.

Es comprensible que la izquierda defienda el islam porque no deja de ser una religión minoritaria y discriminada por la derecha conservadora occidental. De la misma manera que las organizaciones en defensa de los derechos humanos protegen otras religiones minoritarias en aquellos países donde se las persigue. En los países árabes, por ejemplo, gobierna una mayoría conservadora que discrimina a las minorías. En India, por su parte, también hay una mayoría hinduista que discrimina las demás religiones minoritarias. Lo mismo sucede en China con los budistas tibetanos o en Egipto con los católicos coptos. En la vida quien posee el poder dicta las normas. En occidente pasa más de lo mismo y es de recibo proteger a las minorías religiosas.

Ahora bien, siempre que defender a una minoría religiosa entre en conflicto con proteger los derechos humanos, tenemos que decantarnos sin miramientos por la segunda opción. Como también, tenemos claro que la ablación de clítoris es una práctica religiosa detestable que no tiene cabida en nuestras sociedades, no podemos cerrar los ojos ante hechos religiosos que vulneran la libertad de las mujeres. De la misma manera que la izquierda tradicional ha luchado sin miramientos para romper con tradiciones religiosas y conseguir el aborto, el divorcio y el matrimonio entre personas del mismo sexo, debe ayudar o, como mínimo, no entorpecer a quienes llevamos décadas luchando por la emancipación de la mujer dentro de la tradición musulmana.

Hakima ABDOUM
Activista social

 


REDACCIÓ8 Gener, 2018
laia.jpg

Han passat poc més de tres mesos des que Catalunya protagonitzà els dos episodis d’apoderament popular més importants i massius de les darreres dècades: el referèndum de l’1 d’octubre i la vaga general del 3 d’octubre. Han passat dos mesos des que la proclamació de la República va ser avortada pel Cop d’Estat constitucional via 155. Seguim tenint presos polítics, que s’han afegit a la llarga llista existent molt abans de la celebració del referèndum, i seguim tenint càrrecs electes exiliats. Ara bé, malgrat tenir-ho tot en contra, les eleccions imposades han tornat a reflectir una majoria independentista, la gent segueix organitzada al carrer i els nostres municipis bateguen amb una incansable activitat solidària i republicana. Seguim dempeus, seguim clamant República, i ho seguim fent entenent la independència no com a fi sinó com a eina, l’única, ara mateix, que ens pot brindar quotes de llibertat que són del tot impossibles en el marc de l’Estat espanyol.

Davant hi tenim la reacció de la dreta extrema en estat pur en totes les seves facetes. Des d’aquella que es passeja sense màscares, protagonitzada pel feixisme més ranci, que cada cop gaudeix de major impunitat arreu dels Països Catalans, a qui la premsa espanyola s’entesta en anomenar “ultres”, en un intent obscè d’obviar el nom del porc; fins a la més renovada, aquella que passa per “xapa i pintura” per encobrir el veritable rostre de la forma i el fons, submisa i obedient als mandats de l’Íbex35, de la Patronal i de tota l’oligarquia espanyola. Una i altra celebren que hi hagi persones innocents empresonades mentre els lladres gaudeixen de les seves vacances; una i altra corejaven i corejaran a l’uníson aquell “a por ellos“, ens amenacen, ens insulten, ens agredeixen i, per a més inri, capgiren la realitat i es victimitzen en un exercici d’insultant cinisme.

Al mateix temps, la cantarella de la bilateralitat, de la via pactada i de la negociació segueix sonant, com si es tractés del hit de moda de l’hivern. En el millor dels casos, si descartem un intent de ressuscitar l’autonomisme o el processisme, és una trampa al solitari o una tàctica condemnada al fracàs, doncs si el que es pretén és alliberar els presos mostrant un canvi de discurs, tan bon punt retornem a la via unilateral, ens obriran de nou el cap i ens empresonaran, il·legalitzaran, multaran, embargaran, etc.

La unilateralitat és l’única via possible per assolir llibertats, tal com ha succeït al llarg de la història quan qui ostenta el poder no està disposat a renunciar als seus privilegis. En el nostre cas, a més, la unilateralitat és indispensable per dos motius clau. D’una banda perquè és l’única forma de forçar la intervenció internacional d’una Unió Europea que està massa acostumada a mirar cap a una altra banda quan es vulneren drets i llibertats fonamentals. D’altra banda, perquè l’únic camí per ampliar la majoria republicana és aplicar la unilateralitat en la conquesta de guanys socials, mitjançant la restitució de totes les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional i anant un pas més enllà amb l’aprovació de “decrets de la dignitat” que millorin la qualitat de vida de les classes populars. Si abans del Cop d’Estat del 155 la unilateralitat es va emprar exclusivament per a possibilitar el referèndum en comptes de traslladar-la, també, a la defensa de les lleis aprovades pel Parlament, ara cal actuar en aquest sentit i interpel·lar els comuns. Si mantenen allò que la desobediència només l’han de fer els moviments socials, no les institucions, hauran de donar explicacions a la PAH, entre d’altres, per justificar per què no volen implementar una Llei justa que emana de la força i el compromís de la gent.

Hem passat de tenir el focus de l’actualitat i l’activitat política al carrer, a tenir-lo als despatxos. El debat ha passat d’estar centrat en el desplegament de la República a focalitzar-se en la lluita antirepressiva, a nivell de carrer, i en aspectes de forma a les  institucions, com ara la manera d’investir el President, qui presidirà la Mesa del Parlament, què cal fer amb les actes dels diputats exiliats,… Sense voler treure importància a aquestes qüestions, és evident que allò essencial ara mateix és continuar materialitzant la República, engegant el Procés Constituent i aprovant mesures valentes compromeses amb el benestar social, per ampliar-ne el suport. Accions que, sense retornar el protagonisme a la gent i als carrers, seran francament complicades, perquè si hi ha una estructura d’Estat que és fonamental en l’embat contra un Estat autoritari i sàdic és la gent constituïda en Poder i Unitat Popular, disposada a defensar els seus drets, la seva vida i la d’aquelles i aquells a qui estima.

Laia ESTRADA
Regidora de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona


REDACCIÓ8 Gener, 2018

La paraula ‘cassolada’ ha estat escollida neologisme de l’any 2017, en una votació organitzada per l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) I on han participat unes 5.600 persones. Es tracta de la quarta edició d’aquesta crida.

 

 

 

 

 

Aquesta paraula ja figura en el Diccionari de la Llengua Catalana en el sentit de ‘menjar el que s’ha cuinat d’un cop en una cassola’, però ara l’IEC haurà de decidir si l’incorpora amb el significat de ‘protesta col·lectiva en la qual es fa soroll amb cassoles’.

‘Cassolada’ ha obtingut el 23,8% dels vots, per avant de ‘fer pinya’, amb el 17,6%, i ‘feminicidi’, que ha obtingut el 13% dels suports.

Després han quedat elS termeS ‘transgènere’ (12,3%), ‘micromasclisme’ (9,8%) i sobiranisme (9). Han obtingut menys del 5% dels vots ‘gentrificació’, ‘judicialitzar’, ‘hiperventilar’ i ‘turismofòbia’.

En aquesta edició de la crida han votat unes 5.600 persones, més del triple que en l’edició passada.

 

 


REDACCIÓ8 Gener, 2018

Les coses no van bé a l’Hospital Joan XXIII. I la problemàtica és força preocupant. Qui ho diu són els dirigents de la CGT al centre hospitalari.

Els sindicalistes durant la roda de premsa

En una roda de premsa, Agustí Aragonés, Carme Sánchez i Ferran Mansergas han relatat el caos que està instal·lat a l’hospital de referència de Tarragona. Diuen que durant les festes nadalenques s’han viscut casos de col·lapse per irresponsabilitat i improvisació dels gestors de l’hospital. Exigeixen reforç dels torns a urgències i més personal per poder així pal·liar la saturació que es produeix arran de l’increment dels casos de grip.

L’1 de gener va ser un dels dies més crítics, però les llargues esperes i pacients en lliteres als passadissos han estat la tònica dels darrers dies. La CGT ha denunciat improvisació i que s’hagin obert llits sense disposar de suficients recursos personals ni materials.

A més, han criticat que la planificació s’ha vist molt afectada per un nou programa informàtic de gestió dels torns del personal que consideren del tot inoperatiu. Davant d’aquest escenari, el sindicat ha engegat una recollida de signatures entre la plantilla que ja supera el centenar d’adhesions.

La CGT ha advertit que la sobrecàrrega de treball ocasiona episodis d’angoixa i ansietat entre els professionals. De moment, estan recollint signatures per pressionar la direcció a efectuar els canvis i les millores necessàries.

VIDEO – Les reclamacions dels treballadors de l’Hospital Joan XXIII

 


REDACCIÓ8 Gener, 2018

Actuació de la Guàrdia Urbana / Foto: Arxiu

Un jove de 28 anys va ser arrestat el Passat dissabte, Dia de Reis, per un delicte d’atemptat contra l’autoritat.  La detenció es va produir després que la Guàrdia Urbana hagués estat alertada per a la comissió d’un delicte d’assetjament. Fins a l’adreça facilitada per un ciutadà, la zona de l’amfiteatre – es va desplaçar una patrulla de la policia local.

Un cop allà, els agents van preguntar per l’individu, qui realment tenia un nom diferent amb el qual era conegut. Quan l’individu es va adonar de la presència policial va posar-se molt nerviós, començant a cridar i a abalançar-se contra els dos policies, colpejant-los a l’estómac i a l’espatlla. Finalment, malgrat una gran resistència activa, va poder ser reduït, emmanillat i arrestat.

Robatori amb força
D’altra banda, un home de 35 anys ha estat detingut, aquesta matinada, per la Guàrdia Urbana de Tarragona com a autor d’un presumpte robatori amb força en diferents establiments comercials de la ciutat. Els fets han passat aquesta matinada, quan els agents han acudit al carrer Florenci Vives alertats per la trucada d’un ciutadà que denunciava que s’havia forçat la reixa d’accés d’un local. El testimoni va aportar la descripció de la persona que, presumptament, hauria accedit de forma irregular a l’establiment.

Una altra patrulla s’ha desplaçat per buscar la persona descrita i l’ha trobat a prop de la rotonda del cementiri.
Realitzant un itinerari amb aquesta persona els agents van comprovar que s’havia forçat el bombí de la persiana elèctrica d’un centre educatiu proper. Una patrulla dels Mossos d’Esquadra també s’ha acostat a la zona i ha informat que tenien constància que s’havien forçat la porta a altres dos locals propers a la zona, en els quals es farà comprovació de danys. Davant les evidències, els agents han decidit arrestar l’home.

 


REDACCIÓ8 Gener, 2018

La presidenta del Parlament en funcions, Carme Forcadell, en llibertat sota fiança, està valorant encara la possibilitat de repetir com a presidenta de la cambra. Forcadell va ser elegida diputada per les llistes d’ERC

Carles Puigdemont continua a Brussel·les

Carles Puigdemont continua desafiant el govern de Mariano Rajoy i intentant posar sota la mirada internacional la justícia espanyola. El president de la  Generalitat cessat arran de l’aplicació del 155, està disposat a tornar a Catalunya després de ser investit cap de l’executiu català, de manera que l’estat hauria d’empresonar un president elegit democràticament.

La investidura s’hauria de fer de manera telemàtica, si la mesa de la cambra fa una interpretació del reglament que ho permeti.

De fet, el Reglament del Parlament de Catalunya no explicita que el candidat a president hagi de ser a la seu de la cambra catalana en el debat d’investidura.

Puigdemont president…
La composició de la mesa està fixada pel dia 17 i la investidura, com a molt tard, el 31 de gener. A només 9 dies, per tant, de la constitució del Parlament, Junts per Catalunya, ERC i la CUP continuaran aquesta setmana els contactes a Barcelona i a Brussel·les, on el president i quatre exconsellers estan exiliats.
Per garantir la majoria simple al Parlament, els partits independentistes es plantegen, segons el diputat Antoni Castellà, que els quatre consellers que són a Brussel·les renunciïn a ser diputats. A canvi, tornarien a ser consellers del govern Puigdemont.
Junts per Catalunya manté la premissa que només hi ha un pla, el d’investir Puigdemont.

 


REDACCIÓ8 Gener, 2018

Set membres del Comitè de Defensa del Referèndum de Salou (CDR) han estat sancionat amb una multa de 100 euros cadascú per penjar llaços grocs a la tanca de l’Institut Marta Mata i fer pintades al mobiliari urbà.

Un fotomuntatge del regidor David González que circula per les xarxes / Blog Carrer del Mar

La tramitació de les infraccions es va fer aquest diumenge després que els membres de CDR fossin enxampats incomplint l’ordenança municipal de civisme.

Per la seva banda, els membres del CDR han denunciat a través de les xarxes socials que la policia havia aixecat acta i imposat multes “per penjar llaços grocs”. “No s’ha malmès cap equipament i el color groc no està prohibit”, han expressat des del compte de l’organització.

L’article 15.12 del capítol III de l’Ordenança de Civisme i convivència ciutadana de l’Ajuntament de Salou prohibeix “fer grafits, pintades, col·locació de pancartes, cartells o fulletons, així com altres conductes d’embrutiment del patrimoni públic i/o privat que provoquin una degradació visual de l’entorn”. Aquestes conductes, que són constitutives d’una “infracció lleu”, comporten una multa de 100 euros, segons la normativa cívica.

Cal recordar que l’alcalde Pere Granados (FUPS) governa amb el suport del PSC i de regidors independentistes de Convergència. El regidor de Seguretat Ciutadana és el socialista David González.

 


REDACCIÓ8 Gener, 2018

Un agent de la Guàrdia Civil de Tarragona podria ser condemnat a un any i nou mesos de presó per fer mal ús de les targetes corporatives de la Benemèrita.

El Ministeri Fiscal, a més de demanar 21 mesos de privació de llibertat, sol·licita quatre anys d’inhabilitació especial per a ocupació pública durant quatre anys i una multa de 4.500 euros per un delicte de malversació de caudals públics.

Segons la Fiscalia, l’agent de 53 anys, que treballava en el departament de material mòbil de la Comandància de Tarragona de la Guàrdia Civil, entre el 2008 i el 2016, va utilitzar, almenys en 5 ocasions, les targetes del cos armat per proveir de combustible el seu cotxe particular.

Entre el 8 de març i el 3 d’agost del 2016, va omplir el dipòsit cinc vegades – que estava a nom de la seva esposa – usant les targetes corporatives per pagar un total de 143 euros.

En tres dels casos, l’acusat també hauria fet servir la targeta Travel Club de punts.

Aquesta irregularitat la va descobrir un superior per casualitat, en veure-li a la gasolinera amb el seu cotxe particular quan havia d’estar de servei, de manera que va revisar la documentació dels proveïments, segons el DT.