REDACCIÓ10 Gener, 2018
L’uniforme hivernal dels Mossos d’Esquadra és insuficient a les comarques tarragonines del Priorat i la Conca de Barberà.
USPAC, el sindicat majoritari dels Mossos, critica que la Direcció General de la Policia no catalogui com a zones gèlides les comarques del Priorat i Conca de Barberà, al Camp de Tarragona, i de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, a les Terres de l’Ebre, tot i registrar temperatures molt baixes.
Els agents que cobreixen aquestes quatre comarques de Tarragona no compten amb la roba tèrmica necessària i la USPAC anima els afectats a queixar-se per escrit.
El sindicat critica que en aquestes quatre comarques són habituals les temperatures negatives, el gel, la neu o la boira, encara que no tinguin la consideració de “gèlides”.
Per això, insten els responsables d’Interior que “estan asseguts en despatxos” a comprovar les condicions reals de treball, sobretot, en torns nocturns, amb uns pantalons de pinces, una camisa, un folre polar i una gorra de plat.
La Conselleria d’Interior ja va presentar un nou uniforme per capes, però amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució ha quedat en suspens.
Crec que ningú pot estar satisfet amb els resultats del 21-D. L’embolic és de tal magnitud que és impossible resoldre’l a les urnes. Cal diàleg, responsabilitat, generositat i sentit d’estat. Ara mateix, no hi ha lloc per a personalismes barats. És el moment de fer política amb majúscules. Cas contrari, serà molt difícil treure el país del pou on està ficat des de fa (massa) temps. El resultat electoral del 21-D ha deixat un sabor agredolç en pràcticament tots els partits. Tots han guanyat i tots han perdut i, ha quedat clar que l’independentisme ha perdut pistonada. Dels resultats electorals podem interpretar que la majoria vol que continuï el «processisme».
Els independentistes no tenen una majoria folgada per formalitzar la República. Hauríem d’evitar que ens tornin a vendre gat per llebre. No permetem que ens tornin a enganyar. Prou de discursos màgics i de falses promeses. Molt a contracor, crec que Catalunya encara no és independentista. O, almenys, no té (encara) maturitat per independitzar-se. Crec que vam voler córrer massa i vam pecar d’innocents. O potser no vam tenir en compte la força i el múscul de l’estat. Ens vam equivocar en els timmings i en la manera d’arribar-hi. Era impossible assolir l’objectiu independentista sense diners, l’únic que pot fer prosperar un país sense exèrcit. L’estat espanyol no donarà treva i continuo pensant que farà el possible per evitar que Puigdemont i Junqueras siguin el president de la Generalitat. La guerra del desgast serà duradora i ferotge. L’estat i el bloc del 155 no tenen pressa. Els independentistes, sí. El problema és que, davant de la unitat dels constitucionalistes’, els republicans no tenen un discurs sòlid i un full de ruta capaç d’engrescar. El simulacre del referèndum de l’1 d’octubre, diguem la veritat, no ha servit pràcticament per a res. L’únic que va ajudar a donar visibilitat al procés va ser la brutal violència policial contra civils. Res més. L’únic que hem aconseguit és «conviure» forçosament amb l’article 155, veure com l’estat decapita dos partits polítics i dues associacions civils i lamentar l’empresonament d’alguns consellers. És difícil lluitar contra un estat a qui no li fa vergonya de ser titllat de repressor i un Tribunal Constitucional que és més polític que expert en justícia. És difícil jugar, diguem-ho així, quan l’àrbitre defensa només els interessos d’una part.
Durant la seva intervenció en el plenari, ha reconegut que a la vida tots podem cometre errors, però “no som males persones”. Per aquesta raó, ha lamentat les actituds d’alguns companys de consistori, carregades de “mala llet i mala hòstia” i que només tenen com a objectiu trencar el pacte de govern.
