29. Març 2024

27 Gener, 2018 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ27 Gener, 2018

En un acte reivindicatiu, s’ha reconegut el conseller de Cultura destituït Lluís Puig com a Ambaixador de Castells “com una mostra del posicionament que el món casteller ha adoptat a favor de les institucions del país i la sobirania nacional”.

La 12a Nit de Castells que s’ha celebrat aquest dissabte a la nit al Centre Cultural de Valls ha premiat els Castellers de Sant Cugat com a colla de la temporada per haver protagonitzat un salt que els va dur a descarregar el seu primer castell de 9.

El Mercadal de Reus ha estat reconegut com a plaça de la temporada, escenari del 4de10 amb folre i manilles de la Colla Vella i de la torre de 8 sense folre dels Castellers de Vilafranca.

El moment casteller de la temporada ha estat per la Colla Joves Xiquets de Valls amb el 2 de 8 sense folre descarregat a la Diada Nacional a la plaça del Blat.

El premi a la trajectòria ha estat per Francesc Moreno ‘Melilla’. L’esdeveniment, un espectacle de llum i imatge que ha representat la pluralitat del món casteller, ha agrupat representants de 87 colles, més que mai.

La Colla Vella s’ha estrenat com a primer guanyador de la Imatge de la Temporada, amb el ‘no afluixeu’ que un casteller va adreçar a les autoritats del Govern que hi havia al balcó de l’Ajuntament per Santa Úrsula.

 

 


REDACCIÓ27 Gener, 2018

L’acusat, que actualment es manté en llibertat provisional, s’asseurà a la banqueta dels acusats de l’Audiència de Tarragona el 7 de febrer. Va tapar la boca de la víctima amb una cinta transparent i va amenaçar amb tallar-li “tota la cara”

La fiscalia sol·licita nou anys de presó per un home que està acusat d’agredir sexualment la seva exparella a Tortosa, pocs dies després d’haver trencat la relació.

Els fets es remunten al 18 de febrer del 2014 quan la víctima va sortir del seu domicili i es va creuar amb el processat, Mohamed O., amb qui havia mantingut una relació sentimental de dos mesos. En ple carrer, l’home la va agafar del braç i va obligar-la a anar fins al domicili d’ell, al carrer del Bou. Allà, la va estirar al llit i la va colpejar amb la mà oberta al cap mentre li deia que no sortiria de casa sense haver practicat sexe amb ell. A més, el processat va treure un rotlle de cinta transparent i li va dir “vull saber com és això de fer sexe amb la teva boca tapada i, sinó, et tallaré tota la cara perquè ningú et pugui mirar mai més”. L’acusat li va abaixar els pantalons i la va penetrar vaginalment. Després, la dona es va tancar dins el bany fins que la seva exparella se’n va anar i va poder sortir del domicili.

Com a conseqüència dels fets, la dona va patir múltiples hematomes als braços, cames, pits, tòrax i abdomen. Sis dies després, es va dictar una ordre d’allunyament.

Segons la fiscalia, els fets són constitutius d’un delicte d’agressió sexual pel qual sol·licita una pena de nou anys de presó i la prohibició d’aproximar-se a menys de 300 metres de la víctima i de comunicar-se amb ella durant un període de 12 anys. El ministeri públic també reclama una indemnització de 12.000 euros per les lesions i danys morals.

 


REDACCIÓ27 Gener, 2018

Fidel a la tradició instaurada ara fa 36 anys, Dow Chemical Tarragona ha obert les seves portes als habitants de La Pobla de Mafumet que, com cada any i en el marc de la seva Festa Major d’Hivern, han volgut visitar el monòlit de la Mare de Déu del Lledó, ubicat a l’interior de les instal·lacions de la multinacional.

Més de 170 pobletans, entre els quals l’alcalde Joan Maria Sardà, la resta de membres de la corporació i el rector de la parròquia de La Pobla, han format la comitiva que s’ha desplaçat fins a les instal·lacions de Dow Tarragona, al polígon nord, on han estat rebuts pel seu director, Jaume Sariol, pel cap de Comunicació i Relacions Institucionals, Josep Boronat i per la directora del Complex Nord de Dow Tarragona, Julia Echevarría.

Un cop reunits, amfitrions i convidats han visita el monòlit de la Mare de Déu del Lledó, instal·lat des de fa tres anys a la zona enjardinada d’accés a les oficines de Dow. Aquest trasllat va obeir en el seu dia als imprescindibles treballs tècnics que la companyia va realitzar en l’entorn del seu cracker, antiga ubicació del monòlit i que ara, gràcies a aquest trasllat, gaudeix d’una ubicació privilegiada que el fa més visible i accessible, i que permet als pobletans visitar aquest element simbòlic de manera més còmoda i segura.

Com és tradició, la visita va incloure diversos parlaments, una pregària i una ofrena floral al monòlit, que simbolitza l’indret on, fins l’any 1801, les runes de l’ermita de Sant Joan del Codony van acollir la imatge de la Mare de Déu del Lledó, la patrona de La Pobla. Es tracta d’una talla de fusta del segle XIII que actualment és venerada a l’església parroquial del municipi.

L’estada de la comitiva pobletana als terrenys de Dow es va completar amb una visita perimetral guiada per tècnics i per la directora del Complex Dow Nord, amb especial atenció a les plantes de producció d’etilè i octà. Seguidament, la comitiva s’ha traslladat al saló d’actes, on Jaume Sariol i Julia Echevarría han fet un breu repàs de les fites de seguretat i producció assolides l’any 2017, així com també han presentat als assistents a l’acte els objectius i projectes per al període 2018-2020.

Finalment, s’ha ofert un breu repàs als 50 anys de trajectòria de la companyia a Tarragona, abans de posar el punt i final a aquesta 36a visita de La Pobla al monòlit de la Mare de Déu del Lledó, de la qual els veïns pobletans s’han endut un obsequi fabricat amb producte Dow, com a record d’aquesta emotiva jornada.

Abans de finalitzar la recepció, Jaume Sariol ha manifestat el “gran plaer” que suposa “rebre els veïns de La Pobla a les nostres instal·lacions, per celebrar-hi un acte tan emotiu com és la visita al monòlit de la Mare de Déu del Lledó, un acte que ens permet compartir una agradable estona amb la comunitat que ens envolta i, també, mostrar què fem i com ho fem”.

 


REDACCIÓ27 Gener, 2018

 

El tarragoní Javi Sancho ha estat el pregoner convidat per donar llum verda al començament de les Festes d’hivern de Salou. En el seu pregó, Sancho ha volgut donar unes pinzellades humorístiques a alguns dels elements que identifiquen la capital de la Costa Daurada.

Durant els seus gags, el còmic de Sant Pere i Sant Pau ha sabut arrancar aplaudiments i somriures a un públic entregat que havia acudit al Teatre Auditori de Salou.

L’alcalde i la regidora de Festes, Pere Granados i Maria José Rodríguez, han aprofitat l’oportunitat per fer una crida a la població perquè gaudeixen de les festes, les quals ja s’han convertit en una referència al sud de Catalunya.

VIDEOS
Entrevista a Javi Sancho


REDACCIÓ27 Gener, 2018
arga.jpg

Quan pensem en les tasques pendents que la ciutat de Tarragona té per a aquest 2018 que comença, no podem evitar la sensació que aquest any nou sembla vell. Fa molt de temps que hem perdut l’habilitat de fer els deures, i així és com se’ns va acumulant la feina endarrerida.

De tant en tant se succeeixen “novetats” sobre els Jocs Mediterranis, com ara la visita del ministre Méndez de Vigo, sempre carregades d’optimisme i de confiança, mentre el cert és que no falten cinc mesos per a aquests jocs, sinó que en sobren set. S’havien de fer l’estiu passat, i es van ajornar perquè les obres no estaven acabades i no s’havia resolt el finançament. Ara, veiem que el finançament que queda per cobrir depèn dels pressupostos de l’Estat per a 2018, que ni estan aprovats ni sembla que es puguin tirar endavant a curt termini. La incertesa que patim, doncs, no és cosa nova.

La coneixem de fa temps, i fa cara que ens vulgui acompanyar fins a l’últim dia. I tot perquè l’Ajuntament no va ser capaç de prendre una decisió valenta quan calia.

Es facin o no, aquests jocs, algun equipament esportiu quedarà. I com el gestionarem, aleshores? Perquè aquestes instal·lacions són cares de mantenir. L’equip de govern no ha amagat una certa disposició a encarregar-ne el funcionament a una empresa privada, i aleshores ens trobarem que tot els esforços que, de grat o per força, han fet les diverses administracions, serviran perquè algú en faci negoci. Aquesta polèmica, sí, va esclatar l’any passat, però com sol passar aquí encara no s’ha resolt.

Com no s’han resolt moltes qüestions vinculades al desenvolupament del Pla Urbanístic, el POUM, la més notable de les quals és la construcció d’un nou barri a la Budellera. A proposta del nostre grup, l’Ajuntament va acordar la reactivació del Consell Assessor de Territori, com a fòrum per tractar tots els problemes relacionats amb el desenvolupament de les construccions a la ciutat. Però encara no s’ha constituït ni s’ha reunit, acumulant retards als retards.

No veiem tampoc cap reacció del govern  municipal a la preocupant  notícia que l’entrada en funcionament de la variant Vandellós-Vila-seca/ Perafort comportarà el desmantellament de l’actual via de la costa Tarragona-Salou Cambrils i no la seva conversió progressiva en tren-tramvia, com s’havia anunciat, una pèrdua irreversible que comprometria la mobilitat del tot el Camp de Tarragona, i que coincideix amb altres pèrdues com la desaparició dels trens de llarg recorregut de l’estació urbana de Tarragona, les limitacions al trànsit entre Tarragona i Sant Vicenç a causa de les obres d’instal·lació del tercer fil, la negativa de la Generalitat a plantejar un enllaç directe d’altra velocitat entre les estacions urbanes del Camp de Tarragona i l’àrea metropolitana de Barcelona…  un panorama terrible que hauria de disparar totes les alarmes.

I com a súmmum de la incertesa, tenim la qüestió del model sanitari. No sabem, perquè ningú no ens ho ha volgut dir, quins plans tenen per a Tarragona els responsables d’aquest sector, crucial per a la vida de la població. Quin paper li reserven al sector públic i quin al privat, si és que aquest darrer n’ha de tenir cap. I no veiem a l’Ajuntament advocar cada dia en favor dels interessos de la ciutadania.

 Com aquests exemples en podríem posar molts més. Ens agradaria comptar amb un pla d’accessibilitat universal, perquè tothom pugui accedir als espais, serveis i productes en igualtat de condicions, sense barreres de cap tipus. També voldríem veure enllestida l’aplicació del pla de mobilitat, que existeix però està subjecte gairebé sempre a polèmica.  La llista de coses pendents es pot fer interminable.

Hem encetat l’any  nou, doncs, però encara no hem sabut iniciar una vida nova, i l’equip de  govern continua en fora de joc, sense marcar unes prioritats clares i un horitzó als ciutadans i les ciutadanes.

Arga SENTÍS
Portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA

 

 


REDACCIÓ27 Gener, 2018

La Renda Bàsica Universal (RBU) és una quantitat de diners pagat per  l’estat, com a dret de ciutadania, a cada ciutadà,  simplement pel fet de ser membre de ple dret. És una renda independent  de que el ciutadà treballi o no treballi, fins i tot tant si vol o no vol treballar. No es tracta d’una renda que substitueixi l’estat de benestar, és a dir, les prestacions universals de sanitat i d’educació queden a més garantides i no són substituïdes per la RBU. Per tant, es tracta en tot cas d’un complement emancipador del ciutadà, no compensatori de res .

La RBU a banda de ser incondicional i universal, és a més individual i suficient. És a dir, individual perquè independentment  que l’individu convisqui en una unitat familiar, és lliure de prendre les seves pròpies decisions amb independència, per tant gaudeix de renda pròpia i suficient perquè pugui, amb els estàndards culturals i propis de la societat concreta, portar una vida digna.

Els detractors de la RBU assenyalen que una mesura d’aquest tipus fomentaria la mandra. Es pregunten perquè cal treballar si tens una renda garantida. Els que estan a favor de la RBU assenyalen que és una mesura per eradicar la pobresa, la qual cosa és de justícia. Tot plegat implica un canvi de paradigma que requereix trencar motlles i models socials que són molt presents en la societat actual.

Hi ha unes dites castellanes que diuen “El hambre agudiza el ingenio” o “No hay mejor estímulo y maestro que la necesidad”. Si analitzem de quin ”ingenio” i de quin “estímulo” es tracta, trobarem ja dins de la novel·la picaresca, el buscavides i el pícaro, gairebé delinqüent. Si analitzem els nivells de delinqüència a que estan sotmesos els països amb sectors socials de pobresa estructural i endèmica trobarem que aquests són alts. En canvi, els països on la societat ha fomentat un estat de benestar són els que han acabat sent els més desenvolupats i on l “ingenio” ha florit en el camp de la ciència i la enginyeria i on els índex de delinqüència són més baixos.

En un món, on tècnicament som capaços d’abastir d’aliments a tota la població, on tenim coneixements suficients  per fer un món sostenible i on no hi haurà treball per tothom tal com l’entenem ara, la RBU serà un element consubstancial a l’existència i serà possible. Sols cal obrir la ment i imaginar-ho.

En definitiva, la pobresa no és quelcom natural, com deia Nelson Mandela, sinó creada per l’home i són les accions que pot fer l’home qui la pot eradicar. Potser ens caldria ara preguntar-nos quina seria la RBU pròpia de Tarragona per portar una vida digna a la nostra ciutat.

Jordi FORTUNY
Regidor d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona

 

 


REDACCIÓ27 Gener, 2018

El disseny del mestre orguener Gerhard Grenzing recull sonoritats barroques i romàntiques i incorpora com a singularitat un registre de gralla.

L’alcalde Batet en el centre de la imatge

Valls s’ha proposat estrenar d’aquí a tres anys l’orgue sense moble més alt d’Europa. Tindrà 15 metres i prop de 1.300 tubs. També tindrà tres grans torres inspirades en el campanar de Sant Joan i les dues colles dels Xiquets de Valls.

La comissió ciutadana per a la recuperació de l’orgue de Valls ha presentat aquest divendres el projecte en un acte al Teatre Principal que ha servit per obrir la campanya de mecenatge amb l’horitzó posat a les Decennals de 2021.

La iniciativa l’impulsa una comissió ciutadana formada per entitats, associacions i agents culturals i musicals (corals, escoles de música i l’Associació Amics de la Música), juntament amb la Parròquia de Sant Joan, la Fundació Ciutat de Valls i els Vallencs de Fora Vila, amb el suport de l’Ajuntament i de la Diputació de Tarragona.

Aquesta comissió s’ha marcat com objectiu que l’orgue serveixi a la ciutat en l’activitat cultural, musical i litúrgica, així com en l’ensenyament d’aquest instrument especialment valuós per la cultura i el patrimoni locals.

 


REDACCIÓ27 Gener, 2018
PACO-ZAPATER.jpg

La cuestión no es si habrá o no detención. La cuestión es si se detendrá a un diputado electo, como quiere Rajoy, o al investido President  de la Generalitat, como pretende Puigdemont. La clave, pues, es la foto.

En su último movimiento el Gobierno ha impugnado ante el TC la candidatura de Puigdemont. No le importa el informe en contra del Consejo de Estado, o que la opinión del letrado mayor del Parlament sea también desfavorable.   Sabe que la admisión a trámite del recurso ante el TC  suspende ipso facto la investidura del martes (art. 161.2 de la Constitución). Y aunque meses más tarde falle en contra, lo importante -piensa Rajoy-  es parar el envite.

Pero eso es fraude de ley y abuso de derecho, pues el artículo 7 del Código Civil obliga a ejercitar los derechos conforme a las exigencias de la buena fe y agrega que la ley no ampara el abuso de derecho. Y el abuso de derecho –podríamos añadir- puede ser rentable a corto plazo, pero convertirse en bumerán a la larga.

La posición de Roger Torrent no es fácil, y puede acarrearle consecuencias. Si cambia el candidato a gusto de Soraya, será tachado de botifler, lo peor que se puede decir a un independentista. Si mantiene a Puigdemont, le pueden llevar hasta Llarena.

La cosa no pinta bien, pues el lío jurídico-político es monumental. Lo único que sabemos es que el martes  será otro día de infarto y que las marcas Catalunya y España siguen cayendo. Haría falta un Messi de la política para solucionar esta situación tan desdichada.

Paco ZAPATER
 Abogado 

 


REDACCIÓ27 Gener, 2018

La regidora Elvira Ferrando de Comerç i Relacions Institucionals, ha reconegut que el Senat tarragoní “a vegades no té prou visibilitat”, tot i que aporta noves visions, propostes i opinions per a la millora de Tarragona.

La Casa Canals ha estat l’escenari de la primera reunió del Sanat tarragoní del 2018. L’alcalde Josep Fèlix Ballesteros pretén que els il·lustres tinguin un major pes en la difusió i projecció de la marca Tarragona més enllà de les nostres fronteres.

Ballesteros, que ha presidit la trobada, ha volgut marcar les línies programàtiques de l’agenda del Senat i ha proposat la creació de diferents grups de treball. La intenció dels cinc grups – Societat, Esports, Cultura, Urbanisme i Medi Ambient – és aconseguir agilitat i assertivitat en les recomanacions que es pugui fer arribar a l’alcaldia. La freqüència dels grups de treball la fixaran els propis membres i estaran integrats per 6-8 senadors i senadores.

Atenent que els 16 senadors i senadores formen part d’aquest òrgan consultiu i assessor (no vinculant) del batlle, el consistori vol aprofitar les seves potencialitats transversals i compromís per ‘millorar’ aspectes de la ciutat, ja sigui en l’àmbit intern com extern. La novetat és que s’ha creat la comissió referent als jocs del mediterrani. S’intentarà que els seus components aportin propostes interessants i assumibles per la ciutat un cop finalitzat l’esdeveniment olímpic.

En aquesta reunió, s’ha establert també la periodicitat de les trobades del Senat, les quals seran trimestrals.