29. Març 2024

31 Gener, 2018 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ31 Gener, 2018
ricardCheca.png

No trobo les paraules adequades per qualificar l’atzucac en què es troba la política catalana. No puc entendre què estan fent els nostres representants polítics i tinc dificultats per comprendre el paper dels magistrats del Tribunal Constitucional que se suposa que haurien de ser l’àrbitre i no actuar com a part implicada. No m’agrada en absolut la imatge que s’està donant de la política catalana.

Com a guió d’una pel·lícula està força bé, perquè la realitat supera amb escreix la ficció, però no em sembla que el nostre futur s’embarranqui en la presa de possessió de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. És obvi que no estic satisfet amb la postura desafiant i provocadora del govern central. Lamento que ningú decideixi asseure’s i pensar en els interessos de la ciutadania. Tot això ja s’arrossega des de fa massa temps.

Cada dia que passa, la nostra democràcia s’afebleix i el 155 guanya més força i personalitat. Tot plegat és penós i en alguns casos ratlla el ridícul. És un despropòsit. Em temo que aviat l’article que ha vingut a dinamitzar les nostres institucions es veurà amb normalitat i conviurà impunement i naturalment a Catalunya, donant poder al bloc constitucionalista que aposta per la centralització de l’estat. Carles Puigdemont és el president legítim de Catalunya, d’això no en tinc dubtes, però entenc que aquest desafiament i l’enfrontament amb les institucions judicials seran infructuosos.

L’estat no tindrà miraments a l’hora de fer actuar tota la seva força (i si s’escau violència) contra els catalans i de fer servir la justícia (sobretot el Tribunal Constitucional), el seu braç armat.

La decisió del president del Parlament d’ajornar el ple d’investidura és el símbol de la resistència política i ho trobo encertat. La solució implica buscar fissures en la llei capaces de marejar el govern de l’estat i posar en evidència els seus tics poc democràtics. Insisteixo que aquesta batalla només es guanyarà al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats. Hem de tenir una veu potent a Madrid per defensar els nostres interessos com a poble. Cas contrari, l’esforç serà ingloriós.

La incertesa i la improvisació són els pitjors enemics de la política, sobretot si el que pretenem és sortir de l’atzucac en què ens trobem. Aquest desconcert no afavoreix cap de les parts i encara menys el país. Necessitem normalitat i tranquil·litat i no continuar amb un guió amb un final en obert. Una convocatòria electoral és el que menys ens convé…

Ricard CHECA
Periodista


REDACCIÓ31 Gener, 2018

El president i líder de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, ha defensat aquest dimecres després de la publicació a Tele 5 de les seves converses amb l’exconseller de Salut, Toni Comín, que és “humà” i té moments de dubte, però que no farà cap pas “enrere”.

En una piulada, Puigdemont també ha dit que com a periodista ell sempre havia entès que “hi ha límits, com la privacitat, que mai s’han de violar”.

“Sóc humà i hi ha moments que també jo dubto. També sóc el President i no m’arronsaré ni em faré enrere, per respecte, agraïment i compromís amb els ciutadans i el país”, ha afegit, tancant el missatge amb un “seguim!”.

 


REDACCIÓ31 Gener, 2018

L’1 d’octubre de 2017, a Tarragona vam viure atacs indiscriminats per part de professionals de la violència armats amb porres i escopetes llançadores de pilotes de goma, prohibides a Catalunya. Res que no se sàpiga ja i res que no passés a molts altres llocs de Catalunya aquell dia. Nosaltres, com la resta de gent del país, aquell dia, anàvem desarmades i vam exercir el nostre dret de desobediència civil davant la decisió injusta de no deixar-nos votar posant-hi el cos, sense respondre amb violència als seus cops i fent ús dels drets democràtics que encara tenim. Va ser la demostració més gran vista mai a la ciutat de resistència civil no violenta, sense cap mena de dubte. L’Institut de Sant Pere i Sant Pau va ser el nostre, fins que la intervenció d’un desplegament policial immens el va obligar a tancar mentre demanàvem als policies desplaçats fins a allà que ens deixessin passar i aturessin l’atac contra les instal·lacions escolars exercit amb malls i tenalles; i el que se suposava que arribaria contra persones de totes les edats dins del col·legi, que sortosament no s’arribà a produir.

L’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, i el seu Govern s’havien arrenglerat amb els de la porra dies abans. El seu partit va fer possible que Ciutadans i el PP enviessin milers de policies a Catalunya per tal de pegar-nos tant com els calgués –i lloar-los i omplir-los de medalles després- per fer-nos desistir de la nostra mania de decidir, en un referèndum obert a tota la ciutadania que pot votar en qualsevol dels altres comicis, sobre si volíem continuar a l’Espanya borbònica o bé constituir una república. Cal recordar que va guanyar la segona opció.

Dels socis del Govern de Ballesteros no en parlaré avui perquè ja sabeu que la seva opció continua sent pegar i prohibir i amb aquestes propostes és clar que l’únic que els pot plaure és una dictadura, la que han intentat instaurar dissolent el Parlament amb l’antidemocràtic però constitucional article 155. Manar i que la gent obeeixi en silenci és el seu estat natural i no en coneixen cap altre.

Josep Fèlix Ballesteros va ser un dels grans absents durant la jornada electoral. No perquè l’alcalde no anés a votar, que això ja estava clar, sinó perquè davant de la violència exercida pels de la porra contra tarragonins i tarragonines, davant dels caps oberts, dels cops a tort i a dret i les pilotes de goma, Ballesteros va preferir callar. No callar totalment perquè el que sí que va fer va ser vídeo al vespre en què deia que estava en contra de la violència, així en general, i posava com a exemples de violència, d’una banda, uns contenidors de la brossa desplaçats per protegir el col·legi electoral situat a l’Institut Ponç d’Icart i, de l’altra, la violència policial indiscriminada. Quan víctimes i botxins s’equiparen així, qui ho fa deixa ben clar on se situa ell i Ballesteros és clar que l’1-O va triar el costat de les porres i dels que van fer mal.

Tres dies després, l’alcalde afirmava que el vaixell establert al Port de la ciutat amb els policies que ens havien pegat a ell no el molestava perquè «No ha creat cap conflicte, cap problema d’ordre públic al carrer…» Ho deia en una roda de premsa en què jo mateix em vaig aixecar i li vaig dir «mentider», mentider perquè ell sabia que allò era mentida, tal com ahir mateix, 14 de gener, es demostrava. Ell mateix, en declaracions al «Diari de Tarragona» afirmava que aquell dia havia trucat al subdelegat del Gobierno i s’havia «cagat en tot». Si els policies no havien fet cap alteració de l’ordre públic, per què s’havia cagat amb tot?

Segons el mateix Ballesteros diu en l’entrevista al «Diari», aquell dia va anar a alguns col·legis electorals: Campclar, la Rambla Nova i Vella i a l’Institut Martí Franquès. Una altra mentida. Ballesteros no va ser vist en cap d’aquests col·legis i de moment no és l’home invisible, tot i que potser li agradaria. Ben al contrari que el segon de l’Ajuntament, Pau Pérez, que es trobava a la mateixa plaça Imperial Tàrraco quan es van produir les càrregues a la Rambla Nova després que la policia ataqués l’Institut Tarragona.

Què hi feia Pau Pérez enmig d’aquell merder? Doncs el mateix que Ballesteros quan va esbroncar Jordi Sierra, subdelegat del Gobierno i extreballador de l’Ajuntament, per les dures càrregues que s’havien produït: intentar protegir els seus. I els seus no érem els ciutadans i les ciutadanes de Tarragona, tot i que ell es diu «l’alcalde de tots (i totes)». I és així que s’entén que l’alcalde digués que la presència de policies en un vaixell al port no l’amoïnava ja que segons ell no havien creat cap problema d’ordre públic (al Port, va afegir en el darrer Ple) i alhora ara ens digui que va trucar al subdelegat i es va cagar en tot…

Jordi MARTÍ FONT
Regidor del la CUP a l’Ajuntament de Tarragona

 

 


REDACCIÓ31 Gener, 2018

Els centres educatius d’arreu han celebrat aquest dilluns el Dia de la Pau, en un moment en què la violència s’ha convertit en un dels malsons de la societat. La violència, en tots els seus àmbits, és una de les grans preocupacions dels governants i dels educadors.

En els diferents centres escolars, s’ha volgut homenatjar el pacifista Mahatma Gandhi i celebrar el Dia de la No-violència, sensibilitzant així l’alumnat per a la necessitat de preservar valors com el respecte, la tolerància, el pacifisme i la solidaritat.

El Col·legi El Carme de Tarragona, a la part baixa de la ciutat, ha decidit formar un colom gegant, com a símbol de la pau i de la concòrdia. Amb aquesta gesta, es pretén alertar per a la necessitat d’eliminar aspectes negatius de la societat com pot ser l’odi i el racisme.

Durant l’acte, s’ha emprat paraules a favor de la pau i cantar unes cançons que fan apologia a la (bona) convivència.

Una tasca que és competència de tots, independentment de l’edat, color, raça o estatus econòmic i social.

 


REDACCIÓ31 Gener, 2018

El nou entrenador del Nàstic, Victoriano Rivas Álvaro ‘Nano’, ha assegurat, durant la seva presentació com a nou tècnic del conjunt tarragoní, que el seu objectiu és “que els jugadors gaudeixin competint”.

Acompanyat del president del Nàstic, Josep Maria Andreu, i del director esportiu, Emilio Viqueira, Nano Rivas ha estat presentat en societat i s’ha mostrat “molt agraït i il·lusionat” per tenir l’oportunitat de tornar al club català, amb el qual no va poder renovar “per certes circumstàncies que van succeir a l’estiu”, encara que no ha volgut aprofundir en l’assumpte.

El nou entrenador del Nàstic espera que “l’afició torni a ser clau, com la temporada passada” i s’ha mostrat satisfet amb el nivell de la plantilla. “Està molt compensada”, ha destacat.

Nano Rivas ja va estar anteriorment en el cos tècnic del Nàstic. Va conduir l’equip a la permanència després de guanyar els tres últims partits de Lliga de la temporada 2016-17 i, en la campanya anterior, va ser el segon entrenador de Vicente Moreno.

Com a futbolista, la seva carrera professional va començar a l’Atlètic de Madrid B i va continuar al Getafe, el Betis, el Valladolid, el Llevant i el Guizhou Renhe xinès, on va penjar les botes.

Nano arriba al Nàstic després de la destitució d’Antonio Rodríguez ‘Rodri’, que va ser cessat aquest dilluns com a entrenador del conjunt tarragoní i es converteix en el tercer tècnic de l’equip aquesta temporada, després de les de Lluís Carreras i el mateix Rodri.

El club grana confia en Nano Rivas per sortit del forat on està ficat i poder remuntar.

 


REDACCIÓ31 Gener, 2018

Laura Roigé és una dona que sempre té experiències o vivències per compartir. Les seves ‘històries’ en un món d’homes són dignes de registre. Sempre se n’ha sortit i, pràcticament sempre de forma exitosa. És una feminista activa, però ho fa a través d’actes innovadors. El seu nom passarà a la història per ser la primera dona que arriba a la presidència de la Cambra de Comerç de Tarragona, un sector força masculinitzat. En el seu pas per l’ens patronal, Roigé, que es declara abellonista, promet diàleg i convicció. Laura Roigé és una dona cuqueta, presumida, diplomàtica i una enamorada de Tarragona. A les 5 del matí ja està desperta i a les 8 comença a ser habitual trobar-la al despatx presidencial de la Cambra de Comerç. Ha fet un ‘rentat de cara’ en un despatx que, segons ella, un toc femení. Laura Roigé és espontània i obsessiva amb l’ordre. La seva diplomàcia i estima per Tarragona podran reportar grans fruits a una institució que acaba té voluntat de modernitzar-se

Laura Roigé durant l’entrevista

Laura Roigé passarà a la història de les Cambres a Catalunya. És la primera presidenta…
He de confessar que em fa molta il·lusió ser la primera presidenta en 131 anys d’història d’aquesta cambra. A Espanya n’hi ha quatre presidentes, a Castelló, Toledo, Menorca i ara a Tarragona. No m’ho esperava. Estava convençuda que Andreu Suriol arribaria fins a les properes eleccions. No obstant això, faré el millor que sé i puc. És una excel·lent oportunitat pel col·lectiu de les dones. He trencat un camp que era molt masclista.

Farà els possibles perquè la Cambra de Tarragona sigui menys masclista?
Acabem d’obrir una bretxa. Ara cal treballar i demostrar que les dones estem preparades per ocupar aquests càrrecs. Costarà una mica trencar l’establert, però ficaré el meu gra de sorra. És un repte i estic capficada en deixar una empremta femenina a la Cambra.

Quina petjada vol deixar?
Vull continuar defensant i promovent els pilars i els objectius de la institució: formació, internacionalització, professionalització i reivindicació de les infraestructures útils pel creixement i competitivitat econòmics de Tarragona.

Què pensa reivindicar?
En relació a les infraestructures tenim un greuge comparatiu amb la resta de regions d’Espanya. Som l’única província que no tenim l’AVE al centre de la ciutat. No tenim corredor del Mediterrani. I no podem obviar que el corredor ha d’anar des d’Algeciras fins a la Jonquera i enllaçar amb Europa. No té perquè passar per Madrid. No té cap sentit anar a crear empreses on no hi ha negoci; enmig del no-res. No es pot continuar construint aeroports on no hi ha avions i que serveixen només per fer espots publicitaris. València, Tarragona i Barcelona és por on ha de passar el Corredor del Mediterrani.

Ho diu molt convençuda…
Ja està bé. Estem endarrerits en infraestructures. Fa 40 anys que esperem la carretera que ens portarà directament a Santander. Seria una empenta pel turisme, però està aturada. Penso deixar-me la pell en la defensa dels nostres associats i les empreses que ajuden a sostenir la Cambra.

La presidenta de la Cambra

Molts greuges
De què viuen les cambres?
Des que Zapatero va fer el decret acabant amb la quota cameral, vivim, essencialment, dels socis.

Per cert, creu que li faran cas quan comenci a fer exigències i reivindicacions? Què farà en el cas que el ‘poder’ es faci el ‘suec’?
De moment, ja m’han ofert pertànyer al Comitè Executiu del Consell de Cambres de Catalunya. Però descuidi que faré tot el que estigui al meu abast. Cada dos mesos aniré al Consejo General de Cámaras i allà informaré sobre les necessitats que tenim. També tinc visites programades amb els representants de les diferents institucions i organismes de l’estat on aprofitaré per exposar els nostres greuges.

La Cambra és una entitat transparent?
Tenim auditories cada any…

Fa 42 dies que presideix la Cambra de Tarragona… Que podem destacar d’aquests dies?
Tot just començar hem hagut de païr el traspàs inesperat d’Albert Abelló que era també familiar meu. Ha estat molt dur. Jo sóc abellonista. En les primeres setmanes m’he dedicat a llegir, estudiar molt per posar-me al dia, programar l’agenda i redecorar el despatx presidencial.

Ah… el toc femení…
En arribar vaig veure que el despatx era molt masculí. Vaig decidir fer-lo més acollidor i aconseguir que la gent s’hi trobi més a gust.

Què vol dir això?
Restaurar els mobles, substituir les plantes artificials per unes naturals i fer una neteja de cara i ulls. He donat un toc personal. Entapissarem també les butaques perquè siguin més modernes…

Roigé al costat de la foto d’Albert Abelló

Llimar asprors
Està preparada per treballar amb homes…?
No tinc cap problema. Vaig ser vicepresidenta de Pimec i l’única dona al comitè executiu de Cepta i a la Cambra. Vaig dirigir molts anys una empresa de camions, on tots eren homes. Estic força acostumada.

Com es farà notar?
Per la via del diàleg. Jo tinc molt bon caràcter i no m’enfado mai. Sóc dialogant i m’agrada negociar. No em barallo ni aixeco mai la veu. El meu tarannà sempre m’ha ajudat l’hora de negociar.

La relació amb el seu antecessor no era massa saludable amb l’alcaldia. Que farà per a millorar-la i estrènyer-la?
L’alcalde Ballesteros em va enviar una carta fent-me saber que ens haurem de veure i parlar. Estic convençuda que podrem llimar els asprors i malentesos existents. Faré de ‘poli bueno’.

No m’ha quedat clar… Què farà si cas omís de les seves reivindicacions?
No em cansaré d’insistir. Però sóc conscient que hem de dialogar i de posar l’estima per Tarragona per damunt de tot. Jo sóc molt optimista.

Una altra fórmula
Tornarà el DTapes?
Encara no hem decidit.

Li agradaria?
Sí, la veritat és que sí, sobretot com a homenatge a l’Albert (Abelló). Però si ho fem hauríem de donar-li un altre caire. Les tapes estan massa vistes. Hem de trobar una fórmula per afavorir els restauradors. Ha de ser quelcom innovador i que cohesioni el sector i que compti amb la implicació de més institucions.

L’èxit del DTapes està associat a la crisi, oi?
És un cúmul de factors. Però el model va ser punter a la ciutat. Les tapes van arribar amb la crisi i feien falta per dinamitzar el sector. Representava un impacte de 2 milions d’euros.

Continuaré en l’ADEE_BPW
Vostè abandonarà la presidència de l’ADEE-BPW?
No, no em deixen marxar. De totes maneres delegaré moltes funcions a la vicepresidència (Sonia Mateo) i a la junta directiva que és molt potent i implicada.

Què espera del 2018?
Sobretot que es desencallin algunes de les nostres reivindicacions i que tinguem uns pressupostos dignes i ajustats a les necessitats del país. Hi ha projectes cabdals pel desenvolupament del territori i això depèn de diners i de voluntat política. El problema és que quan podien no volien i ara que poden tampoc volen. Desencallar l’A21, el tercer fil i el Corredor del Mediterrani seria xampany i pastes.

Quina postura assumir durant la seva presidència. Com vol ser recordada?
Seré, com sempre, diplomàtica. Sense diàleg i modèstia no és possible desencallar res. Estic convençuda que caldrà diplomàcia i saber cedir, negociar i tenir sentit de la responsabilitat.

A les 5 del matí, repassant correus
Serà molt dur, oi?
Ningú no ha dit que seria fàcil, però no ens podem rendir. Hi ha empresaris i projectes que depèn de què no ens rendim. Jo tinc molta paciència.

Vostè com és com a dona?
Tinc bon caràcter, sóc familiar, matinera i molt treballadora. Sóc massa perfeccionista. Arribo a la Cambra a les 8, però a les 5 ja estic aixecada, estudiant dossiers i repassant i enviant correus. Sóc molt ordenada.

Veurem Laura Roigé a tot arreu?
M’agrada molt delegar i hi seré on sigui important ser-hi. Voldré estar sempre ben acompanyada de tècnics. En els casos protocol·laris hi assistiré, si no crec que és més important que hi siguin els experts i a la cambra en tenim veritables enciclopèdies.