25. Abril 2024

4 Febrer, 2018 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ4 Febrer, 2018
Jaume_Pujol1.jpg

El pare Agustí Altisent, que va passar més de mitja vida sent monjo de Poblet, es preguntava si l’aïllament en què viuen els religiosos no podia portar l’esperit a tancar-se també en si mateix per falta d’estímuls exteriors i contactes estimulants del pensament. Però afegia que en el «món», és a dir a Barcelona, Cornellà, Madrid, Salou o la Costa Brava, molta gent viu encallada! I concloïa: «L’aïllament pot atordir, però l’aldarull continuat també.»

Em sembla que el perill de la nostra societat no es troba en les estones o els espais de solitud o de meditació tranquil·la, sinó més aviat en el tràfec sense treva en què vivim, sotmesos a una incessant pluja d’informacions i emocions que ens arriben via televisió, xarxes socials, mòbil de butxaca. Gairebé podríem dir que ens trobem en risc de perdre l’hàbit de pensar.

Aquesta pot ser una causa que floreixin poques vocacions a una vida consagrada. El papa Francesc, fa un any, va assenyalar tres factors que dificulten el lliurament a Déu per complet i la fidelitat perseverant.

El primer factor que no ajuda a mantenir la fidelitat —ha assenyalat— és la tendència que impulsa la provisionalitat, que pot conduir a viure a la carta i a ser esclaus de les modes, alimentant el consumisme, que oblida la bellesa de la vida senzilla i austera i que provoca un gran buit existencial, amb un fort relativisme, amb valors aliens a l’Evangeli.

En el segon punt el Papa es va referir als reptes que afronta la joventut: «Hi ha joves meravellosos, i no són pocs. Però també entre els joves hi ha moltes víctimes de la lògica de la mundanitat, que es pot sintetitzar així: recerca d’èxit a qualsevol preu, dels diners fàcils i del plaer fàcil.»

El tercer factor prové de l’interior de la vida consagrada, on «al costat de tanta santedat no falten situacions de contratestimonis». El Sant Pare va reiterar la centralitat de Jesús en la missió profètica dels consagrats: «Si la vida consagrada vol mantenir la seva missió profètica i la seva fascinació i continuar sent escola de fidelitat per als propers i els llunyans, ha de mantenir la frescor i la novetat de la centralitat de Jesús, l’atracció de l’espiritualitat i la força de la missió, mostrar la bellesa del seguiment de Crist i irradiar esperança i alegria».

En expressar la meva gratitud a tantes persones de vida consagrada en diferents carismes, demano a Déu que floreixin noves vocacions per bé de tota la societat de la qual són ferment impagable en la seva sembra de pregària, pau i alegria.

† Jaume PUJOL BALCELLS
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

 


REDACCIÓ4 Febrer, 2018

No puc opinar sobre el coronel de la Guardia Civil Pérez de los Cobos, coordinador de l’operatiu militar contra l’1-O. No puc opinar perquè allò que penso sobre ell no cap en la Constitució Espanyola de 1978. I a l’Estat espanyol no hi ha democràcia que permeti llibertat d’expressió, ni separació de poders que garanteixi que si jo opino la meva opinió no sigui utilitzada pels militars, els polítics corruptes o els que manen de veritat per fer-me la vida impossible com estan fent a Pablo Hasel o Vaitrònic, per posar dos exemples dels molts que hi ha.

A l’Estat espanyol es pot ser un lladre, un violador, un agressor, un que complint ordres obre el cap a la gent… però no es pot ser lliurepensador ni un pensador en llibertat. Pensar està prohibit i expressar allò que es pensa en veu alta rep automàticament condemna de presó o coses pitjors.

Les estructures feixistes de poder que es van construir el 1939, després d’exterminar milions de persones que defensaven la igualtat, la llibertat i la solidaritat, continuen vigent. Manen els fills, els néts, els coneguts o saludats de torturadors, “gent d’ordre”, assassins i criminals, i algun altre que s’ha fet ric explotant-nos  o robant i per això rep el reconeixement de la colla dels que manaven i manen. Ara, el cop d’estat es diu 155 i es dibuixa com a suposadament democràtic. Totes sabem que no ho és i en això no hi insisteixo més. La democràcia és el poder del poble, no l’imperi de la llei, perquè totes les lleis poden ser –i moltes són- injustes i només escrites al servei del manteniment de privilegis de reduïts grups socials.

És per això que no puc opinar públicament sobre Pérez de los Cobos quan diu que, davant dels fets de l’1 d’octubre, “La llei està per sobre de la convivència”. Sé a quin cos militar pertany, sé què va fer la majoria d’aquest cos el 19 de juliol de 1936, sé a què es va dedicar aquest cos durant el franquisme, sé que en el pas de la dictadura real a la falsa democràcia cap dels seus membres va ser qüestionat en les actuacions que havia tingut fins a aquell moment, sé que la impunitat ha estat total durant tots aquests anys, i sé que en l’actualitat si digués qualsevol cosa llevat de lloances sobre les repugnants declaracions que ha fet en el judici sobre l’1-O on ha parlat (no com a investigat sinó com a testimoni de l’acusació en una mostra clara del món a l’inrevés) em portarien davant d’un tribunal acusant-me de delectes d’odi (més món a l’inrevés).

És per això que no expressaré la meva opinió sobre qui va dirigir l’operatiu militar contra l’exercici de la democràcia a Catalunya, contra el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre i va provocar l’agressió col·lectiva més gran viscuda per aquest poble des del cop d’estat de 1936.

Algú dirà que parlo massa del passat, massa dels anys 30 del segle XX, però no ho faig, si m’hi refereixo és perquè ara no és demà, encara, sinó un simple reflex d’ahir, un reflex de qui va guanyar la guerra civil i qui ens vol sotmesos, callats, obedients i no persones. I no ens hi tindrà. Per això, malgrat no poder opinar ni dir, no deixaré de fer-ho, tot i saber que qui ens observa no sap llegir, no hi entén ni falta li fa. Té, només, la força que li dona la violència o l’amenaça de violència i aquesta sempre ha estat passatgera, circumstancial i, en definitiva, no res.

Jordi MARTÍ FONT
Regidor de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ4 Febrer, 2018

Cal recordar que el turisme circulava a 140 quilòmetres per hora per una rotonda on la velocitat està limitada a 40 quilòmetres per hora.

Els Mossos d’Esquadra han obert una investigació per determinar si el jove de 22 anys que conduïa el cotxe en què viatjaven les dues noies lleidatanes que van morir dissabte a Tarragona va cometre algun delicte.

Sempre que hi ha un accident mortal s’obre una investigació d’ofici que en aquest cas haurà de determinar si es pot acusar el conductor d’un delicte contra la seguretat en el trànsit per conducció temerària o fins i tot de dos delictes d’homicidi imprudent.

En el sinistre van morir la passatgera davantera i la posterior del vehicle, una noia d’Alcoletge (Segrià) de 27 anys i una veïna de Lleida de 19. El noi el van traslladar en estat greu a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona.

L’accident va passat cap a tres quarts de nou del matí a la rotonda de les Gavarres, al quilòmetre 14 de la carretera T-11, al terme municipal de Tarragona.

El vehicle sinistrat circulava provinent de Reus en direcció a Tarragona a gran velocitat quan es va encastar contra la tanca de formigó de la rotonda, va saltar un talús i es va precipitar per un terraplè fins al voral de l’autovia A-7, que transcorre per sota d’aquesta zona.

 

 


REDACCIÓ4 Febrer, 2018

El 1 de febrero se convirtió en el día mundial del “velo”. Se trata de una lucha simbólica para dar apoyo a aquellas mujeres que fueron expulsadas de sus trabajos, de espacios públicos como playas o piscinas municipales e incluso de lugares oficiales como algunos Ayuntamientos, universidades, etc. por poner algunos ejemplos cotidianos.

Personalmente no lo calificaría como “día mundial de Hiyab” puesto que se interpreta como un gesto reivindicativo y solidario que abraza a una parte de las mujeres. Simplemente se reclama el derecho a llevar velo, pero la pregunta es: ¿renunciar a ello está incluido? Existen también otras partes del mundo donde las mujeres claman por su derecho a prescindir del Hiyab, burka, u otras vestimentas impuestas. Pongamos como un ejemplo pero no el único el de las mujeres iraníes, que recientemente pugnaban por su derecho legítimo de pasear por los espacios públicos sin el Hijab.

Consecuencia: el gobierno detuvo a más de 30 de ellas. Mi percepción, desde el punto de vista, es que se trata de dos luchas totalmente compatibles la una con la otra, en el sentido de que las mujeres y nuestro cuerpo siempre somos objeto de polémica, debate y regulación propugnado siempre a través de todas las sociedades y culturas patriarcales y desde luego, masculinas.

El día mundial del Hiyab podría ser una oportunidad para reivindicar ambas posiciones, es decir, llevar o no llevar velo según nuestra decisión personal e intransferible. Realmente el problema no radica en “velo si, velo no”, la verdadera raíz del debate es precisamente el patriarcado, omnipresente desde los siglos de los siglos, y que para persistir es quién se otorga la legitimidad de decidir sobre nuestros cuerpos, comportamientos y moral, en el empeño de seguir eternizándose.

Tampoco se trata de algo exclusivo de oriente u occidente, de norte o de sur. Sea en Arabia Saudí (cuyo paradigma sería Arabia Saudí y todo el Golfo Pérsico) o España, la mujer sigue siendo objeto de debate de primer orden. No, mi intención no es comparar España, miembro de la UE, con Arabia Saudí; mi referencia es que en Arabia Saudí, la mujer no puede salir ni realizar cualquier actividad sin un miembro masculino vinculado a la familia.

Pero si pongamos de ejemplo España, cierto que, no necesitamos permiso de nadie para salir solas, ni de día ni de noche; simplemente nos exponemos a acosos sexuales callejeros, violaciones y en otros casos a que nos tachen de “ligeras”, lo que en realidad justifica dicho acoso y agresión hacia nosotras.

Revisemos sino los casos diarios de desapariciones, agresiones y asesinatos de chicas donde se remarca la “hora que se produjo el hecho”, o sea, de madrugada. Y eso sabemos de los últimos casos mediáticos, y los que existen silenciados. Sea como sea, el “macho” es quien manda en la casa en la mayoría de casos, depreda en la calle y comete feminicidios en el ámbito doméstico. Y punto.

Ya no es cuestión de ir con velo o sin velo. Es tan sencillo como reconocer nuestro cuerpo es objeto de disputa entre los “Machos Alfa” . Sobre nuestro cuerpo debaten en los parlamentos, congresos y senados. En Arabia Saudí crean un Congreso de Mujeres y los integrantes de dicho evento son todos hombres y crean un evento para debatir si la mujer también es un “ser humano”.

En España, también los hombres deciden si las mujeres tenemos que abortar o no y, un juez pone en duda a una víctima de violación GRUPAL dejando entre líneas que no está suficientemente afectada por el hecho de intentar rehacer su vida después de esta repugnante agresión. No, no es una comparación entre países. Tampoco es cuestión de banderas. Un trapo rayado y colorado no piensa ni habla simplemente es la voz de su amo, el Patriarcado.

Y si hagamos un análisis de estos países que son totalmente diferentes y cada uno con su grado “democrático”, encontramos que el único grado en común es el PATRIARCADO. Nosotras no nacemos de su costilla, en cambio, él sí que nace de nuestra vagina.

Hakima ABDOUN
Activista social  

 


REDACCIÓ4 Febrer, 2018

A conseqüència del xoc, els tres ocupants d’un dels dos turismes han mort. Tots tres són de la mateixa família: la filla, el pare (35 anys) i l’àvia. A l’altre vehicle implicat en l’accident hi viatjava un matrimoni i la seva filla (de 21 anys) que han resultat ferits de poca gravetat i han estat evacuats a l’hospital comarcal del Vendrell.

Tres persones han mort aquest diumenge a la tarda en un accident de trànsit a l’N-340 a Coma-ruga, al municipi del Vendrell (Baix Penedès).

L’avís del sinistre s’ha rebut a les 15.52 hores i ha tingut lloc al punt quilomètric 1.190, on per causes que s’estan investigant un camió articulat que anava en sentit sud ha fet la tisora i ha col·lidit amb dos turismes que circulaven en sentit contrari.

Arran d’aquesta incidència s’han activat set patrulles dels Mossos d’Esquadra, quatre dotacions dels Bombers de la Generalitat, que han hagut de fer tasques d’excarceració en els dos turismes, i quatre ambulàncies i un helicòpter medicalitzat del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

El camió articulat circulava en sentit sud quan, per causes que es desconeixen, ha envaït el carril contrari i ha xocat contra un Peugeot que circulava en sentit nord. El cotxe ha quedat sota el vehicle de gran tonatge i els tres passatgers han perdut la vida. Es tracta d’una filla, el pare (de 35 anys) i l’àvia. En el sinistre també s’hi ha vist implicat un altre cotxe que també circulava en sentit nord.

En aquest hi viatjava un matrimoni i la seva filla (de 21 anys) que han resultat ferits de poca gravetat i han estat evacuats a l’hospital comarcal del Vendrell.

El conductor del camió ha donat negatiu en el control d’alcohol i drogues i no sobrepassava els límits de velocitat. Ara caldrà comprovar si sobrepassava els límits de tonatge que podia transportar.

A causa de l’accident està tallada la sortida del Vendrell Sud de l’N-340. Durant gairebé dues hores aquesta via ha estat tallada en sentit sud i en el punt de l’accident s’han fet desviaments senyalitzats.

 

 


REDACCIÓ4 Febrer, 2018

Tarragona, del 22 de juny a l’1 de juliol, acollirà els XVIII Jocs del Mediterrani. Hi participaran més de 4.000 esportistes i 26 comitès olímpics. Víctor Sánchez és el director general del ‘Tarragona 2018’. En aquesta entrevista, on fa un important exercici de diplomàcia, assegura que l’esdeveniment olímpic serà un èxit, malgrat les campanyes sistemàtiques en contra dels jocs. Sánchez diu que tot està controlat i no té dubtes que a la que va ser la imatge dels jocs, l’exregidora Natàlia Rodríguez, se li haurà de donar la importància que es mereix. Entén que les ciutats no hauran de tenir por a organitzar els jocs, sempre que siguin sostenibles. ‘Tarragona 2018’ haurà costat uns 78 milions d’euros, però Sánchez està convençut que la ciutat no s’hipotecarà

Víctor Sánchez durant l’entrevista

Es faran els Jocs?
Clar.

Seran espectaculars o els possibles?
Seran excel·lents. Tindrem l’oportunitat d’organitzar uns jocs de nivell, responsables, i sostenibles en un moment de dificultat econòmica, els quals acabaran sent un punt de referència per a futures organitzacions.

I això?
El concepte de Tarragona és molt sostenible i innovador. És molt positiu ‘dividir’ la càrrega entre les 16 subseus. Això no obliga a fer una operació urbanística, tal com es va fer en anteriors edicions dels jocs. S’ha evitat l’estrès que tot això comporta.

Sostenible vol dir minimalista?
No. Vol dir això exactament això: sostenible. Tenir cura amb el medi ambient i implicar la gent del territori.

La gent està implicada? Es respira ambient de jocs a 5 mesos de la seva celebració?
Això és una altra cosa. No podem oblidar les campanyes sistemàtiques en contra dels jocs. L’ajornament dels jocs també va provocar frustració. Però l’important ara mateix és que els jocs són reals.

Però la societat encara no se’ls ha fet seus o sí?
Els joves si els voluntaris estan molt implicats. Hi han respost. Però a mesura que s’apropin els jocs comença a haver-hi una mica més d’interès. No podem oblidar que el marasme politicoinstitucional en què estem immersos, des de fa massa temps, tampoc ajuda. La gent davant la incertesa política no dóna importància als jocs. Però que ningú dubti que els jocs seran un element de cohesió i orgull social. La gent s’implicarà i voldrà participar. Prova d’això és el nombre de voluntaris. Això ja va passar amb Barcelona ’92. La gent ens demana la mascota (Tàrracus) per tenir records.

Li agrada la mascota dels ‘Tarragona 2018’?
Els gustos són personals. He vist mascotes de tots els formats, tipus i colors.

Morir d’èxit
Ara mateix, quina és la gran preocupació del director general dels jocs del Mediterrani?
Honestament no tinc grans preocupacions. Tinc molta pressa. Volem arribar a tot i bé. L’engranatge està en marxa. Estem fent els possibles per arribar a temps i perquè res no grinyoli.

Víctor Sánchez ha llogat casa a TGNA

Hi ha la por d’arribar tard?
No. Crec que tothom ja sap el que ha de fer.

Doncs, no hi ha motius per patir. Està tot controlat?
Ara mateix sí. No obstant això, puc entendre aquells que pensen que no. A vegades, no depèn de tu morir d’èxit o de fracàs.

Què vol dir?
Inicialment teníem previst la participació de 24 comitès olímpics i ara mateix en tenim 26 (Kosovo i Portugal que participarà per primera vegada). Hem de fer els possibles per preveure i evitar disfuncions d’última hora.

No hi haurà cap problema amb els allotjaments…
Ho tenim tot tancat. Però no es pot dir que no hi haurà problemes. Hem agafat les darreres edicions dels jocs del Mediterrani i podem morir d’èxit.

Com?
Sempre que Tarragona organitza alguna cosa tenim un 20% més de gent. Aquí sí que tenim un pla B. Comptem que pugui venir més gent de la que inicialment està previst. Hi ha gent que pot considerar que és molt més interessant venir a Tarragona que anar a Mersin.

Ciutat endeutada?
Quines infraestructures estan per acabar?
La piscina i la darrera fase del Palau d’Esports.

On estan els diners?
Ni idea. L’obra civil està feta. No em preocupa excessivament els acabaments pendents.

S’endeutarà la ciutat?
Si no s’ha endeutat fins ara, serà difícil de fer-ho. La llei prohibeix la capacitat d’endeutament. Jo diria que no és possible.

Quant ha costat aquests jocs?
En infraestructures uns 70 milions d’euros. El pressupost operatiu és d’uns 28 milions.

Víctor Sánchez diu que tot està controlat

D’acord amb la seva experiència, quins han estat els jocs més difícils d’organitzar: Almeria, Mersin o Tarragona?
Almeria va viure moments de bonança que no es tornarà a repetir en l’economia occidental, almenys en els propers anys. Però tampoc hi ha la necessitat que es repeteixi. Organitzar uns jocs no és motiu per espantar una ciutat des del punt de vista econòmic. Si no són sostenibles, no s’han de fer. És cert que de cara al futur hem de racionalitzar el programa esportiu.

En quin punt es troba el programa cultural dels jocs?
Això ho porta l’ajuntament.

Quina relació manté amb el regidor responsable dels jocs, Javier Villamayor?
Excel·lent.

Les circumstàncies han canviat
Políticament aquests jocs interessen a la ciutat?
No ho sé. Hauria de ser un element de desenvolupament i cohesió social i política.

Hi ha partits que no estan d’acord…
Ja, però hi ha un contracte signat i els jocs estan concedits.

Alguns d’ells, si poguessin, es farien enrere i cancel·larien la celebració dels jocs…
El moment i les circumstàncies han canviat, però no els partits. ERC, que aleshores formava part d’un tripartit, va votar a favor i tot aquest periple va començar amb CiU. Aconseguir aquests jocs ens va costar sang, suor i llàgrimes.

Fa dies, el ministre d’Esports va venir a Tarragona i alguns partits de l’oposició li van donar carabassa… Això pot fer que la ciutadania es desmarqui d’aquest esdeveniment? Li preocupa?
No em preocupa excessivament. Avui dia la gent no creu en res, hi ha molta desafecció.

Per què es van ajornar els jocs i no cancel·lar-los?
Perquè el comitè internacional estava molt satisfet i es va buscar una solució per no llençar a la paperera la feina i els esforços que s’havien fet.

La situació política perjudica?
Vam estar 11 mesos sense govern i ara tenim incertesa a Catalunya, però mantenim els mateixos interlocutors.

Equipaments modèlics
Quin és el millor model de gestió de les infraestructures?
No sóc qui per dir com s’hauran de gestionar els equipaments. L’avantatge de Tarragona és que s’ha hagut de construir poques infraestructures i les que hem construït són necessàries i utilitzables. La pista d’atletisme era necessària i el palau d’esports és modèlic, d’avantguarda i sostenible. Amb aquest equipament, Tarragona podrà candidatar-se a organitzar campionats importantíssims.

Per cert, Natàlia Rodríguez era la imatge dels jocs i ara està en un calaix…
Tinc una excel·lent amistat amb la Natàlia. Però la nostra dinàmica com a fundació de dret municipal ens impedeix contractar a dit o prioritzar en concursos…

Ho entenc, però era la imatge dels jocs…
Les circumstàncies canvien.

Això vol dir que no comptaran amb ella?
Espero que sí. Crec que Natàlia haurà d’estar implicada d’alguna forma. L’haurem de donar la importància que es mereix.

Com serà l’acte d’inauguració i clausura?
S’està treballant. La propera setmana tenim una reunió per concretar els valors que volem comunicar a través de la cerimònia inaugural.

Quins són aquests valors?
La solidaritat mediterrània, la pau, la cooperació entre els pobles i les regions, la Cultura i la tradició de Tarragona, així com la seva importància en el món de romànic i mediterrani.

Entrades a zero euros
Com està el tema del ticketing?
Ja està resolt: El públic podrà adquirir les seves entrades dos mesos abans dels jocs. També tindrem entrades a 0 euros per regalar a la gent.

Com està el merchandising?
Ja ha començat. Està tot controlat. Al Nadal ja s’ha venut al Corte Inglés.

Amb quina periodicitat es reuneix amb les subseus?
Sempre que fa falta. Les reunions són a la carta. Abans compartíem principis generals i punts de vista. Ara mateix són més pràctiques. Hi ha molt bona comunicació.

Sánchez augura uns jocs exitosos

En l’àmbit de la seguretat està tot a punt, tenint en compte l’amenaça terrorista?
Confio en les forces i cossos de seguretat de l’estat. Ells són els especialistes i tenen experiència. Hi ha un pla director i un altre operatiu que respon als interessos de tothom, tot i que han de ser secret.

Doncs, res… els jocs, segons vostè, reuneixen tots els ingredients per ser un èxit…

Serà un èxit.

Vostè ha llogat casa a Tarragona… Li agrada viure a la ciutat?
És una ciutat preciosa, és la gran desconeguda.

 

 


REDACCIÓ4 Febrer, 2018

 

Un incendi en una cuina del cinquè pis de la Urbanització 7-A, edifici A-2 del Carrer Fra Antoni Cardona i Grau, al centre de Tarragona, ha obligat que tres dotacions dels Bombers de la Generalitat, dues ambulàncies del Servei d’Emergències Mèdiques i diferents patrulles dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana es despassessin al lloc dels fets.

El 112 ha rebut una trucada – cap a un quart de dues de la tarda – on s’alertava per l’existència de fum en una de les balconades de l’esmentat habitatge, on hi viuen persones d’avançada edat. S’ha pogut controlar el foc i no s’ha registrat cap ferit.

VIDEO

 


REDACCIÓ4 Febrer, 2018

La paraula Paradise és un terme en anglès que ens duu, inconscientment, a un paratge de sorra blanca, aigües transparents i palmeres, moltes palmeres. És difícil que, per a una àmplia majoria, la paraula Paradise ens pugui dur a un prostíbul. Paradise és la proposta que aquest dissabte va omplir el TeatreAuditori del Morell, una comèdia que parla de la família, de la soledat i de l’amor.

Tres històries en un mateix espai i cinc actors que interpreten fins a nou personatges, que van fer que aquest dissabte El Morell esclafís en aplaudiments. Fins a 260 persones van omplir el Teatre-Auditori del Morell, tenint en compte un tret diferencial respecte al públic de les dos anteriors propostes: molts dels que omplien les butaques eren joves que, a més de veure l’espectacle, probablement havien vingut per a fotografiar-se amb alguns dels actors.

Pau Poch i Adrian Grösser han estat protagonistes durant tres temporades a “Merlí” (TV3), Artur Busquets ha treballat a la pel·lícula “Barcelona Nit d’Hivern” i a “Cites” (TV3) i, Albert Salazar ho ha estat, durant molts migdies, a “La Riera” (TV3).

Tot i l’expectació per Elisabet Casanoves, també de Merlí, no va poder fer-se efectiva la seva presència per d’altres projectes teatrals.

En el seu lloc ho va fer Lídia Casanovas, que aquest dissabte era la primera vegada que pujava a l’escenari per a interpretar aquest paper. Aquesta proposta va ser programada des de la regidoria de Festes, Cultura i Joventut amb l’objectiu d’atreure a un públic més jove. A més a més, des de la mateixa regidoria també es va incentivar la participació dels joves en la cultura oferint l’abonament jove per un preu de 30€, el qual et donava accés a assistir a 3 dels espectacles si tenies entre 12 i 29 anys.

Si més no, aquest dissabte l’objectiu es va aconseguir amb escreix. En definitiva, l’star-system de la jove cantera televisiva de TV3 va arribar al Morell aquest dissabte per a revolucionar-ne el seu públic que, en moltes ocasions, va esperar la sortida dels actors del Teatre-Auditori, un cop acabat l’espectacle.