29. Març 2024

7 Febrer, 2018 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ7 Febrer, 2018

Jordi Cañas recorda: “Vaig dir que dimitiria si era imputat i vaig dimitir. Vaig dir que confiava que la justícia demostraria la meva innocència i s’ha demostrat. I vaig dir que tornaria i he tornat”.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha absolt aquest dimecres a Jordi Cañas, antic portaveu de Ciutadans, del delicte de frau fiscal que el va obligar a dimitir de tots els seus càrrecs, inclòs el de diputat al Parlament de Catalunya, el 2014.

La resolució del cas, en línia amb l’arxiu que havia demanat la Fiscalia, obre les portes de nou a l’activitat política de Cañas, diputat durant dues legislatures autonòmiques i persona molt apreciada per la militància taronja.

Fa un any, i gairebé sense fer campanya, va ser el compromissari més votat a Catalunya per a la IV Assemblea General de Ciutadans, en què va defensar sense èxit que el partit no abandonés la socialdemocràcia com a senyal d’identitat.

Cañas, nascut a Barcelona el 1969, es va incorporar a Ciutadans poc després de la seva fundació el 2006, després d’haver militat en la seva joventut al PSC.

L’acusació que pesava en contra seva es referia a una factura realitzada fa més d’una dècada, dins la seva activitat privada, en una empresa, Servei Immobiliari SL, que administrava el seu llavors cunyat.

Cañas sempre es va declarar innocent i va afirmar, contestant als atacs dels nacionalistes, que tornaria a la primera línia política.

 


REDACCIÓ7 Febrer, 2018

El passat 30 de gener Roger Torrent, president del Parlament, va sorprendre a tothom –excepte a ERC– ajornant el ple d’investidura del candidat, Carles Puigdemont, fins que aquest es pugui celebrar amb totes les garanties i de manera efectiva. Els retrets i acusacions mútues dins del bloc independentista no es van fer esperar, l’Estat i el bloc monàrquic es fregaven les mans –sobretot amb la filtració dels missatges privats entre Puigdemont i Comín– i, el sobiranisme es mobilitzava al carrer fart de les dilacions del Procés.

Pugna independentista
La unitat de l’independentisme trontollava i la possibilitat d’un acord per a la investidura es trencava. En aquests dies es va constatar que la pugna amb l’Estat espanyol no és l’única, sinó que existeix una batalla soterrada entre les forces independentistes, sobretot, entre JxCAT i ERC. Per una banda, Esquerra no esperava que JxCAT li fes el sorpasso i, tot i obtenir els millors resultats de la seva història, s’han trobat amb els pas canviat des de la campanya electoral. No obstant, els republicans no estan disposats a assumir més riscos per una investidura simbòlica de Puigdemont que, automàticament, quedaria suspesa pels tribunals i no afavoriria ni la situació dels presos, ni la retirada del 155, ni possibilitaria la confecció d’un nou Govern. ERC reclama concreció a JxCAT per conèixer quin és el pla per investir Puigdemont, així mateix, el condiciona i, sobretot, exigeix saber el full de ruta posterior. Per altra banda, res indica tampoc que un altra presidència i un nou govern –sense membres a l’exili ni a la presó–, serveixi per aturar la suspensió de l’autogovern, recuperar les institucions i avançar cap a l’autodeterminació en la construcció de la República.

Mentrestant, JxCAT amenaça amb “Puigdemont o eleccions”. En aquest sentit, la situació és complexa i l’ombra de la tutela de l’Estat allargada. A ningú se li escapa que la intervenció financera de la Generalitat i la pressió judicial continuaran. Un aprofundiment de la judicialització del Procés, que obri una deriva perillosa per als fonaments democràtics i les llibertats a l’Estat espanyol, en el que molts senyalen com una persecució alarmant d’idees polítiques.

Refer ponts
Després de la tempesta pel xoc inicial, ha arribat certa calma amb la represa de les negociacions entre les forces independentistes per negociar una fórmula d’investidura que no tingui implicacions legals per a la Mesa, ni per als diputats en llibertat provisional i que, alhora, sigui efectiva. En aquest sentit, ERC avalaria la proposta de combinar un govern legítim a l’exili –elegit per l’assemblea d’electes– i un d’executiu a Catalunya votat pel Parlament. Sobre aquest tema, a JxCAT asseguren que les negociacions “van pel bon camí” però avisen que “de presidència i d’investidura n’hi ha una, i serà la del president Puigdemont”. I, mentrestant, la CUP adverteix que “no participarem d’un ple fet a mida pel Tribunal Constitucional” i que cal continuar per la via desobedient, aprofundint en l’embat democràtic real amb l’Estat, per fer efectiva la investidura del candidat independentista més votat el 21-D. A hores d’ara una investidura simbòlica sembla descartada, i sorgeixen contradiccions entre perquè enfrontar-se actualment amb l’Estat i no haver-ho fet a l’octubre, quan la gent estava al carrer disposada a defensar la implementació dels resultats del referèndum de l’1-O.

Sigui com sigui, el bloc independentista no es pot permetre dilapidar la majoria parlamentària revalidada el 21-D i ha de conservar, com un tresor, la unitat en la diversitat i la no violència, per continuar avançant. Un avanç que explora, en les negociacions actuals, continuar per camins no transitats fins ara, on l’articulació d’un nou marc polític més enllà de l’autonomia podria donar una sortida al laberint català i superar la teranyina de l’Estat. No obstant, el govern de Rajoy ja ha avisat que coartarà qualsevol intent per el qual el Parlament esculli a Puigdemont. En aquest sentit, el veto preventiu del Tribunal Constitucional –orquestrat per la Moncloa–, és un exemple fragant de la involució democràtica de l’Estat, en un clar atac al que va votar una majoria el 21-D.

Restituir Puigdemont, formar Govern i acabar amb el 155, aquest és el full de ruta independentista a molt curt termini, però –si s’aconsegueix–, quin és el projecte polític per a donar resposta a les necessitats del país, tant en clau nacional com social? Qüestió que cal resoldre el més aviat possible per avançar de forma efectiva cap a la República Catalana.

Per Jesús GELLIDA
Politòleg
@jesusgellida

 


REDACCIÓ7 Febrer, 2018

L’expresident es va reunir aquest diumenge amb una delegació d’ERC a Brussel·les i el dilluns amb diputats de la CUP als que va comptar els seus plans.

L’expresident ha proposat a JxCat, ERC i la CUP que el 21 o 22 de febrer realitzin la investidura d’un altre candidat al Parlament de Catalunya, si no pot ser ell.

Carles Puigdemont ha proposat la creació d’un Consell de la República presidit per ell mateix i la investidura seria el 18 de febrer en una assemblea de càrrecs electes que es celebraria a Brussel·les.

A més, Puigdemont planteja, segons La Vanguardia, una sessió d’investidura al Parlament pel 21 o 22 de febrer per ser elegit com a president de la Generalitat. Puigdemont sap el difícil que serà aconseguir-ho, pel que ha proposat a ERC i la CUP investir un altre candidat de la llista de JxCat, sense especificar el nom.

JxCat, per la seva banda, ha posat sobre la taula una proposta de reforma exprés de la llei de la presidència i del Govern per possibilitar una investidura a distància. La formació política proposa esmenes perquè el ple pugui autoritzar la celebració d’un debat d’investidura sense la presència de Puigdemont per majoria absoluta (que els independentistes tenen).

En el document es pot llegir la proposta de JxCat: “En cas d’absència, malaltia o impediment del candidat en el moment de presentar el programa de govern i sol·licitar la confiança del ple del Parlament, podrà dirigir-se a la Cambra per escrit o per qualsevol altre mitjà previst en el seu reglament.  Correspon en tot cas al ple, per majoria absoluta, autoritzar la celebració del debat d’investidura sense la presència o sense la intervenció del candidat o candidata”.

 


REDACCIÓ7 Febrer, 2018

L’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha publicat en el seu compte de Twitter una fotografia amb el llibre que s’ha presentat aquesta tarda a Tarragona

Carod Rovira i Van der Meulen

No sempre és fàcil assistir a la presentació d’un llibre i poder seure al costat i haver viscut les mateixes sensacions i emocions que el protagonista. La sala d’actes de la Cambra de Comerç de Tarragona s’ha omplert de gom a gom. Molts dels assistents tenien una experiència en comú: haver participat activament en el referèndum de l’1 d’octubre. El llibre, que es podria tenir títol la gran estovada, narra, en 165 pàgines, ‘Els fets de l’1 d’octubre’, abans durant i després de les votacions.

Quatre fotoperiodistes (Tjerk van der Meulen, Edu Bayer, Santi Iglesias i Toni Prim) presenten 155 fotos (pura coincidència) la violència policial protagonitzada per la Policia Nacional i Guàrdia Civil contra persones civils que es trobaven als col·legis electorals. L’acte a Tarragona ha estat conduït per la presidenta d’Òmnium Cultural, Rosa Maria Codines, i ha assistit el responsable de Pagès Editors, l’exconseller en cap, Josep Lluís Carod-Rovira (un dels autors dels textos del llibre) i el fotoperiodista Tjerk van del Meulen. El fotògraf ha aprofitat l’oportunitat per denunciar que les noves tecnologies han provocat la depressió del fotoperiodisme.

Codines, Van del Meulen i Carod Rovira

Per la seva banda, Josep Lluís Carod-Rovira ha fet una exhaustiva radiografia de la situació política catalana. L’exconseller en cap ha exigit als responsables polítics que “parlin clar al poble” i dir-li que “no és possible anar al ritme accelerat que tots voldríem”. “No pot haver-hi vents favorables per qui no sap cap on va”, ha insistit l’ex governant, exigint que algú “ens digui què hem de fer”, perquè quan “ha convingut hem paralitzat aquest país”. “No pot ser que tinguem els problemes de relat que tenim. Passen dies i setmanes i no sabem què passa”. Carod-Rovira lamenta que “ens passàvem que teníem pla B i ara descobrim que no tenim pla A. El pla A – i aquesta és la realitat – és el poble. Espero que ho tinguin clar”.

L’exnúmero 2 del govern de José Montilla ha volgut deixar clar que el 21D va guanyar l’independentisme, tot i que les eleccions van ser convocades per un àrbitre comprat per l’equip visitant, amb les normes del joc fetes i establertes per l’equip foraster i amb una bona part de l’equip nacional a la presó o a l’exili. Tot i això vam, guanyar”. “De cara al futur – que serà molt difícil – cal ensenyar les ungles tant com sigui necessari i cal convertir en realitat el que diu el nostre himne”.

Quatre llaços grocs a les butaques

Josep Lluís Carod-Rovira ha recordat que els catalans “sabem com i quan han d’actuar” i saben paralitzar el país i els nusos de comunicació (tal com va passar el 3 d’octubre). Si volem, podem”. Advertint que “venen temps gens fàcils”, ha insistit que “si cada vegada que hi ha una repressió anem abaixant el cap, arribarà un moment en què ja no el podrem abaixar més perquè ja estarà a terra”. Ha demanat persistència, parafrasejant el fundador del Partit Revolucionari Cubà, José Martí Pérez: “abaixar el cap davant els llibres és l’única manera de no abaixar-lo davant de les persones”.

Alguns dels assistents han compartit amb el públic les seves experiències viscudes l’1 d’octubre. La sala ha esclatat en un estrepitós aplaudiment. Quatre llaços grocs a les cadires de la primera fila rendien homenatge als ‘Jordis’, a Oriol Junqueras i a Joaquim Forn.

VIDEO
Josep Lluís Carod-Rovira demana que es comenci a ensenyar les ungles

Carod-Rovira explica en què consisteix el llibre ‘Els fets de l’1 d’octubre’

El fotoperiodista Tjerl van der Meulen publica les seves imatges en el llibre

 


REDACCIÓ7 Febrer, 2018

Per més que ho intenti no soc capaç d’entendre què està passant amb els Jocs Mediterranis de Tarragona. Falten quatre mesos per a la seva inauguració i només es respira l’ambient olímpic al despatx dels seus organitzadors i entre els voluntaris. La resta de la ciutadania continua preguntant si es faran i si estaran revestits de l’èxit que apregona l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros. És cert que desconec com s’organitzen unes olimpíades, encara que siguin de tercera o quarta categoria.

No obstant això, i després dels precedents que hi ha, crec que la comunicació i els terminis haurien de ser la gran preocupació de qui té la responsabilitat de posar en escena l’esdeveniment esportiu més important celebrat mai a Tarragona. No és admissible que tan sols quatre mesos abans, les incògnites sorgeixin amb naturalitat i siguin encarades amb normalitat. Els diners poden condicionar el Tarragona 2018, però s’espera que la creativitat, la imaginació i l’esma siguin ingredients imprescindibles en aquesta «aventura» esportiva. Jo proposo més transparència i una comunicació oberta i sincera.

Cal explicar a la població què s’està fent, de quina manera i amb quins diners. La gent no pot comptar només per fer caixa i audiència. Es mereix explicacions i, sobretot, que li diguin la veritat.

La dimissió de la «dama de ferro» del govern de Ballesteros de la coordinació cultural del Tarragona 2018 és preocupant. Encara que Bego Floria intenti desdramatitzar-ho i que Javier Villamayor estigui capficat a no alimentar polèmiques, el cert és que les discrepàncies internes són més que moltes. Només cal parar l’orella per adonar-se del descontrol existent amb relació al projecte cultural. Tot i que Magí Seritjol té més adeptes a Madrid que Hèctor de la Salut, el cert és que cap dels projectes que van presentar acaben de fer el pes a la «taula d’avaluació».

Potser per aquest motiu, el comissionat dels Jocs va demanar ajuda al Ministeri de Cultura i a l’empresa que s’encarregarà de la inauguració i la clausura olímpiques. El projecte de Seritjol era «massa» Tàrraco Viva mentre que el de l’Hèctor s’assemblava excessivament al programa de San Sebastián, capital de la Cultura. A hores d’ara, no se sap ben bé si tindrem un programa cultural exclusiu per a unes olimpíades o un programa d’actes més adequat a una temporada cultural. És trist que en una ciutat de 130.000 habitants, amb la col·laboració de les altres subseus, no hi hagi un tarragoní capaç d’elaborar un projecte exclusiu, digne i atractiu per presentar al món durant uns jocs. És realment preocupant.

Espero i desitjo que el «bon rotllo» existent entre l’organització del Tarragona 2018 i el Ministeri de Cultura no acabi sent un 155 a la tradició, la cultura i els valors mediterranis. El programa cultural haurà de tenir pinzellades que identifiquin les particularitats de les subseus i de Tarragona com a patrimoni mundial. Agraïm tota la col·laboració del Ministeri de Cultura, però hem de defensar, sempre, la Mediterrània, el somni de l’aigua i les pedres i evitar que s’espanyolitzi més del compte una oportunitat única per defensar la «marca Tarragona».

Ho té clar això el regidor del PP José Luis Martin, el nou coordinador cultural dels Jocs?

Ricard CHECA
Periodista


REDACCIÓ7 Febrer, 2018

L’ínclit historiador d’art tarragoní Francesc Miralles va escriure en el meu llibre “Arquitectura de Tarragona des del segle XII” (1991, ISBN 84 – 606 – 0090 – 4): “ .  .  .  després, el 1975, el Consell d’Europa va declarar-lo Any Europeu del Patrimoni Arquitectònic i Josep Maria Buqueras no va poder resistir-se a començar una tasca, des de llavors sistemàtica, de divulgació dels nostres monuments, d’estudi de les seves vicissituds històriques, d’anàlisis dels seus valors”. Des de 1975 he anat a la recerca dels nostre patrimoni arquitectònic de les ciutats de Tarragona, Reus, Valls, que s’ha vist reflectida amb els cinc llibres publicats. També és cert que, els deu darrers anys, em dedico gairebé exclusivament a l’estudi del Modernisme i per extensió a l’arquitectura urbana i industrial, datada entre els anys 1880 i 1930, del Camp de Tarragona, la ruta jujoliana i fent divulgació de les catedrals del vi de l’arquitecte vallenc Cèsar Martinell, des de la Terra Alta fins el Penedès.

Ara, la Unió Europea ha designat aquesta any 2018 com any europeu del Patrimoni Cultural/PC, per tal d’animar als ciutadans a descobrir el llegat cultural i a implicar-se en la seva protecció i promoció. Aquest patrimoni està format per monuments, obres d’art, llibres, roba, maquinaria, jaciments arqueològics i ciutats històriques, però també s’expressa de manera immaterial: pràctiques socials, tradicions orals, arts escèniques o productes artesans. Hem de sumar el patrimoni natural: paisatge, flora i fauna. Així, d’aquesta forma tan àmplia està definit aquest PC pels experts. A més, diuen que no es tracta de contemplar-lo com una fotografia fixa del passat. No. Sinó tot al contrari, ja que el PC evoluciona en funció de l’ús que fem d’ell.

Tots sabem que l’església té un patrimoni importantíssim, a tot Europa hi ha mig milió d’edificis religiosos (esglésies, sinagogues, mesquites, temples), i després d’una enquesta feta a 6.000 europeus d’Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Països Baixos, Polònia, Regne Unit i Suècia, valoren que es doni un ús a aquests edificis més enllà de la seva funció estrictament de llocs de culte. El 87% dels enquestats recolzen que s’obrin al turisme si contenen tresors artístics o arquitectònics. I el 72% estan a favor que acollin actes culturals com concerts, conferències, exposicions, sobretot si ajuden a finançar el seu manteniment.

L’atractiu turístic de l’arquitectura lligada amb la fe és d’una evidència objectiva innegable. La basílica gaudiniana de la Sagrada Família Barcelona i la catedral de Santiago de Compostela són punts amb visites multitudinàries. Fomentar l’ús polivalent d’aquests espai també és una realitat. Un exemple el tenim a l’antic seminari de Tarragona (1883), edifici  neogòtic/historicista  projectat per l’arquitecte August Font Carreras, articulat entorn als dos claustres i centrat amb la capella romànica de Sant Pau, que funciona com un centre cultural de primer orde després de la seva rehabilitació als 7.000 metres quadrats. Tots els espais estan pensats per allotjar activitats acadèmiques, culturals i pastorals i per realitzar reunions, presentacions de llibres, conferències, congressos, exposicions. Amb els espais Claustre, Catedral i Muralla, sales de Graus/Fòrum i una magnífica biblioteca del Seminari Pontifici amb més de 100.000 volums, amb un espai obert a tots el erudits i ciutadans.

En resum, el PC és la herència cultural pròpia del passat d’una comunitat, mantinguda fins l’actualitat i transmesa a les generacions presents i futures. Les entitats que identifiquen  i classifiquen determinats bens com rellevants per a la cultura d’un poble, d’una regió o de tota la humanitat, que vetlen també per la salvaguarda i la protecció d’aquests bens, de forma tal que siguin preservats degudament per a les generacions futures i que poden ser objectes d’estudi i font d’experiències emocionals per a tots aquells que els utilitzen, gaudeixen o visiten. La Unesco amb la Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural (16.11.1972) tenia l’objectiu de promoure la identificació, la protecció i la preservació del patrimoni cultural i natural considerat especialment valuós per a la humanitat. Més endavant, 7 d’octubre de 2003, la Unesco va aprovar la Convenció per a la Salvaguarda del PC Immaterial que el va definir com els usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques  que les  comunitats, els grups i, en alguns casos, els individus reconeixen com a part integrant del seu PC, que es transmet de generació en generació, és recreat constantment per a les comunitat i grups en funció del seu entorn, la seva interacció amb la natura i la seva història, transmetent un sentiment d’identitat i continuïtat i contribuent així a promoure el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana.

 Josep Maria BUQUERAS

 

 


REDACCIÓ7 Febrer, 2018

Els mesos de desembre i gener són sinònim de balanços i de mirar amb ull crític però sincer, la feina feta durant l’exercici anterior. L’experiència a l’administració m’ha ensenyat que tot i les mil planificacions prèvies, cal escoltar les opinions i les valoracions de tots els agents del sector i marcar el nou full de ruta amb tot el que hem après d’un dels motors del municipi i del territori.

Les dades ens somriuen i ens dibuixen un escenari allunyat d’etapes anteriors marcades per la incertesa i la prudència portada a l’extrem, tant per part d’empresaris, usuaris finals com de la mateixa administració. Hem tancat l’any 2017 amb quasi 3 milions de pernoctacions a Cambrils, de les quals més d’1 milió a càmpings. Tot i això, aquest primer mes de l’any també té marcat diferents cites en majúscules que, des de l’àrea de Turisme, considerem vitals per arrencar i perfilar el rumb del que ha de ser aquest 2018.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Amb poc més de tres setmanes, Utrech –amb la Fira Vakantiebeurs centrada en el món del càmping- i Madrid -amb dos grans certàmens, FITUR i Madrid Fusión- ens han servit per compartir experiències i veure el nostre món sota els ulls dels altres. Mentiria si us digués que entre les desenes de reunions que hem fet totes les qüestions i els “última hora” del Procés han estat el teló de fons dels principis i finals de trobades amb empresaris. Però també ens ha servit per recordar l’ampli ventall de producte que tenim des del paisatge natural amb les nostres platges, els nostres segells de Turisme familiar i Turisme esportiu, passant per la matèria prima de la terra o el mar, fins al procés final que ens donen un turisme gastronòmic de qualitat.

Més enllà d’una reunió o altra; o de les noves accions que des de l’àrea de Turisme de Cambrils veuran la llum aquest 2018, el que segueix ferm és el compromís amb els nostres empresaris, restaurants, cuiners i professionals del sector. Segueix dempeus el compromís adquirit en reunions petites, en projectes que han començat amb la senzillesa d’un mail o en una conversa perquè la teva veu, és el compromís que tenim per seguir posicionant Cambrils en el mapa turístic i gastronòmic. És difícil aventurar-se que pot passar enguany.

La incertesa política o el mateix dia a dia ens poden portar a situacions que ni ens imaginem però el que no ha de defallir és aquest desig de seguir treballant amb la fermesa d’un projecte que ens il·lusiona. Aquest ha de ser el nostre llegat, haver fet un pas endavant en posicionar el municipi entre les destinacions de referència a la Costa Daurada. Tenim un entorn ple de contingut i opcions sense haver perdut l’essència de poble de costa amb profundes arrels marineres.

En aquests prop de 18 mesos que ens queden fins a les noves eleccions i tal com hem fet des de el primer moment, amb els seus encerts i errors, aquest és un dels nostres objectius com a grup municipal i membres del govern de Cambrils. Sí, que la teva veu, sigui el nostre compromís.

Mercè DALMAU
Regidora de Turisme i portaveu del grup municipal del PDeCAT de l’Ajuntament de Cambrils

 


REDACCIÓ7 Febrer, 2018

El sergent s’ha encarregat aquests dies de coordinar la seguretat en les compareixences públiques de Puigdemont, supervisant, per exemple, quins mitjans de comunicació podien accedir a les rodes de premsa i fer preguntes. També és l’encarregat de vigilar la casa llogada en la qual resideix Puigdemont a Waterloo.

La direcció dels Mossos d’Esquadra ha expedientat, a falta de determinar la sanció corresponent, i retirat del servei d’escorta al sergent Lluís Escola, que acompanya a Brussel·les des de fa 100 dies a Carles Puigdemont al·legant que està allà de vacances.

La decisió de la direcció dels Mossos és que el sergent passi a Seguretat Ciutadana quan torni de Brussel·les, encara que desconeixen la data concreta. La direcció de la policia catalana la va assumir el comissari Ferran López per decisió del Ministeri de l’Interior, que va cessar el 28 d’octubre al major Josep Lluís Trapero, investigat a l’Audiència Nacional, en aplicació de l’article 155 de la Constitució. Hores després d’entrar en vigor l’article 155, Puigdemont va fugir en un cotxe amb ajuda de diversos mossos.

La Divisió d’Afers Interns (DAI) dels Mossos d’Esquadra va interrogar el 23 de novembre a aquest escorta de confiança de Puigdemont, al qual se li va comunicar que se li havia obert una informació reservada. Crítiques dels grups al Congrés Aquest dimecres, en la primera sessió de control al Govern al Congrés després de les vacances de Nadal, diferents grups polítics s’han referit a la situació d’aquest escorta de Puigdemont.

El primer a demanar explicacions ha estat el secretari general de Ciutadans, José Manuel Villegas, que ha criticat que un mosso estigui escortant a Bèlgica un pròfug de la justícia, referint-se a Puigdemont, i ha demanat al Ministeri de l’Interior que aclareixi si el sergent  està incomplint la llei.

El portaveu del PP, Rafael Hernando, ha comentat que no li semblava bé que un mosso estigui prestant servei a Bèlgica a l’expresident ja que, segons ell, “un pròfug de la Justícia” no ha de tenir una protecció pagada pels ciutadans.