REDACCIÓ20 Febrer, 2018
El Banc d’Espanya, dissenyat el 1928 i construït el 1929, està catalogat com a bé cultural d’interès local. És propietat municipal des del 2007 i des d’aleshores s’han plantejat diferents esborranys perquè aculli diferents iniciatives, fins que l’any 2016 es va fer la primera definició ferma del projecte, amb la intenció de convertir aquest equipament emblemàtic en un espai de difusió científica i cultural, tot aprofitant el talent dels investigadors del territori.
Durant l’any 2017 es va perfilar i fer públic aquest full de ruta, tant a la junta de portaveus de l’Ajuntament de Tarragona com al conjunt de la ciutadania. El setembre de 2017 l’espai exterior va reobrir portes per primera vegada amb l’activitat “Colors”, un viatge històric-científic que va tenir lloc els dies 18 i 19 de setembre de 2017, dirigit a infants d’entre 6 i 14 anys, prenent com a temàtica comuna el color que volia apropar la recerca dels centres d’investigació i excel·lència que formen part del projecte: l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), l’Institut Català d’Investigació Científica (ICIQ) i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Empreses com BASF, que van col·laborar en aquesta activitat, també s’han sumat a aquest projecte.
A partir de l’octubre de 2017 es continua amb la remodelació dels jardins del banc, que han obert al públic aquest mateix mes de febrer. Paral·lelament s’ha demanat una subvenció al Ministeri de Foment per tal de poder rehabilitar l’edifici que, malauradament, no ha estat concedida. Una tendència llatina que el fracàs és error i l’error és fracàs no ens deixa mirar i veure que el fracàs i l’error són oportunitat, aprenentatge i mostra de treball, interès i emprenedoria, tal com es reconeixen en altres cultures. Actualment s’està treballant per accedir a d’altres tipus de subvencions que aportin el finançament necessari per afrontar la necessària reforma de l’edifici.
El Banc d’Espanya ha de ser un espai dinamitzador i vertebrador a la nostra Rambla des d’un punt de vista comunicatiu amb la resta de la ciutat. És per això que s’ha pensat un projecte que encaixi al màxim amb les necessitats i les expectatives, amb el que li manca a la ciutat, i amb el que marca tendències a nivell de dinamisme d’espais, però sempre entès com un tot amb un discurs únic. És per això que aquest projecte tampoc busca repensar-se cada vegada: cal fer una aposta ferma i treballar per fer-la realitat; la solució al problema de deixar anar la creativitat és sempre la d’establir un objectiu clar.
En aquesta línia el fil conductor del projecte actual del banc d’Espanya és el coneixement científic i la seva divulgació més enllà de les aules. El fet d’unir i interrelacionar la prehistòria, el món romà i la química en un únic espai obert de manera universal i on la ciutadania pugui conèixer i experimentar és garantia d’èxit. El projecte que es presenta contempla la rehabilitació, recuperació i transformació de l’antic edifici en un centre que retorni a la ciutat els avanços científics i culturals lligats al passat, al present i al futur. Tot plegat amb dues tipologies d’espais: espais actius per fer i experimentar i espais receptius per mirar i escoltar de manera interactiva; amb zones destinades a exposicions, tallers, petits laboratoris, sales equipades, espais polivalents oberts, sala de conferències entre d’altres.
Els jardins exteriors del Banc ja es troben oberts a la ciutadania. Ja han acollit les primeres activitats com les esmentades anteriorment i més que n’acollirà d’ara en endavant. A les properes setmanes es presentarà un nou calendari de propostes, elaborat conjuntament amb l’ICIQ, l’IPHES, l’ICAC i la Fundació Onada, que se suma com a nou company de viatge. Tot plegat, a més, sempre obert a les aportacions que puguin realitzar la nostra Universitat Rovira i Virgili, associacions de veïns i altres entitats de l’entorn.
És en la quietud on trobem la creativitat i la solució als problemes, és col·laborant que es multipliquen les oportunitats, i des d’aquesta manera de treballar ja s’ha fet un petit encàrrec a la ciutadania.
L’alcalde, en l’últim plenari del Consell dels Infants i Joves va fer-los l’encàrrec de dissenyar el petit espai lateral del pati, de manera que seran els mateixos joves ciutadans qui elaboraran, presentaran i escolliran de manera participativa la solució més adequada per a aquest racó.
En definitiva, el Banc d’Espanya permetrà també fer visible l’aposta de de Tarragona com a ciutat innovadora i dinàmica, en la línia del que ja fan altres ciutats europees compromeses amb les ciències i la cultura i amb la devolució del patrimoni a la ciutat.
Francesc ROCA
Regidor d’Educació Ocupació i Desenvolupament Econòmic
“Tenim coneixement de que properament la Corporació vol portar al Consell Plenari una nova modificació de la relació de llocs de treball i de la plantilla de personal de cara a corregir situacions i necessitats actuals de l’organització.
El que va succeir en els dies posteriors també ho recordarem sempre: la declaració suspesa del 10 d’octubre, la declaració d’independència del 27 d’octubre, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució pel Govern espanyol, amb el cessament de tots els mem
Reus ha estat un punt neuràlgic, des d’abans de l’1 d’octubre, en tota aquesta batalla d’acció-repressió i ho continuarà sent. Sembla que hi ha algun interès en castigar especialment la nostra ciutat per la seva lluita per la llibertat nacional i això també inclourà, n’estic segur, l’intent de fer capgirar el color polític de l’Ajuntament de cara a visualitzar-lo com a instrument dels repressors (hem derrotat els independentistes) més enllà de les seves propostes sobre el futur de la ciutat.
El Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), entitat a través de la qual es gestiona el minitransvasament de l’Ebre a la demarcació de Tarragona, ha registrat el 2017 un consum d’aigua equiparable al d’abans de la crisi i la sequera de 2007.
Les accions més notòries per al 2018 s’emmarquen en el començament de l’aplicació del nou Pla Estratègic 2018-2021, que continua en la línia de l’anterior i contempla diverses inversions en els propers quatre anys, estimades en 24,5 milions d’euros.
Uns 100 empleats s’han concentrat a les portes de l’empresa, al polígon Entrevies, per denunciar la pèrdua del conveni propi de l’empresa i la intenció de la direcció d’aplicar el conveni sectorial de referència amb la finalitat última de modificar les condicions laborals a través de l’article 41 de l’Estatut dels treballadors.
Aquesta situació és nova pels ciutadans, però no pels polítics, sobretot pels diputats al Congrés i representants de la Generalitat. Han tingut temps d’analitzar el contingut de l’estudi informatiu de connexió ferroviària i, aparentment, no han fet res per evitar que la costa tarragonina es quedés aïllada de la circulació de combois d’alta velocitat.
I tot això perquè, diuen les mateixes fonts, no es va fer – per manca d’oportunisme polític – un front unitari davant el Ministeri de Foment, el qual, amb el nou traçat, ha ignorat totes i cadascuna de les reclamacions d’alguns alcaldes del territori. Hi ha veus molt crítiques en relació a la tasca desenvolupada pels parlamentaris tarragonins al Congrés dels Diputats.
D’altra banda, Salou serà un dels municipis menys perjudicats amb aquest sistema de connexió. Aconseguirà satisfer una reivindicació històrica: desmantellar les vies del centre de la ciutat. Però l’única estació operativa serà la de PortAventura.
La iniciativa està impulsada per Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat, i amb la presentació d’avui, Tarragona s’afegeix a la llista de ciutats patrimoni que ja compten amb la seva pròpia maqueta tiflològica.
