19. Abril 2024

20 Febrer, 2018 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ20 Febrer, 2018

El Banc d’Espanya, dissenyat el 1928 i construït el 1929, està catalogat com a bé cultural d’interès local. És propietat municipal des del 2007 i des d’aleshores s’han plantejat diferents esborranys perquè aculli diferents iniciatives, fins que l’any 2016 es va fer la primera definició ferma del projecte, amb la intenció de convertir aquest equipament emblemàtic en un espai de difusió científica i cultural, tot aprofitant el talent dels investigadors del territori.

Francesc Roca

Durant l’any 2017 es va perfilar i fer públic aquest full de ruta, tant a la junta de portaveus de l’Ajuntament de Tarragona com al conjunt de la ciutadania. El setembre de 2017 l’espai exterior va reobrir portes per primera vegada amb l’activitat “Colors”, un viatge històric-científic que va tenir lloc els dies 18 i 19 de setembre de 2017, dirigit a infants d’entre 6 i 14 anys, prenent com a temàtica comuna el color que volia apropar la recerca dels centres d’investigació i excel·lència que formen part del projecte: l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), l’Institut Català d’Investigació Científica  (ICIQ) i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Empreses com BASF, que van col·laborar en aquesta activitat, també s’han sumat a aquest projecte.

A partir de l’octubre de 2017 es continua amb la remodelació dels jardins del banc,  que han obert al públic aquest mateix mes de febrer. Paral·lelament s’ha demanat una subvenció al Ministeri de Foment per tal de poder rehabilitar l’edifici que, malauradament, no ha estat concedida. Una tendència llatina que el fracàs és error i l’error és fracàs no ens deixa mirar i veure que el fracàs i l’error són oportunitat, aprenentatge i mostra de treball, interès i emprenedoria, tal com es reconeixen en altres cultures. Actualment s’està treballant per accedir a d’altres tipus de subvencions que aportin el finançament necessari per afrontar la necessària reforma de l’edifici.

El Banc d’Espanya ha de ser un espai dinamitzador i vertebrador a la nostra Rambla des d’un punt de vista comunicatiu amb la resta de la ciutat. És per això que s’ha pensat un projecte que encaixi al màxim amb les necessitats i les expectatives, amb el que li manca a la ciutat, i amb el que marca tendències a nivell de dinamisme d’espais, però sempre entès com un tot amb un discurs únic. És per això que aquest projecte tampoc busca repensar-se cada vegada: cal fer una aposta ferma i treballar per fer-la realitat; la solució al problema de deixar anar la creativitat és sempre la d’establir un objectiu clar.

En aquesta línia el fil conductor del projecte actual del banc d’Espanya és el coneixement científic i la seva divulgació més enllà de les aules. El fet d’unir i interrelacionar la prehistòria, el món romà i la química en un únic espai obert de manera universal i on la ciutadania pugui conèixer i experimentar és garantia d’èxit. El projecte que es presenta contempla la rehabilitació, recuperació i transformació de l’antic edifici en un centre que retorni a la ciutat els avanços científics i culturals lligats al passat, al present i al futur. Tot plegat amb dues tipologies d’espais: espais actius per fer i experimentar i espais receptius per mirar i escoltar de manera interactiva; amb zones destinades a exposicions, tallers, petits laboratoris, sales equipades, espais polivalents oberts, sala de conferències  entre d’altres.

Els jardins exteriors del Banc ja es troben oberts a la ciutadania. Ja han acollit les primeres activitats com les esmentades anteriorment i més que n’acollirà d’ara en endavant. A les properes setmanes es presentarà un nou calendari de propostes, elaborat conjuntament amb l’ICIQ, l’IPHES, l’ICAC i la Fundació Onada, que se suma com a nou company de viatge. Tot plegat, a més, sempre obert a les aportacions que puguin realitzar la nostra Universitat Rovira i Virgili, associacions de veïns i altres entitats de l’entorn.

És en la quietud on trobem la creativitat i la solució als problemes, és col·laborant que es multipliquen les oportunitats, i des d’aquesta manera de treballar ja s’ha fet un petit encàrrec a la ciutadania.

L’alcalde, en l’últim plenari del Consell dels Infants i Joves va fer-los l’encàrrec de dissenyar el petit espai lateral del pati, de manera que seran els mateixos joves ciutadans qui elaboraran, presentaran i escolliran de manera participativa la solució més adequada per a aquest racó.

En definitiva, el Banc d’Espanya permetrà també fer visible l’aposta de de Tarragona com a ciutat innovadora i dinàmica, en la línia del que ja fan altres ciutats europees compromeses amb les ciències i la cultura i amb la devolució del patrimoni a la ciutat.

Francesc ROCA
Regidor d’Educació Ocupació i Desenvolupament Econòmic

 


REDACCIÓ20 Febrer, 2018

“Tenim coneixement de que properament la Corporació vol portar al Consell Plenari una nova modificació de la relació de llocs de treball i de la plantilla de personal de cara a corregir situacions i necessitats actuals de l’organització.

Com que fins ara les modificacions de la plantilla i de la relació de llocs de treball han estat proposades i aprovades de forma discrecional per part de la Corporació, sense recollir les propostes que els hem fet arribar sindicalment, em volgut estar a costat dels “oblidats”, d’aquells a qui l’organització no els reconeix la feina que fan i hem portat aquest matí, en la reunió de la Mesa general de negociació de les condicions de treball del personal funcionari, a negociar, entre d’altres coses, les següents modificacions de la plantilla:

La creació de 50 places d’administratius, classificades a l’escala d’administració general, grup C, subgrup C1, a cobrir per promoció interna.

La creació de 12 places de tècnic/a mitja/na d’administració general, grup A, subgrup A2, a cobrir per promoció interna.

Les raons de les propostes que hem presentat són bàsicament la reivindicació de gran part de la plantilla de l’ajuntament que veu com les funcions que realitza dia rere dia no s’adeqüen a la plaça o lloc que ocupen. Considerem que aquestes situacions de treballs de categoria superior s’han de corregir el més aviat possible i per això demanem que l’ajuntament prioritzi els recursos de que disposa a donar compliment a aquesta antiga demanda. Ja és hora de que es doni solució a aquestes situacions, per això volem potenciar i prioritzar aquestes places i llocs de treball.

Aquesta seria una primera fase, el problema no quedaria amb això solucionat completament, resta encara pendent la gran taxa de situacions d’interinitat que caldria primer consolidar com a funcionaris de carrera.

Volem negociar amb igualtat de condicions amb la Corporació i si, s’escau, determinar un calendari d’implantació de les modificacions de la plantilla i de la relació de llocs de treball proposats per ambdues parts”.

USOC

 


REDACCIÓ20 Febrer, 2018

L’1 d’octubre, tot i l’ús desproporcionat de la força per part dels cossos policials de l’Estat, més de 2 milions de persones vam poder votar en un referèndum per decidir si volíem que Catalunya fos un Estat independent en forma de República. I la resposta fou que sí.

Aquest referèndum fou possible gràcies a una estretíssima col·laboració i coordinació entre les nostres institucions i una gran part de la ciutadania que va anar a protegir les escoles la nit abans i durant tot el dia 1, per poder garantir no només un dret individual, sinó col·lectiu. Aquell dia passarà a formar part de les vides de molta gent que va sentir com havia de sortir a defensar un dret tan fonamental com el dret a vot i que ho va fer acompanyat dels seus veïns i veïnes en una mostra d’exercici de ciutadania i comunitat que poques vegades a la història succeeix. Precisament això va ser la clau de l’èxit i això ha de fer possible construir una República.

El que va succeir en els dies posteriors també ho recordarem sempre: la declaració suspesa del 10 d’octubre, la declaració d’independència del 27 d’octubre, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució pel Govern espanyol, amb el cessament de tots els mem
bres del Govern de la Generalitat i la dissolució del Parlament convocant unes eleccions pel 21 D, l’empresonament del vicepresident Junqueras i altres consellers i conselleres i l’exili forçat del president i altres consellers a Brussel·les.
I el 21D hi va haver les eleccions amb una participació del 80%. I tot i que la força més votada fou Ciutadans, les forces republicanes, una vegada més, i malgrat tenir els caps de llista a l’exili o a la presó, i altres dels seus candidats amenaçats, van tornar a sumar majoria, aquest cop amb 70 diputats. Novament, una majoria tornava a expressar la voluntat de fer República com ja ho havia fet el 9N del 2014, el 27S del 2015 i l’ 1 d’octubre del 2017. Una majoria que des de llavors es manté sostingudament en el temps i va augmentant. Una majoria que en aquest moment és del 47% de la població i que, per tant, necessàriament ha de superar la barrera del 50% per poder dur-la a terme.

La clau de com poder fer aquesta República és, com s’ha dit en diverses ocasions, eixamplant la base social, arribant a superar el topall del 50%. I això es pot aconseguir. Es pot aconseguir sumant per l’esquerra, fent república en minúscula, fent polítiques que combatin la situació d’emergència social en què es troba una part important de la població, que assoleixin la realitat efectiva entre homes i dones, que potenciïn els tres sectors econòmics, que revisin la fiscalitat a la qual estan sotmeses les petites empreses i els autònoms, que exigeixin major contribució a aquells que més tenen, que garanteixin l’accés universal i equitatiu al sistema de salut, que vetllin per l’escola pública i pel nostre model d’escola catalana, que apostin per una economia del coneixement on la recerca i la investigació no es considerin una despesa sinó una inversió, que protegeixin el medi ambient i desenvolupin les energies renovables, que apropin la cultura a tothom, que assegurin un futur als nostres joves i una vellesa digne a la gent gran.

És el que Esquerra Republicana anomena les 50 mesures republicanes. Amb aquestes mesures republicanes de ben segur que les forces d’esquerra se’ns apropen, perquè totes aquestes mesures i polítiques s’allunyen de l’immobilisme i l’autoritarisme al qual ens tenen acostumats els poders institucionals i fàctics de l’Estat des de fa segles i que no es preveu que canviïn ni a curt, ni a mig termini. Després d’una fase en què s’han prioritzat les declaracions i els simbolismes, toca desplegar la república de l’efectivitat, del dia a dia, toca exercir república per acabar tenint República.

Paral·lelament amb això, cal obrir també un gran diàleg de país amb vocació constituent que actuï fora de l’àmbit institucional i que ajudi a construir aquesta majoria a favor de la República i on participin activament les associacions, les entitats, els moviments socials, els partits polítics, els sindicats, la patronal i el conjunt de la ciutadania

Ningú no va dir que seria fàcil, però tampoc ningú no hagués dit fa uns anys que seríem tants i que ho tindríem tan a prop. Per tant, Som-hi!

A construir la República!

Noemí LLAURADÓ
Diputada d’ERC per Tarragona al Parlament de Catalunya

 


REDACCIÓ20 Febrer, 2018

Els esdeveniments passen tan de pressa que son mals temps per les anàlisis reposades quan segurament cal, a nivell municipal, fer una mica de balanç i estudiar els escenaris que se’ns plantegen si volem que la ciutat no quedi absorbida per la decadència política més absoluta. La polarització actual de la política catalana és un factor important a tenir en compte a les properes eleccions municipals i no ens podem quedar només amb allò que a les municipals es vota diferent perquè el context polític actual es propici a que això no sigui cert .

Reus ha estat un punt neuràlgic, des d’abans de l’1 d’octubre, en tota aquesta batalla d’acció-repressió i ho continuarà sent. Sembla que hi ha algun interès en castigar especialment la nostra ciutat per la seva lluita per la llibertat nacional i això també inclourà, n’estic segur, l’intent de fer capgirar el color polític de l’Ajuntament de cara a visualitzar-lo com a instrument dels repressors (hem derrotat els independentistes) més enllà de les seves propostes sobre el futur de la ciutat.

Per contrarestar això, cal bastir una proposta política àmplia que aconsegueixi la majoria de vots i que aglutini els valors de la República. Una candidatura que estableixi el model de ciutat que volem en un futur en qualsevol context i especialment, en un marc nacional de transició. Ha de ser una candidatura que vertebri la societat reusenca en un model de progrés i de benestar posant en valor tot allò que s’ha fet bé fins ara per part de tothom i que senti les bases d’un model de ciutat que faci de Reus la capital del Sud del país.

I això no serà fàcil. Al davant tindrem els qui intenten sembrar l’odi entre les reusenques plantejant denuncies penals als jutjats sense cap mena de fonament jurídic o que pretenen trencar amb un model d’escola que ha cohesionat la societat reusenca durant tots aquests anys. No, no volem que se’n surtin . Volem ser la societat lliure i oberta que hem estat fins ara i on la gent ha pogut viure amb total llibertat el seu reusenquisme independentment del seu origen o de les seves idees.

Per tal d’ aconseguir-ho  hem de buscar les fórmules per centrar, en el debat polític, aquests conceptes i per, indefectiblement, renovar les persones al capdavant de les institucions polítiques de la ciutat. La República no es pot fonamentar en les velles dinàmiques i per això cal veure molts “passos al costat” en les properes setmanes per tal que un projecte republicà, aglutinador i transversal, tingui credibilitat. I cal, sobre tot, que els partits polítics siguin generosos deixant de banda les seves estructures per tal de buscar la major unitat possible i posar-se al servei d’un objectiu fonamental de cara a la construcció nacional, guanyar les eleccions municipals. D’altra forma molt em temo que, anant cadascú per la seva banda, això serà molt difícil.

Només amb generositat, intel·ligència, valors democràtics i unitat podrem derrotar els qui aplaudeixen la repressió i la venjança. Estem en el tot o res. Potser que ens hi posem.

Lluís GIBERT
DenouReus

 


REDACCIÓ20 Febrer, 2018

Segons les dades presentades pel CAT, el consum en la indústria de Tarragona s’ha incrementat un 11,46%.

El Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), entitat a través de la qual es gestiona el minitransvasament de l’Ebre a la demarcació de Tarragona, ha registrat el 2017 un consum d’aigua equiparable al d’abans de la crisi i la sequera de 2007.

El president en funcions del CAT i alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, acompanyat del director-gerent, Josep Xavier Pujol, ha donat a conèixer avui a Tortosa (Tarragona) les dades més rellevants de les accions executades en 2017 i ha presentat els eixos principals per 2018.

En relació al consum, les dades dels ajuntaments i les indústries que formen part del Consorci han registrat un increment global del 6,67% respecte a 2016, i d’un 7,08% respecte a la mitjana dels últims 10 anys.

La principal actuació del CAT durant 2017 ha estat l’entrada en servei de la nova planta d’ozó per substituir el clor en el procés de potabilització, un projecte que va ser adjudicat al setembre de 2016 i es va posar en funcionament el maig del 2017, amb un cost d’obres de 4.870.042 euros.

El CAT ha aconseguit rebaixar més d’un 15% els costos energètics durant el 2017 i, d’aquesta manera, ha consolidat el projecte SAOOEC, Sistema Automàtic d’Operació amb Optimització Energètica al CAT, recuperant la inversió inicial de 1,2 milions d’euros realitzada entre els anys 2014 i 2015.

També aquest any, el CAT ha dut a terme una prova pilot experimental d’embotellament de l’aigua destinada a esdeveniments públics organitzats pels ens consorciats, siguin ajuntaments o indústries, que ha resultat en un consum de 47.415 ampolles de mig litre.

Les accions més notòries per al 2018 s’emmarquen en el començament de l’aplicació del nou Pla Estratègic 2018-2021, que continua en la línia de l’anterior i contempla diverses inversions en els propers quatre anys, estimades en 24,5 milions d’euros.

Una altra de les actuacions destacades per a aquest any és la instal·lació de sensors en línia controlats de forma telemàtica, que el CAT ha ubicat a quinze punts clau de la xarxa de distribució i serviran per controlar la qualitat de l’aigua en temps real.

Actualment ja hi ha instal·lats sis d’aquests sensors, que se seguiran posant en marxa al ritme de tres a l’any fins al 2020, quan es disposarà dels quinze equips per monitoritzar la qualitat de l’aigua a través de la xarxa.

El CAT també donarà per finalitzat el projecte LIFE Ebre-ADMICLIM, que va començar fa quatre anys i consisteix en l’anàlisi del transport de sediments al tram final del riu Ebre i la seva dispersió als canals i parcel·les.

 


REDACCIÓ20 Febrer, 2018

Els ànims a l’empresa Bic Iberia de Tarragona està exaltats. Els treballadors estan en peu de guerra. Avui han decidit fer visible el malestar existent. Han decidit concentrar-se aquest  dimarts, d’una a tres del migdia, davant l’entrada de la fàbrica.

Uns 100 empleats s’han concentrat a les portes de l’empresa, al polígon Entrevies, per denunciar la pèrdua del conveni propi de l’empresa i la intenció de la direcció d’aplicar el conveni sectorial de referència amb la finalitat última de modificar les condicions laborals a través de l’article 41 de l’Estatut dels treballadors.

La plantilla, conformada per uns 210 empleats, tem que això els pugui perjudicar en canvis d’horaris, pagues i torns. Aquesta setmana mantindran reunions amb la direcció i avisen que, si la situació no es recondueix, enduriran les accions de protesta.

Els empleats han col·locat una pancarta davant la fàbrica, en contra de l’article 41.

És el primer cop que els treballadors alcen la veu en aquest centre de treball de la multinacional francesa on es fabriquen encenedors, a diferència de la filial Bic Graphic, ubicada just al costat, constantment immersa en conflictes laborals i protestes dels treballadors.

 


REDACCIÓ20 Febrer, 2018

Tarragona serà la gran perjudicada amb l’entrada del nou traçat ferroviari, el Corredor del Mediterrani, que es posarà en marxa abans de finals d’any. A banda de no aconseguir el desmantellament de les vies de la façana marítima es queda sense poder oferir prestacions ferroviàries d’alta velocitat (Ave i Euromed/Talgo). O sigui, per l’estació de Renfe de Tarragona només circularan trens regionals i de mercaderies. Després de l’estiu, els usuaris que pretenguin agafar un tren d’alta velocitat (inclòs l’Euromed/Talgo) hauran de desplaçar-se, sense cap`altra opció, a Perafort.

Aquesta situació és nova pels ciutadans, però no pels polítics, sobretot pels diputats al Congrés i representants de la Generalitat. Han tingut temps d’analitzar el contingut de l’estudi informatiu de connexió ferroviària i, aparentment, no han fet res per evitar que la costa tarragonina es quedés aïllada de la circulació de combois d’alta velocitat.

Tarragona passarà a ser la capital dels trens de rodalies. Això perquè no va haver-hi ningú, amb cara i ulls, que liderés un front comú per reclamar les insuficiències ferroviàries de la majoria dels municipis.

L’alcalde de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, va anunciar la setmana passada que Tarragona no renunciarà a tenir, “ara o en el futur”, una gran estació intermodal. Però, fonts consultades pel nostre digital diuen que la reclamació de Ballesteros arriba massa tard, perquè el traçat està “donat i beneït”. Digui el que digui Ballesteros, el cert és que Tarragona perdrà el tren d’alta velocitat, una situació que es prolongarà almenys durant dècades.

I tot això perquè, diuen les mateixes fonts, no es va fer – per manca d’oportunisme polític – un front unitari davant el Ministeri de Foment, el qual, amb el nou traçat, ha ignorat totes i cadascuna de les reclamacions d’alguns alcaldes del territori. Hi ha veus molt crítiques en relació a la tasca desenvolupada pels parlamentaris tarragonins al Congrés dels Diputats.

Sense distinció partidària, hi ha qui posi en dubte l’eficàcia de les reivindicacions dels diputats (independentment del seu color polític). “No s’ho han pres aquest tema amb el rigor, la importància i serietat que requeria. Estàvem jugant el nostre futur ferroviari durant 25 anys. No han insistit en la necessitat d’una partida pressupostària per millorar la connexió ferroviària a la capital de la província i a la costa”, remarquen les nostres fonts, assegurant que s’han limitat a aprovar pressupostos sense comprovar inversions necessàries en aquest sector i sense tenir en compte les reclamacions dels usuaris.

En els propers mesos es podrà començar a veure el nyap que serà el nou traçat ferroviari. Perafort actuarà com a estació central del territori amb pas i parada de les grans línies ferroviàries.

Ballesteros en l’inauguració del Talgo històric

Davant l’absència dels combois d’alta velocitat en l’estació de Tarragona, els polítics intentaren fer creure que els trens de rodalies guanyaran en puntualitat i rapidesa. Ara caldrà que Renfe esclareixi quins combois circularan per la infraestructura ferroviària de Tarragona i si renovarà i modernitzarà la flota.

Passat l’estiu i un cop en marxa el nou traçat, el Camp de Tarragona es convertirà en el punt neuràlgic dels trens d’alta velocitat. Tarragona un cop més ha perdut la guerra ferroviària perquè no va ser capaç de defensar cabdalment les seves insuficiències i convèncer el govern espanyol de la necessitat d’invertir en la capital de província, i una de les costes turístiques més importants del país.

Aquest traçat no afectarà negativament només a Tarragona. Salou, Cambrils i Vila-seca. Les afectacions seran diverses i els seus representants faran diferents lectures i interpretacions. Cambrils tindrà una nova estació amb una funcionalitat digna de dubtes. Vila-seca veurà passar per les seves vies trens que no representarà cap benefici pel municipi, actualment governat per Josep Poblet.

D’altra banda, Salou serà un dels municipis menys perjudicats amb aquest sistema de connexió. Aconseguirà satisfer una reivindicació històrica: desmantellar les vies del centre de la ciutat. Però l’única estació operativa serà la de PortAventura.

Jornada per esclarir
Per abordar els pros i contres del ‘Nou esquema ferroviari al Camp’, la Fundació Cercle d’infraestructures i la Cambra de  Comerç de Reus han organitzat pel 28 de febrer una jornada que comptarà amb la participació dels alcaldes de Cambrils, Salou, Vandellós-L’Hospitalet de l’Infant i Mont-roig del Camp.

En aquesta xerrada no està prevista l’assistència dels alcaldes de Tarragona. Vila-seca o Reus.

 


REDACCIÓ20 Febrer, 2018

La nova maqueta de la Tàrraco romana, adaptada per a persones invidents, ha estat instal·lada a l’Espai Turisme. Es tracta d’una peça tallada en fusta que reprodueix el centre històric i on destaquen els edificis romans en 3D amb una textura rugosa que en facilita la interpretació al tacte.

La iniciativa està impulsada per Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat, i amb la presentació d’avui, Tarragona s’afegeix a la llista de ciutats patrimoni que ja compten amb la seva pròpia maqueta tiflològica.

La regidora de Turisme, Inma Rodríguez, ha explicat que “estem intensificant els nostres esforços no tan sols per a donar a conèixer tot el potencial que té la nostra ciutat, sinó que apostem per trencar barreres i volem apropar aquest Patrimoni a les persones amb diversitat funcional” i ha afegit que “caminar cap a una gestió turística que no tan sols fomenti el desenvolupament local, la competitivitat i la sostenibilitat, sinó la inclusió de totes les persones, siguin quines siguin les seves capacitats és cada cop més prioritari en les administracions i organismes de gestió turística.”

La maqueta tiflològica representa un espai patrimonial a escala 1-600 delimitat pel passeig arqueològic i inclou també l’amfiteatre. La creació ha anat a càrrec de l’empresa Publyarte i l’artesà que ha realitzat la construcció i el detall és Blas Garreta.  La nova maqueta presenta una mida que les persones invidents poden abastar amb una o les dues mans, per això, les mides són 132,50 cm de llarg i 92,50 cm d’ample i una alçada de 88 cm i permet accedir de forma fàcil també amb cadires de rodes.

La regidora Imma Rodríguez

Els edificis romans tallats són l’amfiteatre, el circ romà, el fòrum provincial i les muralles. S’han destacat altres edificis amb forma i dimensions reals, però sense el detall, atès que no són elements romans com és el cas de l’Ajuntament i la Catedral. La resta de la ciutat, s’ha fet amb volum sense detalls, molt llis al tacte, i sempre tenint present les necessitats del públic al qual està dirigida.  També, en atenció a les persones amb visió reduïda s’han presentat diferents colors: les zones romanes amb fusta sapelli (molt fosca), les altres zones a destacar amb fusta de freixe tenyida de color nogal i la resta de la ciutat tenyida de color natural.

 

S’ha col·locat una placa informativa amb una llista de tots els elements amb un tipus de lletra de mida gran i Braille superposat. Els elements destacats són: Muralles Romanes, Catedral, Fòrum Provincial, Museu Nacional Arqueològic, Pretori, Circ Romà, Ajuntament i Amfiteatre Romà.

Patrimoni i turisme per a tothom
La maqueta s’afegeix a altres iniciatives impulsades pel Patronat Municipal de Turisme i la conselleria de Patrimoni de l’Ajuntament encaminades a fer més accessible la ciutat i els seus monuments. Amb el suport del Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat, Tarragona compta amb l’app “Tarragona accessible” dirigida a les persones amb discapacitat auditiva o visual i que ofereix quatre rutes temàtiques pels punts d’interès de la ciutat que també són accessibles per a persones amb mobilitat reduïda. Aquesta iniciativa s’emmarca dins el projecte Ápsside i és fruit del conveni subscrit pel Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat amb la Fundació Orange i GVAM. Les rutes també tenen la seva versió a la web del grupwww.ciudadespatrimonio.org/accesibilidad i estan incloses al llistat de destinacions accessible de la web de Turisme de Catalunyawww.turismeperatothom.catalunya.com.

També s’han realitzat actuacions al Circ i el Pretori per eliminar barreres arquitectòniques, creant rampes i ampliant els passadissos d’accés. Així com les obres de millora realitzades als carrers Enrajolat i Trinquet Vell han creat zones de vianants accessibles i les que estan en la seva recta final al voltant dels carrers Salines i Sant Domènech i la plaça Sedassos convertiran la zona també en un espai adaptat.