REDACCIÓ22 Febrer, 2018“El concurs de voluntats entre totes les persones que integren aquesta organització” va permetre la celebració de l’1-O i la posterior declaració d’independència el 27 d’octubre.
La Fiscalia vol que la jutgessa Carmen Lamela interrogui tots els ex-alts càrrecs del departament d’Interior de la Generalitat. Aquest divendres, el major dels Mossos, Josep Lluis Trapero, haurà de desplaçar-se a Madrid per ser interrogat per un delicte de sedició. Però, curiosament, la Fiscalia pretén que els responsables polítics d’Interior declarin com a investigats per sedició en relació als fets de l‘1 d’octubre. L’objectiu és que la magistrada que instrueix aquesta cas a l’Audiència Nacional citi a declarar l’exdirector general dels Mossos i l’ exsecretari general d’Interior, l’advocat vallenc César Puig.
En un escrit remès a la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela, que ja ha citat per a aquest divendres com investigat a Trapero per un delicte de sedició en relació a l’1-O i que pogués sumar-se a un altre d’organització criminal, la Fiscalia reclama imputar a Soler i Puig, segon de l’exconseller Joaquim Forn, per la seva “decisiva actuació en els fets objecte del procediment” que fins ara s’havia cenyit al setge a la Guàrdia Civil el 20 de setembre.
La Fiscalia, després de demanar informes, constata ara que la inacció dels Mossos l’1-O “va seguir la pauta anunciada prèvia i públicament pels responsables polítics Joaquín Forn –exconseller d’Interior que es troba encarcerat –, Pere Soler, director de els Mossos, i en la mesura corresponent Cèsar Puig”.
“No consta que cap d’ells portés a terme cap actuació per evitar el referèndum, sinó més aviat al contrari”, assegura en el seu escrit de 30 folis el tinent fiscal de l’Audiència Nacional Miguel Ángel Carballo, que apunta a la inexistència d ‘ “un veritable dispositiu orientat a impedir la celebració del referèndum “.
La Fiscalia, que enumera 22 actes concrets d’aquesta inacció, considera que això va ser “clau per a l’assoliment dels fins del procés independentista” i va obligar a la intervenció de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, “en un marc d’oposició i resistència perfectament organitzat, que va dificultar en gran manera el compliment de les ordres “donades pel TSJC per impedir la votació.
“Aquests fets només podien ser conseqüència d’una actuació policial coordinada i subjecta a prèvies instruccions dels caps de Mossos d’Esquadra i per tant dels responsables de la Conselleria d’Interior de la Generalitat, en última instància responsable de la convocatòria del referèndum il·legal , com el director dels Mossos i el secretari d’Interior”.
traperoSegons la seva opinió, tot formava part d’”una premeditada estratègia perfectament coordinada, amb repartiment de papers entre autoritats governamentals, incloses les policials parlamentàries i civils, principalment a través d’associacions independentistes, com ANC i Òmnium” i recorda el relleu que hi va haver al juliol a la cúpula d’Interior i dels Mossos davant l’abandó d’alts càrrecs reticents amb aquest pla.
Sent d'”especial rellevància el paper exercit pels Mossos d’Esquadra”, ja que “la seva capacitat investigadora i “intimidatòria” al servei de l’organització i dels fins independentistes era, i va ser, imprescindible per protegir les accions dirigides a la celebració del referèndum “.
Així, mentre Soler i Trapero “es van veure en l’obligació de transmetre la sensació” que acatarien l’ordre de tancar els centres de votació, “en realitat no tenien la més mínima intenció de fer-ho”.
Realment van actuar de “corretja de transmissió de les instruccions” dels responsables polítics “ordenant executar o abstenir-se de les ordres judicials i del compliment de la Llei”, sosté el fiscal.
Per això alguns dels comportaments dels Mossos poden qualificar “com a autèntics actes de ‘col·laboració’ real i efectiva amb el referèndum il·legal”, que passaven per l’obstrucció de la tasca dels cossos de seguretat de l’Estat, el control dels seus moviments i la “connivència amb els responsables de les meses electorals” per a la constitució “i la recollida de les urnes”.
I considera encara “de més gravetat” les actuacions en què els Mossos, “de paisà i amb vehicles camuflats, van controlar els dispositius de la Policia (…) alertant als responsables de les meses electorals”.
Agafo el fil a en Robert Casadevall, gran expert de referència d’un pragmatisme bel·ligerant, que –observo amb certa perplexitat– sembla que pocs s’escolten.
La regió del Camp és actualment un subsistema de la regió urbana de Barcelona, però amb prou potencial per acabar sent una aglomeració urbana, en forma d’anella de ciutats, i si se’m permet la comparació: a una escala menor, el Randstad holandès –amb uns nuclis de població distribuïts geogràficament, especialitzats i connectats amb el hinterland (o rere país) delCamp– del sud de Catalunya.
L’empresa valenciana i la Confraria de pescadors han signat un contracte indefinit i renovable anualment pel qual la cadena de supermercats compra el 80% de la sardina i el seitó de la flota tarragonina a un preu tancat.
Les vedes biològiques de dos mesos -una d’elles va finalitzar el passat diumenge- alleugen la situació, però no la solucionen i la flota sardinera ha quedat reduïda a deu barques en els últims anys.
Davant la decisió del govern d’incloure en l’ordre del dia del proper Consell Plenari una proposta d’alcaldia que pretén declarar incompatible la sentència del Cas 
Els partits polítics promotors de la iniciativa només pretenen treure’s de sobre una regidora del plenari per les seves discrepàncies polítiques. La CUP considera que es tracta d’un fet extremadament greu que només respon a la vendetta de l’alcalde i el seu equip contra la portaveu de la formació que l’ha assegut davant dels tribunals pel Cas 
Una dona de 73 anys i veïna del Morell va evitar a cops de paraigües que un lladre, un jove de 19 anys, li robés. El detingut ha ingressat a la presó per un presumpte delicte de robatori amb violència i intimidació en grau de temptativa.
El 2016, a Catalunya, s’estima que 38.500 persones van ser diagnosticades de càncer, 10.425 de les quals no van sobreviure. El càncer representa la primera causa de mort entre els homes i la segona entre les dones i la seva incidència continua sent molt alta: es calcula que, al llarg de la seva vida, en tindran 1 de cada 2 homes i 1 de cada 3 dones.
En els últims 10 anys, aquests factors han fet augmentar d’un 7% la supervivència dels pacients a Catalunya, que actualment se situa al voltant del 55%, una xifra superior a la mitjana europea i que continua creixent. Tot i aquestes dades positives, el 60% dels tumors no es poden prevenir. L’objectiu en aquest cas és diagnosticar-los més precoçment, tractar-los millor i aconseguir més percentatge de curació i de cronificació.
