29. Març 2024

28 Febrer, 2018 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ28 Febrer, 2018

El partit antisistema ja va dipositar la fiança exigida pel jutge per tal que continuïn com a acusació particular. Josep Maria Milà i José Luis Garcia estan citats a declarar el proper 4 d’abril.

Aumatell al mig d’Estrada i Martí

La querella que la CUP va interposar contra el regidor d’Urbanisme de Tarragona, Josep Maria Milà i el promotor José Luis Garcia són per presumptes delictes contra l’ordenació del territori en l’urbanisme, prevaricació i tràfic d’influències. L’advocada Montse Aumatell, acompanyada dels regidors cupaires, Laia Estrada i Jordi Martí, ha revelat als periodistes que la relació professional entre els despatxos professionals del Sr. Milà i del promotor José Luis Garcia “no és nova” La prova és que en les seves planes webs, “tots dos reconeixen que van participar en el projecte de Terres cavades”. “Es tracta d’una relació de llarga durada, amb l’agreujant que ara el Sr. Milà és regidor d’urbanisme”, ha puntualitzat la lletrada.

Aumatell ha volgut deixar clar que el despatx Milà Arquitectura (on el regidor tenia una participació activa) i la Junta de Compensació del pla de la Budellera van “idear, gestar i configurar” el polèmic pla parcial.  L’advocada entén que Milà, un cop electe regidor, hauria d’haver-se abstingut en relació a tot aquest projecte i no esperar que el cas surtis a la llum, a través de la premsa. També insisteix que el polític, en la seva declaració d’incompatibilitat amb l’exercici de càrrec públic, no va notificar-ne cap. Un fet que es va canviar arran de la Junta de Govern del 22 de desembre del 2016, on l’alcalde Ballesteros es veu obligat a modificar el cartipàs municipal, tot i mantinir-lo com a regidor d’Urbanisme, sense competències en el projecte de La Budellera.

La CUP, en la querella que va ser admesa a tràmit i serà instruïda pel jutjat número 1 de Tarragona (el mateix que investiga el cas Inipro), va presentar un llistat d’indicis i proves que poden, a parer seu, fonamentar les seves sospites delictives. Van sol·licitar al magistrat algunes diligències de prova i documentació referent als despatxos professionals dels dos investigats.

VIDEO
Arguments de la lletrada


REDACCIÓ28 Febrer, 2018

La situació que es viu a la comissaria de Torredembarra és, segons alguns agents, insostenible i convida a sol·licitar el traspàs a altres policies locals. 

La Guàrdia Urbana de Tarragona comença demà, dia 1 de març, un procés d’ampliació de la seva plantilla. En les pròximes setmanes, es preveu que uns 20 agents, arribats de diferents policies locals, es col·loquin a la disposició del seu cap, l’intendent major Enrique Fernández Ferreira.

Una dada curiosa és el fet que l’Ajuntament de Torredembarra, que feia molts anys que no concedia comissions de servei, va donar llum verda perquè tres dels seus agents (D.S.; R.S. i J.M.G.) engreixessin la plantilla de la policia tarragonina. Abans, Torredembarra només concedia comissions de serveis, seguint el mètode ‘un per un’. O sigui, marxava un i venia un altre. Ara mateix, la situació enrarida i de conflicte permanent que es viu a la policia de la Torre, podria estar en l’origen de l’important nombre de sol·licituds en matèria de comissió de servei.

La plantilla policial registrarà algunes baixes

L’ajuntament, presidit pel republicà Eduard Rovira, podria haver de decidir, en les setmanes vinents, si aprova el traspàs d’altres nou agents (2 a Salou, 2 a Reus, 1 a Vila-seca, 1 a Tarragona, 1 a Mallorca, 1 a Altafulla i 1 a Creixell). De moment, segons les nostres fonts, no hi previsió que aquestes vacantes siguin substituïdes.

Aquest fet, suposaria un empobriment, amb conseqüències imprevisibles, per a la plantilla de la policia torrenca, la qual passaria de 40 a 24 efectius. La seguretat del municipi també es podria veure afectada i mermada, sobretot ara que s’apropen dates i festivitats rellevants.

Aquesta escabetxina podria veure’s agreujada amb el decret governamental sobre jubilació policial, pendent d’aprovació.

 


REDACCIÓ28 Febrer, 2018

L’Ajuntament de Constantí continua apostant per l’acció formativa com una via per millorar la qualificació professional i la capacitat d’inserció laboral de les persones, i de cara al 2018 tornarà a sol·licitar una subvenció per a la realització de noves accions formatives.

Un total de 45 persones han participat, entre desembre del  2016  i octubre de 2017, en els 3 cursos de formació ocupacional que ha desenvolupat l’Ajuntament de Constantí. Aquesta setmana, a la Sala de Plens, ha tingut lloc l’acte de lliurament dels diplomes i certificats a l’alumnat.

El consistori, presidit pel socialista Óscar Sánchez, va obtenir, per primera vegada, una subvenció de 91.038 euros de la convocatòria, del 2016,  per a la Formació Ocupacional  en Àrees Prioritàries del 2016. L’objectiu era, essencialment, desenvolupar diversos cursos de formació ocupacional.

Amb la subvenció atorgada s’han desenvolupat aquests tres cursos formatius, totalment subvencionats pel SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya) i el Fons social Europeu, i adreçats prioritàriament a persones en situació d’atur.

Els cursos que s’han realitzat han estat els següents:  Operacions auxiliars de serveis administratius i generals (Nivell 1. 450 hores); Atenció sociosanitària a persones dependents en institucions socials (Nivell 2. 470 hores); i Operacions auxiliars d’enregistrament i tractament de dades i documents (Nivell 1. 460 hores)

Aquests cursos han permès l’obtenció del certificat de professionalitat: un document oficial que acredita a qui l’obté que és competent professionalment per a desenvolupar una activitat laboral d’acord amb les exigències de la producció i l’ocupació. Desprès de la realització d’aquests cursos hi hagut un increment significatiu en la inserció laboral dels  alumnes  que ham pres part en aquestes accions formatives.

 

 


REDACCIÓ28 Febrer, 2018

Segons la premsa, avui dimecres 28 de febrer de 2018 han d’arribar a la ciutat dos vaixells militars procedents de la ciutat de Ceuta amb un total de 1.100 militars a bord. L’objectiu d’aquest desembarcament és realitzar maniobres militars al Centro de Entrenamiento San Gregorio de Saragossa. Aquests militars han d’arribar a Tarragona en dos vaixells de guerra, el “Martín Posadillo” i el “Camino Español” i la seva estada a Saragossa s’ha d’allargar fins al 10 de març.

Des de la CUP de Tarragona, rebutgem el pas d’aquestes tropes militars pel nostre terme municipal i reiterem el reiterat compromís de la ciutadania tarragonina amb la pau i amb el desarmamanent. Denunciem les maniobres militars d’aquest tipus i de qualsevol altre perquè ens reconeixem com a antimilitaristes i defensores de al cultura de pau. Aquesta “cultura de pau” és incompatible amb la facilitació dels moviments o de l’estada a forces militars dedicades, precisament, a practicar la guerra allà a on van.

Alhora, denuncien el malbaratament que suposen unes maniobres d’aquest tipus per part de l’Estat. Són milions d’euros llençats a l’aigüera que no serveixen per res més que per preparar militars per aprendre a matar altres militars i gent diversa amb el fals objectiu de la “defensa nacional”. Volem recordar que les úniques intervencions que ha realitzat l’Exèrcit espanyol en territori “nacional” en els darrers mesos han estat encaminades a impedir l’exercici del dret a vot en el referèndum d’autodeterminació que es va realitzar l’1 d’octubre de 2017 a Catalunya. En aquella ocasió, el cos policial i militar de la Guardia Civil va participar de forma rotunda en l’impediment de la celebració del referèndum, colpejant veïns i veïnes de Tarragona i d’arreu de Catalunya.

En aquestes maniobres d’ara, també s’espera la participació de 230 vehicles que s’han de desplaçar per carretera i 24 vehicles amb cadenes que es desplaçaran en tren. La mobilització d’aquests efectius farà necessària la participació, a més de la Guardia Civil i els Mossos d’Esquadra, de la Guàrdia Urbana de Tarragona. És en aquest punt què volem demanar a l’Ajuntament de  Tarragona i al responsable de la Guàrdia Urbana, Javier Vilamayor, que deixi de participar en aquests tipus de moviments de tropes i dediqui el cos de policia de la ciutat a les tasques de prevenció de violències que li haurien de ser pròpies però que en poques ocasions se’ls ordena que facin.

Grup Municipal de la CUP de Tarragona
28 de febrer de 2018, Tarragona, Països Catalans

 


REDACCIÓ28 Febrer, 2018

L’Operació Iglú ha atès aquesta passada nit a vuit persones sense sostre, tot i que només dos han acceptat anar a un allotjament per aixoplugar-se del fred. De les vuit persones localitzades, quatre han rebutjat ser allotjades i han rebut assistència (mantes i aliment calent), dues més han rebutjat cap ajuda i dues més han acceptat dormir sota sostre.

El dispositiu format per la Guàrdia Urbana, Serveis Socials, Protecció Civil i Creu Roja va iniciar el servei a les 22.30 hores i va acabar a mitjanit, amb l’objectiu de localitzar a persones que dormen al carrer i ajudar-les a protegir-se del temporal.

L’evolució de la situació meteorològica determinarà si la propera nit l’Operació Iglú es mantindrà operativa.

L’Operació Iglú forma part del protocol d’actuació conjunt per onada de fred de les àrees de Serveis a la Persona i Seguretat Ciutadana, juntament amb Creu Roja, que s’activa en fase de pre-alerta a partir de novembre.

Es posa en marxa quan s’activa l’alerta d’onada de fred des de Protecció Civil de la Generalitat o en cas que es tingui la previsió d’un descens important de les temperatures.

El dispositiu està format per un equip d’una desena de persones, integrat pel cap de torn de la Guàrdia Urbana acompanyat d’una dotació, personal de Serveis Socials, membres de la Creu Roja i Protecció Civil.

 


REDACCIÓ28 Febrer, 2018

El retorn de les Unitats està programada de tal forma que l’embarcament al port de Tarragona es realitzi el dia 10 de març.

Alguns vehicles per les carreteres de Tarragona

Arran dels fets de l’1 d’octubre i de l’actualitat política catalana, el cert és que tot el que pugui representar o simbolitzar l’estat espanyol és passible de provocar rebuig en alguns dels sectors més independentistes. Encara preservem en la memòria l’operatiu Eagle Eye, que consistia en uns exercicis militars al camp de Tarragona.

Aquest dimecres, Tarragona ha estat, novament, l’escenari del desembarcament (veure vídeo) de material i vehicles de les diverses unitats de l’Exèrcit Espanyol.

En total, uns 1.100 militars han arribat al Port de Tarragona a bord de dos vaixells  – Martin Posadillo i Camino espanyol – provinents de Ceuta. També s’han transportat 230 vehicles rodes que es desplaçaran per carretera i 24 vehicles cadena que viatjaran via ferrocarril.

La finalitat d’aquest moviment és realitzar un exercici programat d’Instrucció i ensinistrament en el Centre Nacional de Sant Gregori (SOPEU), a Saragossa, atenent que per manca d’espai no es poden dur a terme a Ceuta.

A causa de la gran quantitat de vehicles i material implicat en el moviment per carretera, es dividirà el comboi en diversos esglaons de marxa que comptaran amb el suport de la Guàrdia Urbana de Tarragona, Guàrdia Civil de la 7a Zona i dels Mossos d’Esquadra.

La CUP ja s’ha manifestat en contra d’aquest desplegament.

 


REDACCIÓ28 Febrer, 2018

La jutgessa dona dos dies a les parts perquè es pronunciïn sobre la petició de la Fiscalia de declarar la causa com a ‘complexa’, fet que implicaria que la investigació es pot allargar dels sis mesos actuals a 18 mesos, és a dir, un any més. 

Trapero parlant amb Puig i Soler, a Cambrils

L’exsecretari d’Interior i el director general dels Mossos d’Esquadra hauran de desplaçar-se a l’Audiència Nacional per contestar a les preguntes de la jutgessa que investiga l’1 d’octubre. Carme Lamela ha citat el vallenc César Puig i Pere Soler com a imputats.

Hauran de declarar el dia 9 de març, a Madrid, sobre l’actuació dels mossos els dies 20 i 21 de setembre, durant les concentracions davant la conselleria d’Economia i l’1 d’octubre, jornada del referèndum.

La jutgessa els atribueix els mateixos dos delictes de sedició que manté contra el Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i la seva intendent, Teresa Laplana, i apunta ara a un possible delicte d’organització criminal, en la línia dels informes de la Guàrdia Civil.

Lamela actua a instàncies de la Fiscalia, que assegura que Soler i Puig van tenir una “actuació decisiva” a l’hora de fer realitat el referèndum. Segons la Fiscalia, aquests fets “només poden ser, com s’ha dit, conseqüència d’una actuació policial coordinada i subjecta a les prèvies instruccions dels caps dels Mossos d’Esquadra i dels responsables de la Conselleria d’Interior de la Generalitat”.

La jutgessa també dóna dos dies a les parts perquè es pronunciïn sobre la petició de la Fiscalia de declarar la causa complexa, fet que podria allargar la instrucció fins a 18 mesos.

César Puig era secretari d’Interior

La Fiscalia havia demanat a Lamela la imputació de Soler i Puig adduint que formaven part d’una organització per dur a terme el referèndum. Segons el fiscal, tan el director dels Mossos com el major Trapero “es van veure amb l’obligació de transmetre la sensació” que acatarien les ordres d’impedir el referèndum “quan en realitat no tenien la més mínima intenció de fer-ho”.

Per contra, segons el fiscal, “la seva col·laboració [dels Mossos] amb la celebració del referèndum va anar més enllà de la inactivitat i es va convertir en una acció a favor de la seva consumació”. En aquesta línia, recollia un seguit d’exemples de la suposada “inacció” dels Mossos i de “l’actitud passiva” dels agents malgrat la “resistència activa” dels votants de l’1-O i de les persones que protegien les aules. En aquest relat, el fiscal destacava les suposades lesions que van patir els agents de la policia espanyola a cadascun dels punts que van intervenir.