5 Març, 2018 | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa
xxx Partners
REDACCIÓ5 Març, 2018Malgrat les baixes temperatures i l’amenaça de pluja, l’ambient al Nou Estadi s’ha escalfat força. L’afició grana s’ha ‘encès’, en més d’una vegada, contra l’arbitratge.
Per calmar els ànims, un ‘romà’ – un dels personatges més populars en tots els partits disputats al camp del Nàstic – ha sortit a la gespa, disposat a donar-ho tot. Ha fet veritables acrobàcies i malabarismes amb l’esfèric.
L’afició no ha dubtat en animar la seva posada en escena. Sempre va bé aquests moments per baixar les temperatures… El ‘romà’ ha suscitat força aplaudiments…
VIDEO
REDACCIÓ5 Març, 2018Actualment, només 160 famílies han iniciat els tràmits, que es poden allargar més enllà dels 8 anys, i d’aquestes 30 són homosexuals, 28 parelles d’homes i dues parelles de dones. Amb això, les parelles del mateix sexe representen ja el 18,6% del total.
Des que el 2005 la llei permet a les parelles homosexuals casar-se i adoptar, cap parella homosexual catalana ha pogut adoptar un infant a un altre país, tot i que s’hi han tramitat expedients idonis. Actualment, de la trentena de països amb què l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA) té conveni, només dos, Brasil i Mèxic DF, accepten parelles del mateix sexe, però tot i ser possible sobre paper, encara no se n’ha assignat cap en els 12 anys de la llei en vigor. Tot i que la llista d’espera és molt llarga i el tràmit pot trigar més de 7 anys, l’adopció nacional es converteix en l’única opció per aquestes parelles, i per això cada any es tramiten al voltant de 30 sol·licituds.
Des que la llei ho permet, en 2005, un total de 453 parelles han iniciat els tràmits per a adoptar un infant tutelat per la Generalitat de Catalunya. El 80% d’aquestes parelles són homes, 362, mentre que només el 20% són dones.
Quan es va obrir la porta a aquest tipus d’adopcions, el 2005, només 14 parelles de les 372 totals, eren del mateix sexe, però amb els anys, aquest nombre va créixer ràpidament fins arribar a les 46 els anys 2009 i 2010, uns períodes en què també va augmentar considerablement el nombre global de famílies que volien adoptar. La suspensió transitòria que ha aturat les valoracions a les famílies, en superar les 900 famílies en llista d’espera, ha fet alentir el ritme de sol·licituds total els darrers anys.
I és que malgrat que és un procés llarg perquè cada vegada són menys els infants susceptibles d’adopció definitiva a Catalunya gràcies a la llei de protecció del menor, per a les parelles del mateix sexe, sobretot d’homes, l’adopció nacional s’ha convertit en l’única opció per poder ser pares. En 12 anys, s’han fet 128 assignacions a parelles del mateix sexe, 106 a parelles gais, i 22 a parelles lesbianes.
Són unes dades que contrasten amb les d’adopcions internacionals, on de mitjana, cal esperar fins a 4 anys. En 12 anys, cap parella homosexual ha pogut adoptar un infant fora de Catalunya, malgrat complir els requisits. De la trentena de països amb qui té tractes l’ICAA, només Brasil i Mèxic DF accepten les parelles del mateix sexe. Des del 2005 i fins el 2017, per Brasil, on s’assignen majoritàriament infants a partir de 5 anys, s’han fet 11 sol·licituds i per Mèxic, 5. D’aquestes, només 5 estan pendents d’assignació, al Brasil; 7 s’han donat de baixa, una està en arxiu provisional i 3 en procés previ d’idoneïtat.
A aquestes dues opcions, s’hi ha sumat recentment Colòmbia, que s’ha obert a les adopcions de parelles homosexuals sempre i quan un dels membres sigui colombià i estigui disposat a adoptar un infant amb necessitats educatives especials.
Des de l’ICAA han constatat doncs, que cap parella homosexual ha pogut complir ”amb èxit” el seu ”desig” d’adoptar un infant fora de Catalunya. En declaracions a l’Agència Catalana de Notícies, la directora, Agnès Russiñol, ha matisat que el fet que no hagi arribat cap infant per a aquests parelles no vol dir ”que no arribin en un futur o estigui a punt d’arribar”. Russiñol també ha recalcat que l’ICAA treballa per ”explorar al màxim les possibilitats” i per tant, donar més d’opcions, però recorda que ”les característiques i les condicions” les posa cada país. Russiñol reconeix que és un tema ”delicat” perquè costa trobar opcions per a les famílies, però reconeix l’esforç de la institució en trobar noves opcions.
Una situació descoratjadora
La situació la coneixen molt bé des de l’Associació LGTBI que, entre altres serveis, donen assessorament a les famílies que volen iniciar els tràmits per adoptar. Miquel Palau, membre de l’associació, reconeix que durant els inicis de l’entrada en vigor de la llei van haver de lluitar per superar possibles discriminacions, però que les petites irregularitats s’han anat superant amb els anys.
Tot i això, Palau qualifica el problema de ”descoratjador” perquè no hi ha més alternatives a Catalunya. Insisteix que l’única solució és fer més diplomàcia i obrir les adopcions a països que comencin a acceptar parelles del mateix sexe, com ara Argentina, actualment. Palau també ha explicat que hi ha algunes parelles que intenten adoptar des d’altres països, és a dir, iniciat els tràmits a altres estats, però que d’aquesta manera perden el suport institucional, i per tant el procés pot ser encara més complicat.
REDACCIÓ5 Març, 2018Un nou escàndol polític a Torredembarra. I aquest torna a esquitxar l’alcalde de la ciutat, el republicà Eduard Rovira. Tot indica que, a cop de decret, el batlle va ‘cedir’ una part de la zona verda a uns apartaments (Monteixo) – situat al passeig de Rafel de Campalans – per fer una sortida directa a la platja, on, presumptament, la seva família té interessos. La millora només és pels usuaris dels apartaments i els propietaris que veuen com acreix el valor el seu immoble. L’alcalde assegura que no hi té cap interès que posi en risc la pèrdua d’objectivitat, ni li reporta benefici o avantatge personal.
Segons avança el Mònic, el cas és polèmic perquè entre la comunitat de veïns que es beneficiarà de les obres, hi ha família de l’alcalde, que són propietaris, com a mínim, d’un apartament, en la segona planta d’un edifici que en té sis. Un fet que, a confirmar-se, col·locaria el batlle torrenc en una situació complicada, sobretot en l’àmbit jurídic. La llei deixa clar que les autoritats s’han d’abstenir d’intervenir en els procediments quan tinguin un interès personal o bé un vincle de parentesc de consanguinitat fins al quart grau. O sigui, fins a cosins germans.
Tracte de favor i prevaricació?
D’acord amb el diari local, pel simple fet de poder existir un conflicte d’interessos (privats) i familiars, l’alcalde hauria d’haver-se abstingut. Com que no ho va fer, Eduard Rovira podria haver comès un possible delicte de prevaricació i tracte de favor cap. Podria haver empobrit el patrimoni del municipi en benefici d’interessos particulars.
El quid pro quo de la qüestió està en el fet de l’ajuntament, a través d’un decret d’alcaldia, haver permès la comunitat de propietaris construir una sortida directa de l’edifici al passeig marítim i a la platja, per damunt d’una zona verda pública, o sigui un espai destinat a embellir l’espai públic i que l’hauria de gaudir tots els muníceps.
Segons aquest mitjà, a tothom li queda clar el benefici que representa pels propietaris dels apartaments el fet de disposar d’una sortida directa a la platja, en lloc de fer-ho per l’actual pas lateral.
L’excusa utilitzada ha estat la de crear una rampa d’accés per a persones amb mobilitat reduïda, un fet molt noble, però que en cap cas justifica que l’Ajuntament cedeixi un bé públic a un privat.
El mateix mitjà entén que l’alcalde havia d’haver-se abstingut en el moment d’atorgar la llicència d’ús.
L’alcalde nega existència d’interessos
L’alcalde Eduard Rovira quan confrontat amb aquesta polèmica ha assegurat que no hi té gens d’interès polític, particular o familiar en la comunitat de propietaris de l’edifici Monteixo. Insisteix que el (polèmic) decret es va signar, perquè hi ha informes tècnics favorables. També recorda que la llicència concedida no comporta transformació ni modificació del domini públic.
No obstant això, hi ha qui ja formula la següent qüestió: a un altre resident a Torredembarra se li deixaria construir damunt d’una zona verda
La polèmica està servida… Cal esperar per saber què n’opina l’oposició i la ciutadania d’aquest nou escàndol…
REDACCIÓ5 Març, 2018
La família reial anglesa és una de les més conegudes arreu del món. Els seus membres tenen unes regles de comportament que segueixen força sovint, tot i que de vegades se les salten. També a nivell protocol·lari.
N’hi ha moltes curiositats en aquestes regles d’or com que no es poden posicionar políticament, no poden votar, els hereus a la corona no poden viatjar junts, es canvien el nom en accedir al tron i un seguit de normes que coincideixen amb de les altres cases reials. També existeix la peculiaritat de la famosa bossa de la reina que té un llenguatge personal per comunicar-se amb el seu equip.
Segons a on la deixa o a quin braç la porta, el seu staff sap que vol la reina en cada moment. És una mena de comunicació (no verbal) com la dels ventalls entre enamorats de fa uns segles.
Aquí, ens centrarem en el color negre i el perquè tots els membres que pertanyen al conegut grup de “royals” anglesos han de dur un vestit negre quan viatgen. Aquesta norma, és, possiblement, la que tingui una història lògica al darrere amb un significat i un perquè, encara que no molt alegre.
Isabel II, filla del monarca Jordi VI, era hereva directa a la corona d’ençà que el seu tiet va abdicar per casar-se amb l’americana Wallis Simpson, dues vegades divorciada, la qual cosa, en aquella època, era tot un escàndol.
L’actual monarca es trobava de viatge amb el seu marit, quan en 1952 el seu pare, aleshores rei, va morir. Tot seguit, va agafar un avió i va tornar a Anglaterra, però abans de baixar del mateix va haver d’esperar al fet que li portessin un vestit de color negre per canviar-se, ja que no duia cap a les seves maletes i vestida d’aquest color volia expressar el dol i respecte a causa de la mort del seu pare.
Des de llavors, tots els membres de la família reial anglesa quan viatgen, porten sempre dins de les seves maletes un vestit negre, per a qualsevol imprevist.
