20. Abril 2024

7 Març, 2018 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ7 Març, 2018

Volem un transport que sigui públic, digne i de qualitat. Aquesta és l’aposta que volem des de Cambrils i constantment reivindiquem per aconseguir un municipi cohesionat i ben comunicat amb el territori. El tren actualment és una prioritat que cal exigir per la nostra ciutat, ja que és una reclamació històrica, per aconseguir desfer-nos de les barreres arquitectòniques i la perillositat i garantir la seguretat de totes i tots els convilatans.

Tenim reptes que hem d’afrontar: posar en funcionament la nova l’estació del Corredor del Mediterrani i aconseguir el desmantellament de l’antiga via del tren que creua el terme municipal de Cambrils. Hem d’exigir celeritat al govern espanyol, davant la passivitat d’un estat que gira l’esquena a Catalunya i al territori. Exemples clars són els resultats de les visites dels dos darrers ministres de Foment. L’abril del 2016, Ana Pastor va visitar la nova estació i va afirmar que després de l’estiu calorós estaria en funcionament. El juny del 2017, Iñigo de la Serna va assegurar que el primer trimestre del 2018 estaria en funcionament. Necessitem apostar per Cambrils, pel Camp de Tarragona i necessitem els recursos per fer-ho realitat.

Un projecte clau per Cambrils també serà el desmantellament de les vies actuals quan la nova estació estigui en funcionament. Juntament amb els Ajuntaments de Mont-roig del Camp, Salou, Vinyols i els Arcs i l’Hospitalet de l’Infant-Vandellós, hem exigit comptar amb el projecte de desmantellament, el pressupost i un calendari amb terminis d’execució pròxims, ja que cap dels municipis vol tenir una infraestructura en desús en ple centre urbà. Aquesta proposta és vital per aconseguir connectar el territori, millorar la seguretat i evitar les barreres que fragmenten la ciutat. I, reivindiquem la cessió dels terrenys que ocupa l’actual via del tren a Cambrils, per crear, en un futur, un passeig, un tramvia o el Tramcamp i poder estar així connectats amb els municipis més propers.

Volem un Cambrils connectat i cohesionat, ho defensem avui i sempre. Volem que desapareguin les barreres arquitectòniques, la perillositat i sobretot, aconseguir gaudir d’un transport de proximitat, públic i de qualitat. Treballem de valent per exigir a l’estat espanyol un compromís amb el territori per aconseguir posar en marxa la nova estació i iniciar urgentment el desmantellament de les vies actuals. Volem dates i fets i continuem fent camí per un tren, una mobilitat digne i un transport públic de qualitat.

Camí MENDOZA
Alcaldessa de Cambrils

 


REDACCIÓ7 Març, 2018
laia.jpg

Hi ha qui afirma que la vaga feminista del 8 de març no té sentit. Res més lluny de la realitat. La vaga feminista té més sentit que mai, en un moment de recuperació econòmica que només està beneficiant les butxaques d’uns pocs els de sempre, que són homes i grans empresaris. I és que les crisis capitalistes serveixen per això, per garantir els processos d’acumulació de qui té més capacitat d’acumular. I, alhora, la resta, la majoria, que som precisament qui produïm la riquesa, cada cop tenim menys. Menys poder adquisitiu i, per suposat, menys drets fonamentals, doncs no va ser casualitat que la llei mordassa s’aprovés just al mateix moment en què es produïen les majors retallades de les història.

La vaga del 8M, per tant, és un crit rebel contra l’espoli quotidià, contra les mordasses, contra els abusos de poder que patim a les feines, a les llars i, sí, també al llit. La vaga del 8M és un homenatge a totes les dones que al llarg de la història i arreu del planeta han trencat les cadenes i s’han alçat contra el poder. La vaga del 8M va per totes les dones que han estat assassinades durant tots aquests anys davant la desídia dels governs de torn, va per totes les dones anònimes que es veuen obligades a conviure a diari amb la violència.  Va per totes aquelles que han estat agredides o assetjades sexualment al carrer, a les seves universistats, a la feina o a casa.

La vaga del 8M va per la Carme, que malgrat haver desenvolupat Síndrome de Sensibilitat Química segueix treballant al sector de la neteja, per una multinacional en la que, amb el seu sou, necessitaria treballar 100 anys perquè ella guanyés la retribució anual del primer executiu. Va per la Magda, que es veu obligada a suplicar les baixes laborals, malgrat tenir fibromiàlgia, perquè no li reconeixen la malaltia. Va per la Lola, que ha treballat tota la vida sense poder cotitzar i ara sobreviu de les ajudes dels serveis socials. Va per la Maite, que ha hagut de deixar la feina perquè li surt més a compte renunciar al sou paupèrrim de la subcontrata i fer-se càrrec ella mateixa de la criatura i de son pare amb Alzheimer que pagar la llar d’infants i contractar una persona que tingui cura del pare. Va per la Rita, que neteja escales i pisos en negre, a cases de parelles en les que la distribució de les tasques domèstiques és molt equitativa.

La vaga del 8M va per la Piedad, que va morir analfabeta, sempre pendent del que feia o deixava de fer el seu home, sense conèixer que era l’autonomia i l’apoderament feminista. Va per sa filla, que la va cuidar, igual que ara cuida al seu pare vidu, igual que va cuidar dels seus fills, ara ja grans i desarrelats de casa, fent equilibris vertiginosos per compaginar la seva feina a l’hospital amb gairebé totes les feines de la casa i la criança.

La vaga del 8M va per la Marta que, malgrat fer exactament la mateixa feina que els seus companys, acaba cobrant molt menys perquè per raons incomprensibles ja que ella no té no sé quants complements que els altres sí que tenen. Va per la Diana, que ha d’alçar la veu i repetir mil cops la mateixa idea a la feina cada vegada que vol que tinguin en compte les seves propostes. Va per la Lina, que ha acollit al seu petit pis a la seva filla, al seu company, i als seus dos fills.

La vaga del 8M va per totes les dones que treballen als sectors més precaritzats i que, alhora, són els fonamentals i essencials: la sanitat, l’educació, l’atenció als infants i a la gent gran. Va per totes les dones que han de suportar una bretxa salarial injustificalble, per totes les que discuteixen dia sí i dia també perquè les tasques de la casa no recaiguin sobre elles, per totes les que quan els llencen “floretes” al carrer es giren malcarades per dir que no les necessiten, per totes les que s’han enfrontat a la (in)justícia patriarcal, per totes les que mosseguen, criden i no es sotmeten.

La vaga del 8M va per totes les dones que el passat 1 d’octubre van defensar el seu dret a votar per una República Feminista, com a única sortida a la demofòbia i la tirania de l’Estat espanyol i que avui ho segueixen fent omplint les places i els carrers amb assemblees, concentracions i llaços grocs.

Som la meitat de la població, i ens volen sotmeses, silenciades i precaritzades, però ens trobaran dempeus, rebels i encoratjades.

Volem ser dones lliures en un país lliure i igualitari.

Som i serem tres voltes rebels.

Laia ESTRADA
Regidora de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ7 Març, 2018
monica_alabart.jpg

El 8 de març Dia Internacional de la Dona (abans dia de la dona treballadora), està convocada una vaga a tot el món per reivindicar la igualtat de drets i oportunitats, així com l’acabament de totes les formes de violència masclista.

El feminisme, com va dir Simone de Beauvoir, és una manera de viure individualment i de lluitar col·lectivament. El feminisme no és l’oposat al masclisme. El feminisme defensa la teoria de la igualtat i el masclisme la teoria de la inferioritat. El 8 de març és el dia de lluitar totes i tots units, tots els feministes, tots el que lluitem per la igualtat, per defensar els drets de les dones. Són molts els motius que ens porten a fer vaga :

Fem vaga perquè volem deixar de cobrar un 24% menys de mitjana respecte als homes. La bretxa salarial, o el que és el mateix, que les dones guanyen salaris significativament inferiors als que guanyen els homes, és innegable. Les dones guanyen menys que els homes i això comporta menors rendes per al col·lectiu femení tant en el present com en el futur, atès el seu lligam amb les prestacions de jubilació futures, i una major exposició al risc a la pobresa. De fet, en cap país del món les dones cobren més del 80% del que cobren els homes.

Fem vaga perquè volem que la igualtat entre homes i dones sigui efectiva, perquè no volem fer una doble jornada laboral cada dia. És ben evident que la dona s’ha incorporat al món laboral, dedicant gran part de la seva jornada a les feines fora de la llar, el que també sembla ben evident és que l’home no s’ha incorporat a l’esfera domèstica. Les dones continuen dedicant a les tasques de la llar més del doble del temps setmanal que hi dediquen els homes. Ni les dones naixem amb els gens de rentar els plats ni els homes neixen amb el gen de fer les reparacions domèstiques.

Fem vaga perquè estem en contra de la violència masclista. Perquè ens encén el micromasclisme, una forma invisibilitzada de masclisme, que no fa més que perpetuar i aprofundir en les desigualtats de gènere. Quan et diuen que no et posis aquest vestit tan provocador, que controlis la teva talla o no agradaràs a ningú, quan t’acusen de ser poc femenina, quan et diuen que et busquis un home que et faci feliç, quan no entenen que qui et fa feliç és una “ella” i no un “ell”, quan pressuposen que tu has de fer totes les tasques de la llar ja que ets la dona…

Fem vaga perquè no volem que l’embaràs ni la maternitat limiti la nostra carrera professional. Tenir cura dels fills, especialment quan aquests són petits, recau habitualment en la dona. Això té conseqüències per a les dones en tant que dificulta la possibilitat de conciliar la vida laboral i la vida familiar, la promoció laboral i el ple desenvolupament d’una carrera professional.

Fem vaga perquè volem acabar amb la feminització de la pobresa. Una de cada dues catalanes té rendes per sota del llindar individual de la pobresa. Una de cada quatre dones treballa a temps parcial, ser mare avui en dia és un bitllet cap a la precarietat laboral, jo no parlem de si s’és mare en una família monoparental!

Dones i homes de Tarragona, el 8 de març és el dia de fer vaga, de sortir al carrer, de reivindicar els nostres drets com a dones, però també com a societat. Cal començar a treballar perquè les noves generacions neixin empoderades, perquè les nostres filles creixin sense rols de gènere establerts. Volem nenes lliures. Perquè com va dir Rosa Luxemburgo “qui no es mou no nota les seves cadenes”.

Mònica ALABART
Regidora d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ7 Març, 2018

Hi ha més dones que homes a l’atur, i quan aquestes treballen en gairebé tots els casos resulten ser les pitjors pagades.

D’altra banda, està clar que la violència de gènere és més evident vers la dona a causa de la ideologia masclista.

El model patriarcal de societat, en ple segle XXI, encara es deu en gran part per causes educacionals de base, pel qual hem de reconèixer que manca encara molt per fer i cal seguir treballant sobretot amb nenes i nens, noies, i nois, adolescents i joves en general, per assegurar-nos un millor comportament de les generacions futures.

Tant la dona com l’home, com qualsevol ésser humà, ha de néixer lliure i ha de desenvolupar el seu sentit crític per tal d’eliminar qualsevol tipus d’esclavitud i dependència, entre les quals el fenomen de la submissió i la violència domèstica  resulten esdevenir la seva pitjor expressió.

Per tot això, el Nou Moviment Ciutadà per Cambrils (NMC)  s’adhereix al reclam i a la petició d’assoliment en el nivell pràctic de tots els drets que la dona ja té a nivell jurídic formal.

Més que declaracions polítiques i institucionals, el que cal a partir d’avui mateix amb urgència és concentrar els esforços i posar-nos mans a l’obra definitivament en fer possible dur a terme l’equiparació real en drets de les nostres dones.

COMISSIÓ D’IGUALTAT DE LA DONA

 


REDACCIÓ7 Març, 2018

La Plataforma Cívica d’Advocats del Camp de Tarragona ha organitzat una conferència per parlar de la delinqüència de coll blanc a Tarragona. La trobada ha tingut lloc a la sala d’àmbit cultural del Corte Inglés. El cas del Pàrquing Jaume I ha sortit, òbviament, a la palestra

Els tres lletrats, Fullat, Ferrer i Peña

Durant més d’una hora i mitja, tres lletrats (Carles Ferrer, Toni Fullat i David Peña) han parlat de la corrupció d’alta estirp i han abordat alguns exemples concrets. Toni Fullat ha estat el responsable d’analitzar la legislació, tot ressaltant les normes i els mecanismes de control que s’han imposat a les empreses. Després de repassar els casos més mediàtics en l’àmbit de corrupció futbolística, política i bancària, ha arribat l’hora de centrar el debat a Tarragona.

S’ha fet referència a alguns casos que estan judicialitzats des de fa molts anys sense que ningú s’aventuri amb una data pel judici oral. Els casos més comentats han estat el del Parc Central, del Pàrquing Jaume I, el del port esportiu…

El portaveu de la Plataforma Viu Ciutadana, César Segura, ha intervingut en el debat (vegeu vídeo) per explicar els darrers ‘detalls’ judicials sobre el pàrquing intel·ligent. Ha confessat algun esgotament i moltes traves a l’hora d’investigar un cas que ha contribuït a hipotecar la ciutat.

Segura, manifestant algun cansament i impotència davant el sistema judicial, ha arribat a dir que la seva entitat estava fent la feina que pertoca al Ministeri Fiscal. Per personar-se a la causa, la justícia reclama a ‘Veu Ciutadana’ 6 mil euros…

VIDEO
Intervenció dels ponents

César Segura explica el calvari del cas ‘Pàrquing Jaume I’

 


REDACCIÓ7 Març, 2018

El dia 8 de març, dia internacional de la dona treballadora, CCOO ha convocat una vaga laboral de 2 hores per torn de treball perquè més de la meitat de la població, les dones, continuen sent un col·lectiu discriminat a la nostra societat. No és admissible que a 2018, encara, percebin baixos salaris i pateixin precarietat laboral i violències masclistes. Per això, CCOO:

Ens plantem contra les bretxes salarials:

Segons la darrera Enquesta d’Estructura Salarial (juny 2017) la bretxa a Catalunya se situa en el 24% del salari mig anual. És a dir, que en una jornada laboral de 8 hores, les dones treballen unes dues hores sense cobrar-les. La desigualtat, per acabar-ho d’adobar, afecta més les feines menys qualificades on la bretxa arriba a ser de més del 37% respecte els homes.

El 18% de les dones treballadores té ingressos inferiors o iguals al Salari Mínim Interprofessional (735,90€/mes).

Més del 50% de les treballadores té una retribució inferior a 18.160€ anuals.

A més de la salarial, hi ha les bretxes derivades del permís de maternitat, de l’accés a l’ocupació, de la desigual gestió del talent de les dones, del terra enganxifós, del presentisme laboral i de l’accés als llocs de direcció.

Ens plantem contra la precarietat laboral:

A Catalunya les dones son el 52% de la població en edat de treballar i no arriben a ser ni la meitat de la població activa.

La majoria de les persones aturades de llarga durada son dones.

La majoria de les persones amb contractació parcial obligada son dones.

La majoria de les persones en contractes temporals son dones.

La majoria de les persones en desregulació de la jornada laboral son dones.

Podem comprovar, doncs, que les dones son les protagonistes de la precarietat del treball remunerat.

Ens plantem contra les violències masclistes:

La violència masclista a la feina i en altres àmbits de la vida és una de les mostres més aberrants d’injustícia que ataca un dels valors fonamentals de les societats democràtiques: la llibertat individual.

El 2017 van ser assassinades 9 dones a Catalunya per la seva parella o exparella. A més,  milers de dones han patit maltractaments físics o psíquics en l’àmbit domèstic i d’altres, assetjaments o atacs sexuals en l’àmbit laboral.

Per la vida en plenitud:
Per superar aquesta situació d’injustícia vers les dones, cal impulsar polítiques orientades al bé comú, a la vida plena, al benestar i la sostenibilitat. L’increment de la taxa d’inactivitat de les dones, es deu a la necessitat d’atendre la cura d’infants, de persones dependents i les responsabilitats familiars, és a dir, de cobrir els buits d’un Estat del Benestar reduït i afeblit per les retallades. En termes econòmics, podríem dir que les tasques de cura i domèstiques no retribuïdes, segons alguns estudis, equivaldrien al 23% del PIB de Catalunya. Necessitem, doncs, un sistema de protecció social més potent que contribueixi a la igualtat entre les dones i els homes.

Cal acabar amb la divisió sexual del treball i establir mesures de corresponsabilitat que facilitin el repartiment del treball de cura, entre els homes i les dones. Així, com eradicar la segregació laboral i la desvalorització social dels sectors laborals feminitzats. Tots els treballs han de ser reconeguts amb drets i dignitat. Com ens assenyala la història, quan els col·lectius amb més desigualtats avancen, avança tota la humanitat.

Així doncs amb aquesta vaga CCOO volem aconseguir:

-Increments salarials en tots els convenis. Que pugin més els salaris més baixos.

-Plans d’igualtat a totes les empreses per evitar la bretxa salarial i altres discriminacions.

-Feina estable per evitar l’ús fraudulent de la contractació a temps parcial, la temporalitat injustificada i les hores extres no pagades. Pla d’intervenció de la Inspecció de Treball per controlar el frau.

-Ratificació, per part del Govern, del Conveni 189 de l’OIT, de les treballadores de la llar.

-Elaboració d’una llei d’igualtat salarial.

-Augment del poder adquisitiu de les pensions.

-Pressupostos per a polítiques de benestar: dependència, salut, educació i criança.

-Protocols contra l’assetjament i la violència de gènere.

Vicente MOYA BAILLO  
Secretari General de CCOO de Tarragona

 


REDACCIÓ7 Març, 2018

Ballesteros insta la Generalitat a interposar també recurs de cassació davant el Suprem. El batlle insisteix que farà els possibles per aconseguir que l’empresa CLH marxi del centre de Tarragona

Ballesteros han carregat contra CLH i el jutge

L’alcalde Josep Fèlix Ballesteros havia convocat els mitjans de comunicació per a una roda de premsa urgent. La ‘invitació’ donava peu al misteri. A la nota es limitava a dir que el batlle parlaria sobre temes “de ciutat”, sense especificar quin. Durant una hora, s’han sentit tota mena de rumors. Cap d’ells s’hi ajustava a la realitat. Ballesteros havia convocat els periodistes per reaccionar a una decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

L’alt tribunal havia estimat el recurs contenciós administratiu interposat per la Companyia Logística d’Hidrocarburs (CLH, SA) contra la resolució de la direcció general d’Ordenament del Territori i Urbanisme de la Generalitat, que va donar conformitat al text refós del POUM. Això, en termes pràctics significa que el TSJC tomba la resolució de la Generalitat de l’any 2013 que aprovava el POUM de Tarragona. I tot perquè, manifesten els magistrats, en el Pla de Millora Urbana 40, manca un informe de l’autoritat estatal competent sobre planificació d’hidrocarburs.

El jutge s’ho inventa…
En la roda de premsa, Ballesteros, acompanyat de diferents regidors, entre ells el d’Urbanisme, ha carregat contra el jutge i els administradors de l’empresa CLH. El batlle lamenta que els magistrats “s’inventin” la necessitat d’un informe d’hidrocarburs que “cap llei, reglament o normativa diuen que s’hauria d’adjuntar”.

El regidor d’Urbanisme i l’alcalde Ballesteros

Sobre l’actitud “deplorable” de l’empresa (“perquè vam parlar amb ells”), Ballesteros, visiblement cabrejat, critica la deslleialtat de la CLH  perquè “l’únic que li preocupa és que li surtin els números de l’operació de trasllat”.

Però l’alcalde no quedarà de braços plegats i ha promès, per un costat, interposar un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem i continuar “insistint perquè, passi el que passi, CLH surti del bell mig de la ciutat”.

Ballesteros ha deixat clar que la sentència no és ferma i ha assegurat que “estem convençuts que el Suprem ens donarà la raó”.

Fins aleshores, ha insistit l’alcalde, el POUM, que els jutges han considerat que “està ben elaborat, motivat i justificat,” continua vigent.

VIDEO
La roda de premsa de l’alcalde Ballesteros

 


REDACCIÓ7 Març, 2018

Els jutges asseguren que la plaça de cap de la policia de Torredembarra no estava amanyada i fa una ferotge crítica al contingut de l’informe del secretari municipal, el qual estava basat en “opinions subjectives” i “conjuntures i sospites”

La justícia arxiva el cas de les ‘oposicions’ a dit

Després que la justícia hagi decidit, no fa gaire, que Josep Gili haurà de reincorporar-se com a cap de la Policia Local de Torredembarra, ara ve l’Audiència Provincial de Tarragona (APT) a dir que les oposicions fetes per a seleccionar un cap policial a la Torre han estat ajustades a la llei. Inicialment, la policia judicial defensava l’existència d’indicis suficients per creure el procés de selecció estava manegat i que la plaça havia estat feta a mida per Josep Gili, a qui se li atribuïa una amistat estreta amb l’exalcalde Daniel Masagué.

Després de les investigacions pertinents, la secció segona de l’Audiència va optar pel sobreseïment provisional del cas, on Josep Gili era un dels imputats.

Els magistrats de l’APT, en la seva interlocutòria, que ha tingut accés el nostre digital, lamenten que s’ha judicialitzat aquest cas en base “a meres conjuntures o sospites”.

La selecció de la plaça de cap policial va ser legal

Escriuen en la interlocutòria  que “no és admissible” que s’intenti criminalitzar quelcom d’acord amb un informe del secretari municipal “imprecís i vague” i basat en “aparences”. El tribunal entén que no es van aportar proves fefaents per a una inculpació. Per aquesta raó, es va optar per arxivar el procediment (de les oposicions) en relació a Josep Gili i a tots els inculpats que van interposar recurs.

Aquest arxivament, que és passible de recurs de cassació, no implica la resta de les peces, de l’anomenat cas Torredembarra, que estan sent objecte d’instrucció. En la sentència, els magistrats critiquen que l’informe del secretari municipal està basat, essencialment, en “opinions subjectives”, perquè no van ser valorades o analitzades amb “sentit crític”. Per tant, els arguments exposats pateixen de “defectes estructurals de precisió” i no s’identifica “l’actuació administrativa irregular, grollera i arbitrària”, la qual es podria “qualificar de prevaricadora”.

Ara caldrà saber si ajuntament, presidit pel republicà Eduard Rovira, optarà per interposar recurs de cassació davant el TSJC.