REDACCIÓ7 Març, 2018
Volem un transport que sigui públic, digne i de qualitat. Aquesta és l’aposta que volem des de Cambrils i constantment reivindiquem per aconseguir un municipi cohesionat i ben comunicat amb el territori. El tren actualment és una prioritat que cal exigir per la nostra ciutat, ja que és una reclamació històrica, per aconseguir desfer-nos de les barreres arquitectòniques i la perillositat i garantir la seguretat de totes i tots els convilatans.
Tenim reptes que hem d’afrontar: posar en funcionament la nova l’estació del Corredor del Mediterrani i aconseguir el desmantellament de l’antiga via del tren que creua el terme municipal de Cambrils. Hem d’exigir celeritat al govern espanyol, davant la passivitat d’un estat que gira l’esquena a Catalunya i al territori. Exemples clars són els resultats de les visites dels dos darrers ministres de Foment. L’abril del 2016, Ana Pastor va visitar la nova estació i va afirmar que després de l’estiu calorós estaria en funcionament. El juny del 2017, Iñigo de la Serna va assegurar que el primer trimestre del 2018 estaria en funcionament. Necessitem apostar per Cambrils, pel Camp de Tarragona i necessitem els recursos per fer-ho realitat.
Un projecte clau per Cambrils també serà el desmantellament de les vies actuals quan la nova estació estigui en funcionament. Juntament amb els Ajuntaments de Mont-roig del Camp, Salou, Vinyols i els Arcs i l’Hospitalet de l’Infant-Vandellós, hem exigit comptar amb el projecte de desmantellament, el pressupost i un calendari amb terminis d’execució pròxims, ja que cap dels municipis vol tenir una infraestructura en desús en ple centre urbà. Aquesta proposta és vital per aconseguir connectar el territori, millorar la seguretat i evitar les barreres que fragmenten la ciutat. I, reivindiquem la cessió dels terrenys que ocupa l’actual via del tren a Cambrils, per crear, en un futur, un passeig, un tramvia o el Tramcamp i poder estar així connectats amb els municipis més propers.
Volem un Cambrils connectat i cohesionat, ho defensem avui i sempre. Volem que desapareguin les barreres arquitectòniques, la perillositat i sobretot, aconseguir gaudir d’un transport de proximitat, públic i de qualitat. Treballem de valent per exigir a l’estat espanyol un compromís amb el territori per aconseguir posar en marxa la nova estació i iniciar urgentment el desmantellament de les vies actuals. Volem dates i fets i continuem fent camí per un tren, una mobilitat digne i un transport públic de qualitat.
Camí MENDOZA
Alcaldessa de Cambrils
Hi ha qui afirma que la vaga feminista del 8 de març no té sentit. Res més lluny de la realitat. La vaga feminista té més sentit que mai, en un moment de recuperació econòmica que només està beneficiant les butxaques d’uns pocs els de sempre, que són homes i grans empresaris. I és que les crisis capitalistes serveixen per això, per garantir els processos d’acumulació de qui té més capacitat d’acumular. I, alhora, la resta, la majoria, que som precisament qui produïm la riquesa, cada cop tenim menys. Menys poder adquisitiu i, per suposat, menys drets fonamentals, doncs no va ser casualitat que la llei mordassa s’aprovés just al mateix moment en què es produïen les majors retallades de les història.
La vaga del 8M, per tant, és un crit rebel contra l’espoli quotidià, contra les mordasses, contra els abusos de poder que patim a les feines, a les llars i, sí, també al llit. La vaga del 8M és un homenatge a totes les dones que al llarg de la història i arreu del planeta han trencat les cadenes i s’han alçat contra el poder. La vaga del 8M va per totes les dones que han estat assassinades durant tots aquests anys davant la desídia dels governs de torn, va per totes les dones anònimes que es veuen obligades a conviure a diari amb la violència. Va per totes aquelles que han estat agredides o assetjades sexualment al carrer, a les seves universistats, a la feina o a casa.
El 8 de març Dia Internacional de la Dona (abans dia de la dona treballadora), està convocada una vaga a tot el món per reivindicar la igualtat de drets i oportunitats, així com l’acabament de totes les formes de violència masclista.
Fem vaga perquè volem deixar de cobrar un 24% menys de mitjana respecte als homes. La bretxa salarial, o el que és el mateix, que les dones guanyen salaris significativament inferiors als que guanyen els homes, és innegable. Les dones guanyen menys que els homes i això comporta menors rendes per al col·lectiu femení tant en el present com en el futur, atès el seu lligam amb les prestacions de jubilació futures, i una major exposició al risc a la pobresa. De fet, en cap país del món les dones cobren més del 80% del que cobren els homes.
Segons la darrera Enquesta d’Estructura Salarial (juny 2017) la bretxa a Catalunya se situa en el 24% del salari mig anual. És a dir, que en una jornada laboral de 8 hores, les dones treballen unes dues hores sense cobrar-les. La desigualtat, per acabar-ho d’adobar, afecta més les feines menys qualificades on la bretxa arriba a ser de més del 37% respecte els homes.
