9 Març, 2018 | Diari La República Checa

El jutge Pablo Llarena ha denegat avui la llibertat sol·licitada per l’expresident de ANC Jordi Sánchez, així com els permisos extraordinaris per poder acudir al Parlament de Catalunya a l’acte d’investidura previst pel proper dilluns 12 de març, mantenint la mesura cautelar de presó provisional comunicada i sense fiança per a ell.

El magistrat basa la seva decisió en el risc de reiteració delictiva, en subratllar que els delictes que està investigant es van desplegar precisament des d’actuacions legislatives i executives “clarament il·legals, i desatenent de manera flagrant els controls constitucionals, judicials i institucionals disposats en el nostre ordenament jurídic, el que es va fer en aplicació d’una tàctica que no ha estat exclosa i segueix recolzant de present “.

En una interlocutòria de 26 pàgines, el jutge relata primer els indicis de delicte contra Jordi Sánchez que s’han anat afermant al llarg de la instrucció, i la seva participació en un concert de voluntats per aconseguir la república a Catalunya fora de tot via legal. Explica que, tot i que els encausats mai haguessin buscat un desafiament violent, a partir del 20 de setembre de 2017 (data del setge a la Conselleria d’Economia) “van haver de representar-se que les seves mobilitzacions introduïen la probabilitat d’aquest desenllaç. I si acceptant el pronòstic, van persistir en la seva intenció d’instrumentalitzar aquest comportament col·lectiu, la seva responsabilitat abastaria la intencional utilització de la violència en la consecució dels seus fins secessionistes que s’analitza en aquest procés “.

El Suprem destaca que és “intolerable, social i jurídicament, que pugui aconseguir-se la secessió (de Catalunya) des de vies de fet que, sense suport constitucional i legal, trenquen inexorablement la convivència social, familiar i personal de tots i cadascun dels membres de la comunitat “.

Una vegada constatada la gravetat de la conducta, el jutge considera que no s’han esvaït els elements objectius que configuren el risc que l’encausat es mantindrà ferm a aconseguir el seu objectiu seguint una estratègia contrària a la norma penal.

“La investigació mostra que els partícips en el delicte es van concertar a perseverar en la seva tàctica”, assenyala l’acte, que subratlla a més la recent integració de Jordi Sánchez en una candidatura electoral “que s’ha oposat, expressa i permanentment, a abordar qualsevol gestió política que no sigui la d’implementar la república que van declarar “.

“Atès que els fets la reiteració es tem afecten valors constitucionals que tenen una projecció directa en els drets subjectius de tota la població, la seva protecció en l’eventualitat de conflicte amb altres drets resulta preponderant respecte la llibertat de l’encausat i del dret de sufragi passiu que li correspon “, explica l’acte.

A més, recorda que aquesta situació afecta un candidat com Jordi Sánchez que ja va concórrer privat de llibertat al procés electoral, i que, així mateix, “no oferia per als seus electors el lideratge que ara reclama”. Afegeix que la candidatura presenta altres integrants “tots ells amb el mateix nombre de suports en els electors en què no s’aprecien els riscos col·lectius que tracten de conjurar”. I assenyala també el jutge que el diputat pot participar en les decisions parlamentàries mitjançant la delegació del seu vot.

Llarena diu que no…
Sobre la petició de Sánchez, en cas de no quedar en llibertat, d’obtenir un permís específic per a acudir al Ple del dia 12 convocat per debatre la seva investidura, el magistrat l’denega després de fer una ponderació entre els drets i béns jurídics que tracten de protegir-se . Explica que si bé l’article 23.1 de la Constitució reconeix el dret a participar en els assumptes públics directament o per mitjà de representants lliurement elegits en eleccions, aquests drets es poden limitar fundant-se en finalitats constitucionalment legítimes que presentin una correspondència raonable en la seva intensitat.

Conclou sobre això que, “encara que qualsevol ciutadà té el reconeixement d’optar a una investidura democràtica i representativa, la facultat no desactiva l’obligació judicial de vetllar perquè l’exercici del dret per aquell a qui s’atribueix una greu actuació delictiva no posi en risc facultats de més rellevància i més necessitades de protecció “.

Cas Yoldi és… diferent
Davant de la invocació per la defensa del precedent dels anys vuitanta, quan l’Audiència de Navarra va concedir permís de sortida a un pres acusat de terrorisme, Joan Carles Yoldi, per acudir a defensar la seva investidura com a lehendakari, el magistrat Llarena indica que els delictes en ambdós casos eren diferents. En el cas de Yoldi, es tractava de comportaments delictius que no veurien potenciat el risc de la seva reiteració en l’eventualitat que el permís conduís a un majoritari suport parlamentari al seu candidat.

LLEGEIX AQUÍ LA INTERLOCUTÒRIA