REDACCIÓ11 Març, 2018Un any més el 11-M es commemora sota el nivell 4 d’alerta antiterrorista, amb tots els mitjans possibles desplegats perquè la massacre que va sacsejar a Madrid, a Espanya i a Europa no es repeteixi.
Aquest diumenge es compleixen 14 anys de la major massacre terrorista d’Europa, el 11-M, un aniversari que es commemora mesos després dels atemptats gihadistes a Catalunya, que van suposar un “bany de realitat” a recordar-nos que un atac tan brutal com el dels trens a Madrid pot produir-se.
Quan en els últims anys països com França, Bèlgica o el Regne Unit veien com l’amenaça gihadista es feia realitat, Espanya, objectiu també de Dáesh, vivia amb aparent tranquil·litat aquesta alerta fins que un brutal atemptat a la Rambla de Barcelona, el 17 de agost passat, va tornar als espanyols l’escenari d’aquell 11 de març de 2004 que va arrencar la vida a 192 persones.
La investigació dels atemptats de Barcelona i Cambrils, com subratllen fonts de la lluita antiterrorista, “ens va situar en la realitat que va poder produir-se un altre 11M”, ja que va quedar més que constància que la cèl·lula que va actuar en Catalunya comptava amb mitjans suficients per repetir una massacre d’aquesta magnitud.
I és aquesta constatació, segons afegeixen les fonts consultades, el més destacat en la commemoració d’aquest 14 aniversari dels atemptats de Madrid, que un any més tindrà demà com a escenari principal el Bosc del Record del parc del Retiro.
Des del 11M la lluita contra el terrorisme gihadista no ha cessat ni un sol minut i fins a la data són 271 les operacions portades a terme per les forces de seguretat, 30 d’elles en altres països en col·laboració amb les seves respectives policies. Un total de 832 persones -79 d’elles a l’estranger- han estat detingudes en aquestes intervencions.
Què és el que més preocupa ara als investigadors després de la caiguda del Califat ?. Sens dubte, ressalten les mateixes fonts, els retornats, perquè no se sap amb quina intenció poden tornar i, fins i tot, si ho faran amb algun mandat operatiu de l’organització terrorista a la qual van servir.
Per això, en aquest moment de certa calma, com gestionar el retorn dels combatents que van abandonar Espanya per sumar-se al Dáesh a Síria o Iraq és un dels reptes als quals s’enfronta la lluita antiterrorista.
Es calcula que 200 espanyols es van enrolar en el també denominat Estat Islàmic. No és una xifra alta en comparació amb països com França, Bèlgica i, sobretot, Rússia.
Les fonts precisen que dels 37 retornats, 16 estan ja a la presó i 21 en llibertat. No obstant això, no se sap quants més poden tornar, però s’estima una “xifra negra” d’al voltant de 100 espanyols combatents que poden estar vius.
Mentre l’activitat policial es manté, els tribunals estan ara donant resposta penal a aquestes operacions, i no sempre en mode de condemnes.
Així, no són poques les absolucions que s’han decretat en els últims mesos. I ho ha ordenat en alguns casos el Tribunal Suprem, que ha esmenat les decisions de l’Audiència Nacional i ha deixat en llibertat gihadistes per als que s’havia acordat presó per autodoctrinarse o per lloar el Dáesh a la xarxa.
Els judicis a etarres a l’Audiència Nacional han donat pas a les vistes contra suposats gihadistes, després de les quals hi ha hagut també un important grapat de condemnes, com els vuit anys de presó que li han caigut a líder d’una xarxa gihadista radicada a Melilla i desarticulada a 2014.
Una condemna que se li va imposar després d’haver arribat a un acord de conformitat amb la Fiscalia -no és l’únic cas- i confessar que havia ajudat a enviar combatents a Síria, Líbia o Mali per “fer la gihad”.
Condemnats o preventius, tots o gairebé tots els gihadistes que estan a la presó a Espanya estan sotmesos a control dins del pla de vigilància que el Ministeri de l’Interior va posar en marxa el juliol de 2014 i que afecta més de 270 presos.
Molt ha tingut a veure aquest pla en les conformitats amb les penes sol·licitades pel fiscal.
Les últimes dades que va oferir Interior referent a això, l’octubre de l’any passat, parlaven de 28 reclusos participants en un programa d’intervenció voluntària inclòs en l’esmentat pla i que vuit d’ells havien assumit les penes demanades pel Ministeri Públic.
