27. Abril 2024

15 Març, 2018 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ15 Març, 2018

Ja hi ha data per inaugurar el carilló del Mercat Central de Tarragona. Serà durant les festes de Santa Tecla i té un pressupost de 62 mil euros. Ho ha revelat avui la regidora de Comerç i presidenta d’Espimsa, Elvira Ferrando, a un dia de la celebració del primer aniversari de l’emblemàtic edifici de la Plaça Corsini.

Virgili, Serramià, Ferrando i Ballesteros

El nou carilló, una de les apostes de Ferrando, s’instal·larà a la façana principal mercat i comptarà amb elements del Seguici Popular. La peça, dissenyada pel joier i artista tarragoní Joan Serramià, constarà d’un carrusel musical amb la Negrita, l’Àliga, el gegant Moro, el nano capità i la geganta Vella. L’exhibició es farà cada dia a les 12, amb la melodia de l’Amparito Roca, que s’ha convertit, segons la regidora, en l’himne de les festes de Tarragona.

Joan Serramià ha explicat que les figures seran tridimensionals i faran, com a màxim, un metre d’alçada i 35 centímetres d’amplada. Ha insistit que per qüestions climatèriques, les figures estaran protegides a l’interior d’unes portes ubicades a l’esfera del rellotge.

La paradista estrafolària
El ‘periodista’ infiltrado

Durant la roda de premsa, l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros ha dit estar convençut que el carilló esdevindrà un reclam turístic, el qual complementarà l’atractiu del Mercat Central, una obra que ha costat als tarragonins gairebé 50 milions d’euros.

L’acte de la presentació del carilló ha comptat amb la presència d’un ‘periodista’ infiltrat i d’una paradista estrafolària (dos actors), els quals han animat la festa i han proposat donar les campanades a la renovada Plaça Corsini. Una possibilitat que la regidora Ferrando no ha descartat en absolut. Ans el contrari. Ha confessat que li faria il·lusió que TV3 transmetis les campanades de cap d’any des de la plaça del mercat.

VIDEOS
L’alcalde Ballesteros diu que el carilló serà un atractiu més

La regidora Elvira Ferrando durant la seva al·locuió

La presidenta dels venedors del Mercat, Maria Virgili, explica les activitats
programades per commemorar el primer aniversari

 


REDACCIÓ15 Març, 2018

El Ministeri de Foment, segons anuncia avui el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), ha licitat el contracte d’obres de “supressió de girs a esquerra en cinc interseccions a la carretera N-340. PP.KK. 1.062,500, 1.092,200 1.071,500, 1.117,000 i 1.120,800.Trams: Alcanar, Sant Carles de la Ràpita, Camarles, l’Ametlla de Mar i l’Hospitalet de l’Infant, per millorar la fluïdesa i seguretat viària de la N-340 “, a la província de Tarragona.

El pressupost de licitació de les obres és de 2,34 milions d’euros.

Característiques tècniques
La millora d’aquestes interseccions es resol mitjançant glorietes de 50 metres de diàmetre exterior, a excepció de la Glorieta de Sant Jordi d’Alfama (l’Ametlla de Mar) que és de 55 metres, permetent la connexió de la carretera N-340 amb altres carreteres de la zona, així com amb els vials d’accés als diferents municipis, urbanitzacions, indústries i explotacions agrícoles confrontants.

Els accessos de la N-340 a les glorietes s’han dotat de dos carrils a fi d’incrementar la capacitat i millorar el nivell de servei. El criteri d’implantació, seguit en tots els casos, permet el major aprofitament possible del ferm existent i una minimització de l’afecció a serveis i ocupacions.

 


REDACCIÓ15 Març, 2018

La pesca de l’angula al Delta de l’Ebre es troba regulada per ordre de 30 de juliol de 1999, en ella es reflecteix entre d’altres, els períodes de veda i les autoritzacions (que són nominals i molt restrictives) per a la captura d’aquesta espècie.

Agents del Seprona de la Guàrdia Civil de Tarragona, en un operatiu encaminat a l’eradicació de la pesca furtiva de l’angula (anguila anguila), han intervingut 4 “bussons” (art específic per a la pesca de l’angula) utilitzats per a la captura il·legal de l’espècie.

En l’operatiu establert el passat dilluns es van realitzar un total de quinze inspeccions en diversos llocs propicis per a la captura de l’angula.

Durant l’operatiu, segons informa la Guàrdia Civil, els agents van observar a la zona de l’illa de Gràcia de la desembocadura del riu Ebre el calament il·legal de quatre “bussons”, als quals s’havia retirat el precinte numèric que es dota cada un d’ells, perquè no es pogués identificar el seu propietari.

 

 


REDACCIÓ15 Març, 2018

En nom del Govern, el ministre Catalá ha donat “les gràcies a tots”, i ha recordat les “situacions molt difícils” viscudes per aquests fiscals “en els últims temps”.

Xavier Jou i Francisco Bañeras

El fiscal en cap de Tarragona, Xavier Jou, ha estat condecorat avui pel ministre de Justícia Rafael Catalá per la seva “fermesa i lleialtat” “en uns moments de gravetat extrema”.

L’acte ha tingut lloc a la Fiscalia Superior de Catalunya, on el titular de Justícia ha guardonat també el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres; l’exfiscal cap de Barcelona Ana María Magaldi, de Girona, Anna Maria Meléndez; de Lleida, Juan Francisco Boné; la tinenta fiscal de Barcelona Lucía Ferrer i l’ex fiscal de Girona Josep Maria Casadevall. Els set homenatjats han estat obsequiats amb la medalla de l’Ordre de la Creu de Sant Raimon de Penyafort, el patró dels juristes.

En un discurs en què ha destacat els mèrits de cada un dels homenatjats, Catalá ha recordat que el context de l’acte no és “aliè a la realitat” i ha destacat especialment la “lleialtat i fermesa” dels fiscals “davant comportaments contraris a l’ordre constitucional”. “No caic en exageració si dic que Espanya ha travessat moments de gravetat extrema, inèdits en 40 anys de democràcia”, ha dit Catalá sobre el context recent, tot i que ha apuntat “tot i les dificultats, la confiança de la societat ens ha permès navegar les aigües amb serenitat”.

Per la seva banda, el fiscal superior de Catalunya ha cridat a “defensar la institució” i ha considerat la condecoració com “un estímul més” en un moment en què la seva responsabilitat “s’ha incrementat”, després del que ha transmès la seva “il·lusió” als professionals que siguin destinats en un futur a les fiscalies de Catalunya.

A l’acte han assistit alts càrrecs de totes les forces de seguretat, així com diputats i representants polítics com el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, i altres autoritats de l’àmbit jurídic.

 


REDACCIÓ15 Març, 2018

El Col·legi de Metges ha desplegat una pancarta amb un llaç daurat a la façana de la seva seu per reclamar tolerància zero contra aquest tipus d’agressions.

El personal sanitari de Tarragona va patir 241 agressions al 2017, la majoria d’elles, a dones. Les agressions a metges han baixat un 41% (de setanta el 2016 a quaranta l’any passat), encara que el 66% d’elles les han patit dones.

No obstant això, creixen en el conjunt del personal sanitari en més del 23,5%, amb 241 agressions de l’any passat enfront de les 195 del 2016.

Entre tot el personal sanitari, el personal d’infermeria concentra més de la meitat del maltractament (51,87%), amb un total de 125 agressions.

La majoria dels episodis de maltractament ha estat verbals i no consta que hi hagi hagut cap denúncia que hagi arribat a nivell judicial i han succeït en els centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) al Camp de Tarragona.

Les causes que han desencadenat les agressions han estat, segons informa el Col·legi de Metges de Tarragona, l’assistència rebuda (19,51%), el temps d’espera (17,07%), el tracte rebut (13,66%), la informació rebuda (13,17%) i l’incompliment de les normes de convivència i educació (12,68%).

Precisament avui, 15 de març, se celebra el dia nacional contra les agressions al personal sanitari per denunciar aquests incidents i demanar que es posi fi a aquesta xacra.

El seu president, Fernando Vizcarro, recorda que “les agressions als metges estan considerades delicte penal, anima als professionals a denunciar i recorda que rebran tot el suport de la corporació.

 


REDACCIÓ15 Març, 2018
ricardCheca.png

L’exsecretari general d’Hisenda i actual diputat d’ERC, Lluís Salvadó, ha estat notícia en els darrers dies. Va fer unes declaracions lamentables i repugnants sobre les dones. La conversa privada (amb el seu company alcalde de Sant Carles de la Ràpita) va ser enregistrada per la Guàrdia Civil en l’àmbit d’una investigació sobre els preparatius del referèndum.

En aquella conversa, filtrada a Espejo Público, l’ebrenc es va referir en termes masclistes i xenòfobs a les dones, arribant a dir que és més fàcil inaugurar un auditori que trobar una dona competent. Referint-se a la «selecció» d’una dona per substituir en el càrrec la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, va dir que el més fàcil era optar per la que tingués les «mamelles més grosses».

Cinismes i hipocresies a banda, hem d’exigir a ERC que aparti el diputat de les seves files i l’obligui a deixar de ser representant públic. Ha de dimitir sí o sí i la Fiscalia hauria d’analitzar les seves declaracions per si són constitutives de delicte. Un càrrec electe, i aleshores representant del govern de la Generalitat, no pot emprar en cap cas aquest llenguatge (xenòfob, masclista i execrable). No serveix l’excusa que es tracta d’una conversa privada, enregistrada per la policia i filtrada a la premsa.

Amb aquesta gravació hem vist qui és realment el Sr. Lluís Salvadó. I el pitjor és que ERC ha trobat en la Guàrdia Civil l’excusa perfecta per disculpar el contingut d’una conversa misògina i censurable a tots els nivells. Les associacions de dones i moviments feministes no haurien de descansar fins que Salvadó i l’alcalde de Sant Carles de la Ràpita abandonessin els seus càrrecs, pagats amb diners públics. Em sap greu que ERC no hagi estat més ferma a l’hora de gestionar un afer de fàcil resolució. Els republicans van amenaçar de querellar-se contra la filtració i deixen «en pau» un diputat que ha deixat molt clar que a les dones només les té en compte segons la talla del seu sostenidor. També em sap greu que algunes dones vulguin confondre l’opinió pública desviant l’odiós de la qüestió a l’escolta telefònica de la Guàrdia Civil. Honestament, agraeixo a la Guàrdia Civil la filtració perquè hem pogut treure la careta d’un misogin encorbatat. És molt trist que es vulgui polititzar una actitud masclista de baix nivell. Què faria ERC si la conversa fos d’un alt càrrec del PP, de Ciutadans o de Podem? No tot és independentisme o processisme.

Potser caldria preguntar a les víctimes de violència de gènere què pensen de les excuses al·legades per ERC. Lluís Salvadó, a banda de demanar disculpes, hauria de presentar la seva dimissió. Ras i curt…

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ15 Març, 2018
pellicer-e1485466560552.jpg

El jutjat contenciós administratiu número de 2 de Tarragona ha admès a tràmit el recurs presentat per Cs i ha fixat data per al judici – per al 21 de maig.

L’alcalde Carles Pellicer

Ciutadans torna a portar l’equip de govern de Reus als tribunals. El partit taronja, aquest cop, denuncia que el govern de Pellicer – format per PDeCAT, ERC i Ara Reus – no hagi rebaixat el sou dels seus regidors tal i com s’havia aprovat per plenari, a través d’una moció presentada l’abril del 2016.

Per la seva banda, el govern de Pellicer s’ha afanyat a respondre que tot és fruit d’una maniobra de Cs i de la seva “obstinació en judicialitzar la vida política municipal”, ha dit Joaquim Enrech, portaveu del govern i regidor d’Hisenda, aquest dijous al matí, en compareixença d’urgència.

Enrech ha retret al grup de Cs que no sàpiga discernir entre una moció, que no obliga al seu compliment, i una proposta d’acord, que seria, d’acord amb la seva opinió, el procediment adequat.

 


REDACCIÓ15 Març, 2018

La “gestación subrogada” (GS) o por sustitución (mal llamada “vientres de alquiler”) es una práctica cada vez más frecuente por ser una forma alternativa de acceder con garantías de éxito a la paternidad/maternidad, en el marco de las técnicas de reproducción humana asistida reconocidas tanto por la OMS como por nuestro propio ordenamiento jurídico, aunque por éste no sea permitida.

Lo cierto es que la GS es una realidad consecuencia y solución a la vez de una realidad muy natural y humana como es el legítimo deseo de formar una familia con hijos, pasando por el sufrimiento de no poder concebirlos por motivos genéticos, biológicos, o por problemas de salud o de fertilidad. Por lo que se debería considerar como un “avance” hacia una mayor igualdad y libertad del individuo y/o pareja, justificada por la felicidad que proporciona y que nadie tiene derecho a limitar. Y es que la GS es una práctica que no afecta a los derechos de los demás, a no ser, en última instancia, los de la madre gestante, que siempre puede resolverlo por un acto altruista o por la vía de un contrato que regule y garantice sus acuerdos. En este sentido la GS se alza como uno de los grandes paradigmas de la libertad y el derecho de la mujer a decidir sobre su propio cuerpo.

Pero curiosamente, cuando parece que estamos avanzando hacia un mundo que reclama mayor libertad individual, donde el ser humano pueda decidir sobre las cuestiones esenciales de su vida, aparecen en escena grupos y colectivos que acuden a sus eternos sermones paternalistas: que la “gestación subrogada” va contra la ética social y la moral pública (unos), o contra los principios de igualdad, integridad y dignidad de la mujer (otros), con el propósito de intoxicar a la opinión pública contagiándola de sus alergias. Desde sus respectivas prisiones ideológicas no solamente pretenden impedir la GS a sabiendas que esta técnica supone la última opción y única alternativa de muchas mujeres y hombres para llegar a ser madres y padres; sino que además coartan su derecho a la procreación (mediante la colaboración de una madre sustituta en este caso), reconocido como derecho fundamental del ser humano por la ONU.

¿Qué decir de la mujer que decide generosamente ceder su propia capacidad de gestar, de sentir y de vivir esta experiencia como algo útil, con el objetivo de dar vida a un pequeño y deseado ser humano? ¿Se debe prohibir su libre decisión a gestar una criatura bajo el acuerdo con quien va a criarla, atenderla y educarla?

Las dudas y los prejuicios que se levantan contra la mujer que toma la decisión de gestar por otra de forma consciente, responsable y con consentimiento, sabiendo además los compromisos que asume, incluso los que puedan afectar a sus derechos, ponen peligrosamente e injustamente en duda su inteligencia y su humanidad. Cuando además es el ejemplo manifiesto del ejercicio de los derechos de soberanía absoluta sobre el propio cuerpo, y por lo tanto del derecho de cada mujer a poder optar o decidir libremente si quiere utilizar su útero para gestar el hijo de otra, sea de forma altruista o por interés económico, ambos totalmente legítimos.

En este sentido no existe poderosa razón para oponerse a que una mujer pueda percibir una contraprestación o retribución económica por gestar y concebir un hijo de otra a la cual le es imposible, porque invierte tiempo, esfuerzo, cuidados durante el embarazo, además de los gastos clínicos, permisos laborales, y la renuncia final a un derecho.

Como lo he vivido, puedo asegurar a los que peyorativamente califican de “mercantilista” la gestación subrogada, que la retribución económica a la madre gestante (mediante contrato) incide en la mejora de las condiciones de vida de sus familias; porque destinan la compensación recibida a ajustar la economía doméstica, a satisfacer algunas necesidades y/o acceder a derechos básicos como la vivienda o la formación. Y nada tiene que ver con que los países tengan mayor o menor PIB per cápita o desarrollo económico, porque en países del bloque de los llamados “ricos”, a los que se suponen altos niveles de calidad de vida y de bienestar, ni tan siquiera se garantiza una suficiente cobertura de derechos, de servicios y de prestaciones sociales.

Del mismo modo es absurdo acusar la GS de “abuso” de la condición femenina, relacionándola con el aprovechamiento de sus necesidades o precariedades, para de este modo justificar la limitación de su libertad a gestar para otra mujer. Porque en EEUU, donde más se practica la “gestación subrogada”, muchas mujeres de clase media y acomodadas se prestan a gestar por otras, y no por ello renuncian a alguna contraprestación.

Algunos de los colectivos que se manifiestan tan arrebatadamente en contra de la gestación subrogada, pero tan a favor de la libertad sexual, la interrupción voluntaria del embarazo o la adopción por parte de parejas homosexuales, tratan de “mercadeo” esta técnica de reproducción asistida (amparada en la libertad reproductiva), olvidando que del mismo modo se retribuyen y gratifican las donaciones de gametos masculinos y femeninos para beneficio de otros, o los servicios que ofrecen los muchos centros de reproducción asistida por la generación, selección y transferencia de embriones in vitro, con criterios estrictamente funcionales y prácticos, y al final económicos.

Por lo tanto, la “gestación subrogada” nada tiene que ver con la riqueza o la pobreza de un país, una clase social o un colectivo. Muchas mujeres ponen a disposición su capacidad reproductora al amparo de sus derechos y libertades, como otras ponen a disposición su fuerza de trabajo, regulada por el derecho y el mercado laboral.

Si reflexionamos sobre estas cuestiones veremos que la finalidad no es otra que alcanzar un mundo mejor para TODOS, donde nadie limite la libertad del otro (porque es injusto e intolerable); a sabiendas de un sistema imperfecto y mejorable en muchos aspectos, que de la misma forma que nos hace sujetos de derechos, también nos hace objetos con valor de uso y cambio en el terreno productivo y laboral.

Ramon TIBAU
Periodista

 


REDACCIÓ15 Març, 2018

Som lluny encara de la societat igualitària que hauria de ser normal. No hi ha cap motiu per acceptar que dones i homes no puguem exercir els nostres drets en igualtat de condicions, i malgrat tot aquestes desigualtats les veiem continuadament en la nostra situació laboral, econòmica, personal, pública i privada.

La pàtina d’igualtat que els darrers anys ens han donat les lleis, s’esquerda de seguida que gratem una mica en la realitat quotidiana. Tots, en el nostre dia a dia, podem adonar-nos de com s’actua amb desigualtat: quan algú tracta diferent els nens i les nenes, quan es dona per fet que serà la mare qui agafarà la reducció de jornada per cura dels fills, quan es posa en perill el lloc de feina d’una dona perquè pot quedar-se embarassada, o quan es qüestiona que una dona (sempre en el cas d’una dona) estigui en un lloc de responsabilitat.

Hi ha desigualtat perquè som hereus d’una societat que va donar la preponderància als homes adults, que eren considerats el patró normal de persones. Aquest patró-home ha generat una societat patriarcal, pensada per als homes i, en menor o major mesura, governada pels homes en clau masculina.

No és casual ni s’arregla tot sol, aquest panorama de desigualtat. Mentre no trenquem aquesta estructura mental i social, qualsevol acció serà només parcial. I els guanys obtinguts seran només un pedaç.

Els privilegis tendeixen a consolidar-se, conscientment o inconscientment, i el trencament de la desigualtat necessita una proactivitat. Cal que totes i tots ho tinguem clar i apliquem mesures concretes, a tots els nivells. Les administracions hi tenim molta responsabilitat, perquè ens pertoca posar eines per al canvi col·lectiu. Per això aprovem plans d’igualtat que pretenen diagnosticar la situació i treballar les millores transversalment. Enguany, a Reus estem revisant quins resultats ha obtingut els darrers anys a la ciutat el Pla de Polítiques de Gènere, per tal de plantejar les noves accions per al 2019-2023.

Cadascú de nosaltres i també les empreses, els agents socials i econòmics, tenim molta feina a fer. D’avenços se’n fan, però hem de celebrar cada guany legal o social que aconseguim com un element menys en la llarga llista de mancances que tenim per assolir el que hauria de ser normal: una societat igualitària.

Montserrat FLORES
Regidora de Participació, Ciutadania i Transparència de l’Ajuntament de Reus

 


REDACCIÓ15 Març, 2018

Fiscalia demana per l’acusat la presó permanent revisable. La defensa nega l’existència d’assassinat, atenent que no va haver premeditació

Els testimonis que han comparegut a l’Audiència de Tarragona, en la segona sessió del judici per la mort de la jove tarragonina Meritxell Vall l’octubre del 2015, han coincidit a destacar que el processat no mostrava comportaments agressius, però “s’alterava amb facilitat” quan bevia.

Un conegut ha explicat també que, en una ocasió, Stanislav R. li havia dit que anés en compte amb la noia “perquè era una puta i havia tingut molts nuvis” i que “anava despullada” pel campament on vivia. Segons aquests testimonis proposats per la defensa, alguns dels quals solien freqüentar o havien viscut als terrenys propers al camp del Nàstic, l’acusat solia demanar almoina davant d’un supermercat del carrer del Cardenal Cervantes. Aquest dimecres el noi va reconèixer haver mort la noia a ganivetades, però va negar l’agressió sexual.

L’advocat de la defensa ha indicat aquest dijous que, després de la declaració inculpatòria, sol·licitarà que se’l condemni per homicidi amb els atenuants de consum d’alcohol i drogues, i confessió dels fets.

El lletrat Pau Albiac rebutja la petició d’assassinat de la fiscalia perquè considera que no va haver-hi premeditació.

El Ministeri Públic demana per al processat la pena de presó permanent revisable, a més de cinc anys de presó per temptativa de violació.