15 Març, 2018 | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa
xxx Partners
REDACCIÓ15 Març, 2018Les autopistes afectades per les aturades són l’AP-7 (la Jonquera-Barcelona, Barcelona-Tarragona; Montmeló-el Papiol; Tarragona-Alacant); l’AP-2 (Saragossa-Mediterrani); la C-31; C-33 (Barcelona-Granollers); C-32 (Castelldefels-Sitges-el Vendrell)
UGT ha convocat aturades parcials a les autopistes d’Abertis durant la Setmana Santa per desbloquejar la negociació del conveni col·lectiu, segons ha informat el sindicat, que ha assegurat que el 70% de la plantilla “està en l’aire” a causa del final d’algunes de les concessions del grup.
La vaga es desenvoluparà des del 28 de març fins al 2 d’abril amb aturades parcials entre les 11.00 i les 14.00 hores per al torn de matí; entre les 14.00 i les 17.00 hores en el torn de tarda; entre les 22.00 i les 01.00 hores en el torn de nit.
En activitats amb jornada partida, l’atur es realitzarà en els període compresos entre les 12.00 i les 15.00 hores.
L’objectiu d’UGT amb aquestes mobilitzacions és “resoldre la situació de bloqueig que pateix la negociació del conveni col·lectiu” i assegurar les condicions de treball als més de 1.700 professionals que actualment treballen a les autopistes espanyoles del grup Abertis, especialment en un moment en que la intenció d’Atlantia i Hochtief de comprar Abertis “tindrà com a conseqüència del desmembrament del grup”.
A més, UGT explica que el futur de més del 70% de la plantilla està “en l’aire” per la proximitat del final de la concessió d’algunes autopistes que gestiona el grup.
Per al sindicat es tracta d’un “escenari d’absoluta incertesa agreujat per l’absència d’un model homogeni i consensuat per al finançament i gestió d’autopistes”.
REDACCIÓ15 Març, 2018La direcció de BIC Iberia i els representants dels treballadors han arribat a un acord per mantenir el conveni propi d’empresa a Tarragona, tal com pretenia la plantilla conformada per uns 210 empleats.
La decisió ha estat ratificada aquest dimecres per l’assemblea de treballadors. El passat 20 de febrer, un centenar de persones es van manifestar a les portes de la seu tarragonina per denunciar que l’aplicació del conveni sectorial de referència incidiria negativament en les seves condicions laborals. BIC Iberia ha expressat la seva “satisfacció” per l’acord assolit -que tindrà vigència fins el 2019- i ha agraït a la plantilla el compromís i la responsabilitat mostrada en la recerca de solucions beneficioses per a ambdues parts.
L’empresa ha reconegut que la pèrdua del conveni propi de Tarragona i l’aplicació del marc laboral sectorial de les indústries siderometal·lúrgiques suposava perdre un marc laboral de 40 anys d’història, que veu com una referència empresarial i sectorial. El nou conveni propi de BIC Iberia a Tarragona, que tindrà tres anys de vigència (2017-2019), preveu increments salaries per als empleats recollits a la proposta mediadora del Tribunal Laboral de Catalunya de desembre de 2017, així com el manteniment de la jornada laboral tant el 2018 com el 2019.
L’anterior conveni laboral de BIC Iberia a Tarragona va finalitzar el 31 de desembre de 2016, moment en què es va iniciar l’etapa de negociacions amb els representants dels treballadors, que va durar un any.
Davant la falta de consens i, a proposta de la companyia, es va iniciar un procés de mediació per part del Tribunal Laboral de Catalunya amb el propòsit de desbloquejar la negociació i mantenir el conveni propi al territori.
Segons l’empresa, aleshores la direcció ja va acceptar la proposta mediadora, però aquesta va ser rebutjada pel comitè d’empresa, el qual va sol·licitar acollir-se al conveni laboral sectorial a partir de l’1 de gener de 2018.
REDACCIÓ15 Març, 2018Tot just quan el govern liderat pel socialista Josep Fèlix Ballesteros pretén fer fora la regidora Laia Estrada, després de ser condemnada a 3 mesos de presó arran del cas Bershka, el secretariat nacional de la CUP l’ha designat com a portaveu oficial de la formació independentista a Tarragona. L’exdiputada Mireia Boya i Lluc Salellas han escollits com a portaveus a Lleida i Girona, respectivament.
Els nous portaveus substitueixen Quim Arrufat i Núria Gibert i són el reflex de les eleccions internes produïdes el passat mes de febrer dins de la CUP, que van culminar amb la constitució d’un nou secretariat nacional integrat per 15 persones.
El nou secretariat nacional i els seus portaveus assumeixen funcions molt rellevants dins de la CUP, ja que coordinen l’activitat interna i externa d’aquesta formació de l’esquerra independentista.
Els membres del secretariat nacional també fixen els posicionaments polítics de la CUP i negocien acords amb altres partits al costat dels diputats, tot i que les seves decisions després han de ser ratificats pel Consell Polític i per les assemblees territorials.
REDACCIÓ15 Març, 2018Els registres policials s’estan duent a terme al Departament de Presidència de la Generalitat, a la seu d’Òmnium Cultural i al domicili particular del secretari de Difusió i Atenció Ciutadana, Antoni Molons.
El jutge de Barcelona que investiga el referèndum il·legal del passat 1 d’octubreha ordenat aquest dijous nous escorcolls. Agents de la Guàrdia Civil s’han presentat a primera hora del matí al Palau de la Generalitat a la recerca de documentació que acrediti, entre altres coses, si el Govern català va emprar diners públics per organitzar la consulta.
El titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, no ha ordenat de forma expressa cap detenció. La Guàrdia Civil, no obstant això, ha anat al pis de Molons, a Sant Joan Despí, no només per practicar l’escorcoll, sinó que també per comunicar-li la seva detenció. Es tracta d’una mesura tècnica l’única finalitat de la qual és que assisteixi al registre que altres agents estan duent a terme, des de primera hora, al Palau de la Generalitat, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.
Els tres escorcolls tenen com a finalitat principal trobar proves que el Govern de Carles Puigdemont va utilitzar diners públics per pagar el referèndum. En els últims mesos, la causa oberta pel jutge –en la qual estan imputades una trentena de persones, inclosos ex alts càrrecs del Govern– s’ha centrat precisament a acreditar el suposat delicte de malversació de fons públics.
