29. Març 2024

16 Març, 2018 | Diari La República Checa

Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
REDACCIÓ16 Març, 2018

Totes les drogues són bones si no se n’és dependent. Bones perquè són a l’abast de totes i tots (excepte les prohibides que cal buscar i adquirir de mans de mafiosos anomenats traficants sempre ben relacionats amb tot tipus de poder). I bones perquè ens aporten, com a humans, altres formes de veure el món, la realitat, i fer-nos qüestionar, fins i tot, si això que a cops anomenem amb aquest nom tan estrany i dictatorial: «la realitat», és real o només una de les formes que pren allò real.

Jordi Martí

Però totes les drogues contenen en si mateixes, al costat de les seves bondats, maldats tan grans que no podem dir-les unes separades de les altres si no volem acabar essent reduccionistes fins a l’infinit o una mica més enllà…

Ens droguem perquè volem conèixer el món, perquè ens en volem evadir, perquè anhelem mirar-lo des d’òptiques diferents o perquè la mirada del que hi ha ens porta sense camins secundaris al penya-segat més proper per no haver de patir la vida.

En totes les drogues, i l’alcohol és la més important i destacada a Tarragona, les conseqüències culturals de la seva ingesta esdevenen múltiples i diverses però en l’àmbit on som és clar que algunes drogues són més «socials» i acceptades que altres. Sense anar més lluny, tenim una de les religions majoritàries en el nostre àmbit que sacralitza el vi donant-li la divinitat que la sang de Déu deu tenir; i una altra que li atorga tots els mals possibles. En tot cas, a partir de la seva sacralització i a través de la seva negació, és clar que l’alcohol i la cultura que ha generat són part consubstancial de les nostres societats. Això passa inclús en el sector majoritari en la nostra societat de què era testimoni una pintada mítica del carrer Rebolledo d’abans que deia allò de «Mentre el catòlic resa, l’ateu beu cervesa.»

En tot cas, el que avui tenim aquí no és un debat sobre l’alcohol sinó sobre la seva promoció des del poder que dona el fet de ser alcalde, conseller o consellera. I és clar que sortir cada dos per tres a la premsa ens dota d’un cert poder propagandístic que no té res a veure amb el fet que la gent que ens hi vegi pensi o no com nosaltres. Alhora, és clar que esdevenim, nosaltres i la institució de què formem part, petits referents de gent diversa (cada cop menys, per sort) i com a referents o com a membres de la institució ni hem de participar en setmanes santes o misses de cap confessió ni hem de fer promoció de begudes alcohòliques.

I que després cadascú faci el que vulgui amb la seva vida privada: anar a missa, cagar-se en Déu o en deu i beure moderadament, dependre de la substància que vulgui (tot i que dependre mai no és opció sinó obligació) o emborratxar-se fins a caure al terra, que de la pell cap endins és clar que mana cadascú.

Però cap a fora i davant consums dependents i excessos perillosos per a la salut, crec que no hem de fer propaganda de cap substància, ni alcohòlica ni no alcohòlica, però encara menys que pugui crear dependències de cap tipus.

 Jordi MARTÍ FONT
Regidor de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ16 Març, 2018

Fa poc més d’una setmana que una part de les femelles de la nostra espècie van sortir al carrer reclamant no ser quins collons de drets que creuen que els pertoquen legítimament …

Comencem ….

Doncs si!

Encara que us sembli mentida o una broma de mal gust , per part meva, us vull informar que fa pocs dies una munió de populistes , bàsicament femelles , van sortir al carrer i van voler parar el normal i correcte funcionament del nostre petit estat.

Reclamaven una infinitat de collonades com equiparació de sous i drets laborals amb els “machotes” de la tribu, equiparació i valoració de les tasques de la llar….

Res!! Collonades!!

Només els vull deixar clar i informar que:

1- La majoria de la població no els va donar suport. Hi ha una majoria silenciosa.
2- La seva “puta” constitució no recull en cap article que les dones i els homes haurem de tenir un mateix sou per una mateixa tasca.
3- A casa , com s’ha fet tota la vida, elles treballen . Nosaltres ja penjarem els quadres i ens cuidarem de que no faltin cerveses a la nevera per si venen els amics a veure el futbol.
4- La força la tenim nosaltres i si intenten deixar-nos… les humiliarem i …
5- …. 6-…. 7-….

Desgraciadament hi ha persones “imbècils” que pensen així, desgraciadament hi ha persones que defensen aquests drets de les dones i no defensen els drets dels catalans que volem simplement ser lliures per decidir el nostre futur.

Gustau VILELLAS
Criminòleg
@tavitu007

 

 


REDACCIÓ16 Març, 2018

Dimarts passat vaig assistir a la presentació del llibre “Incunable(s). 1971 – 1991. La represa dels estudis universitaris”, escrit per la Doctora Joana Zaragoza Gras, en el marc de la celebració dels 25 anys de la Universitat Rovira i Virgili/URV. És un llibre de memòria col·lectiva, que es basa en el record oral del professorat, personal administratiu i serveis i estudiants de l’època, que van viure el període de la Delegació de la Universitat de Barcelona a Tarragona, fins a la posada en marxa de la Universitat. És a dir: 1971 – 1991.

Avui l’alma mater universitària acaba de complir el primer quart de segle. Amb quatre rectors, els doctors Martí, Arola, Grau i l’actual Ferré la seva presència no s’ha circumscrit tan sols a la ciutat de Tarragona, sinó que la seva tasca docent s’ha estès també a altres punts del nostre territori: Reus, Tortosa, El Vendrell i Vila-seca.

El professor Lluís Navarro Miralles escriu en la presentació que “els que hi van intervenir es mereixerien amb escreix el títol d’incunables pels seus esforços”. Paraula que procedeix del llatí incubabula, és a dir, ‘bressol’, però també vol dir ‘origen’. Zaragoza escriu que “els nostres incunables eren la gent d’art, filosofia, història, llengua, literatura, pedagogia, psicologia, antropologia, geografia i química”.
L’autora manifesta que”… el que trobareu en aquestes pàgines és la representació de coses que, tot i ser veritat, tenen un punt de fantasia. Es tracta de recollir la memòria oral… en forma de narracions curtes, contes i, fins i tot, algun joc de pistes… Aquells eren anys de falta de llibertats, de feixisme imperant, de silencis i pors, de represàlies, però també van ser anys de cerca de llibertats, de lluites, de vagues i manifestacions, de canvis lents”. Més d’un centenar de persones han participat amb el seu testimoni, mitjançant entrevistes, rememoracions, correus electrònics i converses telefòniques han format part de la tasca de recuperació de la vida existent entre els anys 1971 – 1991. No hi apareix cap nom del professorat ni de l’alumnat ni de cap membre del PAS.

Tot va passar en un edifici projectat l’any 1932 per Josep Maria Pujol de Barberà, seu del Germans de l’Escola Cristiana/Col·legi La Salle, passant per la construcció d’un nou edifici projectat pel seu fill Antoni Pujol Sevil, l’any 1955, fins a les últimes reformes del 1983 i el nou edifici del 1985, obra d’Agustí Pujol Niubó, nét del primer i que fa una explicació del laberint existent, amb cinc edificis: 1. Donava a la plaça, on hi havia l’entrada principal; 2. L’antiga capella; 3. Cos central on es trobaven les aules en les quals s’impartien les assignatures de Lletres; 4. Despatxos del professorat d’Història, de Geografia i d’Antropologia i 5. Nova ala, al carrer Sant Antoni Maria Claret, professorat de Ciències de l’Educació i Psicologia, Filosofia, Història i Història de l’Art.

En la “Taula de continguts”, l’índex, hi ha capítols amb títols molt suggeridors: El bar; Fred polar; Lladres i herois; Cultiu de xampinyons i hortalisses; Les rates de la plaça; Fonemes, morfemes, semantemes et alia; Entre tricornis i novel·les juvenils; Fem bivac, entre altres. En el llibre hi han col·laborat vuit il·lustradors. Andrés Faro, Txomín Medrano, Magí Aloguín, Napi, Agustín Jambrina, Sami Luu, Hugo Prades i El Chico triste. Hi ha uns annexos molt interessants: Manifest de Montserrat (13.12.1970); Llista de participants a la Tancada; Projectes de Josep Maria Pujol de Barberà; Còlic; El parte – no diari i Auques.

En resum, aquest llibre ens porta les vivències dels primers 20 anys de la URV, sota el paraigua de la Divisió VII de la Universitat de Barcelona per esdevenir la URV, que celebra ara ja els 25 anys, sempre amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida del nostre territori i per contribuir al desenvolupament de la ciència i ajudar a fer un país i un món millors. Una universitat reconeguda socialment i internacional, amb una bona docència, i una recerca de qualitat.

Estem tots plegats d’enhorabona i t’invito des d’aquí a la lectura d'”Incunables”, que segur t’ho passaràs d’allò més bé amb la seva lectura.

Josep Maria BUQUERAS 

 


REDACCIÓ16 Març, 2018

L’alcalde de Salou, Pere Granados, i el seu govern han venut el mercat municipal a un gran supermercat. Esquerra ha estat l’única formació política que, en diferents plenaris i comissions, ens hem oposat a la instal·lació d’una gran superfície comercial alimentària en un espai municipal, és a dir, que pertany a tota la ciutadania. Ens neguem a comprar un projecte que prioritza els interessos privats per sobre de l’interès públic i que és contrari al model comercial català, que aposta pels mercats municipals com espais comercials diferenciats dels grans centres comercials, amb parades on es ven producte de proximitat i de qualitat, i que ha estat un èxit.

El mercat municipal està situat en un terreny del centre del municipi, que serveix per esponjar la zona de la Via Roma, molt edificada, i que ara deixa de ser de titularitat pública, ja que se cedeix a l’empresa privada, per una quota anual de 500.000 euros i 30 anys. Una concessió sota sospita, aprovada en el Ple del passat 28 de febrer, ja que només Mercadona es va presentar al concurs públic.I diem sota sospita per l’estrany que resulta que a un projecte d’aquest tipus només una gran superfície es presenti a diferència d’altres ciutats on hi ha hagut molta més competència per a aquest tipus de projectes.

Segons la sol·licitud de la llicència per Gran Establiment Comercial Territorial Col·lectiu (GECTC) que ha presentat l’Ajuntament de Salou a la Generalitat, el motiu de la concessió és revitalitzar i impulsar l’activitat del mercat municipal i per això cal remodelar-lo i constituir al mateix espai un centre comercial que, per la suma de superfícies de venda, configura un GECTC, d’acord amb el Decret llei 1/2009 d’ordenació dels equipaments comercials.
L’engany de tot plegat es fa evident en la recent comissió d’urbanisme del 6 de març, quan el govern de Granados presenta un nou projecte on, de cop i volta, desapareix la reforma integral del mercat. Així, per exemple, es deixen intactes la façana i les parades i es proposa només un manteniment del mercat: pintar-lo, arreglar la teulada, millorar les càmeres frigorífiques, etc. Unes obres menors amb un cost d’1.500.000 euros a càrrec de l’ajuntament. Per tant, contràriament a la voluntat de l’equip de govern, no es capitalitza el cànon. És a dir durant els pròxims 30 anys l’Ajuntament de Salou sap que cada any rebrà 500.000 € .

Així doncs, amb la desaparició de la reforma integral del mercat municipal, s’incompleix el motiu bàsic de la concessió, ja que desapareix l’interès públic de l’adjudicació que forma part del plec de clàusules. Només tenia sentit cedir terreny públic, si es reformava el mercat i, per tant, es generava interès públic. Sens dubte, millorar el posicionament de Mercadona a Salou, en cap cas es pot considerar d’interès públic. A més, amb aquesta modificació del projecte, la sol·licitud de la llicència per GECTC presentada queda obsoleta i no es pot justificar la implantació del GECTC.
Mentrestant, s’està negociant amb els paradistes diferents opcions pel que fa a les obres de conservació i manteniment de l’equipament. És possible que el mercat es tanqui entre quatre i sis mesos i que calgui muntar una carpa pels paradistes per continuar donant servei o que s’hagi de pagar una indemnització. En definitiva, el futur del mercat municipal de Salou, a causa del suport del govern de Granados als interessos privats d’un gran supermercat, és incert.

Alexandre BOQUET
Portaveu ERC-AM Ajuntament de Salou

 

 


REDACCIÓ16 Març, 2018

Fa unes setmanes una moció d’Iniciativa ens va brindar una bona oportunitat per reflexionar al voltant del vincle entre el patriotisme i les urgències socials, tant propis dels temps de crisi que corren. La resolució donava suport a la proposta de Llei d’Habitatge de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i, com que Esquerra ha contribuït a registrar-la (com vam fer amb “Las 5 de la PAH”), l’hem defensat com si també fos nostra.
Sense que serveixi de precedent, permeteu-me que us citi la Constitució Espanyola en el seu article 47: “Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada.

Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación”. Exactament això.

Doncs bé, a tots els patriotes rojigualdos disposats a atonyinar la ciutadania que vota pacíficament però que no mouran mai ni un dit per a procurar que els seus conciutadans tinguin una llar i un plat a taula, dir-los que el patriotisme de veritat és el de la gent, amb el seu treball, les seves necessitats, la seva dignitat i la seva llibertat. A Esquerra som patriotes, ja ho crec que sí. Patriotes d’1-O i no de 18-J. Patriotes de llibertat i justícia social i no d’imposició i casta. Patriotes de gent, no de bandera. Patriotes de 47 i no de 155.

Catalunya ha estat pionera a l’hora de legislar la protecció del dret a l’habitatge. Un dels puntals en va ser, sens dubte, l’aprovació de la Llei 24/2015, feta a iniciativa de la PAH i assumida com a repte per la Generalitat. Cap altra comunitat de l’Estat havia fet aquest pas abans.

Però el govern espanyol va fer allò que sap fer, que és recórrer tots els avenços socials que s’impulsen des de Catalunya. En només dos anys, l’Estat ha enviat a la Inquisició del TC cinc de les sis normes fetes amb aquesta finalitat, i les va suspendre. Parlem de la Llei de mesures urgents per a la emergència residencial, l’Impost als pisos buits, la Llei de propietat temporal, la Llei de consum (en els articles que defensen els ciutadans de les clàusules abusives en la contractació d’hipoteques) o la mateixa Llei de protecció del dret a l’habitatge en persones en situació d’exclusió.

A més, les ajudes de l’Estat al lloguer s’han reduït a la meitat entre 2008 i 2016, precisament quan més falta han fet. La diferència l’ha cobert, en una situació complicada, el govern de la Generalitat. Val la pena, en aquest sentit, recordar, defensar i fer valer que a Catalunya tenim legislació que garanteix el reallotjament a les famílies en situació de desnonament, que obliga els bancs a oferir lloguer social, que obliga a les empreses elèctriques a assumir part del cost energètic, que evita el tall dels subministraments bàsics i que dota de mecanismes per fer ús dels pisos buits.

De totes maneres des d’Esquerra constatem, un cop més, que ens calen totes les eines d’un estat per fer front a aquestes injustícies i poder ajudar els nostres conciutadans. Perquè necessitem un país amb un alt grau de patriotisme del 47, que és el que la PAH ens ensenya.

Xavier PUIG ANDREU
Conseller d’ERC-MES-MDC Ajuntament de Tarragona

 

 


REDACCIÓ16 Març, 2018

La Unitat Central d’Estafes i Mitjans de Pagament va iniciar una investigació que va permetre identificar els autors de l’estafa. Els tres homes formarien part d’un grup que es dedicava a cometre delictes d’estafa pel mètode del ‘Rip Deal’ i que ja havien estat detinguts amb anterioritat pels Mossos.

Els Mossos d’Esquadra han detingut tres membres d’un grup per estafar 450.000 euros a una dona de Valls mitjançant el mètode del ‘Rip Deal’ després que la víctima expliqués que un amic seu l’informés que coneixia tres inversos estrangers interessats en canviar aquesta quantitat en bitllets de 500 euros per d’altres de valor inferior a canvi d’una comissió del 15% a repartir entre ella i els suposats inversors.

Com que la dona tenia uns estalvis, es va mostrar disposada a fer el canvi i va quedar amb els detinguts en un hotel de Sant Just Desvern. Un cop comprovada l’autenticitat dels bitllets, els inversors van lliurar els diners a la víctima dins d’una bossa de mà amb un cadenat. En obrir-la, va comprovar que a l’interior no hi havia bitllets de 500 euros com havien acordat sinó 21 feixos de 50 bitllets cadascun de bitllets falsos.

El dia 22 de febrer els investigadors van localitzar i detenir un dels membres del grup a Lloret de Mar (Selva), un home de nacionalitat italiana de 28 anys, el qual va quedar en llibertat amb càrrecs un cop va passar a disposició judicial. Posteriorment, el 8 de març es va poder localitzar i detenir els altres dos membres del grup a Esplugues de Llobregat. Es tracta de dues persones, de 60 i 47 anys, de nacionalitats bosniana i croata respectivament, que també van quedar en llibertat amb càrrecs després de passar a disposició judicial.

 


REDACCIÓ16 Març, 2018

València viu de ple les Falles 2018, un any on la situació política a Catalunya no ha estat indiferent a la mirada dels artistes fallers.

Falla Almirall Cadarso-Comte Altea

La ‘plantà’ dels monuments de les falles principals suposa el tret d’inici oficial als dies grans de les festes.

Des de primera hora d’aquest divendres els carrers de la ciutat s’han omplert de monuments, que despleguen la seva càrrega satírica.

Enguany el referèndum i les aspiracions sobiranistes, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, els empresonaments d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart així com la situació a Bèlgica de Carles Puigdemont o el canvi de seu social d’ entitats bàncaries tenen protagonisme.

 


REDACCIÓ16 Març, 2018

En una conversa informal amb periodistes després de la roda de premsa del Consell de Ministres, el portaveu del Govern, el ministre Íñigo Méndez de Vigo, ha comentat que la decisió, en virtut de l’article 155 de la Constitució, obeeix al fet que Molons està sent investigat.

El Consell de Ministres ha acordat avui ordenar la destitució del fins ara secretari de Difusió de la Generalitat Antoni Molons, després de la seva detenció en el marc la investigació sobre les despeses de l’executiu català per al finançament de la campanya de publicitat del referèndum il·legal de l’1-O.

Antoni Molons depenia del departament de Presidència, dirigit per Jordi Turull fins al seu cessament com a conseller el passat 27 d’octubre.

Molons va ser detingut i posat en llibertat ahir a la Guàrdia Civil, que va registrar el seu habitatge i el seu despatx al Palau de la Generalitat en una operació ordenada pel titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona per esbrinar si el Govern va finançar la publicitat institucional l’1-O a través de pagaments a Òmnium Cultural.

 

El secretari de Difusió, un polític del PDeCAT amb estrets vincles amb l’exsecretari de Comunicació del Govern David Madí -home de confiança al seu torn de l’expresident català Artur Mas-, va ser nomenat al gener de 2017 secretari de Difusió, adscrit a la conselleria de Presidència, en substitució de Jordi Vilajoana.

Els investigadors sospiten que el secretari de Difusió va tenir un paper clau en el finançament de les campanyes publicitàries de l’1-O, mitjançant pagaments opacs amb els quals la Generalitat pretenia suposadament burlar la prohibició del Constitucional de destinar partides dels pressupostos a l’organització del referèndum .

Molons ja va declarar com a testimoni el passat mes de novembre davant la Guàrdia Civil, en el marc de la investigació per la preparació del referèndum, en un interrogatori en què va apuntar l’exconseller de Presidència Jordi Turull -imputat per rebel·lió pel Tribunal Suprem- com el responsable d’autoritzar la publicitat institucional de l’1-O.

Davant els agents de la Guàrdia Civil, Molons va afirmar llavors que va ser Turull qui va autoritzar el contracte marc de la campanya “Civisme”, que tenia un pressupost global de 2,7 milions d’euros i que finalment no es va dur a terme, encara que l’anunci sobre les vies i el referèndum si es va difondre en diversos mitjans.

L’operació d’ahir en què va ser detingut Molons, i registrat el seu despatx i la seu d’Òmnium Cultural, va ser ordenada pel titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, ​​que investiga els preparatius de l’1-O, en el marc d’una peça secreta en què indaga si el finançament de la publicitat del referèndum es va poder emmascarar a través de pagaments del Govern a l’entitat sobiranista.

 


REDACCIÓ16 Març, 2018

El “Cas Monteixo” queda obert a falta dels informes tècnics de l’arquitecte municipal i de la cap de contractació.

Diu el refrany que val més tard que mai. Ha costat 12 dies perquè l’alcalde de Torredembarra, el republicà, Eduard Rovira, donés la cara per explicar en veu pròpia que va succeir en el ‘Cas Monteixo’, on l’Ajuntament ha cedit, a través d’un decret d’alcaldia, l’ús d’una part d’una zona verda municipal a una comunitat de propietaris perquè pogués fer una sortida directa a la platja. Les explicacions han arribat durant el plenari d’aquest dijous.

De fet, l’alcalde de Torredembarra ha intentat que no se’n parlés, atès que es tractava d’una dació de compte –informar el ple– i, pel que s’ha apreciat, el seu objectiu era només donar la seva explicació, que no ha variat massa del que es deia en el comunicat de premsa que l’Ajuntament va fer públic pocs després de sortir a la llum l’escàndol.

L’oposició, però, s’ha quadrat i davant la possibilitat que es demanés un plenari extraordinari, Rovira ha cedit a raonar el punt. Ha estat un dels moments més tensos de la sessió.
A final, el debat ha estat encès. Més enllà de si Rovira podia signar la llicència d’ús –en la comunitat de propietaris hi ha familiars seus–, i si l’acte administratiu ha estat reparat a través de la convalidació d’un segon decret d’alcaldia, signat pel primer tinent d’alcalde, s’ha centrat en els molts vicis que presenta l’expedient.

Escenaris terrorífics
Sobre la concessió de la llicència d’ús, des del partit municipalista Avui Democràcia s’ha dibuixat els diferents escenaris que s’han plantejat per explicar perquè el batlle va atorgar una llicència que afavoria inequívocament a familiars seus: l’alcalde, conscientment, va signar el decret sabent que no ho podia fer; va cometre la il·legalitat per desconeixement de la llei; o bé perquè no es va adonar del que firmava per manca d’atenció. Segons la formació encapçalada per Rosa Maria Guasch, en els tres casos el missatge que s’ha transmès és terrorífic.
Rovira s’ha limitat a dir que al ser un acte reglat i no discrecional, no havia donat importància al fet d’abstenir-se.

Llicència o concessió?
Un dels fets que s’ha tractat era si l’ús de 6,9 m² d’una zona verda es podia concedir a través d’una llicència, que la pot atorgar l’alcalde, o bé si s’havia d’haver fet a través d’una concessió, on seria el plenari municipal l’òrgan capacitat de fer-ho.

El regidor de la CUP, Toni Sacristán, s’ha preguntat com és que el poder polític de Torredembarra està sota els interessos dels empresaris i ha qüestionat l’atorgament, que ha vinculat amb una operació immobiliària interessada a augmentar el preu dels apartaments.

Ha recordat que a pesar que la llei preveu que es pugui cedir espai públic perquè els habitatges antics eliminin les barreres arquitectòniques, no és el cas de la comunitat del Monteixo, la qual té espai suficient per fer la rampa per a discapacitats motors dins des de la mateixa finca.

Ciutadans també ha posat èmfasi en aquest aspecte, però ha anat més enllà i ha obert un nou front, preguntant sobre la caducitat de la llicència d’obres. Un punt pel qual també s’han interessat el PDeCAT i Unió, que han recordat que hi casos d’obres que s’han aturat per aquest motiu. El portaveu taronja, Toni Cruz, ha demanat que es paralitzin les obres, fins que s’esclareixi si la llicència està ben concedida.
L’alcalde no ha entrat al drap i ha volgut evitar alimentar més la polèmica. S’ha cenyit a dir que s’ha d’esperar als informes dels tècnics municipals, els mateixos que han tramitat l’expedient, i que s’estan realitzant a instància dels partits de l’oposició.
Per la seva banda, la regidora d’Urbanisme, Clara Solivellas, visiblement irritada, no ha estat  i capaç de justificar perquè l’expedient presenta tantes anomalies i possibles il·legalitats. L’estat d’alteració de la regidora ha provocat el primer recés del plenari, que ha durat gairebé 6 hores.

La pregunta del caos
Com un terratrèmol ha caigut una pregunta de la CUP sobre si algun membre del govern havia tingut, o tenia, alguna relació amb el promotor de les obres o la comunitat de propietaris de l’edifici Monteixo. Les cares de desconcert i nerviosisme han estat evidents.

L’edifici de la polèmica

La regidora d’ABG, Clara Solivellas, ha reconegut que havia viscut de lloguer en un pis propietat del promotor. La pregunta, però, sembla que anava dirigida a les files d’ERC.

Més presència femenina
El ple ha tingut altres punts polèmics com per exemple aprovar que l’ens col·loqui una pancarta a favor dels presos polítics.

El punt ha estat aprovat amb els vots d’ERC, PDeCAT, ABG, CUP i Avui Democràcia. Cs, PP i dos regidors del PSC hi han votat en contra. El tercer regidor del partit de la rosa, Jordi Solé s’ha abstingut.

També s’ha aprovat una moció del PDeCAT encaminada a donar més presència a les dones al nomenclàtor dels carrers de la vila o a favor del model de l’escola catalana.

 


REDACCIÓ16 Març, 2018

El davanter gallec del Nàstic, Manu Barreiro, espera aconseguir els tres punts de la visita del Còrdova (antepenúltim) al Nou Estadi i creu que és el moment “idoni” per guanyar a casa, un fet que només s’ha produït  en tres ocasions aquesta temporada.

El xoc entre els dos equips serà un duel entre rivals directes per mantenir la categoria, amb un Nàstic allunyat a quatre punts del descens, amb l’objectiu d’arribar el més aviat possible als 50 punts i un desequilibri entre els triomfs com a local (3) i els obtinguts a domicili (7).

“Hem recuperat a tots els companys. És bo per a la competència entre nosaltres, evitant relaxacions”, ha explicat Barreiro sobre la situació de la infermeria grana.

El davanter gallec no s’obsessiona amb la seva situació golejadora personal, ja que no marca des del partit contra l’Osasuna (0-2) el passat 18 de gener, i avisa que el Còrdova “se la juga” i que arribarà a Tarragona amb l’única premissa treure els tres punts.

“Estan en una gran dinàmica. Si perden al Nou Estadi els deixarem tocats i a 11 punts de nosaltres”, sentenciava Barreiro.