Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
Moltes cares conegudes del panorama polític, social i cultural de la ciutat han volgut plantar el seu arbre, contribuint així a la reforestació del riu Francolí
S’han plantat avui al Riu Francolí, al costat del Pont de Santa Tecla, unes 1.400 plantes de sis espècies diferents. Es tracta de la 7a plantada popular organitzada per Repsol i l’Associació Aurora, la qual pretén millorar l’estat ecològic del riu, tenint en compte la integració laboral i social de persones en risc d’exclusió social.
Més de 800 persones han respost afirmativament a la invitació i han acudit al riu Francolí per plantar un arbre. Moltes d’aquestes persones ho han volgut fer en família. Les armilles grogues han decorat una zona que està sent objecte d’atenció d’una reforestació important. Els més petits ho han gaudit d’allò més. Un showman ha estat contractat per fer més simpàtic, agradable i lleugera la plantada, sobretot per nens i nenes que, per primera vegada, plantaven el seu primer arbre.
L’alcalde Ballesteros tampoc s’ha volgut perdre la iniciativa i, un any més, ha volgut plantar un arbre, donant així l’exemple a moltes persones. Però, enguany, a més de plantar arbres, les 800 de persones que han acudit al riu Francolí han pogut regar i dur a terme tasques de manteniment de les plantacions de la darrera edició.
Durant els propers 8 mesos seran els treballadors de l’Associació Aurora que s’ocuparan del manteniment dels arbres plantats.
Moltes de les persones que treballen en aquesta entitat pateixen alguna discapacitat mental, però la seva col·laboració en aquesta plantada ha estat importantíssima, ja que han preparat la zona on, avui, s’ha dut a terme la plantada.
Ara el document s’exposarà al públic durant un termini d’un any perquè s’hi puguin fer al·legacions i, un cop superada aquesta fase, s’haurà d’aprovar de forma definitiva perquè entri en vigor.
L’alcalde Ballesteros durant el plenari
El ple de l’Ajuntament de Tarragona ha aprovat inicialment el mapa de capacitat acústica, una eina de gestió del soroll ambiental en les diferents zones del municipi.
Aleshores quedaran regulats oficialment els valors límit aplicables pel que fa a la protecció contra la contaminació acústica. La mesura ha comptat amb el suport de tots els grups municipals tret d’ERC i la CUP, que s’han abstingut.
Les formacions s’han felicitat per haver desencallat el mapa, malgrat el retard de 13 anys que acumula. I és que, malgrat que aquest document és obligatori des del 2005, Tarragona és l’única capital catalana que encara no en disposa.
Montblanc ja és, oficialment, la Capital de la Sardana 2018. En un acte celebrat aquest dissabte a l’església de Sant Francesc, l’alcaldessa de Figueres, Marta Felip, ha passat el relleu a l’alcalde de Montblanc, Josep Andreu, amb el traspàs de la bandera de l’esdeveniment.
Fins al març vinent, el municipi serà un espai de trobada per la dansa catalana, que s’inclourà en diversos actes i on destaca el repte d’encerclar la muralla amb una rotllana sardanista multitudinària. Durant l’acte s’ha emès un missatge de Carles Puigdemont des de Brussel·les, en què ha afirmat que la sardana “diu molt del que som com a poble”.
A més, s’ha reconegut la “incansable activitat de suport de la cultura popular” al conseller de Cultura destituït, Lluís Puig, a qui se li atorgarà la Medalla al Mèrit.
En l’acte també s’ha estrenat la sardana del compositor tarragoní Alfred Abad composta expressament per la capitalitat.
Esther Agulló, la interventora de l’Ajuntament de Torredembarra, investigada en diferents peces del conegut Cas Torredembarra, ha mort després d’una llarga malaltia.
Agulló asseguda i Gassull al darrereEsther Agulló
La polèmica interventora, que va ser cap dels serveis econòmics des del juny de 2011 al 2014, estava immersa en un procediment judicial – per presumptes casos de corrupció – que li podria comportar responsabilitats penals.
Esther Agulló era una de les funcionàries de l’ajuntament de Torredembarra que mantenia bones relacions i confiança amb l’exalcalde convergent Daniel Masagué, detingut el 26 de juny del 2016 en el marc d’una investigació duta a terme per la Guàrdia Civil.
Recentment, la justícia va arxivar els presumptes concursos públics – per a places de funcionaris – manegats. No obstant, va decidir que la peça sobre el presumpte suborn entre l’exalcalde Masagué i Agulló haurà de ser jutjat. No obstant, amb la mort de l’ex interventora, el cas podria acabar arxivant-se. Esther Agulló podria ser una peça clau per esclarir alguns dubtes sobre el cas Torredembarra.
Cal recordar que aquesta és la segona ‘pèrdua’ de persones claus per l’esclariment de la veritat. Fa poc més d’un any que ens va deixar l’exregidora Montse Gassull, la persona que va denunciar tot aquest escàndol.
Honest, bona persona i treballador. Aquests són els adjectius que utilitza l’alcalde d’Altafulla per a definir-se com a persona. Fèlix Alonso, periodista de professió, és optimista de mena i un diplomàtic nat. Creu que dialogant la gent s’entén i que si no s’avança, es retrocedeix. En aquesta entrevista, Alonso fa un repàs a la política altafullenca i lamenta la manca de lideratge dels polítics tarragonins a l’hora de defensar el territori. Parla de l’AVE. Rialler i agradable, l’alcalde d’Altafulla ens rep al seu despatx, on fa algunes crítiques als partits que només volen entorpir la seva tasca de govern, encara que això perjudiqui el municipi. Diu que està disponible per encapçalar una (re)candidatura en les eleccions del 2019. Fèlix Alonso es despulla, parlant sense embuts de la situació política catalana. Assegura que no convé al país un president amb càrregues judicials i que, en general, estem fent l’idiota, perquè estem perdent el temps amb qüestions supèrflues.
L’alcalde durant l’entrevista
Deu ser una veritable satisfacció per a qualsevol alcalde aconseguir sanejar els comptes, oi? És l’esforç de 7 anys. Vam entrar durant una crisi econòmica duríssima, on la majoria d’administracions van optar les retallades. Nosaltres no ho vam fer. Els ciutadans eren i són la nostra prioritat. Vam decidir fer inversions i evitar que ningú quedés a la cuneta. Vam considerar que les inversions generaven ocupacions.
Heu passat del 17 al 3% del deute… És fruit de contenció o de bona gestió?
Vam ser curosos i responsables. Cal recordar que d’aquest 3% tenim un romanent de 2 milions 200 mil euros. Pagarem el deute de 240 mil euros i ens quedarà 2 milions per continuar invertint al poble i creant ocupació.
Altafulla va ser el primer municipi a declarar-se lliure de desnonaments…
Així és. Sempre hem intentat buscar solucions.
Encara no heu aprovat els pressupostos…
Esperem esperant aprovar les al·legacions per quedar amb deute zero. Hi ha gent que juga a la política de l’endarreriment, complicant el màxim l’acció del govern.
L’estat ha donat llum verda per gastar…
Són dues coses diferents. Una és el superàvit i l’altre el romanent. Del superàvit tenim uns 150 mil euros i de romanent uns 2 milions…
Alcalde, ha aconseguit reduir la taxa d’atur, continua sent un problema?
L’atur és una preocupació per a qualsevol governant. Hem fet els possibles per reduir el nombre d’aturats… Actualment hi ha 250 aturades.
Què heu fet?
Atenent que no podem contractar persona, hem intentat animar l’economia, promocionant Altafulla com a destí turístic i fent inversions…
Incentius?
No són partidaris dels incentius directes a les empreses. Nosaltres optem per fer obra pública.
Hi ha ajuntaments que donen incentius a les empreses…
Això és un error. Ens ha portat on estem ara. Tenim problemes amb les pensions. Mentre alguns van ajudar les empreses, nosaltres vam apostar per les persones.
De quina manera?
Promocionant el poble perquè hi hagués moviment econòmic, contractes laborals, obra pública i això contribueix a millorar l’economia local. Dóna vida a tota la població i no només a uns quants. Vam entendre, i ara hem vist que encertadament, no retallar en les persones.
Oblidi’s per segons que és l’alcalde. Quins canvis observa en la ciutat?
Ara tenim una Altafulla molt més oberta.
Expliqui’s…
Oberta al món i sense mirar-se exclusivament al melic. No vivim només de les festes majors. Hem aconseguit la modernització i hem millorat el poble.
O sigui, ara hi ha més autoestima?
Vam fer un esforç titànic perquè la gent no caigués en depressió, tot i que érem conscients que alguns ciutadans vivíem moments de desesperació. Volíem que la nostra gent estigues orgullosa de ser i viure a Altafulla. Veníem d’una crisi que era més aviat una estafa… Avui, segons un estudi realitzat més del 90% està orgullós de viure a Altafulla. Decepció política Vostè és un polític que va acumulant alguns divorcis… Primer ERC, després CiU… Ningú el vol?
Tot el contrari. Tenint en compte la meva ideologia política, crec que he fet miracles, meravelles. M’hauria agradat continuar amb ERC però la vida, de vegades, et depara desil·lusió i decepcions. També hem pactat amb PDeCAT (abans CiU) i no hi ha hagut cap problema.
Amb qui s’ha sentit més còmode?
Ideològicament em sento més proper a ERC i a la pràctica a Altafulla més a gust amb el PDeCAT, per una qüestió de confiança.
Recandidat… Serà candidat a les properes municipals?
Tot apunta que sí. Jo estic disponible, tot i que està no està decidit.
On se sent més còmode al Congrés o a l’Ajuntament? Em sento més a gust i útil fent d’alcalde perquè m’agrada el contacte amb la gent. Al Congrés tot és llunyà… distant. Però no oblidem que al Congrés dels Diputats també treballo pels interessos d’Altafulla.
L’oposició li podrà retreure que vostè passa més temps a Madrid que a Altafulla?
No és cert això. Estic molt de temps a Altafulla. I després crec que seria una crítica poc coherent. Recordem que estan proposant un president que està a Brussel·les o a la presó. És impensable pensar que a algú li molesta que jo estigui a Madrid treballant també pels interessos dels altafullencs. Allà sóc el portaveu de la comissió de Foment. I s’estan fent inversions importants pel territori.
TGN sense alta velocitat Com explica que Tarragona passarà a ser com una estació de metro, per on només passaran rodalies?
Abans hem de saber que aviat es veurà la resolució de l’N-340, hi haurà inversions en l’R13, R14, R15 i R16, es faran inversions importants en l’Aeroport de Reus i en l’A27 ha començat l’exposició pública per fer inversions.
Insisteixo… Tarragona es queda sense trens d’alta velocitat… A Tarragona ha faltat lideratge.
Qui hauria de liderar aquest projecte?
La Generalitat. I a més la manca d’unitat dels municipis ha permès que arribéssim a una situació preocupant.
Per què aquesta desunió?
Perquè els que han de decidir i estan al capdavant del projecte no agafen el tren. Els polítics sovint no són usuaris del tren.
L’alcalde de Tarragona o el president de la Diputació haurien d’assumir aquest lideratge? Crec que haurien d’ajudar més però no liderar necessàriament. Els alcaldes de Tortosa i de Reus també s’hi haurien de sumar. Però, insisteixo, el lideratge pertoca al conseller de Territori.
Fa 6 anys que fem tard Si vostè fos l’alcalde Tarragona o Reus, que hagués fet?
Fer sentir més la meva veu en els òrgans de decisió i buscar la solució i cercar mínims. Hi Havia una prioritat per a tots: els trens de mercaderies haurien de passar per Reus-Roda. Una altra reivindicació era un by pass el més a prop possible de Tarragona, que podria ser entre Altafulla i Torredembarra, tocant a la Pobla de Montornès.
Caram… El cert és que Tarragona es queda sense trens de llarg recorregut…
Sí, el pitjor és que ens oblidarem i permetrem que els trens d’alta velocitat deixin de passar per la ciutat de Tarragona.
Fem tard per buscar solucions/alternatives?
Sí. Fa 6 anys que fem tard. Ara és molt tard, però res no és irreversible.
Què es pot fer?
Treballar per, com a mínim, no matar el tren.
Matar-lo?
Hi ha el perill de matar la línia més rentable de tota Espanya (la de més moviment). Primer la col·lapsaríem fent que els trens de mercaderies passin per la ciutat. Les mercaderies, tal com adverteix la Unió Europea, hauran d’anar per l’interior. És lògic que els trens passin per on viuen les persones i les mercaderies per on no viuen.
A qui es refereix l’alcalde Ballesteros quan parla “d’exèrcit de Pancho Villa”?
Tenim una província de campanar. Els de Girona va tirant endavant perquè mentre nosaltres perdem el temps discutint, ells van fent. És molt infantil aquesta guerra entre Reus i Tarragona. Aquest populisme no ajuda a avançar ni a millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Tarragona i Reus han d’anar junts i fer pressió. Hem d’anar tots a una.
És lògic que l’estació de l’AVE estigui fora de la ciutat…?
No. Va ser una decisió equivocada. No van ser capaços d’entendre’s perquè l’AVE passés per Tgn o per Reus. Perdem massa temps mirant el que fa l’altre o el melic. Hem de tenir mirades de territori i no de poble. Som massa provincians. A Madrid defensant la província
I què passa amb l’N-340, per a quan una solució real?
Està a punt de resoldre’s.
Això és una cançó força sonada i pesada…
Miri estic a Madrid intentant resoldre problemes i defensant també els interessos de la província.
Com pot ser tan optimista quan el ministre de Foment no és capaç de posar una data?
No peco d’optimisme. Sóc realista i el ministre, agradi o no, és prudent.
El ministre va dir que els camions sortirien de l’N-340 el gener… han passat tres mesos…
Podria ser l’estiu vinent. M’agradaria aclarir que el ministre no va dir mai una data, ho va fer el conseller Josep Rull i algú intencionadament va atribuir les declaracions al ministre. Sempre hi ha a qui li agrada fer soroll.
A qui es refereix?
En general. Passa a tot arreu. A Altafulla també passa. Hi ha gent que parla més del que possiblement faria. Jo evito el populisme i la demagògia. Evito fer promeses que no puc complir. Quan governes has de dir el que pots i no és possible fer.
Depressió col·lectiva Com es definiria com a alcalde?
Millor que contestin els altres. Però jo em considero bona persona, honest i treballador.
Quantes hores dorm al dia?
Ara més. Amb el procés dormia molt poc.
Com va viure els mesos de setembre i octubre?
Amb una pressió emocional molt forta i conscient que això no portava enlloc més enllà de la depressió col·lectiva. Havia una impressionant manifestació cap a un sentit que no tenia sortida. Després hem vist que l’estratègia va ser errònia. Ara tenim el 155.
Hi ha exiliats, fugits, presos polítics?
El meu pare i el meu avi van ser presos polítics. Avui, hi ha persones injustament empresonades, però la situació no és comparable a allò que va viure el meu pare. Ell mai no es va arrugar davant de cap tribunal.
Fugits Tenim fugits o exiliats?
Són fugits. Hi ha d’altres que estan a la presó. Van assumir la seva responsabilitat. Si estàs convençut d’allò que fas has d’assumir les conseqüències encara que sigui amb presó.
Com i on va viure l’1 d’octubre?
Vaig estar a casa en contacte permanent amb la policia. El meu partit havia dit que el referèndum era una mobilització amb urnes… Ens van acusar de traïdors i botiflers. No vaig anar a on s’hi estaven manifestant perquè es podria prendre com a una provocació… La pressió emocional era molt forta.
Si la policia hagués carregat a Altafulla…
No dubti que jo hagués estat al costat de la meva gent. Una cosa no té res a veure amb l’altra.
Fem l’idiota Els que ens volien conduir a la independència ens han enganyat?
Sí. Ara la situació és més complexa que a l’octubre. Haurien d’haver convocat eleccions. Ara estem pitjor.
Per on passa la solució?
Per les relacions bilaterals i per un pacte de la reforma constitucional.
Nota el 155?
No. I aquest és un veritable problema perquè ens podem acostumar. No podem pensar que amb la TV3 ho tenim. Ens estan governant des de fora.
Qui ha de ser el president?
Ningú que tingui càrregues judicials. Hem de tenir un govern efectiu. A la vida si no avances, retrocedeixes. Si la política no actua, ho faran els lobbies econòmics. La gent vol progrés i que no els enganyem perquè, siguem honestos, no tot és 1 ni 3 d’octubre.
Com ens veuen des de Madrid?
Amb molta preocupació.
El 155 pot ser excusa per ‘tocar’ el català?
No. S’està fent un debat fictici. El 155 no pot tocar el català. Hem de recuperar el nostre Estatut d’Autonomia i les nostres institucions. Estem fem l’idiota… A veure si ens espavilem.
REDACCIÓ17 Març, 2018
S’han plantat avui al Riu Francolí, al costat del Pont de Santa Tecla, unes 1.400 plantes de sis espècies diferents. Es tracta de la 7a plantada popular organitzada per Repsol i l’Associació Aurora, la qual pretén millorar l’estat ecològic del riu, tenint en compte la integració laboral i social de persones en risc d’exclusió social.
L’alcalde Ballesteros tampoc s’ha volgut perdre la iniciativa i, un any més, ha volgut plantar un arbre, donant així l’exemple a moltes persones. Però, enguany, a més de plantar arbres, les 800 de persones que han acudit al riu Francolí han pogut regar i dur a terme tasques de manteniment de les plantacions de la darrera edició.
Fins al març vinent, el municipi serà un espai de trobada per la dansa catalana, que s’inclourà en diversos actes i on destaca el repte d’encerclar la muralla amb una rotllana sardanista multitudinària. Durant l’acte s’ha emès un missatge de Carles Puigdemont des de Brussel·les, en què ha afirmat que la sardana “diu molt del que som com a poble”.
Honest, bona persona i treballador. Aquests són els adjectius que utilitza l’alcalde d’Altafulla per a definir-se com a persona. Fèlix Alonso, periodista de professió, és optimista de mena i un diplomàtic nat. Creu que dialogant la gent s’entén i que si no s’avança, es retrocedeix. En aquesta entrevista, Alonso fa un repàs a la política altafullenca i lamenta la manca de lideratge dels polítics tarragonins a l’hora de defensar el territori. Parla de l’AVE. Rialler i agradable, l’alcalde d’Altafulla ens rep al seu despatx, on fa algunes crítiques als partits que només volen entorpir la seva tasca de govern, encara que això perjudiqui el municipi. Diu que està disponible per encapçalar una (re)candidatura en les eleccions del 2019. Fèlix Alonso es despulla, parlant sense embuts de la situació política catalana. Assegura que no convé al país un president amb càrregues judicials i que, en general, estem fent l’idiota, perquè estem perdent el temps amb qüestions supèrflues.
Alcalde, ha aconseguit reduir la taxa d’atur, continua sent un problema?
Per on passa la solució?
