Bring to the table win-win survival strategies to ensure proactive domination. At the end of the day, going forward, a new normal that has evolved from generation.
La Universitat Rovira i Virgili (URV) ha iniciat aquest mes de març les obres de la futura Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia al Campus Catalunya, a Tarragona. El projecte es va aturar el 2010 per la crisi econòmica i això ha fet que, des d’aleshores, aquests estudis es continuïn impartint en un vell edifici del Campus Sescelades.
El projecte ha començat amb la primera fase, que correspon al moviment de terres i excavacions, els fonaments del futur aulari i l’ampliació de la gran plaça central. Posteriorment, la URV també assumirà la construcció de l’aulari i, en una tercera fase, el seu equipament. Aquestes tres actuacions tindran un cost d’uns 7 MEUR.
Per a la quarta fase, que consistirà en un nou edifici de departaments i serveis, el rector s’ha mostrat confiat que aconseguiran 3,5 MEUR de la Generalitat. “Som optimistes i estem convençuts que, quan tinguem nou Govern ,veurà que és una de les inversions necessàries”, ha assenyalat Josep Anton Ferré. Si els terminis es compleixen, les 1.500 persones que acull aquesta facultat es podran traslladar al centre de Tarragona el 2020 o el 2021.
Tot indica que Valeriano Pino serà el nou primer tinent d’alcalde després que la dimissió de Jordi Solé es faci efectiva. El regidor abandona el càrrec després d’haver-se abstingut en la votació de penjar una pancarta sobre els presos polítics
Jordi Solé deixa el càrrec de 1r tinent d’alcalde
El fet que s’hagi aprovat penjar una pancarta de suport als presos polítics a la façana de l’Ajuntament de Torredembarra està generant força polèmica i tempesta en les files socialistes. Això perquè el regidor i primer tinent d’alcalde, Jordi Solé, va decidir trencar la disciplina de vot del partit. Mentre els regidors socialistes van votar en contra, Solé va abstenir-se.
Aquesta actitud ha provocat un evident malestar en el Partit Socialista de Torredembarra. Abans que la direcció del partit reclami responsabilitats a Jordi Solé, el regidor ha decidit dimitir del càrrec de primer tinent d’alcalde, mantenint la titularitat dels departaments d’Ensenyament i Turisme.
D’aquesta manera, i després de prendre aquesta decisió, el PSC ja no podrà ‘castigar’ el regidor díscol ni sol·licitar que abandoni la ‘vicepresidència’ del consistori torrenc. L’acta de regidor és personal. En el cas que el PSC exigís la seva dimissió, Jordi Solé sempre podrà optar per passar al Grup Mixt.
Jordi Solé darrere de Vale Pino
Segons ha pogut saber aquest digital, Jordi Solé, que podria oficialitzar la renúncia del càrrec de primer tinent d’alcalde aquest dimecres, ja va informar el seu partir i l’alcalde Eduard Rovira (ERC) de les seves pretensions.
Solé dimiteix, segons les nostres fonts, al·legant motius polítics i de consciència. Diu que no comparteix algunes de les decisions preses pel grup municipal socialista.
El nostre digital ha intentat parlar amb el regidor Jordi Solé, però els nostres esforços han resultat infructífers.
Novament, la història de la nostra ciutat ens ha ofert una oportunitat que, altre cop, estem desaprofitant. Excepcionalment, el circ de Tàrraco es va construir dins de la ciutat romana i, a més dels requisits propis dels ludi circenses, calia preveure la connexió entre l’àrea residencial i el recinte monumental superior d’una gran capital imperial. Per tot això aquest Circ s’alçà amb sòlides voltes i nombrosos vomitoris de circulació, tot i que la norma habitual era l’aprofitament de grans explanades fora muralles amb graderies fetes sobre terraplens i amb una arquitectura d’escassa envergadura. Per exemple, el gran Circ Màxim de Roma és avui una explanada amb escassos vestigis arquitectònics; o l’hipòdrom del parc de la Torre d’en Dolça de Vila-seca pot considerar-se també una mena de Circ a l’antiga.
A més, a l’àrea del Circ hi ha segments de la muralla romana més antiga alçada fora la península itàlica, més altres muralles i torres d’època medieval i moderna. La Part Alta és una lliçó viva d’Història i de processos d’adaptació o de reutilització urbana, i que romanen silenciats per una museografia excloent centrada en l’època romana. La plaça de la Font és la quarta part de l’arena del Circ i els carrers del Trinquet Vell o del Trinquet Nou –en referència a l’antic joc de pilota que encara perviu al País Valencià- no s’entenen sense tenir en compte l’aprofitament de les grades romanes per part dels espectadors medievals.
La voluntat política d’implantar la marca Tarraco com a únic referent turístic i identitari ha conduït a una política de recuperació urbana del Circ romà desmesurada i històricament empobridora. Malauradament, tot això s’ha executat en l’etapa democràtica, sense un Pla Director del Circ de Tarragona ni cap línia d’actuacions consensuades entre tots els partits polítics ni agents patrimonials. El que s’ha fet amb el Patrimoni ha estat el resultat dels criteris i recursos que han aplicat els diversos Consellers de Patrimoni de torn, o bé de forma delegada pels seus tècnics de confiança.
Què hem fet fins ara?
Els anys 80 del segle passat representen l’eclosió de l’anomenada “arqueologia urbana” i, de la mà d’un alcalde-historiador, s’inicià un procés de transformació de la capçalera oriental del Circ que dignificà un dels principals accessos a la ciutat. Aquesta intervenció ha afectat uns 3000 m2 i, juntament amb la Torre del Pretori, s’ha creat un dels complexos museogràfics més visitats i atractius de l’Estat. Inicialment, es comptava amb l’expropiació d’un costat sencer de la baixada de la Peixateria, però nous criteris polítics desenvolupats a partir de l’any 1989 limitaren el projecte.
Imatge final, segons el projecte desenvolupat per NAM Arquitectura
Posteriorment es va procedir a l’expropiació i enderroc de diversos immobles de la Part Alta per tal de recuperar la visió del Circ: C/ del Trinquet Vell, Plaça dels Sedassos i cantonada Trinquet Nou/Sant Oleguer (bé, en aquest darrer cas no es veu res). Per altra banda, les restes del núm. 45 de la Plaça de la Font, un dels indrets més ben conservats, no han estat socialitzades. Aquesta política reflecteix com s’ha prioritzat la contemplació de les restes del Circ, indiferentment de la seva “vialibilitat museogràfica”, per sobre de la conservació de l’urbanisme postmedieval de la ciutat. Conseqüentment tenim nous “espais de contemplació arqueològica”, Trinquet Vell/Enrajolat i Sedassos, amb una escassíssima senyalística centrada en l’edifici romà. Costa trobar informació relativa a les muralles medievals i també en les restes romanes conservades dins dels negocis privats.
Figura 1. Detall de les restes del carrer del Trinquet Vell
Urbanísticament, sempre s’ha optat per conservar aquests vestigis a l’aire lliure, en detriment de la renovació dels immobles urbans tot incorporant les restes arqueològiques en el subsòl o en la planta baixa –les anomenades criptes arqueològiques tant emprades en altres ciutats. No sé si algú s’ha preguntat si en tots aquests solars s’havia d’haver actuat de la mateixa manera, o si ha calibrat els costos econòmics a llarg termini que representa aquesta política en el conjunt de les despeses de conservació, obertura al pública i difusió de l’extens patrimoni local. A nivell conceptual, gairebé tot allò que es pot explicar a la Plaça dels Sedassos i en el Trinquet Vell podria mostrar-se millor en la inacabada i exitosa zona museogràfica de la capçalera del Circ, on l’enllaç entre el Pretori i el Circ resta alterat per una illa de 6 immobles que presenten diferents estats de conservació i d’ocupació.
El nou projecte de la Plaça dels Sedassos El tractament actual de la plaça dels Sedassos exemplifica les conseqüències negatives de la manca d’una estratègia global i dilatada en el temps. Tot plegat ha estat una fugida endavant que ha acabat en una excessiva sectorització museogràfica del Circ afectant, al meu entendre, en excés a la fesomia històrica de la Part Alta. Tot això és més greu si tenim en compte que la manca de recursos econòmics hauria de comportar actuacions més prudents i consensuades. Cal tenir present que aquí els treballs s’iniciaren a mitjan dels anys 80 del segle passat i que han definit un recinte de reduïdes dimensions amb moltes dificultats d’accés i rendibilització social. Això mateix passa amb la resta dels vestigis del Circ que es troben entre els carrers dels Ferrers i el de Sant Domènec. A més, si fos el cas, l’obertura pública d’una nova subseu del Museu d’Història representaria incrementar els costos de vigilància permanent; tot i que es podrien implementar visites guiades puntuals a demanda.
Les restes de la Plaça dels Sedassos abans dels treballs en curs.
Què es pot fer amb les restes de la plaça dels Sedassos i com finalitzem 30 anys d’expropiacions i excavacions? Això és el que s’han hagut de plantejar els actuals responsables municipals, els quals han tirat endavant un projecte que ha estat aprovat per la Comissió Territorial de Cultura de la Generalitat. No ha transcendit, o no m’he assabentat, la postura de l’oposició municipal envers aquest projecte. Tot i que de vegades em pregunto si el desprestigi que ha adquirit l’arqueologia en aquesta ciutat fa que ja no sigui una arma d’interès polític.
S’ha optat per cobrir part de les restes arqueològiques i, més enllà de la idoneïtat tècnica i legalitat jurídica d’aquesta solució (penseu en tot l’enrenou de la restauració del teatre de Sagunt), no acabo de percebre la utilitat social del projecte.
Detalls dels treballs actuals (foto de David Silvestre al facebook Amics del CRBMC Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya)
Per a què servirà aquest segment de graderia? Per explicar el Circ no era necessari ja que hi ha prou recursos museogràfics i digitals, més barats d’executar, mantenir i renovar (per exemple el projecte Imageen o la base gràfica del projecte Arrel). Algú també ha dit que així la gent asseguda podria obtenir les mateixes sensacions que experimentaven els antics tarraconenses. Bé, és difícil que les façanes de la plaça dels Sedassos situades a uns vint metres produeixin aquest efecte!. En tot cas la realitat augmentada és una altra via per cre
ar sensacions de vivència real. Crec que una restitució parcial de la graderia és molt útil, però no hagués estat més entenedor reconstruir-la en la capçalera del circ, en concret una estreta franja enfront del carrer del Cós del Bou, des d’on podríem veure l’Ajuntament o les carceres? També s’hagués pogut pintar la graderia, amb espectadors inclosos i a mode de trompe-l’oeil, en la mitjanera del núm. 26 de la plaça dels Sedassos.
Imatge final, segons el projecte desenvolupat per NAM Arquitectura
Potser s’ha cregut convenient reforçar l’oferta de restauració d’una petita plaça d’uns 360 m2 de superfície i que actualment “només” compta amb sis bars o restaurants. Seran grades polivalents per menjar al carrer i per tenir un petit auditori dins la plaça? Així encara podríem explotar econòmicament una mica més la Part Alta. Un pas endavant en la construcció del Parc Temàtic de la Tarragona romana i en supeditació del veïnat a l’oferta turística. Si és així, voldria dir que es prioritza la rendibilitat per sobre de la dignificació del Patrimoni.
Seran accessibles les grades? Si la resposta és afirmativa això serà durant les 24 hores del dia o caldrà aplicar alguna mesura per tancar-les al vespre?
Poc a poc Tarragona es va convertint en un referent de les polítiques de restauració i musealització del Patrimoni Històric mundial. I aquí som tant generosos que no volem ensenyar com es fan bé les coses, sinó que impartim un mestratge de com no s’haurien de fer mai. I així evitem que altres cometin els mateixos errors. Deu ser una mena de pedagogia inversa.
Avancem sense reflexionar i qui dia passa anys empeny. Confiem en que les bondats històriques i geogràfiques de la nostra ciutat siguin suficients per fer-nos ser competitius en el present i el futur. Però els trens de les oportunitats passen i no tornen.
Els tallers es realitzaran a tots els alumnes de 6è de primària de la ciutat. Aquesta setmana s’inicia el projecte a les escoles Mediterrani i Ponent i anirà itinerant per tots els centres educatius.
L’Ajuntament vol incentivar l’ús dels autocars
L’Ajuntament de Tarragona vol fomentar entre els adolescents l’ús del transport públic. Amb aquest propòsit, l’Empresa Municipal de Transports i l’Institut Municipal d’Educació han engegat un projecte educatiu ‘l’EMT a les escoles”. Es tracta de donar a conèixer entre els alumnes de 6è de primària el funcionament del servei públic d’autobusos i promocionar el seu ús.
L’activitat es realitzarà als centres educatius on es desplaçarà un dels busos de la flota municipal i en el seu interior s’hi instal·laran els i les alumnes per assistir a una classe d’una hora de durada.
Les sessions aniran a càrrec de conductors voluntaris que explicaran als estudiants com és un autobús i com funciona, com han de planificar les seves rutes i els diferents suports que tenen per informar-se, quins tipus de targetes existeixen i com fer un bon ús d’elles i reflexionar respecte a l’ús que s’ha de fer del bus i la importància del civisme.
La regidora del PP a Torredembarra per evitar que a la façana de l’ajuntament es pengi la pancarta de suport als ‘presos polítics’ recorrerà al Defensor del Pueblo. En la passada sessió plenària, es va aprovar exhibir a la façana del palau municipal una pancarta amb el lema: “llibertat presos polítics‘.
El PP vol evitar aquesta imatge a Torredembarra
En discordança amb aquest fet, el PP va demanar a l’alcalde Eduard Rovira (ERC) que mantingui la imparcialitat i no apliqui aquesta mesura, intentant que l’ajuntament esdevingui “una administració exclusivament independentista”.
“Som molt respectuosos, com no pot ser de cap altra manera, amb els drets fonamentals i entenem que l’alcalde i tots aquells que estan d’acord amb el procés tenen dret a expressar la seva opinió com lliurement vulguin però la façana de la casa consistorial és de tots i no se la poden apropiar”, ha ressaltat Núria Gómez.
En el cas que es pengi la pancarta, el grup municipal del PP a La Torre, farà arribar una denúncia al Defensor del Pueblo “en defensa dels drets de tots els grups municipals, inclosos aquells que estan en contra del procés i a favor de respectar les lleis”.
El diputat al Congrés dels Diputats, el tarragoní Joan Ruiz, ha explicat avui que el Partit Socialista ha demanat la compareixença urgent del president del Consell de Seguretat Nuclear (CNS) a la comissió d’energia del Congrés perquè doni explicacions sobre l’aturada que es va produir a la planta de la central nuclear de Vandellós II després d’haver-se observat un augment del cabal d’aigua recollida de l’embornal de l’edifici de contenció degut al trencament d’una vàlvula interna.
El parlamentari diu que els socialistes “demanem als responsables del Consell de Seguretat Nuclear que es treballi per garantir aquesta màxima seguretat i transparència informativa que doni tranquil·litat als habitants d’una província com la nostra que compta amb la presència de centrals nuclears”.
En aquest sentit el diputat del PSC ha recordat que durant els anys de Govern socialista “es van augmentar les inspeccions per controlar que les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs invertien tot el allò que era necessari per garantir que les centrals operessin amb la màxima seguretat.”
Com a conseqüència d’aquest esforç el nombre d’irregularitats i fallades va disminuir de manera significativa en relació amb el període precedent.
El jove Dídac Ríos, investigat per un presumpte delicte de desobediència per duplicar el web del referèndum de l’1-O, s’ha acollit al seu dret de no declarar aquest dimarts davant el jutjat d’instrucció número 6 de Tarragona.
Carles Perdiguero, l’advocat defensor
Carles Perdiguero, l’advocat del jove, ha avançat aquesta mateixa setmana demanaran l’arxivament del procediment perquè no hi veuen delicte. “Entenem que no hi ha base per efectuar l’acusació. No vam rebre requeriment per deixar de fer alguna activitat que comportés desobediència i entenem que ni tan sols la duplicació d’un web d’aquest tipus seria delicte”, ha assenyalat l’advocat. La causa deriva d’una investigació policial remesa a un jutjat de Paterna. Ríos ha rebut l’escalf d’una trentena de persones que s’han concentrat a les portes dels jutjats de Tarragona.
Ríos ha accedit poc després de dos quarts de deu del matí a l’edifici judicial. A l’exterior s’hi ha aplegat diverses persones amb bufandes i pancartes grogues, en les quals s’hi podia llegir que
‘Si ens toquen a una, ens toquen a totes’, ‘Cada dia és 1 d’octubre’ o consignes contra la “repressió”. Durant la breu compareixença davant el jutge, on no s’ha presentat el ministeri fiscal, Ríos s’ha acollit al seu dret de no declarar.
Ja a les portes dels jutjats, l’advocat Carles Perdiguero ha assenyalat que no hi ha base delictiva. Al seu parer, el delicte de referèndum va ser derogat el 2005 i ja no existeix, per la qual cosa “cap activitat destinada a promoure’l tampoc existiria” com a fet delictiu. Perdiguero ha admès que, “si hem arribat fins aquí, ens ho podem esperar tot”, però ha aventurat que “el despropòsit d’iniciar una acusació d’aquest tipus per un delicte que no existeix ens hauria de fer preveure un sobreseïment ràpid d’aquest procediment”.
L’advocat ha assenyalat que el cas deriva d’una investigació del jutjat de Paterna contra una vintena de persones acusades de desobediència per duplicar o clonar el web del referèndum. El jutjat valencià, però, es va inhibir en una desena d’òrgans territorials de Tarragona, Reus -on ja va declarar un altre jove com a investigat el 30 de gener-, Barcelona, Granollers, Sant Feliu de Llobregat i Manacor, entre d’altres.
El jutge, d’acord amb les seves interlocutòries, entén que en aquest cas hi ha força indicis de malversació, prevaricació, tràfic d’influències i alteració de preus de subhastes. Segons fonts judicials, la idea del magistrat és que pràcticament tots els investigats s’asseguin en la banqueta dels acusats
El jutge que instrueix el Cas Inipro ha interrogat tres dels quatre testimonis presentats per l’advocat Paco Zapater. Amb aquestes diligències, a càrrec del Jutjat d’Instrucció 1 de Tarragona, es posa punt final a una llarga instrucció d’un cas de presumpte desviament de fons públics i que manté imputat l’alcalde de Tarragona, la regidora portaveu del govern municipal i l’excap de gabinet de Ballesteros, Gustavo Cuadrado.
Amb les declaracions d’aquests testimonis, en seu judicial, el lletrat defensor pretenia que quedés clar que l’empresa Inipro va dur a terme els treballs contractats per l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona, aleshores sota la responsabilitat de la regidora Victòria Pelegrín i del gerent Antonio Muñoz.
Els testimonis presentats per Zapater són dues funcionàries de la Unitat Tècnica d’Immigració i Ciutadania i una líder veïnal. Malgrat tot, fins al moment no hi ha actes “creïbles” que comprovin l’execució “real” dels treballs encomanats.
Després d’aquestes diligències, el magistrat haurà de decidir quins dels imputats passen a acusats . No obstant això, fins que s’asseguin al banc dels acusats del jutjat passaran alguns mesos, ja que les defenses podran presentar recursos.
Cal recordar que l’ajuntament, a través de diferents decrets d’alcaldia, va permetre prorrogar durant dos anys la contractació de l’empresa Inipro sense realitzar un concurs públic.
L’empresa, vinculada al PSC, va contractar empleats molt vinculats al PSC Tarragona per realitzar els treballs encarregats per l’IMSST, els quals havien de veure amb un servei d’atenció als nouvinguts.
L’Ajuntament va pagar a Inipro 337.168,97 euros entre els anys 2009 i 2011.
REDACCIÓ20 Març, 2018
El projecte ha començat amb la primera fase, que correspon al moviment de terres i excavacions, els fonaments del futur aulari i l’ampliació de la gran plaça central. Posteriorment, la URV també assumirà la construcció de l’aulari i, en una tercera fase, el seu equipament. Aquestes tres actuacions tindran un cost d’uns 7 MEUR.
Novament, la història de la nostra ciutat ens ha ofert una oportunitat que, altre cop, estem desaprofitant. Excepcionalment, el circ de Tàrraco es va construir dins de la ciutat romana i, a més dels requisits propis dels ludi circenses, calia preveure la connexió entre l’àrea residencial i el recinte monumental superior d’una gran capital imperial. Per tot això aquest Circ s’alçà amb sòlides voltes i nombrosos vomitoris de circulació, tot i que la norma habitual era l’aprofitament de grans explanades fora muralles amb graderies fetes sobre terraplens i amb una arquitectura d’escassa envergadura. Per exemple, el gran Circ Màxim de Roma és avui una explanada amb escassos vestigis arquitectònics; o l’hipòdrom del parc de la Torre d’en Dolça de Vila-seca pot considerar-se també una mena de Circ a l’antiga.
El tractament actual de la plaça dels Sedassos exemplifica les conseqüències negatives de la manca d’una estratègia global i dilatada en el temps. Tot plegat ha estat una fugida endavant que ha acabat en una excessiva sectorització museogràfica del Circ afectant, al meu entendre, en excés a la fesomia històrica de la Part Alta. Tot això és més greu si tenim en compte que la manca de recursos econòmics hauria de comportar actuacions més prudents i consensuades. Cal tenir present que aquí els treballs s’iniciaren a mitjan dels anys 80 del segle passat i que han definit un recinte de reduïdes dimensions amb moltes dificultats d’accés i rendibilització social. Això mateix passa amb la resta dels vestigis del Circ que es troben entre els carrers dels Ferrers i el de Sant Domènec. A més, si fos el cas, l’obertura pública d’una nova subseu del Museu d’Història representaria incrementar els costos de vigilància permanent; tot i que es podrien implementar visites guiades puntuals a demanda.
