29. Març 2024

ARMAND MEDINA: CONVENIR

OPINIO ARMAND MEDINADes del dia que es va celebrar la Convenció sobre els drets del nen el 1989, han passat trenta-dos anys. Un dia fred d’un 20 de novembre l’assemblea General de les Nacions Unides, va ratificar segons Unicef, els 54 articles que van redactar els 78 estats membres, amb l’objectiu de defendre els drets dels infants.

Doncs bé, aquests dies un mitjà de comunicació, afirmava que Unicef, demanava 3300 milions d’euros per poder atendre les demandes de 48 milions d’infants. A més a més, de les situacions d’emergència, que generen els conflictes bèl·lics o els desastres naturals, com els de Sudan, Birmània, Nigèria o Síria, Irak i Iemen, que necessiten una resposta immediata; aquests milions d’infants, quotidianament, reben un seguit d’accions que es desenvolupen mitjançant la discreció, el silenci i un temps d’espera que fa pensar que aquest conjunt de demandes, mai són anònimes.

Aquests trenta-dos anys des de la Convenció, en alguns casos no han servit per poder abordar un model tutelar innovador i desitjós d’una experimentació, que malauradament no arriba. Ens manca aturar-nos, per tal d’analitzar l’estat de les institucions de protecció. Sense adonar-nos-en, seguim treballant en institucions que es fan seus uns models garantistes, que no fan més que reforçar simptomatologies a l’ús, tant pels infants com pels professionals que en són referents; o sobretot, empra’n models paternalistes, on els professionals saben molt més dels infants que el mateix infant d’ells mateixos, soterrant d’aquesta manera, un saber testimonial genuí. Sovint em trobo amb la feina d’atendre els esquinçalls d’una trama que cal reconstruir, i necessito no abstraurem, de sabers verdaders, del context miserable on va ocórrer el desemparo d’aquests infants que acompanyo. I per fer la meva feina necessito recordar un cop i un altre, aquelles veus que tenen una mirada sobre una experiència patida, encara que aquestes no tinguin un llenguatge reconegut. Paraules noves o gestos incomprensibles, per fets únics.

Des de la Junta de Protecció a la Infància de 1908 fins a la Llei d’Infància, reconeguda a Catalunya el 2010, s’ha recorregut força camí, però signe de la joventut del nostre sistema de protecció, continuem enganxats al símptoma de la urgència, essència d’un sistema que encara busca concloure sense remei. Aichorn ja pensava que el treball d’un educador, comença justament quan l’educació fracassa. Però mentre menyspreem els gestos d’uns acompanyaments artesanals, no podrem possibilitar cap tipus de resistència, per tal que aquests tipus de models anacrònics canviïn i quedin pel record.

L’educació no és una recepta, és un mapa per descobrir nous llocs i nous espais pel subjecte, absolutament necessàries per a fer-nos càrrec de la trobada amb l’altre. Les aptituds són ben preuades per fer la feina ben feta, però si no les acompanyem amb actituds, no podrem canviar res.

Deixem de quedar-nos instal·lats en la queixa continua i obsessionats per allò que no va, i fem alguna cosa al respecte.

Armand MEDINA
Educador Social

 

Quins partits governaran a Tarragona?

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Informació bàsica respecte a protecció de dades
Responsable República Checa Press +info...
Finalitat Gestionar y moderar tus comentarios. +info...
Legitimació Consentiment de l'interessat +info...
Destinataris Automattic Inc., EEUU per filtrar spam. +info...
Drets Accedir, rectificar i esborrar les dades, així com altres drets. +info...
Informació addicional Podeu aconseguir més informació sobre protecció de dades a la pàgina de política de privadesa.

Premium WordPress Themes Download
Premium WordPress Themes Download
Download Nulled WordPress Themes
Download Nulled WordPress Themes
free download udemy paid course