REDACCIÓ
Com diu el fantàstic Perejaume, aquest matí puc ser testimoni de la tija matinal i la gran polpa de llum mentre vagarejo pels camins del parc, el parc natural del Montsant. I arribat aquest punt em declaro boscater. Sí, bosquejant puc mantenir un cert ordre amb mi mateix, per saber que sento fred i calor en el mateix moment i que m’afligeixo per aquells que ja no hi són.
Escric això, després d’haver-me endinsat en les 9192 hectàrees que té aquest parc natural del Montsant, i les cames em pesen. Han estat al voltant d’unes hores que he pogut recórrer la superfície que formen els 38 kilòmetres quadrats de l’àrea d’Ulldemolins, plens de boscos de pins, roures de fulla petita i de fulla gran, olorant les entranyes de la muntanya.
En aquest massís de roca calcària, teixedes, roures martinenc i murtars que em són difícil de reconèixer perquè encara no els conec, juguen amb l’aigua que erosiona dibuixant llocs buits i plens a la vegada per abraçar i refugiar-se.
Un seguit de boscos de rivera, prats i roca. Al llarg de les hores aquests senders, fan que les cames semblin explotar, es tensen plenes d’excitació per l’esforç, i aquesta puja pels engonals tocant el sexe sensiblement i continua per sota del ventre fins a arribar el pit, mentre l’aire fred penetra fins a tocar el desig de poder arribar i prendre un descans. I d’aquesta manera la llibertat deslliga l’olor que portes dins.
Colpejat per la lectura de “paraules locals” de Perejaume i endinsat en boscos i avencs durant unes hores del diumenge, m’escapo d’una setmana per no oblidar, que no és el mateix que dir per recordar. La incertesa em fa avançar, en canvi la veritat, els hi deixo per aquells que vulguin veure clar, a mi m’endreça la sorpresa de l’atzar, sempre atent i sempre capritxos.
La facultat que tenim, homes i dones, per triar la nostra pròpia línia d’actituds, de la que per tant un es fa responsable, sembla caure en l’oblit. Desconec el concepte de llibertat en altres persones, quan aquestes el que fan és mal a d’altres, però la llibertat queda enterrada i petrificada, quan aquesta, per aconseguir-la, li arrabassis a l’altre sense cap mena d’escrúpols.
Afortunadament continuo olorant llibertat quan arribo al punt on havia començat.
Armand MEDINA
Educador Social
REDACCIÓ
