Tarragona és l’única ciutat Patrimoni Mundial declarada per la Unesco a Catalunya. Fa anys que des del Govern Municipal es treballa per impulsar un ens de gestió compartit amb la resta d’administracions responsables, Estat i Generalitat, lamentablement sense èxit per limitacions legals encara insuperables. Tenir a càrrec monuments de valor universal sense recursos extraordinaris per la seva gestió genera un escenari sempre difícil, però tot i això estem treballant dia a dia buscant diners de sota les pedres (mai millor dit) i posant tot el coneixement professional i polític per la gestió del nostre patrimoni històric com una prioritat.

És per tot això que aquests dies no puc amagar la sorpresa per la polèmica generada al voltant de la conservació i manteniment de l’Amfiteatre, un dels nostres monuments principals i, sens dubte, el més visible i conegut. Sempre hi ha raons a Tarragona, especialment en el sector de l’arqueologia on les opinions discrepants sobre la gestió dels arqueòlegs i conservadors municipals són quelcom habitual. Al final, l’arqueologia és una ciència social que interpreta les societats del passat i, sobretot, qüestiona les interpretacions en el present i per tant dóna lloc a apassionades discrepàncies d’enfocament.

És això dolent? En cap cas. Denota un alt interès social i professional i, malgrat que darrere d’algunes crítiques poden haver-hi causes personals que res tenen a veure amb l’objecte del debat, sempre les he escoltat amb atenció perquè la meva responsabilitat és atendre tothom que té alguna cosa a dir sobre la ciutat sempre que sigui de forma constructiva. Un altre tema és quan els atacs són purament polítics i amb un objectiu partidista, desgastar el govern de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros. En el cas concret de les crítiques a la gestió de les incidències de l’Amfiteatre, he revisat atentament el sistema de control.

He ratificat que hi ha un sistema de recollida d’incidències diari, a través d’un formulari que han d’omplir les persones que treballen com a subalterns en els diferents monuments. L’avís arriba als responsables del manteniment i conservació i s’aplica, en cada cas, la solució que correspon. Pot ser acció ordinària, urgència o emergència, tal com ha estat el cas d’aquesta setmana. De fet, la queixa que s’ha conegut aquests dies del Sr. Cèsar Pociña va ser un cas. Malgrat no arribar pels conductes reglamentaris, s’ha tingut en consideració des del principi i es fa un control tècnic. No té res a veure amb l’esquerda que ha motivat l’emergència, ja que es tracta d’uns carreus romans del pròtir, l’accés a la porta Triumphalis que en cap cas, segons els dictàmens tècnics, generen perill per les persones. És un tema de conservació.

El que ha passat no és un fet extraordinari. El 2012 es va haver d’actuar també d’emergència a la Via de l’Imperi, a la muralla, i el 2013 a la Baixada del Roser per una fissura. També el 2014 es va intervenir al passeig de Sant Antoni per la degradació de carreus i l’extraplomat. Ara és a l’Amfiteatre, per una esquerda que està controlada des de fa temps i que té a veure amb la zona reconstruïda els anys 70, en cap cas a la part romana del monument.

Durant els darrers deu anys, Tarragona ha fet un salt quantificable i evident en la seva promoció turística i en la gestió del patrimoni universal. Queda molt camí per recórrer, però per primer cop estem als circuits nacionals i internacional amb una imatge de marca cada cop més reconeguda i que ha fet que enguany estiguem entre les destinacions principals promocionades per Turespaña o que Seat ens hagi triat per donar nom al seu nou cotxe, que es dirà Tarraco. El Govern Municipal treballa de forma transversal en la preservació, conservació i promoció dels monuments i en l’Amfiteatre hi ha mil i un ulls, cada dia.

Begoña FLORIA
Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona

 

Categories: OPINIO

2 comentaris so far.

  1. César Pociña ha dit:

    Con tu permiso, y por alusiones, me gustaría matizar un par de puntos sobre tu opinión. En primer lugar, el objetivo de mi denuncia era simplemente dar a conocer la realidad y es que los mecanismos de control que tu citas, fallan. Fallan, porque aunque soy el único que ha hecho público que sus partes de incidencias fueron ignorados, existen muchos más partes por parte de muchos/as funcionarios/as no sólo de éste sino de otros monumentos, algunos de ellos reiterativos. No estoy de acuerdo en que la denuncia que hice en su momento fuese como dices fuera de los cauces reglamentarios. Yo presenté un parte escrito originalmente, que luego fue complementado con un correo electrónico al arqueólogo municipal y otro al encargado de subalternos. La razón, como explico en mi escrito, era la de poder proporcionar un testimonio gráfico de mis palabras. Por otro lado, también quería que quedara constancia de mi denuncia, ya que los partes de incidencias no contemplan que el denunciante pueda tener una copia. Luego en caso de cualquier problema, resulta imposible para el denunciante demostrar la existencia de la misma. En el escrito también dejo claro que a raiz de mi denuncia interna se sucedieron diversas visitas de los técnicos. Pero estoy en desacuerdo con la afirmación de que el objeto de mi denuncia no tenga nada que ver con la grieta que amenaza derrumbe, ya que están situadas a un par de metros de la misma. También para que quede claro, que yo haya expuesto mi opinión no obecede como sugieres en tu artículo a “causas personales”. Mis causas personales ya fueron denunciadas directamente en el órgano competente, la sala de lo Contencioso Administrativo, por tanto ya se resolveran cuando salga la sentencia. Tampoco comparto el punto de vista expresado por la CUP de que no se me hiciera caso por que yo haya denunciado al Ayuntamiento. El objetivo de mi escrito no tiene ningún objeto más que el incidir en que el patrimonio arqueológico de la ciudad de Tarragona no está teniendo el cuidado necesario, ya que aún conociendo el Ayuntamiento (y la Generalitat) que el anfiteatro tiene graves daños estructurales, no se ha hecho ninguna actuación de restauración para contrarestarlas durante más de dos años hasta que ha habido una amenaza inminente de ruina.

  2. […] reaccionat a l’article d’opinió que ha publicat la regidora de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona, Begoña Floria. El […]

Leave a Reply