Va passar del cabreig a la resignació. Carles Castillo va veure com, des de Barcelona, el desbancaven del primer lloc de la candidatura del PSC a Tarragona. Al PSC i davant l’actual escenari “jo no importo una merda”, reconeix en aquesta entrevista. L’ex diputat considera que no es van respectar la voluntat de les bases. Diu que no va engegar tot a rodar per lleialtat a Miquel Iceta, qui, a parer seu, és el més capacitat per ser el president de la concòrdia i del sentit comú. No té dubtes que la justícia espanyola està polititzada i que no té cap problema en exhibir el llaç groc que simbolitza la lluita per l’alliberament dels presos polítics. En relació a la seva hipotètica candidatura a l’alcaldia de Tarragona, Carles Castillo confessa que Ballesteros és un líder fort i que és difícil fer-li ombra. Convé fixar-s’hi en els missatges entre línies.

Castillo és el número de la llista socialista

Es va sorprendre quan el van desbancar de cap de llista del PSC per Tarragona?
Sí.

Trist i rebotat?
Al principi sí. Molt.

Amb qui, concretament?
Amb la Comissió de llistes de Catalunya.

Quina relació manté ara amb la cap de llista, la vallenca Rosa Maria Ibarra?
No amagaré que hem passat per diferents etapes. Inicialment va ser molt difícil pair-ho, però he de confessar que l’aprecio molt i lloo la seva capacitat personal i política. En mi trobarà tota la col·laboració i lleialtat.

Mentre Rosa Ma. Ibarra ha anat guanyant pes i protagonisme polític vostè ha anat perdent…
És una interpretació lícita, però insisteixo que, ara mateix, el més important és aconseguir que Miquel Iceta arribi a la presidència de la Generalitat.

Marxar cap a casa?
Per què no se’n va anar cap a casa? Per orgull, per l’eròtica del poder, pel sou…?
Per cap d’aquestes raons. A mi m’importa una merda el poder i el sou de 3 mil i pico euros. Sóc un polític vocacional. A banda, molta gent em va venir a veure i em va dir que continués…

Castillo confessa decepció

Això ho diuen tots els polítics que no volen marxar. És al·lucinant…
En les passades eleccions em va elegir a través d’unes primàries i no podia decebre la gent que m’ha fet confiança. També per lleialtat a Miquel Iceta (que és el president que tots volem tenir) i també perquè vaig entendre que no era el moment per exhibir l’orgull o alimentar guerres estèrils.

Va sentir por en poder tornar a la vida real quan va ser relegat al segon lloc de la candidatura amb la possibilitat de no ser elegit?
No. En absolut. En un primer moment vaig sentir alleugeriment. Era com si m’hagués tret un pes de sobre. No vaig sentir por. A la taula mai no em faltarà un plat de sopa ni se’m cauran els anells si he de fer de cambrer.

Creu honestament que Iceta podrà ser cap de govern?
Té moltes probabilitats. Si ell no ho és, qualsevol altra alternativa serà un veritable desastre.

Doncs, farà campanya en positiu per un partit que el va menystenir quan les bases havien confiat en vostè com a cap de llista…
Ara mateix Carles Castillo no és important. Vivim una situació excepcional i hem de batallar en contra d’aquells que ens han portat al precipici. Hem d’aglutinar tots els esforços possibles. Davant aquest escenari, reitero, Carles Castillo no importa una merda.

Catalunya està trencada
Quin és l’objectiu real d’aquestes eleccions?
Són, sens dubte, les més importants dels darrers 30 anys. El PSC s’ha d’esforçar per arribar al Palau de la Generalitat i aconseguir que Miquel Iceta, que és la persona més assenyada del panorama política català, sigui el proper president.

Catalunya és independentista?
Està trencada per la meitat. Hi ha un percentatge molt important que és independentista i que s’ha d’escoltar i intentar donar solucions a les seves inquietuds. Però cal tenir en compte que no hi ha una majoria absoluta en cap de les dues bandes, el que obliga al diàleg i a la negociació.

L’exdiputat diu que la justícia està polititzada

Vostè se sent còmode pertanyent al denominat bloc del 155?
Home… no!!! Però també he de confessar que quan es va començar a plantejar el 155 es parlava d’un escenari de 6 mesos sostinguts en el temps amb presència policial al carrer. Era una aberració. Però després de tot el que va passar entenc que calia una resposta efectiva per part de l’estat.

Cal alternativa més enllà del 155
Està d’acord, doncs, amb el 155…
No veia cap altra sortida a la dèria independentista. A l’escenari on ens trobàvem, en què s’havia trencat la convivència social, calia actuar. No oblidem que va ser el bloc independentista que ens va portar fins al desastre on ens trobem.

El president Puigdemont es troba a Brussel·les… no pot fer campanya normal…
Sembla una pel·lícula. Una patotxada. Va ser ell qui va decidir escapolir-se de la justícia.

Per cert, què fem amb els milers de ciutadans que surten al carrer…?
Hem d’escoltar-los. És obvi.

Però no s’està fent…
O potser no s’està escoltant l’altra part, la considerada constitucionalista. No oblidem que l’ocupació de la via pública s’ha fet sobretot per part de la gent independentista.

Com se soluciona aquest embrolli?
Cal un canvi profund de la constitució. Hem de donar un caràcter accentuadament federal. Cal canviar el Senat i l’estat de les autonomies s’ha quedat curt. És important donar també resposta a l’independentisme més moderat, el qual s’ha quedat sense alternatives. Urgeix la reflexió, el diàleg i el sentit comú.

 

PP responsable trencament d’Espanya
I qui pot liderar aquesta opció?
Els socialistes, sens dubte. El PP, malgrat les batzegades que està fent, és conscient que per salvar Espanya s’haurà de fer canvis constitucionals profunds, cas contrari serà el responsable del trencament d’Espanya.

Li agrada l’Espanya actual?
No, en absolut. No m’agrada l’statu quo actual. Faria una clara aposta per la República. S’hauria de donar la possibilitat que el poble triï entre la Monarquia i la República.

Vostè va escriure un tuit on es podia llegir que el seu pare li havia dit que amb el cabell llarg mani no encapçalaria una candidatura… Tenia raó…
Era una manera de prendre’m amb humor la meva pròpia desgràcia i de riure de mi mateix.

El Twitter sempre li ha jugat males passades. Avui és més ‘relaxat’ a l’hora de tuitejar?
He madurat, però no he perdut ni una mica de la meva passió ni dels meus principis.

Anirà al Parlament. Què defensarà allà? Insistirà en el monotema… en contra la independència?
Vull defensar els temes socials, els que preocupen els sectors més desfavorits.

Portaria el llaç groc
Qui guanyarà les eleccions el 21D?
Esquerra Republicana. El PSC, Junts per Catalunya i Ciutadans estarem molt igualats.

Portaria el llaç groc a la solapa?
Sí, de fet vaig assistir a alguna manifestació on s’ha demanat l’alliberament dels ‘Jordis’ i dels consellers empresonats.

Hi ha presos polítics?
No. Són presos per fer política.

La justícia està polititzada?
Sí. En aquests moments sí. Depèn de qui, ja justícia no actua de la mateixa manera ni amb la mateixa rapidesa. L’estàndard de la llibertat d’expressió està baix al nostre país i això em preocupa.

Alcaldable…
Vostè es veu lluitant per ser alcalde de Tarragona en les eleccions del 2019?
Ni idea. Ara estic concentrat a Barcelona.

Això vol dir que no serà candidat en les municipals del 2019?
No he dit això.

Carles Castillo va ser regidor a Tarragona

Li agradaria ser alcalde de Tarragona?
Crec que a tothom li agradaria ser alcalde de la seva ciutat.

Creu que tindrà possibilitats mentre estigui Fèlix Ballesteros?
L’alcalde Ballesteros és un líder potent i per tant és difícil fer-li ombra.

Estaria disposat a fer-li ombra?
No crec que aquesta situació sigui possible.

I es veu fent ombra a Bego Floria?
És una situació de ciència-ficció que no vull alimentar.

Però si Bego Floria és alcaldable vostè s’hi presentaria?
Sondejaria la militància.

 

Un comentari so far.

  1. matias ha dit:

    siento que no repitas como número uno, pero la vida es así, he leido con atención la entrevista, estas muy bien y atrevido, para un partido como ese tan conservador, dices cosas muy atrevidas, te felicito.

Leave a Reply