REDACCIÓ
Avui ha canviat la lluna, els plenilunis sempre vénen acompanyats d’un cert assossegament, paraula amb moltes esses, lletra gens cridanera, encara que com totes, va tenir la seva mala època, les SS van enfonsar la Humanitat en una llarga nit terrorífica i molt terrenal.
En aquest pleniluni de tardor del 2017, com el pleniluni de l’octubre de 1917 del segle passat, el de la revolució russa, vivim moments molt confosos, neixarà quelcom nou.
Aquest segle s’està emmirallant amb l’anterior, èpica catalana, defensa de les llibertats, Georges Orwell entrant amb tren per Portbou, els carrers de Barcelona respiren altre cop Llibertat. Homenatge a Catalunya.
Però el poder s’organitza per aturar la revolució social, menestral i llibertària, tot s’hi val per a transgirversar la realitat, i avui com a nous hereus de la comunicació goebbelsniana, compten amb un immens aparell de propaganda, on les víctimes són transformades en botxins, els demòcrates en demagogs, els agredits en agressors.
Ells són els garants de la Llibertat, els botxins que ben armats atonyinen a tort i a dret, aquells que victorejats al partir com a croats, ens vénen a sotmetre, som els il·legals, els infidels de la sacro-santa unitat d’Espanya. L’odi no extirpat estava en letàrgic, ja han tornat.
Però ha canviat la lluna, i anem segurs i ferms cap a la Proclamació de la República catalana, la setmana vinent serà així, i de la mateixa manera que així hi hem arribat, arribarà aquell dimarts galàctic que ens pronosticaven i que ara també ens aventura la premsa europea fidel a l’statuo quo.
Sempre havia pensat que hauria de ser divertit un Món Galàctic, lliure d’aquests defensors dels terrorífics status quo trencadors de dits i d’esperances.
Ja arribem, obriu-nos les portes de la Galàxia dels somriures, en som uns quants i venim com diuen des dels carrers, som persones lliures i venim fresques d’idees.
Visca la República!
Carles VILASECA
REDACCIÓ
