REDACCIÓ
Estimat Jaume Marí,
Tan sols puc donar-te mil gràcies per la teva amistat i no exagero. Ho saps molt bé. Cada dia, en el meu interior, tinc un pensament cap a aquestes persones que heu deixat una empremta inesborrable amb el vostre testimoni.
Gràcies a tu tinc l’afany d’ajudar els altres. Per la teva vida, que va ser guiada, per la solidaritat, segueixo lliurant el meu temps als que més ho urgeixen. Recordo, amb singular emoció, un dia, en una terrassa, em vas dir, que la solidaritat era una cosa que formava part de la teva vida. Aquesta fou lliurada als usuaris del centre de paràlisi cerebral. També, a la teva família, la qual, deixes òrfena, al costat de molts, del teu somriure contagiós i la teva generositat alliçonadora.
La teva filla, en pau descansi, de grat record, per a mi, es va anar tenint al millor pare. Sempre la vas voler com el teu volies als teus. Quan parlaves d’ells era molt fàcil adonar-se de la gratitud que tenies amb la vida per haver-te donat aquesta família tan meravellosa.
La Muntanyeta era la teva vida, passió i treball. La teva passió per aconseguir el benestar més gros per als i les usuàries d’aquest centre, et va fer arribar a gaudir del fet de viure. En el teu acte de comiat es va fer palesa la gratitud de molts.
Tarragona, la teva ciutat, va ser visqui presència de la teva excel·lent activitat professional i de la teva personalitat exemplar. El teu tenies molt d’amor per la teva ciutat. Sempre vas tenir idees genials per millorar-la. Era un plaer, res desagradable, sentir el teu model de ciutat. Una ciutat solidària, integradora i accessible
Et prometo, benvolgut Jaume, que mai deixaré d’ajudar. En els moments de debilitat prendré sempre el teu exemple motivador. Sempre estaràs en el meu cor. T’estimo Jaume!
Amb afecte,
Àlvaro SOLÀ PÉREZ
REDACCIÓ
