Aprofitant l’espai que generosament em cedeix ‘El Vallenc’, m’agradaria dirigir-me a tots els amics, companys, i coneguts independentistes amb els quals, tot i que diferim en moltes idees, compartim amb orgull i fraternitat el dia a dia de Catalunya. I vull donar especialment les gràcies a la direcció d’aquest setmanari que ara mateix es troba a l’ull de l’huracà, en el bell mig d’una discussió juridicojudicial relacionada amb el referèndum que el Govern vol tirar endavant.

M’agradaria començar parlant sense embuts de la imatge de la Guàrdia Civil escorcollant un mitjà de comunicació. Evidentment, fa molt de mal a la vista el fet de veure les forces de seguretat entrant a un setmanari. Per altra banda, però, la intervenció de la Guàrdia Civil no tenia com a finalitat quartar la llibertat de premsa -la qual cosa hauria suposat un escàndol de dimensions inimaginables- sinó que té a veure, tècnicament, amb la investigació que s’està duent a terme per tal d’aturar un referèndum que, formalment, representa un delicte pel simple fet que sobrepassa la legalitat vigent. Té a veure amb la guerra d’astúcies en la qual estem immersos tots plegats.

Em dirigeixo a tu, amic indepe (des de l’afecte), mirant-te als ulls, per dir-te que, com a socialista, republicà i federalista convençut, puc entendre molts dels teus plantejaments. Puc empatitzar amb tu en una gran quantitat d’aspectes. Jo també estic indignat per la recollida de signatures que va realitzar el PP en contra de l’Estatut votat pel poble català, o per les paraules del meu company Alfonso Guerra dient amb fanfarroneria que “nos hemos cepillado el Estatuto”. Comparteixo la teva indignació, perquè quan se sent parlar català en algun lloc de la resta d’Espanya s’entengui com un problema, i si es fa en italià, francès o gallec, sigui quelcom “normal”. M’indigna el boicot que han patit reiteradament els nostres productes locals; i m’indigna també que alguns articles declarats inconstitucionals a l’Estatut català estiguin vigents en altres estatuts autonòmics. Puc entendre els retrets als successius governs de l’Espanya constitucional, i fins i tot a l’esquerra progressista espanyola que no ha aixecat prou la veu quan s’ha maltractat públicament Catalunya. He trobat a faltar, com tu també ho has fet, suficient valentia per denunciar una catalanofòbia barroera i escandalosa de bona part de la casta política espanyola.

Només no comparteixo la teva conclusió final. No he arribat a la conclusió que la millor solució sigui trencar. Personalment, em sento com a casa ballant al ‘Tubo’ de Saragossa, bevent un fino a Jerez de la Frontera, o prenent el sol a la platja del Mar Menor de Cabo de Palos. I tu, benvolgut amic independentista, també has d’empatitzar amb la forma de sentir d’una gran part de la població catalana que, ja sigui per llaços familiars o fraternals, no volem trencar amb la resta dels pobles d’Espanya. Són aspectes tan simples i íntims com humans a la vegada. No estic en situació de dir a la meva gent de la resta d’Espanya que me’n vull anar perquè no em sento de cap manera aliè a ells. No em sento lluny dels progressistes de la resta de l’Estat, i no vull deixar-los sols davant de l’Espanya més rància. Vull lluitar al seu costat. Són qüestions sentimentals, com moltes de les teves també ho són. Per això ens podem entendre.

A tu i a mi ens poden separar certes maneres de fer. És cert. Però ens uneix el progressisme i la lluita contra l’Espanya que s’aferra com un paràsit a l’statu quo. Vull lluitar amb vosaltres i amb la resta dels pobles d’Espanya, de manera agermanada, per un país de valors federals i republicans perquè, en el fons, la meva bandera és la tricolor. Pots pensar que sóc un il·lús. Jo, però, prefereixo definir-me com una persona amb principis.

Company independentista, et demano que, des del món sobiranista, ajudis a no caure en el reduccionisme de posar a tothom en el mateix sac, ja que no ens fem cap favor com a societat. Jo no estic al mateix sac que el PP, i saps perfectament que és injust que m’ho diguis. Parlant de referèndums, personalment jo no vull impedir res. Vull que cerquem la manera amb la qual el poble de Catalunya pugui decidir, de forma determinant, el seu futur. Però vull que això es faci respectant l’Estat de Dret, que si bé és cert que és molt millorable, no és menys cert que ens ha portat a assolir alts nivells de benestar, de democràcia i d’autogovern durant les últimes dècades. Si cal, forçarem les costures de la Constitució per tal que Catalunya pugui decidir la seva relació amb Espanya, però fem-ho bé, seguint les normes democràtiques amb les quals ens hem dotat entre tots.

És moment que, des del món de l’esquerra, comencem a buscar nous punts de trobada en lloc d’apujar el to de l’amenaça. Al final, el que tu vols i el que jo vull és un millor futur pels nostres fills i filles. Company, si has arribat fins aquí, rep una fraternal abraçada.

Carles CASTILLO
Diputat PSC Tgn al Parlament de Catalunya

 

Categories: OPINIO, REFERÈNDUM

3 comentaris so far.

  1. Maria Jesus Caubilla ha dit:

    Gracias company!!!

  2. Maria Jesus Caubilla ha dit:

    Gracias company!!! Es el que tots els socialistas volem, i seguir que molts gent amb diferents ideales diferentes, ens uneix el desitg per un mon millor i plegats podemos a conseguir.ho.

  3. Pijo dels Musics ha dit:

    Sou el PSOE, sou socis de govern del PP a l’Ajuntament que et va fer fora i vau fer president al que ha orquestrat aquesta represió i barbarie de violència al poble Tarragoní i Català.

    Lliçons les mínimes.

Leave a Reply