29. Març 2024

LES CLAUS DE LES ELECCIONS CATALANES

Les eleccions catalanes de demà passat, convocades pel Govern en assumir les competències de la Generalitat per la via del 155, tindran entre les seves  principals claus el nivell de participació i la capacitat de pactes per la governabilitat. No podem descartar una nova convocatòria electoral

 

En aquest excepcional context, que ha portat a la presó a mig Govern mentre un altre mitjà està a Brussel·les, les principals claus a seguir són les següents:

LA PARTICIPACIÓ
Tots els sondejos auguren una participació històrica, fins i tot fregant o superant el 80% -en les de 2015 es va superar el 77% – el que podria dinamitar totes les travesses en funció del sentit de vot dels que en altres cites es van quedar a casa. Aparentment mobilitzat al cent per cent el votant independentista, queda per veure si una participació rècord aniria al vot constitucionalista i quina força d’aquest bloc (Ciutadans, PSC i PPC) es beneficiarà més d’això. Per afegir més boira demoscòpica, seran les primeres eleccions en territori espanyol que se celebren en un dia laborable des de les generals de 1982. I a tot just tres dies del Nadal.

LA GOVERNABILITAT
Al costat de la participació és l’altra gran incògnita del 21-D. Sembla llunyà, però les eleccions catalanes del 27S de 2015 estaven condemnades a repetir-se quan un acord exprés de Junts pel Sí amb la CUP va donar la presidència a Carles Puigdemont. Si els sondejos encerten, ja es veurà el dijous, però a priori gairebé tots coincideixen en un incert escenari de governabilitat, que pot decantar-se en funció de la participació i del vot d’últim minut.

LA CAMPANYA
S’ha dit que seran unes eleccions decisives i que la campanya també ho havia de ser. El primer està per veure quan finalitzi el recompte, però el segon, vist fins avui, ha estat una campanya amb pocs girs de guió i ritme bastant previsible dins de l’excepcionalitat de la convocatòria. Ha estat més una campanya d’efectes mediàtics que de missatges programàtics, més d’especulacions sobre geometria parlamentària que de promeses electorals. Una campanya atípica, amb el candidat d’ERC, Oriol Junqueras, a la presó, amb l’aspirant a renovar la presidència, Carles Puigdemont (JXCat) fent campanya a Bèlgica eludint a la Justícia espanyola i amb candidats republicans i del PDCAT en mítings, però en llibertat provisional. Per atípica, ni s’espera la tradicional foto de candidats en la jornada de reflexió.

DOS BLOCS, UNA DOBLE PUGNA
La polarització i tensió de la política catalana des de 2012 i accentuada la tardor passada han conferit a aquestes eleccions un caire bipolar, en el qual es dilucida si hi haurà una majoria de l’anomenat bloc independentista (ERC, JxCat i CUP) o de l’anomenat bloc constitucionalista (Ciutadans, PSC i PPC), però que al seu torn tanca una pugna pel vot útil en cadascuna d’aquestes alternatives. Els sondejos van arrencar favorables per ERC al bloc independentista, però després de la decisió de Puigdemont d’encapçalar JxCat des de Brussel·les les distàncies es van anar retallant. A la banda constitucionalista la majoria de sondejos apunten a un lideratge de la formació d’Inés Arrimadas, seguit de prop del PSC de Miquel Iceta i a més distància pel PPC de Xavier Garcia Albiol.

LA CLAU
Entre tots dos blocs, els sondejos situen als comuns de Xavier Domènech com la formació que pot arribar a tenir la clau de la governabilitat, donada la seva aposta per una transversalitat ideològica que, apel·lant als valors republicans de l’esquerra  i a una agenda social, li permetria conformar una alternativa amb ERC i PSC si els primers abandonen la via unilateral i els segons es desmarquen de Ciutadans i PPC. No obstant això, gairebé cap sondeig atorga una suma suficient a aquest tripartit d’esquerres, mentre que ERC segueix explicant en primera instància amb JXCat i la CUP per sumar majoria.

L’OPCIÓ Presidencialista
La Generalitat de Catalunya ha estat gairebé durant tota l’actual etapa democràtica una institució de fort biaix presidencialista, en la seva restauració amb Josep Tarradellas i durant 23 anys amb Jordi Pujol. L’opció d’un “president” per sobre de blocs i cohesionador de la societat catalana ha cotitzat fort en aquesta campanya. No en va, a diferència de 2015, quan ERC i PdCAT van pactar que el candidat Artur Mas no fos de número u -el va ser Raül Romeva- aquest cop les dues formacions -la segona sota el paraigua de JXCat- sí que reclamen respectivament -i en oberta pugna- la presidència tant per Junqueras com per Puigdemont.

I en el bloc constitucionalista Ciutadans projecta a la fins ara cap de l’oposició, Inés Arrimadas, com la primera presidenta de Catalunya i la “presidenta de tots”, mentre que el PSC proposa a Miquel Iceta com el “president de la reconciliació”, amb un perfil marcadament institucional i per sobre de diferències ideològiques; no en va concorre excepcionalment amb Units per Avancar, l’antiga UDC i ex sòcia de CDC durant gairebé tres dècades. Per la seva banda, el candidat del PPC, Xavier Garcia Albiol, posa per sobre de tot que sumi el bloc constitucionalista i fins i tot s’ha mostrat disposat a ser vicepresident amb Arrimadas o Iceta.

EL FACTOR D’HONDT
Si hi ha una qüestió eternament ajornada a Catalunya, és la revisió de la seva llei electoral. Una competència transferida de sèrie a les autonomies com a poder regular el seu propi marc electoral s’ha estavellat una vegada i una altra en la negociació parlamentària catalana, que exigeix dos terços del Parlament -90 diputats- per emprendre aquesta reforma.

Així les coses, el dia 21 es triaran 85 diputats per Barcelona, 18 per Tarragona, 17 per Girona i 15 per Lleida, amb l’especificitat que pel recompte de la llei d’Hondt es beneficia a les zones menys habitades; és a dir, fan falta molts menys vots per treure un escó per Lleida que per fer-ho per Barcelona.

Per això el vot a l’àrea metropolitana és el més disputat. En el bloc constitucionalista Ciutadans ja va perforar el tradicional graner de vots de l’esquerra el 2015, que va passar del cinturó “roig” principalment socialista al cinturó “taronja” d’Arrimadas.

Per al bloc independentista l’àrea metropolitana, i especialment Barcelona, representa un mirall de doble cara: els seus carrers són el principal aparador internacional de les manifestacions convocades per les seves entitats, però els vots en les autonòmiques per als seus representants polítics no discorren sempre en paral·lel a aquesta imatge.

L’OMBRA DE LA REPETICIÓ ELECTORAL
Ja va passar en l’àmbit espanyol en 2016 i es va fregar el mateix en les catalanes del 2015, però una creativa solució del bloc independentista va evitar repetir les eleccions sacrificant a Artur Mas -l’ideòleg del rumb sobiranista de CDC- a canvi del suport de la CUP i investint com a president al número 3 per Girona, el llavors alcalde Carles Puigdemont.

Encara que tots els candidats s’han conjurat en campanya per evitar una repetició electoral, els resultats de la nit de dijous, i sobretot la capacitat de maniobra que observin els partits per conformar àmplies i heterogènies aliances, determinaran si Catalunya és ara per ara ingovernable i cal tornar a trucar a la ciutadania a les urnes.

Arribat el cas, serien les cinquenes eleccions autonòmiques catalanes en menys de vuit anys.

L.L.

 

Quins partits governaran a Tarragona?

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Informació bàsica respecte a protecció de dades
Responsable República Checa Press +info...
Finalitat Gestionar y moderar tus comentarios. +info...
Legitimació Consentiment de l'interessat +info...
Destinataris Automattic Inc., EEUU per filtrar spam. +info...
Drets Accedir, rectificar i esborrar les dades, així com altres drets. +info...
Informació addicional Podeu aconseguir més informació sobre protecció de dades a la pàgina de política de privadesa.

Download Best WordPress Themes Free Download
Premium WordPress Themes Download
Premium WordPress Themes Download
Download WordPress Themes Free
udemy paid course free download