REDACCIÓ
Comença el bon temps, i conseqüentment l’època dels casaments. No vull parlar de com hem d’anar vestits a casament, o potser sí, tampoc estaria malament considerar com no ens hem de vestir en una cerimònia d’aquest tipus.
Si rebem una invitació dels nuvis a on ens indiquen que volen que tots els convidats vestim amb colors blaus, no anirem de vermell o verd. Anirem de color blau, ja que és el desig de la parella. Segurament aquest color tindrà a veure amb la temàtica de la celebració.
Molts nuvis que celebren el seu casament a la platja o en un vaixell, fan anar a tots els convidats de blanc, encara que aquest és el color prohibit en un esdeveniment d’aquest gènere, si ens ho demanen… així ho farem.
Ara bé si assistim a un casament formal, les senyores mai ens posarem un vestit de color blanc (ni colors derivats com blanc trencat, crema, beige o uns clars colors xampanys o gris), trauríem protagonisme a la núvia i a més ens podrien confondre amb ella. Un convidat quan busca els nuvis sempre utilitza el sentit visual per trobar el blanc i localitzar-los. Evitarem també els abrics o jaquetes d’aquest color.
Si és un casament al matí, les senyores que estem convidades com a familiars o amics no podem portar un vestit llarg, que es reserva per a cerimònies de tardes-nits, però sí que podem dur un barret. (tenim excepcions com la de la madrina, encara que les tendències estan canviant). Recordem que si sortim de casa amb barret, val més arribar a casa amb ell.
En principi ens ho podríem treure quan acabi el ball dels nuvis, però, tantes hores amb un barret al cap, pot fer que els nostres cabells estiguin desordenats i anem mal pentinades, i no valoraria que pot ser millor o pitjor. Per cert, si quan estem a taula tenim la mala fortuna que les dimensions d’aquest complement molesten el comensal que tenim al costat, ens l’hem de treure i tot seguit arreglar-nos els cabells.
Quan la cerimònia no és al matí, les senyores mai aniran amb barret. El color dels homes a la tarda-nit per excel·lència és el fosc.
I la gran polèmica: podem anar les senyores vestides de negre a un casament? Si teniu alguna fotografia antiga d’algun familiar el dia que es va casar, és molt probable que el vestit de la núvia sigui negre. Abans tenyir la roba de negre, era molt costós i complicat i per tant es considerava el color més luxós; i luxe i casaments es van associar.
Hi ha moltes veus que diuen que el negre només és el color del dol i que no s’escau en un enllaç. Personalment crec en el negre com a color del dol, i mai portaria un vestit d’aquest color en un casament a les onze del matí, però penso que en un casament formal de tarda-nit, perquè no podem lluir un color tan elegant si tenim un vestit negre com a fons d’armari?
En realitat tot depèn del vestit, del seu disseny i del teixit. El negre també mostra elegància, a més, si ens fixem en l’etiqueta dels homes (frac, esmòquing), sempre predomina el negre. I si el que volem és diferenciar aquest color del dol, inevitablement hem de jugar amb els complements introduint així un altra tonalitat. Un vestit negre llarg de nit, amb una bossa, unes sabates i un xal o una jaqueta d’un color viu, ja trenca el monocolor i fa que ens diferenciem del negre estricte del dol.
Hi esteu d’acord?
Mar TORIBIO
REDACCIÓ
