Diuen que tothom té al cap un entrenador de futbol i un president del govern. I és que és ben cert que quan juga el nostre equip i en lloc del 4-3-3 que ha alineat l’entrenador oficial tu hauries dibuixat un 4-4-2. El mateix passa en l’àmbit de la política i permeteu-me aquesta petita «conya» per fer una valoració de l’actual situació política nacional i quina afectació tindrà això a la política municipal de Reus.

Les darreres setmanes el PSOE havia emprès un gir polític cap al centre amb l’objectiu de remuntar en unes enquestes que no li eren favorables. Aquest gir ha coincidit amb l’evidència que Ciutadans s’embolicava en la bandera espanyola i taral·lejava en el desastrós himne de Marta Sánchez escorant-se massa a la dreta i fent dubtar a molts dels seus votants de centre i centre-esquerra. El flanc de l’esquerra quedava desguarnit amb Podem paralitzat per l’afer de la compra del xalet de 650.000 € de Pablo Iglesias i Irene Montero. I el tercer agent, un PP tocat de mort per la sentència de la Gürtel, que ha dinamitat a Rajoy i al seu partit, tot disminuint la intenció de vot dels blaus en unes enquestes encara molt llunyanes de la data electoral. En aquest paral·lelogram de quatre angles el meu President del govern, «el que tinc al meu cap», em diu que darrera d’aquesta situació hi ha un pacte a l’ombra entre dues de les línies paral·leles. Un pacte entre PP i PSOE que té com a objectiu renovar «de cara a la galeria» els dos partits clàssics i esgotar una legislatura que s’hauran repartit al cinquanta per cent amb el propòsit de reforçar-se internament mentre amaneixen unes enquestes més favorables.

Catalunya seguirà aparentment igual. Si bé és cert que tant ERC com PDECAT (Junts per Catalunya) han estat disposats a un canvi de govern, desconeixem si l’aritmètica electoral ha influït en aquesta decisió. Tant ERC com PDCAT expressen de manera pública que ha finalitzat l’aventura de la bilateralitat però el President de la Generalitat marca rumb a la república. Aquest doble discurs condueix al desconcert generalitzat tant de les empreses com dels independentistes convençuts. Per contra el missatge del PSOE i del PSC no és diferent al del PP. A pesar d’haver aixecat el 155 es seguirà controlant les finances de la Generalitat i s’ha anomenat un ministre que ha manifestat que Catalunya està malalta i que s’ha de fumigar.

Què passarà a Reus i a la resta de municipis de l’Estat?  Aquí tenim la clau de volta de la qual ningú parla. I és que la polarització de l’agenda política nacional i autonòmica t’obliga a escollir entre blanc o negre. Independència si, independència no. PP o PSOE. I ja els hi va bé a aquests partits que es focalitzi la nostra opinió política. Aquesta macro política fa oblidar del nostre dia a dia la micro política. La política de les solucions reals i més properes. Aquella política que, des de la nostra formació municipalista, practiquem i promovem com a única solució als problemes reals i quotidians dels nostres veïns.

En èpoques de bonança les institucions supramunicipals – em refereixo al Congrés dels diputats i al Parlament de Catalunya – han estat les que han abanderat la prosperitat tot tallant cintes i inaugurant grans infraestructures. Ara bé, en èpoques de dificultat econòmica sempre s’han traspassat les responsabilitats als Ajuntaments. Recordem les conseqüències que ha tingut els Fons de liquiditat autonòmic (FLA), els plans d’ajust patits pels Ajuntaments o el famós “catastrazo”? Aquests, entre altres, han repercutit negativament en l’economia local i han acabat provocant un increment dels tributs locals, que en definitiva són els que més ens afecten. Aquest és l’escenari al qual ens estan conduint els dos partits polítics majoritaris quan es governa i es marca l’agenda política en funció del que projecten les enquestes electorals.

Jo no sé vosaltres; però com a integrant del partit municipalista Ara Reus, el President «el que tinc al meu cap» em diu que s’ha perdut el seny, el compromís, la responsabilitat i el sentit comú de la política dels fets reals. Aquesta bipolaritat provocada pel bipartidisme ha afectat a tots els catalans, siguem o no siguem independentistes. I el que més em dol és que s’ha utilitzat Catalunya i als catalans com a instrument polític. I és que opinis el que opinis hi ha una cosa que ens uneix, i és que tots som catalans i reusencs i estimem la nostra terra.

Bé, miraré d’escoltar a l’entrenador del meu equip «el que tinc al meu cap» per mirar quina alineació i dibuix tàctic configuro en el pròxim partit electoral. Un equip que ens permeti assolir l’alcaldia d’aquesta ciutat.

Daniel RUBIO 
Regidor de l’Ajuntament de Reus
Secretari General de l’Ara Reus

Categories: OPINIO

Un comentari so far.

  1. reusenc perplexe ha dit:

    Sr. Rubio, a qui vol enganyar? Ara governa a Reus amb els del 3% i vosté fa quatre dies que és en la política per fer aquests analisi de gran politoleg. Ja se li ha pujat la cadira al cap? Els que cobren de l’erari public no poden malgastar el seu temps (i els nostres impostos) escrivint articles d’opinio xuscus com aquest. Si us plau, per que no es dedica a fer alguna cosa mes productiva que alimentar el seu ego?

Leave a Reply