REDACCIÓEls rellotges s’hauran d’avançar una hora el diumenge de la setmana que ve, dia 26 de març, per adaptar-se a l’horari d’estiu que regeix a tots els països de la Unió Europea. Quan siguin les dues de la matinada, les agulles s’avançaran fins a les tres, i això popularment significa que es tindrà aquell dia una hora menys per dormir.
El canvi d’hora s’aplica sempre l’últim diumenge del mes de març, coincidint pràcticament amb l’inici de la primavera astronòmica, i es manté fins a l’últim diumenge del mes d’octubre.
L’objectiu del canvi horari és ajustar la jornada laboral a les hores de llum disponibles. Avançar el rellotge significa que, a partir del diumenge 26, es farà de dia i de nit més tard. Segons els defensors del nou horari, no aplicar el canvi suposaria desaprofitar hores de llum matutina en un moment en què la majoria de la població espanyola encara no s’ha aixecat del llit. A més, es guanya una hora il·luminada a la tarda, i això té una repercussió positiva en el negoci de la restauració i l’oci.
Segons estimacions de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), l’estalvi potencial en il·luminació durant l’horari d’estiu a Espanya s’estima en un 5%, uns 300 milions d’euros.
El fus horari
Amb l’avançament del rellotge, Espanya queda tècnicament en el fus internacional +2 UTC, davant del +1 UTC de l’hivern (a les Canàries és sempre una hora menys). El canvi horari, no obstant això, no té res a veure amb l’etern debat sobre quin fus seria més aconsellable per a Espanya.
El 1940, Espanya va decidir sincronitzar els seus rellotges amb els d’Alemanya i altres països de l’Europa central tot i que li correspondria una hora menys a causa de la seva ubicació geogràfica més occidental, com Portugal, Irlanda i el Regne Unit. I des d’aleshores ningú s’ha atrevit a canviar-lo.
