REDACCIÓ
Feligresos i feligreses. Al confessionari no tenim urnes però si molta aigua beneïda per a tots aquells que es vulguin fer oblidar els pecats comesos i un petit receptacle per almoines sempre que superin el 3%, que l’església necessita una mà de pintura i un moble-bar i una cosa no està lligada amb l’altre, seguint el consell del meu advocat.
Ahh… el tres per cent… 
La xifra maleïda, feta pública al seu dia per un Pasqual Maragall combatiu i encara amb ganes de canviar les coses abans de canviar només de cadires, sembla haver substituït el triple 6 com a mostra del dimoni en la política catalana.
Família tota, els democristians (Duran no ens deixis orfes a Madrid, Sant Judes estigui amb tu) en són un exemple: s’han quedat pràcticament al 3% d’obtenir el 3% que marca la llei per aconseguir almenys un representant al Parlament.
Però no ha estat aquesta l’única mostra del malèfic. Els independentistes de Junts pel Sí i de la CUP s’han quedat a un 3% del vot popular de superar els partidaris del no. No és aquesta, estimats amics i amigues, una mostra més que Catalunya està perduda moralment i necessita un canvi espiritual? O és només que necessita un canvi… de polítiques?
Ora Pro Nobis
REDACCIÓ
