ENTREVISTA: JAVIER VILLAMAYOR: ‘No és cert que Madrid no doni suport als Jocs’

Segon tinent d’alcalde, regidor d’Esports, dels Jocs Mediterranis i de Projectes Estratègics. Javier Villamayor ha rebut un encàrrec de l’alcalde que ha de definir el futur de Tarragona no tant -que també- des del punt de vista d’equipaments, sinó de credibilitat. El temps corre, i aquest polític socialista que sembla cridat a tenir paper protagonista dins del partit s’hi ha posat amb cor i ànima. El repte més immediat, completar l’organigrama perquè tots els que en formin part hi siguin a temps complet, reforçar la presència a Madrid i Barcelona i nega que Madrid posi bastons a les rodes.

República Checa – Els nous temps sorgits del 24-M necessiten nous enfocaments?

Javier Villamayor – Nosaltres hem fet un Pla Director que se sotmet a revisió de forma periòdica. Tarragona és la ciutat que lidera aquest projecte tot i l’existència d’altres seus. I per tant, la nova composició del plenari ens obliga en primer lloc a replantejar el projecte i explicar-lo als tres grups que no tenien representació fins ara. I en segon lloc, ens obliga també a buscar el que sempre havíem considerat necessari en aquest projecte, que és la unitat i el consens en un objectiu que creiem que és de ciutat, de territori, de país i d’Estat. I per això el que estem fent en aquesta fase, davant les peticions dels grups i també a iniciativa nostra, és dur a terme reunions monogràfiques. El que hem dit és us donem un temps perquè us proporcionem informació, la que vosaltres necessiteu, i ja ho hem començat a fer. A partir d’aquí, i després del seu estudi, la completem amb el que faci falta.

En aquesta fase de preparació dels Jocs hi ha elements que són difícils. Hi ha molts obstacles i dificultats. No em vull prodigar el que la bona entesa amb la Diputació de Tarragona ha aconseguit nou milions d’euros per a les instal·lacions del territori. O la bona entesa amb la Diputació de Barcelona permetrà una inversió en el canal de rem. O que la Generalitat està complint estrictament amb l’acord que va signar el president Mas el 5 de juny de 2014. Pròximament licitaran el Palau d’Esports amb capacitat per a 5.000 persones a Camp Clar. Tot això no ho dic perquè són coses que s’han anat fent. Com s’està fent el moviment de terres o la licitació de l’Anella Mediterrània.

RC – On estan les dificultats?

JV – On estan doncs les dificultats, que són salvables i s’han de veure en el context d’un any carregat d’eleccions i que demana per tant un joc polític? Nosaltres tenim un calendari. Els Jocs són en una data molt concreta i això no es pot moure. En el contracte que hem signat sabem que comencen el 30 de juny i s’acaben el 9 de juliol. Per tant durant dues setmanes serem la capital de l’Esport al Mediterrani.

Amb aquesta limitació temporal que no podem allargar, que ja és un factor de molt d’estrès, hem de partir de la base que el projecte pivota sobre un esforç de les administracions públiques per a dur a terme unes inversions necessàries i molt racionalitzades amb una visió de llegat i de futur -no es faran instal·lacions que no es vagin a utilitzar després- que parteixen d’unes infraestructures ja existents tant a Tarragona com a les subseus que en alguns casos cal millorar amb el compromís de la Diputació i d’altres que no tenim com a ciutat i que corresponen a un dèficit esportiu que necessitem pal·liar.

Un Palau d’Esports per a 5.000 espectadors perquè un equip de bàsquet de la ciutat de Tarragona pugui competir a l’ACB és un dèficit a solucionar. Perquè el té Lleida, Girona, Granollers, Sabadell, Terrassa, Badalona, i nosaltres som una ciutat important, capital d’una àrea demogràfica, social i econòmica molt important del país i per tant necessitem aquest equipament. Si amb l’excusa dels Jocs aconseguim aquesta instal·lació i arrangem quatre instal·lacions municipals per valor de 2,7 milions d’euros més amb l’ajut de la Diputació, arrangem un espai que avui era un solar en molt mal estat entre els barris de Bonavista, Camp Clar i la T-11 per crear una zona verda i d’esbarjo en aquesta zona de la ciutat…

RC – Però vosaltres vau ser els responsables de generar massa expectatives al seu dia…

JV – Absolutament. És un projecte que es concep, es dissenya, s’executa i s’avalua en un moment diferent. Estem parlant d’entre vuit i nou anys. Les circumstàncies socials, econòmiques i polítiques han variat. L’avantatge és que el nostre país té des del 1992 una imatge de país seriós i amb plenes garanties davant els organismes internacionals.

Davant d’això, tu dius que es van aixecar moltes expectatives, però és que nosaltres vam fer una visió del projecte tirant per alt, aprofitant la conjuntura. El projecte es va concebre en un moment en què l’economia creixia un 3,5% i teníem un atur estructural que era el mínim històric en els darrers 35 anys. Nosaltres llavors vam agafar com a referència altres esdeveniments similars. I l’hem adaptat, amb responsabilitat, a la nova conjuntura, recordant en tot moment que no hem anat sols -tenim els avals de Parlament, Congrés, Senat i Diputacions-.

Tot i així, crec que la ciutat viurà un abans i un després molt focalitzat a les instal·lacions esportives, això és cert i a nosaltres ens hauria agradat que l’impacte anés en unes altres dimensions, però actualment crec que ens han de crear tres llegats molt clars. Un seria la urbanització de l’Anella Mediterrània i la millora dels equipaments que provenien de l’època Recasens.

Un segon que és una visió de territori unit per un projecte comú. És una concepció política metropolitana. Aquest matí (en referència al passat divendres) he estat en una de les reunions de la Taula Estratègica del Camp de Tarragona pel desenvolupament econòmic associat als Jocs.

I el tercer llegat, molt important, la creació d’ocupació. I en aquest punt hem de recordar que hi ha 3.600 voluntaris dels quals dos mil voluntaris ja s’estan formant des de fa més d’un any i mig en àrees de protocol, de primers auxilis, en mil matèries que els beneficiaran més enllà dels Jocs com a currículum. També estem parlant en aquestes taules a les que em referia abans de quina hauria de ser l’evolució del sector turístic, i ja parlem d’especialitzar-nos en la captació del turista esportiu un cop Tarragona i la demarcació disposin ja d’aquestes instal·lacions.

RC – Què s’hauria d’entendre per un turista esportiu?

JV – És un visitant que ve amb motiu d’una competició. Per exemple, un campionat d’Espanya promeses d’atletisme entre 20 i 23 anys va portar dues mil persones a Camp Clar. Que no són del Camp de Tarragona. Són gent d’arreu de l’Estat que van venir a passar tres dies a Tarragona. Bo per la ciutat, bo pels comerços, van a menjar als nostres restaurants i bars i tot això en un període igual al de qualsevol altre turista. I no estem parlant només d’una competició. Són un munt de proves que tenen com escenari Tarragona per la seva condició de seu dels Jocs Mediterranis.

RC – Sense tenir beneficis fiscals encara, la llavors candidatura dels Jocs va aconseguir quatre milions d’euros en patrocinis…

JV – Els beneficis fiscals són imprescindibles. Hem de pensar una cosa. El moment econòmic és completament diferent. A la fase de Candidatura era un, i ara és un altre. Sense beneficis fiscals és absolutament impossible captar un volum suficient de recursos com per cobrir el 70% o el 80& del pressupost operatiu d’aquest esdeveniment. Hem de pensar també en dues lògiques. La primera és la dels grans grups que sempre esponsoritzen activitats esportives, Estrella Damm, La Caixa, El Corte Inglés, Repsol, o Telefónica estan amb nosaltres pel retorn fiscal que tenen i per la voluntat d’associar la imatge de marca als valors de l’esport.

I la segona lògica és, si li vols dir així, la catalana. Les grans empreses del país han de veure l’oportunitat que aquest projecte representa. Hi han moltes d’aquestes empreses que estan llençant projectes com per exemple de dieta mediterrània, d’aliments saludables. Nosaltres el que diem és associar aquesta marca amb el nostre esdeveniment. I aquesta acció comercial està enfocada a associar amb els Jocs aquestes empreses que no són tan fortes com les grans.

Dit això, els recursos amb els que pot jugar a hores d’ara l’Estat són els dels beneficis fiscals, que és un sacrifici pressupostari important i són una condició necessària però no suficient. Per què? Doncs perquè cada any, dins dels pressupostos estatals hi ha un munt d’esdeveniments que obtenen aquesta qualificació i per tant competeixen entre si.

Es per això que, un cop els grans patrocinis ja els tenim, ara hem de fer un esforç per difondre la marca entre les empreses d’aquí. I els grups municipals han d’entendre que ens poden dir que no anem a un bon ritme en la captació de patrocinis si al mateix temps difonen dubtes sobre la celebració de l’esdeveniment. Si anem a parlar amb Borges, o Guissona i el rum-rum de fons és ‘no m’ho crec’, ‘farem una consulta’, no sé què… Doncs fàcil no m’ho posen.

Es pot tenir una discrepància fruit de no tenir suficient informació o perquè directament no s’està a favor del projecte. Actualment el regidor d’Unió Democràtica, els del PP i l’equip de govern considera aquest projecte important i continuem la tasca tant jo com l’alcalde de fer que els nous grups també hi estiguin a favor.

RC – El fet que sigueu un dels noms que sóna com a substitut de Ballesteros és un element de dificultat per centrar el debat dels Jocs sobre aspectes tècnics i no polítics?

JV – Agraeixo la confiança que se m’ha fet, i disposo d’un equip de gent molt preparada i amb moltes ganes. Incorporarem nova gent per reforçar aquelles parcel·les que queden, però és un projecte en el qual jo sempre hi he cregut d’una manera molt personal. De fet, fa un any i mig o dos anys que m’hi estic bolcant, això sí, no a temps complet com ara, posant el meu granet de sorra. Jo crec que en aquests projectes s’ha de travar una relació molt directe amb el plenari de l’Ajuntament, amb molta rendició de comptes i explicar-ho de dalt a baix.

Sempre donaré reposta a qualsevol demanda d’informació de qualsevol regidor. Si això perjudica o no les meves aspiracions, que no són tals, de ser successor de res, perquè això no depèn ni d’una persona ni de dues, és molt més complex i en política quatre anys són una eternitat. No ho sé. Jo el que sí que sé és que estic en condicions que aquest projecte es desenvolupi com crec que l’alcalde m’ha encarregat.

RC – L’estructura de l’organigrama necessita fer un pas més endavant?

JV – Sí. S’han de cobrir aquells llocs que estaven previstos en la primera fase de l’organigrama que es va presentar al Comitè Internacional i que a hores d’ara estan sense cobrir o coberts per persones a dedicació parcial. És a dir, hem de completar tot l’organigrama a dedicació complerta.

Tenim, a més, un objectiu prioritari que és la part ocupacional i social, i en aquest apartat haurem d’incorporar noves figures, i també en l’àmbit de la dinamització i explotació comercial.

De fet, anirem a reforçar l’equip per completar les competències d’un director d’operacions, un d’instal·lacions, un de comercial i un d’administració finances i contractació que garanteixi els principis de legalitat, transparència i publicitat. En aquesta línia anirem. Tot això marcat per un lideratge polític fort fins a la cloenda dels Jocs.

RC – Recordo una portada de Mortadelo i Filemón sobre el Mundial de futbol del 82 on encara estaven posant una porteria cinc minuts abans de l’inici de la competició. Això no ho veurem aquí, no?

JV – ...Cinc minuts potser no… (riu) Tota la planificació de les obres és per a què estiguin enllestides un mes i mig o dos abans de l’inici dels Jocs. És el temps necessari del qual disposem per poder-les posar en rodatge. Però els que tenen experiència en història militar saben que no hi ha cap pla que sobrevisqui al primer tret. poden sortir coses que ens ho posin més difícil, però la planificació és aquesta.

RC – Per què no es va procedir a una adjudicació directe de l’empresa encarregada de buscar patrocinis i es va optar en canvi per obrir un procés públic?

JV – Va ser un encert la decisió que vam prendre, consistent que des del servei de contractació es fes una licitació pública per a la captació d’una agència especialitzada en patrocini. Per què? Doncs perquè com administració pública no tenim les capacitats ni les experiències necessàries per operar amb aquestes lògiques comercials. Se’n van presentar tres en un procés transparent i de lliure concurrència, i es va resoldre sota criteris de solvència tècnica. I al final es va adjudicar a Octagon d’acord amb una solvència i un històric demostrat.

Hem de desdramatitzar la relació amb Octagon. Nosaltres som clients d’Octagon i tenim un contracte amb unes clàusules que preveuen un compliment en base a una sèrie de resultats i una calendarització. I en base al que es diu en aquestes clàusules, hem posat el contracte a disposició d’un gabinet d’advocats des de fa quatre setmanes està estudiant les diferents possibilitats. En aquest sentit, independentment de si rescindim o no el contracte amb Octagon, buscarem molts més captadors de patrocinis.

El 3 de juliol vaig escriure a Octagon en resposta a un escrit que vaig rebre el 30 de juny de l’empresa, data límit per presentar la documentació sobre els resultats del seu encàrrec, demanant una sèrie de puntualitzacions a aquest informe. I a partir d’aquí prendrem una decisió final, sense dramatitzar.

En paral·lel a la decisió final que prenguem amb Octagon, també volem algú dins del nostre equip fent aquesta feina. Optarem per la potenciació d’una direcció comercial experta en màrqueting, patrocini, i ticketing.

RC – Arribats a aquest punt, necessiteu una presència física a Madrid i Barcelona?

JV – El nostre projecte requereix cada cop més una presència molt forta a Madrid, Barcelona, i altres indrets del Mediterrani. El nostre calendari ja preveia aquesta intensificació en els dos darrers anys abans dels Jocs, que és el període en el qual pots captar més recursos i que coincidirà a més amb un moment econòmic molt millor.

“No és cert que l’Administració General de l’Estat no doni suport als Jocs”
RC – Madrid els maltracta?

JV – No ho crec. Madrid com a ciutat, no, i com a govern de l’Estat, tampoc. No és bo que nosaltres pensem que l’Administració General de l’Estat no dóna suport als Jocs. Això no és cert. L’Administració General de l’Estat, a través dels òrgans competents, ens ha proporcionat amb els beneficis fiscals un primer element, que si es compleix amb els objectius de patrocini, significa que si rebem 30 milions d’euros, el Ministeri d’Hisenda deixarà de recaptar entre 20 milions i 25 milions. Per tant, aquí ja hi ha un esforç molt important.

En segon lloc, nosaltres en tot aquest procés hem tingut l’acompanyament del cap de l’Estat i de l’Administració General de l’Estat en temes com seguretat o sanitat esportiva a través de conveni amb el CSD. En cap cas ens hem sentit sols. Ara cal concretar una cosa, que també els hi hem dit moltes vegades, que és l’aportació econòmica per a fer inversions. I això ho hem de tancar, conveniar i signar l’abans possible. Però jo tinc la sensació que m’estiguin fallant.

Jo agrairia que el missatge no fos tan negatiu cap a Madrid. Existeixen uns avals i compromisos sorgits del Consell de Ministres, si bé és cert que d’un govern amb un altre color polític. Però som un país seriós, i hi ha una continuïtat i lleialtat institucional que fa que tinguem una visió de país i no de partit.

Jordi SIRÉ