REDACCIÓ
El que comença amb mal peu no pot acabar bé. Les actuacions judicials contra els líders independentistes estan marcades per un pecat original polític que està fent importants estralls en la justícia. En desplaçar un problema eminentment polític als tribunals, s’han generat uns espais de confusió entre justícia i política que ho contaminen tot.
La decisió del jutge Llarena de retirar l’euroordre que ell mateix va cursar és un embolic més d’un procés viciat d’origen. Plena d’ombres, la instrucció judicial qüestiona seriosament el principi d’igualtat davant la llei.
Pot un jutge en exercici de la seva responsabilitat renunciar a perseguir aquelles persones que acusa en ferm d’un delicte? Llarena, en retirar l’euroordre, deixa amb llibertat de moviments els set acusats, però amb una limitació: els condemna indirectament a no tornar a Espanya en 20 anys, alhora que els suspèn dels seus càrrecs, amb la qual cosa afirma el caràcter polític de l’exili, que s’ha estat negant des que va començar el serial judicial.
Queda clar que Llanera està atrapat en la seva obsessió per construir un relat de rebel·lió. Una vegada més, tenim al davant una altra conseqüència del mateix pecat original: la confusió entre política i justícia en la reacció institucional contra l’independentisme.
I tornem a ser on érem: hi ha un problema polític que cal resoldre políticament.
Ernest PARÍS
REDACCIÓ
