REDACCIÓ
Sovint l’escalf europeu no arriba al nostre dia a dia. Això de “Brussel·les” sona llunyà des de Tarragona i les Terres de l’Ebre i podem caure en la temptació que només se’ns recorda per anar maldades. Aquest “Brussel·les” pateix d’una mala posició de partida perquè com recordava el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker recentment, “es critica sempre amb el dit assenyalant Brussel·les i no es critica els governs dels Estats Membres, que ens impedeixen actuar”. Vaja, que una mica els governs estatals fan allò de fer-nos mirar la lluna per no haver de mirar el dit de qui l’assenyala.
Aquests impediments ens fan mal favor per a resoldre molts problemes. Aquests impediments són els que ens duen a perdre oportunitats econòmiques com la inversió de Daimler al Port de Tarragona per la manca de connexió amb ample de via europeu. “Brussel·les” – de nou les cometes- ha posat o no els diners? Ho ha aprovat o no?, ens pregunten sovint. I tant que ho ha fet! Però està esperant que l’Estat hi posi la seva part, imprescindible, per tal de poder rebre el finançament europeu.
Aquests impediments -de l’Estat i les seves institucions- són els que a les Terres de l’Ebre no han permès posar una malla electrificada que impedís l’ascens del cargol poma riu amunt i entrés en regs mare posant en perill molts cultius. Malgrat ser una situació complexa (a la mateixa Comissió hi ha involucrades tres direccions generals de diferents departaments), en la reunió que vaig mantenir amb el Director responsable de la lluita contra el cargol poma vam recuperar el compromís de celebrar una propera reunió amb les diferents parts implicades per estudiar les mesures que cal prendre per controlar, i si es pot acabar, la plaga que afecta els arrossars del Delta des del 2009.
Aquests impediments són els que porten a l’Estat a presentar altra vegada davant les autoritats europees un Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre imposat, sense cap tipus de consens, malgrat que aquestes han advertit una vegada i una altra que si s’incompleixen els objectius fixats per la Directiva Marc de l’Aigua, se’ls poden aplicar sancions. No només això: també els han dit, de fet, que incompleixen la Directiva en qüestió. Però l’Estat, erra que erra, sostenella i no emendalla. Un pla hidrològic que, per exemple, no informa a la Comissió de la situació de zones d’especial interès ecològic com el Parc Natural del Delta, o de l’impacte econòmic que tindria per l’economia de l’Ebre, tant pel que fa al turisme, els arrossaires o les muscleres, entre altres.
Però no desistirem i denunciarem aquests i d’altres entrebancs i incompliments de l’Estat. Seguim i seguirem treballant afers relacionats, per exemple, amb els pescadors de Cambrils, amb els polígons Nord i Sud de la Petroquímica de Tarragona, amb el Corredor Mediterrani o amb la connexió del Port de Tarragona. Perquè pot semblar que som lluny, però som al costat del nostre país, al costat de Tarragona i l’Ebre. Sense defallir, compteu-hi.
Francesc GAMBÚS
Eurodiputat d’Unió Democràtica
REDACCIÓ
