REDACCIÓ
El Banc d’Espanya, dissenyat el 1928 i construït el 1929, està catalogat com a bé cultural d’interès local. És propietat municipal des del 2007 i des d’aleshores s’han plantejat diferents esborranys perquè aculli diferents iniciatives, fins que l’any 2016 es va fer la primera definició ferma del projecte, amb la intenció de convertir aquest equipament emblemàtic en un espai de difusió científica i cultural, tot aprofitant el talent dels investigadors del territori.
Durant l’any 2017 es va perfilar i fer públic aquest full de ruta, tant a la junta de portaveus de l’Ajuntament de Tarragona com al conjunt de la ciutadania. El setembre de 2017 l’espai exterior va reobrir portes per primera vegada amb l’activitat “Colors”, un viatge històric-científic que va tenir lloc els dies 18 i 19 de setembre de 2017, dirigit a infants d’entre 6 i 14 anys, prenent com a temàtica comuna el color que volia apropar la recerca dels centres d’investigació i excel·lència que formen part del projecte: l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), l’Institut Català d’Investigació Científica (ICIQ) i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Empreses com BASF, que van col·laborar en aquesta activitat, també s’han sumat a aquest projecte.
A partir de l’octubre de 2017 es continua amb la remodelació dels jardins del banc, que han obert al públic aquest mateix mes de febrer. Paral·lelament s’ha demanat una subvenció al Ministeri de Foment per tal de poder rehabilitar l’edifici que, malauradament, no ha estat concedida. Una tendència llatina que el fracàs és error i l’error és fracàs no ens deixa mirar i veure que el fracàs i l’error són oportunitat, aprenentatge i mostra de treball, interès i emprenedoria, tal com es reconeixen en altres cultures. Actualment s’està treballant per accedir a d’altres tipus de subvencions que aportin el finançament necessari per afrontar la necessària reforma de l’edifici.
El Banc d’Espanya ha de ser un espai dinamitzador i vertebrador a la nostra Rambla des d’un punt de vista comunicatiu amb la resta de la ciutat. És per això que s’ha pensat un projecte que encaixi al màxim amb les necessitats i les expectatives, amb el que li manca a la ciutat, i amb el que marca tendències a nivell de dinamisme d’espais, però sempre entès com un tot amb un discurs únic. És per això que aquest projecte tampoc busca repensar-se cada vegada: cal fer una aposta ferma i treballar per fer-la realitat; la solució al problema de deixar anar la creativitat és sempre la d’establir un objectiu clar.
En aquesta línia el fil conductor del projecte actual del banc d’Espanya és el coneixement científic i la seva divulgació més enllà de les aules. El fet d’unir i interrelacionar la prehistòria, el món romà i la química en un únic espai obert de manera universal i on la ciutadania pugui conèixer i experimentar és garantia d’èxit. El projecte que es presenta contempla la rehabilitació, recuperació i transformació de l’antic edifici en un centre que retorni a la ciutat els avanços científics i culturals lligats al passat, al present i al futur. Tot plegat amb dues tipologies d’espais: espais actius per fer i experimentar i espais receptius per mirar i escoltar de manera interactiva; amb zones destinades a exposicions, tallers, petits laboratoris, sales equipades, espais polivalents oberts, sala de conferències entre d’altres.
Els jardins exteriors del Banc ja es troben oberts a la ciutadania. Ja han acollit les primeres activitats com les esmentades anteriorment i més que n’acollirà d’ara en endavant. A les properes setmanes es presentarà un nou calendari de propostes, elaborat conjuntament amb l’ICIQ, l’IPHES, l’ICAC i la Fundació Onada, que se suma com a nou company de viatge. Tot plegat, a més, sempre obert a les aportacions que puguin realitzar la nostra Universitat Rovira i Virgili, associacions de veïns i altres entitats de l’entorn.
És en la quietud on trobem la creativitat i la solució als problemes, és col·laborant que es multipliquen les oportunitats, i des d’aquesta manera de treballar ja s’ha fet un petit encàrrec a la ciutadania.
L’alcalde, en l’últim plenari del Consell dels Infants i Joves va fer-los l’encàrrec de dissenyar el petit espai lateral del pati, de manera que seran els mateixos joves ciutadans qui elaboraran, presentaran i escolliran de manera participativa la solució més adequada per a aquest racó.
En definitiva, el Banc d’Espanya permetrà també fer visible l’aposta de de Tarragona com a ciutat innovadora i dinàmica, en la línia del que ja fan altres ciutats europees compromeses amb les ciències i la cultura i amb la devolució del patrimoni a la ciutat.
Francesc ROCA
Regidor d’Educació Ocupació i Desenvolupament Econòmic
REDACCIÓ
