LA GUÀRDIA CIVIL ENVIA AL JUTGE LLARENA LES 50 CARES DEL ‘PROCÉS’

La Guàrdia Civil ha remès al jutge Pablo Llarena un informe final sobre els implicats en el procés independentista de Catalunya, en el qual cita a 50 persones i inclou una descripció individualitzada de l’actuació dels 28 investigats pel Tribunal Suprem. Els investigadors del cos armat separa els presumptes implicats entre el comitè estratègic del ‘Procés’ (20) i el comitè executiu (30), tot això a partir del document EnfoCATs i l’agenda Moleskine comissats a Josep Maria Jové, punxades telefòniques, correus electrònics confiscats i intervencions públiques.

El Comitè Estratègic:

– CARLES PUIGDEMONT. L’expresident va ser el “màxim responsable” al costat d’Oriol Junqueras d’activar la via unilateral “, i tots dos -amb Raül Romeva- van estar al comandament d’organitzar el referèndum. En correus que se li van intervenir va difondre el relat independentista a organismes i autoritats internacionals, com “polítics nord-americans influents”, i també va agrair al major dels Mossos Josep Lluís Trapero no haver impedit l’1-O malgrat les  ordres judicials.

– ORIOL JUNQUERAS. L’exvicepresident apareix esmentat com “OJ” en diverses reunions del full de ruta per a la independència i dels seus correus intervinguts amb Jordi Turull es conclou que “va facilitar el finançament de la campanya publicitària” de l’1-O. El seu departament va ser un dels que va pagar part (193.889 euros) de l’enviament postal de paperetes.

– MARTA ROVIRA. La secretària general d’ERC va participar en reunions per preparar el ‘Procés’ des de març de 2015 fins a setembre de 2016, segons l’agenda de Jové. Amb aquest exconseller va mantenir converses punxades sobre els locals per al referèndum. En una, Rovira explicava que estava en un grup de WhatsApp amb els alcaldes de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) on li van comentar que volien seguir l’estratègia d’Ada Colau: que la Generalitat digués què locals volia obrir.

– LLUÍS MARIA COROMINAS. El president del grup de JxSí i exvicepresident primer del Parlament de Catalunya va estar en tres reunions de preparació de l’1-O, identificat en l’agenda de Jové com “LC”. Va presentar dues propostes al ple del Parlament per debatre la declaració unilateral d’independència (DUI) i sobre el procés constituent posterior, “tot i les advertències dels lletrats” de la cambra.

– ANNA GABRIEL. La portaveu de la CUP – exiliada a Suïssa – va estar en dues reunions preparatòries, una d’elles l’anomenada “War Room” (sala de guerra) en què va dir que no renunciaria a l’estratègia de la desobediència. En les seves declaracions públiques i a la premsa “queda patent” que la seva voluntat era una DUI “efectiva i sense dilacions”.

– MIREIA BOYA. La Guàrdia Civil analitza notícies de premsa sobre l’expresidenta del grup parlamentari de la CUP en què s’afirma que fins i tot “va facilitar el seu habitatge perquè es votés en diversos municipis de la Vall d’Aran”. Va presentar una proposta parlamentària per debatre la DUI en contra de les advertències dels lletrats del Parlament.

– JORDI SÀNCHEZ. El president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) – avui a la presó – va estar a la reunió “últim intent” – segons l’agenda de Jové  – al gener de 2016. De les seves correus intervinguts s’extreu que l’ANC era “un pilar bàsic en la construcció del procés independentista doncs marcava el camí a seguir “. Sànchez va negociar “amb els alts càrrecs del Govern” i va participar “en l’estratègia de desobediència, ruptura, conflicte i atac a l’Estat”.

– AGUSTÍ ALCOBERRO. El vicepresident de l’ANC “en els seus discursos ve atacant contínua i permanentment a l’Estat” i “ve alarmant del que diu que és un brot de violència feixista” després de l’aplicació del 155.

– JORDI CUIXART. El president d’Òmnium – avui dia encarcerat – figura també en la reunió “últim intent” sobre el procés independentista i en els seus correus intervinguts s’extreu el seu “elevadíssima implicació” en organitzar l’1-O, fins al punt que personal que estava en les taules li va consultar com resoldre problemes tècnics. Els correus constaten “la unitat d’acció” entre el Govern i Òmnium.

– MARCEL MAURI. Com exvicepresident d’Òmnium va ser el cap visible després de l’ingrés a la presó de Cuixart i va cridar a la mobilització per “aturar l’espiral de repressió de l’Estat espanyol”.

– NEUS LLOVERAS. A la presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) se li va punxar una conversa amb Jové a la qual van parlar de la cessió de locals dels ajuntaments per a l’1-O i es va oferir per pressionar Ada Colau perquè no estava disposada a cedir espais de votació.

– JORDI GASENI. Vicepresident de l’AMI i alcalde l’Ametlla de Mar que va publicar a Twitter un vídeo triturant el requeriment del Govern als ajuntaments dient-los que no podien cedir locals a l’1-O.

– EUDALD CALVO. També vicepresident de l’AMI, va cridar a la mobilització de cara a l’1-O i va definir de “cop d’Estat” les actuacions policials. Va triturar així mateix el requeriment del Govern que va rebre com a alcalde d’Argentona (Barcelona).

– CARLES VIVER I PI-SUNYER. President de l’Institut d’Estudis del Autogovern, va estar lligat amb la redacció de la llei de transitorietat. Va participar en reunions del full de ruta del “Procés” i en una conversa després que registressin seu despatx per ordre del Jutjat 13 de Barcelona va dir que “ell ​​estava molt net” perquè havia esborrat els missatges del seu mòbil per consell de l’exconseller Jordi Jané.

– VÍCTOR CULLELL I COMELLAS. Va ser secretari del Consell Assessor de Transició Nacional i secretari del Govern i en els seus correus s’extreu que va saber de contractacions públiques per incrementar l’autogovern.

– JOSEP MARIA RENIU. Membre del Consell Assessor de Transició Nacional i director d’oficina de millora de les institucions de l’autogovern. Va participar en reunions per dissenyar una estratègia sobre el “Procés” a nivell parlamentari, implementar la desconnexió amb Espanya i avaluar les possibles reaccions de l’estat. Va utilitzar persones i mitjans materials per gestionar des de la seva oficina el desenvolupament d’un futur autogovern al marge de l’Estat.

– NEUS MUNTÉ. Portaveu del Govern i consellera de la Presidència fins al juliol passat, quan es va apartar del ‘Procés’, substituint-la Jordi Turull. Va participar en les reunions claus que van traçar el full de ruta sobiranista. Va dubtar sobre si un referèndum unilateral era viable perquè permetia culminar molt bé el full de ruta, però suposava un canvi del que tenien pactat.

– MARTA PASCAL. Diputada autonòmica i coordinadora general del PDeCAT. Només apareix en una reunió amb líders sobiranistes sobre pressupostos, referèndum i full de ruta. Va avalar en diverses ocasions la via unilateral en cas que guanyés el sí l’1-O per fer efectiu el mandat rebut pels votants.

– CARME FORCADELL. Presidenta de ANC fins que va ser designada presidenta del Parlament. Des de l’entitat sobiranista va ser constant la seva tasca de traslladar a la societat que Catalunya seria independent i que es constituiria en nou estat al si d’Europa. I al Parlament va autoritzar la tramitació de les lleis claus del ‘Procés’ sense respectar les contínues advertències dels lletrats de la cambra catalana davant una possible desobediència al TC.

– ARTUR MAS. Expresident de la Generalitat i personatge clau en totes les decisions adoptades pels comitès a l’ombra. Va ser condemnat per un delicte desobediència i inhabilitats per celebrar la consulta del 9N. Durant el seu mandat va aprovar la declaració de sobirania i va impulsar la transició nacional. Compartia els plans de Puigdemont, però advertia de la necessitat de controlar la seguretat i que el conflicte amb l’Estat seria més fort conforme s’avanci a la independència.

El Comitè Executiu:

– JORDI TURULL. Exportaveu parlamentari i exconseller de Presidència i portaveu – i avui candidat a la presidència de la Generalitat. Una figura “extraordinàriament rellevant” en el ‘Procés’, va participar en sis reunions preparatòries, va ser responsable de la campanya de difusió i publicitat. Va demanar per carta a Junqueras 3,4 milions per a una campanya de contingut cívic que en realitat pretenia promoure el referèndum.

– RAÜL ROMEVA. Exconseller d’Afers Exteriors. Va tenir una participació fonamental “en la” internacionalització “del ‘Procés’. El situa entre els ideòlegs de l’1-O. Va assistir a les reunions preparatòries. Va implementar el registre de catalans a l’exterior, usat com a cens de residents a l’estranger. Va autoritzar els pagaments de 119.700 euros per als observadors internacionals.

– ANTONI COMÍN. Exconseller de Salut. Va gestionar amb Jové els locals per a l’1-O. Va prendre el control de tots els consorcis sanitaris. Els seus correus mostren una gran vinculació amb les associacions independentistes.

– JOSEP RULL. Exconseller de Territori. Com la resta de membres del Govern, va assumir la responsabilitat solidària i col·lectiva en l’organització de l’1-O i va compartir part dels diners pagats a Unipost per les paperetes.

– DOLORS BASSA. Exconsellera de Treball. Des del seu departament es va fer una base de voluntaris per a l’1-O. Va encoratjar la mobilització social. Va donar instruccions als sindicats per informar els afiliats del seu dret a gaudir del temps disposat per exercir el dret a vot. Els serveis mínims que va fixar per a la vaga del 3-O van ser inferiors als habituals, el que va col·lapsar el transport públic i va tancar els col·legis.

– MERITXELL BORRÀS. Exconsellera de Governació. El seu departament desenvolupament el sistema de vot per catalans a l’exterior i se sospita que es va crear el web referendum.cat.

– CLARA PONSATÍ. Exconsellera d’Ensenyament. Va facilitar els mitjans al seu abast, incloent-hi la cessió de centres educatius, per celebrar el referèndum. Va assumir el control dels centres i va garantir que estarien oberts. Va contactar amb autoritats escoceses per difondre el relat.

– JOAQUIM FORN. Exconseller d’Interior. Diu la Guàrdia Civil que va tensar el cos dels Mossos portant-lo a desobeir resolucions judicials, però procurant emmascarar aquesta desobediència. Va haver-hi unitat d’acció amb Cèsar Puig, Pere Soler i Josep Lluís Trapero. Es van donar els passos perquè els Mossos tinguessin actitud passiva davant el mandat judicial d’impedir l’1-O, en múltiples ocasions incorrent en omissió del deure.

– LLUÍS PUIG. Exconseller de Cultura. Va fomentar la internacionalització del ‘Procés’ amb el possible enviament d’un manifest de suport al referèndum.

– CARLES MUNDÓ. Exconseller de Justícia. Va participar en la reunions preparatòries i des del seu departament es va rebutjar la recomanació del TSJ que els jutjats de guàrdia l’1-O obrissin les seves portes abans de l’horari habitual.

– SANTI VILA. Exconseller d’Empresa. Va signar el decret de convocatòria, com la resta del Govern. Va ocultar a la població el risc i perill financer que corrien les empreses radicades a Catalunya.

– MERITXELL SERRET. Exconsellera d’Agricultura. Va escriure dues cartes amb data del 27 d’octubre en què es presenta com a ministra d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de Catalunya, a punt per ser enviades a dos comissaris europeus los de la declaració d’independència. Els deia a tots dos que anava a seguir complint amb les seves obligacions amb els programes de la Comissió Europea.

– JOAQUIM NIN. Exsecretari general de Presidència. Va jugar “un paper molt important” en la preparació i finançament del referèndum. Se li vincula amb la malversació de cabals públics en què també participa el seu cap, Jordi Turull.

– JOSEP MARIA JOVÉ. Exsecretari general de Vicepresidència, Economia i Hisenda. Un dels cervells de l’organització logística del referèndum. Va gestionar magatzems, escoles, busco alternatives on els alcaldes no volien col·laborar. “Autèntic estrateg” a què se li va confiscar el document EnfoCATs i l’agenda Moleskine.

– PERE ARAGONÈS. Exsecretari d’Economia. Li situa al nivell de Lluís Salvadó. Entre altres coses, se’l responsabilitza de dissenyar uns pressupostos que preveiessin la realització del referèndum i la creació de l’administració tributària catalana.

– Lluís GUINÓ. El vicepresident de la Taula del Parlament, de CDC, “no va respectar” l’informe del lletrat i del secretari general de la Cambra, que li van advertir que la tramitació de les lleis de desconnexió era inconstitucional.

– ANNA SIMÓ. La exsecretària primera de la Mesa, d’ERC, tampoc va respectar aquest informe.

– JOAN JOSEP NUET. A l’exsecretari tercer de la Mesa, de Catalunya en Comú, se li atribueix també no respectar aquest informe.

– RAMONA BARRUFET. La que va ser secretària quarta de la Mesa, de CDC, no va respectar l’informe.

Finalment, la Guàrdia Civil enumera a 11 ex secretaris generals del Govern que van poder jugar un paper en el procés independentista ja que, com va dir l’ex secretari general de Presidència Joaquim Nin, tenien coneixement del que anava a fer l’executiu català i eren les persones “més pròximes als consellers”.

Es tracta de:

– ALEIX VILLATORO (Exteriors).

– FRANCESC ESTEVE (Governació).

– MARIA JESÚS MIER (Ensenyament).

– ALBERT SERRA (Salut).

– CÈSAR PUIG (Interior).

– FERRAN FALCÓ (Territori).

– MARIA DOLORS PORTÚS (Cultura).

– ADRIÀ COMELLA (Justícia).

– JOSEP GINESTA (Treball).

– XAVIER GIBERT (Empresa).

– DAVID MASCORT (Agricultura).