REDACCIÓ
Avui estic fent un somni realitat, un anhel que m’acompanya des de fa lustres.
Aquest és el primer article que publicaré en un mitjà i estaré molt satisfet si aconsegueixo transmetre l’alegria que m’envolta en poder compartir aquestes desordenades lletres.
Intentaré en petites pinzellades i subtilment, entre línies, abduir-vos al meu submón dels pensaments i sacsejar-vos el cap a base de cabòries i reflexions, que segurament seran titllades de demagògia per aquelles persones amb manca d’empatia.
Comencem ….
Recentment, el xef que va néixer a Manresa, un parell d’anys més tard que jo, va fer bullir les xarxes socials per uns comentaris sobre els becaris que l’acompanyen al seu restaurant amb estrella Michelin: l’Àbac.
Seguint un conveni reglat, en Jordi Cruz dóna l’oportunitat a becaris, amb carència de retribució econòmica i titllats d’esclaus per l’esquerra rància i radical, a formar-se.
Sí, és aquella mateixa gent d’esquerra que defensa les xarxes d’intercanvi i de col·laboració entre membres qui en fa la crítica més sagnant.
Incloure que has passat 3 mesos de becari a l’Àbac és bo per a qui ho realitza? No és un punt que estarà en negreta al currículum?
Tot això em recorda converses viscudes amb persones que fan descàrregues de sèries per internet pel simple fet que són gratis. Persones que sistemàticament critiquen als empresaris que contracten treballadors de forma legal amb contractes temporals per estalviar-se diners.
És la gent que critica al propietari de Zara per donar 3 milions d’euros a creu roja quan mai han donat ni un cèntim a aquesta entitat. És la gent que es queixa d’Amazon, dels grans centres comercial, dels outlets, d’Uber … i van als comerços regentats per asiàtics a comprar les coses per un tema de què s’estalvien uns euros.
A tots, tan de dretes com d’esquerres, espero que no m’acuseu d’intrusisme laboral pel fet d’escriure i opinar sense tenir cap formació al respecte. Espero també que no defenseu els meus interessos econòmics per fer-ho sense rebre ni un sol euro.
Encantat estaré si,en comptes d’un aprofitat que pren el lloc de treball a un jove que ha estudiat Periodisme o a un tertulià a l’atur, trobéssiu en mi, una persona que sense la necessitat de conèixer el concepte “diners”, se sent la més ben pagada del món.
Gràcies Diari la República Checa!
Gràcies per ‘esclavitzar-me’
Gustau VILELLAS
Criminòleg
@tavitu007
REDACCIÓ
0 comments
Pep Font
8 Maig, 2017 at 8:57 pm
Benvolgut intrús, em fa l’efecte que esperes unes dosis massa altes d’empatia…
La gent és incoherent, perquè essencialment la coherència perfecte és impossible, inhumana … Qui ho va dir això? … Crec que en Elliot Aronson.
Això no et reu raó en el raonament, un pel provocatiu (cosa que se que entomaràs com un afalag, però no ho és).
Sobre lo del Cruz, està ben clar que fa el que toca i és una pràctica acceptada i beneficiosa per ambdues bandes.
Ara bé, tinc entès que ho va expressar d’una manera un xic asquerosa. Vull dir fent gala d’un tarannà “d’agrandao” (expressió castellana encisadora i molt descriptiva de l’excés d’ego i supèrbia).
La sobredimensió de tall cultural-artístic que s’està donant a una sèrie de cuiners de fa deu anys ençà, és una pura dèria de modernets. No dic que no siguin bons cuiners, se m’enfot de fet. Pero potser el que són més aviat sèria una col.lcció d’empresaris de gran èxit de l’hosteleria; que perquè no dir-ho s’han fet d’or (o ho sembla). I mai sabrem si això guarda una relació de mèrit real amb les seves aportacions curinàries, o bé són un producte del marketing i la promoció ben estudiada, servint un producte convencional. No pas dolent, pero convencional. O per dir-ho ben catalanament “s’en fa un gra massa!”.
Gustau Vilellas
8 Maig, 2017 at 9:54 pm
Gràcies Pep pel comentari.
En el meu article no jutjo ni vull fer-ho com és o com pensem que és el xef Manresà. Simplement intento transmetre una opinió sobre uns aconteixaments recents.
No és la meva intenció ser provocatiu, tot i que en el proper article si que ho seré al parlar dels “amics” ciclistes.
La frase de essencialment la coherència és impossible crec que és de Lynne McTaggart…
mireia
8 Maig, 2017 at 10:32 pm
A mi m’ha agradat l’article. Parles del que penses sense embuts. sí, amb un punt provocador i que no et deixa indiferent.
Per mi pots seguir escrivint.
a reveure, Tau!
Fèlix Polis
9 Maig, 2017 at 11:37 pm
Bon debut. Molt millor que molts que cobren per escriure articles. Enhorabona.
En Cruz no vulnera cap normativa. Tampoc fa res immoral. No hi ha discussió.
Amancio Ortega és un “self-made man”. Qui vulgui denunciar-lo per contravenir una norma jurídica, que ho faci.
Cruz i Ortega només se’ls jutja per fílies i fòbies.
Som una espècie d’animals, humans, que ens mola complicar les coses, quan aquestes són realment més fàcil del que semblen… és un tòpic; ho sé. Però és vàlid per a mi. Sortosament, sempre hi haurà gent que s’ho “currarà” per fer realitat el seu somni. Malauradament, sempre hi haurà gent que s’ho “currarà” per fer realitat el seu somni, i no el podrà complir. I el que és pitjor, sempre hi haurà gent que només es dedicarà a criticar a tipus com el Cruz i l’Ortega pel mer fet d’haver sobresortit.
Gustau Vilellas
9 Maig, 2017 at 11:59 pm
Gràcies Fèlix. Estic encantat que agradi .