REDACCIÓ
Entre els molts quadres de pintura religiosa dedicats al baptisme de Jesucrist, n’hi ha dos d’artistes de referència de l’escola espanyola: un del Greco, al Museu del Prado, i un altre de Murillo, a la Catedral de Sevilla. Aquest diumenge celebrem la festivitat del Baptisme del Senyor, i vull iniciar aquest comentari fixant-me en aquestes obres d’art.
La del Greco és un quadre de més de tres metres d’altura, dimensions que venen donades no tant per les seves figures estilitzades, sinó per una doble composició: a la meitat inferior es representa Jesús quan és batejat per Joan al Jordà, i a la superior, Déu Pare envoltat de la cort angèlica contemplant l’escena, amb l’Esperit Sant en forma de colom entre les dues meitats.
En el de Murillo impera la sobrietat: Jesús apareix en actitud humil, abaixant el cap, davant d’un Joan sorprès que no es considera digne. En efecte, Joan dirà que el seu baptisme és d’aigua, però que «ve el qui és més fort que jo: […] ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc» (Lc 3,16).
Cada vegada que he administrat o presenciat un baptisme penso que el Cel es commou en fer-se realitat la recepció d’aquest primer sagrament. L’Església l’administra en nom de la Santíssima Trinitat com obrint la porta al camí que Déu mateix ens va marcar per assolir la felicitat a la terra i després la vida eterna.
El papa Francesc ha volgut que valorem aquest sagrament que molts vam rebre de petits. Ens convida a preguntar als nostres pares el dia que el vam rebre, i si no se’n recorden es pot preguntar en els arxius parroquials. És un dia molt important en la nostra vida, perquè ens va orientar cap al futur.
Com assenyala també el Papa, aquesta orientació té alguna relació amb el fet que durant molts segles les esglésies estaven orientades cap a l’est. S’entrava en els temples per la façana que mirava a ponent, i allí s’esperaven els catecúmens; un cop rebuts, amb el baptisme, entraven al temple i avançaven cap a l’altar en direcció a orient.
El significat d’aquesta orientació és clar: a ponent s’esdevé l’ocàs, moment del dia en què la llum deixa pas a les tenebres, mentre que a orient apareix l’aurora del nou dia, la llum de la nostra vida.
Recordem el baptisme, la nostra orientació cap a Jesucrist i, si mai hem perdut el camí, tornem cap a ell, cap a aquesta llum definitiva.
† Jaume PUJOL
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
REDACCIÓ
