Una personalitat singular del Vaticà és el pare Raniero Cantalamessa. Es tracta d’un frare menor caputxí de 84 anys, predicador de la Casa Pontifícia, càrrec per al qual va ser nomenat per Joan Pau II i en el qual l’han mantingut Benet XVI i Francesc. Cantalamessa predica amb saviesa i sovint a un auditori format pel mateix Papa i per membres de la Cúria, i tria els temes d’acord amb els temps litúrgics o els esdeveniments socials.

M’ha semblat interessant recollir els seus comentaris amb motiu de les vacances aprofitant que estem acabant el mes de juliol i som a les portes d’agost, el mes de vacances per excel·lència a les nostres latituds.

«Em sembla significatiu» —diu— «que la paraula amb què s’indica tot aquest temps en llengua anglesa sigui holydays, que vol dir ‘dies sants’, dies que cal dedicar a la santedat. Aquest sentit de la paraula ens permet veure que en l’origen d’aquesta activitat de l’home que són les vacances, la festa, el repòs, etc. hi ha alguna cosa profundament diferent del sentiment actual, que entén les vacances com un temps per badar, atordir-se, fer coses rares.

Jaume Pujol

No és que les vacances no hagin de servir també per a divertir-se, per a badar —aclareix el predicador—, però són un do fet a l’home per a descobrir alguna cosa; no un temps per a perdre, per a cremar, sinó un temps per a valorar al màxim.»

Benet XVI, en una circumstància similar, va dir: «Desitjo a tothom, especialment als qui en senten més necessitat, que puguin gaudir de vacances per fer reposar les energies físiques i espirituals i renovar un contacte saludable amb la naturalesa. La muntanya, en particular, evoca l’elevació de l’esperit cap a les altures, cap al “grau alt” de la nostra humanitat que, per desgràcia, la vida diària tendeix a rebaixar.»

Alguna vegada hem reflexionat sobre unes paraules del primer capítol del Gènesi referides a la creació del món, quan se’ns diu que «el setè dia Déu va descansar». ¿Es va cansar Déu? Més aviat sembla que és un exemple que va voler donar-nos, sabent que nosaltres sí que necessitem aquest període.

Qualsevol que sigui el temps de vacances i la durada, els cristians no podem oblidar que hem de gaudir-lo en companyia de Déu. El repòs és una necessitat. Jesucrist mateix va dir als Apòstols, segons llegim a l’Evangeli: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar» (Mt 11,28) Veniu a mi, ens diu també a nosaltres. Gaudim amb la família en la seva presència i gaudim del món creat amb tota la seva bellesa i els seus inesgotables atractius.

† Jaume PUJOL
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

 

Categories: OPINIO

Leave a Reply