REDACCIÓ
Una reflexió sobre l’Ascensió del Senyor resulta difícil, perquè les paraules no sempre són capaces de captar el que succeeix en tota la seva plenitud.
En el llenguatge habitual tots sabem què és un ascens: passar d’una posició a una altra més elevada.
La conquesta de l’espai, des dels viatges en globus fins als astronautes, és la història d’una ascensió cada vegada més gran. Per altra banda, ascendir no sols significa pujar físicament. Quan es parla d’un ascens en la carrera militar o en el món de l’empresa, o un ascens d’un equip de futbol, el significat és assumir una posició millor.
El relat de sant Lluc en els Fets dels Apòstols ens diu que els Apòstols van veure’l enlairar-se «davant d’ells; un núvol se l’endugué, i els seus ulls el deixaren de veure». I encara, que dos àngels es van presentar i van preguntar: «Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n’hi anava.»
En el llenguatge escrit distingim entre el cel, així amb minúscula, i el Cel. És una distinció que pot ajudar-nos a entendre la festa d’avui. Jesucrist, després de la seva vida a la terra, se’n va al Pare. Com va dir Romano Guardini, abandona la història per entrar en l’eternitat.
Cal fer, però, una excepció: se’n va per tornar. I encara més: la seva presència en nosaltres roman, no de forma humana com en la seva vida a Palestina, limitada a un temps històric, però sí d’una manera espiritual i no per això menys real. La seva presència no és un simple record, com el d’un ésser estimat que va morir. Dit d’una altra manera: Jesucrist se’n va, però es queda ja per sempre amb nosaltres.
Al costat d’aquesta reflexió, en aquesta festa podem fer-nos-en una altra, mirant cap als altres: Els ajudo a ascendir en la seva vida? Com a cristians no hem de mostrar-nos indiferents al que passa al nostre voltant. Hi ha persones caigudes que només si els donem la mà podran «ascendir», posar-se dempeus. Estan tocant fons, des del punt de vista econòmic o espiritual. Potser els falta un ajut per a menjar o per a pagar la llum, o una persona amiga amb qui parlar i a qui confiar-se.
Ajudar-los en aquesta ascensió és la manera més cristiana de celebrar l’Ascensió de Jesucrist, que ens aixeca a tots del pecat.
† Jaume PUJOL BALCELLS
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
REDACCIÓ
