REDACCIÓ
En el cristianisme no hi ha fórmula ni gest més repetit que fer el senyal de la creu, mentre es diu: «En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant».
S’invoca les tres divines persones, que són un sol Déu, mentre portem els dits al front, al pit, i a les espatlles esquerra i dreta, traçant sobre nosaltres el signe de la creu, en memòria de la Santíssima Trinitat i alhora de la crucifixió del nostre Redemptor.
És un signe amb què comença i acaba la santa missa, que s’empra en el baptisme, que molta gent fa per devoció quan mira un crucifix o quan passa per davant d’una església, o també en sortir de casa o en beneir la taula… un signe que veiem fer sovint a molts futbolistes quan surten a la gespa per jugar un partit.
És el major resum possible de la nostra fe cristiana, i per la seva senzillesa és el primer que els pares creients ensenyen als seus fills quan tot just deixen de ser uns nadons.
Al mateix temps el dogma de la Santíssima Trinitat suposa el major repte per a una intel·ligència humana si es tanca en ella mateixa i no s’obre al sobrenatural. Els teòlegs de tots els temps s’han esforçat a aprofundir en aquesta realitat trinitària: tres persones i un sol Déu, i al final arriben a una mateixa conclusió: la clau que obre aquesta veritat, que roman amagada en el pensament lògic, és la fe.
Per a un racionalista, aquesta conclusió és com fer trampes al solitari: quan no hi ha carta vencedora s’invoca la fe i així es guanya la partida. Però és que justament passa que en la vida espiritual no juguem al solitari, sinó que juguem amb Déu. No estem tancats entre les quatre parets d’una habitació sense llum, sinó que l’habitació té finestra, com deia Benet XVI en una de les seves lúcides reflexions sobre fe i ciència.
Creure exigeix ser humils, reconèixer que no som els inventors del món, començant per la vida pròpia. Per què creiem en la Santíssima Trinitat? La resposta és: perquè Jesucrist ens l’ha revelada. És un gran misteri, com l’eucaristia, però – com va escriure sant Tomàs d’Aquino— res no hi ha més veritable que aquesta paraula de veritat.
En aquesta festivitat que l’Església situa el diumenge després de Pentecosta, fem un acte d’assentiment a la Santíssima Trinitat, centre de la nostra vida cristiana.
† Jaume PUJOL BALCELLS
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
REDACCIÓ
