REDACCIÓ
Estem a una setmana de la campanya electoral d’uns comicis atípics que reconfiguraran el sistema de partits a Catalunya i els posteriors fulls de ruta. La maquinària electoral es posa en marxa de cara a un 21-D, on la lògica que s’imposa és la d’un doble plebiscit, respecte al 155 i sobre la independència. Unes eleccions com a intent de restauració o com aprofundiment en la crisi del règim del 78.
El govern espanyol intenta, per tots els mitjans, que la convocatòria del 21-D aparenti una impossible normalitat democràtica. Una convocatòria electoral imposada per Rajoy – previ cessament del Govern i dissolució del Parlament, amb l’aplicació de la suspensió de l’autogovern en marxa, amb presos polítics i candidats exiliats, i amb l’amenaça de la continuïtat del 155 -si torna a haver-hi una majoria independentista-.
La campanya arranca amb milers de persones a les places dels ajuntaments de Catalunya com a mostra de rebuig per la continuïtat de Junqueras, Forn i els Jordis a la presó. La decisió del jutge del Tribunal Suprem és la de mantenir quatre empresonats, un d’ERC, un del PDeCAT, un d’Omnium i un de l’ANC, per un suposat risc de reiteració delictiva, mentre que la resta de consellers han estat posats en llibertat sota fiança i amb altres mesures cautelars. Una arbitrarietat judicial que no s’entén, si no és per una qüestió de revenja de l’Estat, alhora que per intentar incidir en l’opinió pública espanyola i europea de que el moviment independentista català és violent. En aquest sentit, per una banda, el jutge argumenta que la presó sense fiança és per prevenir la reiteració “d’una explosió violenta” i ho vincula directament al que anomena “setge” a la conselleria d’Economia que es va produir a Barcelona el 20-S. Per altra banda, des d’alguns espais, l’intent de mostrar una cara agressiva i violenta de l’independentisme ve de la mà dels deplorables fets publicats per Societat Civil Catalana, on es simulava el penjament de votants unionistes. Una criminalització del moviment independentista en general, que des de les grans mobilitzacions de 2012 fins ara sempre ha estat pacífic, i una estigmatització de l’esquerra independentista en particular, per intentar canviar el relat de la realitat que no és altre que l’Estat va exercir una violència extrema per intentar impedir el referèndum de l’1-O. Sembla ser que tot si val contra qui qüestiona, pacífica i democràticament, la unitat de l’Estat espanyol. Tot plegat una continuació en la deriva autoritària.
Mentrestant, un jutge belga decidirà el 14 de desembre sobre l’ordre europea d’arrest i extradició, emesa per l’Audiència Nacional, contra Puigdemont i la resta dels consellers exiliats. Però, la judicialització no s’atura aquí, sinó que s’amplia amb la imputació, per primera vegada, d’un director d’escola i a cinc mossos més per l’1-O. Per la seva banda, la Junta Electoral va entrar en campanya prohibint tota una sèrie de simbolisme per suposat partidisme i subversió: el color groc, les pancartes exigint la llibertat dels presos polítics, etc. Les denúncies de TV3 a la Junta electoral per ingerència, i la publicació per part del Col·legi de Periodistes de Catalunya d’un manifest per exigir respecte i llibertat al treball de tots els professionals dels mitjans de comunicació, són exemples clars de la greu situació. És simptomàtica la pugna entre el Partit Popular i Ciutadans per veure qui propaga més odi i animadversió cap al model d’èxit d’escola catalana i contra els mitjans públics catalans. En aquest sentit, són recurrents missatges polítics els atacs a l’escola, infonent un relat d’un suposat adoctrinament que no existeix; i cap a TV3, amb declaracions com les de Garcia Albiol argumentant que cal “tancar TV3 i tornar-la a obrir amb gent normal i que sigui plural” i que cal “refer de dalt a baix” la “impresentable” programació de la cadena.
Finalment, el ball d’enquestes tampoc s’atura, i el CIS ha entrat en joc poques hores abans de que comencés la campanya. El baròmetre estima que l’independentisme perdria la majoria absoluta al Parlament (per un escó) i que ERC i Ciutadans pugnarien per la primera plaça. Cuinades o no, les enquestes creen una matriu d’opinió en la ciutadania. En aquest context de repressió, de intervenció, de judicialització, de criminalització i d’enquestes a la baixa, l’independentisme inicia debilitat i a la defensiva el camí cap al 21D, però la cursa continua, la campanya acaba de començar i les urnes esperen el veredicte d’un poble unit, alegre i combatiu. Malgrat tot, la gran pregunta és: el resultat serà respectat i atès pel govern espanyol?
Per Jesús Gellida, politòleg
@jesusgellida
REDACCIÓ
