REDACCIÓ
Dies decisius per a la reconfiguració del mapa polític català. Durant aquest mes de juliol Convergència i Podem afronten la seva refundació per encarar amb garanties d’èxit el proper període de la política catalana que al setembre, aprofitant la proximitat de la Diada, començarà el curs polític amb el desafiament d’una qüestió de confiança per part del president Puigdemont, la qual pot suposar una modificació substancial del full de ruta independentista i que tindrà enfront un nou executiu espanyol previsiblement presidit per Rajoy (1) que continuarà menystenint els drets de les persones i les sobiranies dels pobles.
El procés iniciat per Convergència ha donat lloc al naixement del Partit Demòcrata Català després d’un congrés en el que les bases han fet evident la desconnexió existent amb la direcció. Una renovació que defineix a la nova Convergència com a partit independentista que defensa la república per a Catalunya i que busca la centralitat política. En aquest procés de mutació de la dreta catalana el pols intern entre les diferents famílies polítiques s’ha situat en l’elecció a través de primàries el proper 23 de juliol de la nova direcció executiva que s’haurà de coordinar amb el tàndem presidencial Mas-Munté.
Per la seva banda, Podem celebra primàries entre el 22 i el 24 de juliol on cinc candidatures opten a liderar el nou Consell Ciutadà de Catalunya. Un procés que es produeix després de 10 mesos des de la dimissió de la secretaria general i que ha de servir per superar la interinitat, les disfuncions i la crisi més que evident en que es troba l’organització. En joc esta la construcció des de baix, amb els cercles, d’un Podem fort, horitzontal i participatiu, feminista, plurinacional i confluent o la configuració d’una estructura de la vella política.
En aquests moments Convergència continua en un lloc privilegiat dins de la política catalana ostentant la presidència de la Generalitat tot i tenir menys diputats que mai amb només 30 escons dissimulats dins del conglomerat de Junts pel Si. No obstant, després del 26J ERC es sent cada cop més forta i podria passar a ocupar un rol hegemònic en el proper període si l’experiment de la Convergència 2.0 no qualla. Mentrestant, el Podem que sorgeixi de les primàries serà una peça clau en el nou subjecte polític de l’esquerra catalana que es configurarà al voltant del que representa En Comú Podem, el qual busca la formula per articular de forma participativa i des de la diversitat una candidatura guanyadora per a les properes eleccions catalanes.
Refundacions per afrontar un nou període polític en el que caldrà definir el futur de Catalunya i en el que esta en joc és que el canvi polític el pilotin les elits com fins ara o una majoria social des de baix a través d’un procés constituent per decidir-ho tot.
- Veure l’article “26J: El canvi no arriba, el bipartidisme resisteix”
Per Jesús GELLIDA
jgellida.blogspot.com
REDACCIÓ
