REDACCIÓ
El plantejament financer dels Jocs de Mediterrani era fiar les infraestructures a les aportacions institucionals, Generalitat i Diputacions i, per altra banda, obtenir els diners necessaris per tota l’operativa de patrocinis privats, amb els beneficis fiscals corresponents.
Hom pot pensar que les empreses poden fer patrocinis per diversos motius. Unes ho faran per responsabilitat social corporativa amb un territori. Altres per fer promoció del seu producte aprofitant un esdeveniment que implica un alt ressò mediàtic. Totes elles per acabar-se de convèncer poden ser temptades pels beneficis fiscals d’un esdeveniment considerat i catalogat per la Llei de pressupostos de l’Estat com d’excepcional interès públic.
Per a quines empreses, els beneficis fiscals poden suposar una temptació per patrocinar un esdeveniment com els Jocs del Mediterrani? L’article 27.3 de la Llei 49/2002, assenyala que “Els subjectes passius de l’Impost sobre Societats […] podran deduir de la quota íntegra de l’impost el 15 per 100 de les despeses que, en compliment dels plans i programes d’activitats establerts pel consorci o per l’òrgan administratiu corresponent, realitzin en la propaganda i publicitat de projecció plurianual que serveixin directament per a la promoció del respectiu esdeveniment. L’import d’aquesta deducció no pot excedir el 90 per 100 de les donacions efectuades […]”.
Per tant, les deduccions fiscals no s’apliquen sobre la quantitat aportada, sinó que s’apliquen en base als diners que l’empresa dedica a publicitat en suport a l’esdeveniment, amb el límit del 90% de la quantitat aportada. És a dir, si una empresa aporta 2 milions d’euros i fa publicitat per valor de 5 milions, podrà desgravar el 15% de 5 milions, un total de 750 mil euros. I ho podrà fer perquè no supera 1,8 milions que és el 90% de la quantitat aportada. Per arribar a desgravar 1,8 milions hauria d’haver fet uns despesa en publicitat de 12 milions d’euros.
Si a més li sumem altres limitacions sobre la quota íntegra, podem arribar a la conclusió que aquest sistema no presenta avantatges significatius per qualsevol empresa que tingui interès en patrocinar un esdeveniment. Però pot suposar una oportunitat interessant per a aquelles que normalment fan molta publicitat com a estratègia de màrqueting i comunicació.
Arribats aquí, pretendre recollir 30 milions d’euros en patrocinis pels Jocs és una quimera, i més si la quantitat d’esdeveniments catalogats cada any, que han de competir per captar patrocini són actualment més de 60 en tot l’estat.
Un contracte de patrocini publicitari on hi hagi un win-win, empresa-entitat només es dóna si l’empresa fa una forta despesa en publicitat i/o vol associar el seu producte a un esdeveniment que li aporti prestigi i molta difusió per si mateix o que vol ser hegemònica en un determinat sector. Les empreses amb aquesta disposició tenen un ampli ventall d’esdeveniments on fer aportacions per tot l’estat i els Jocs haurien de ser un esdeveniment realment llépol per la seva transcendència mediàtica
Descartats els patrocinis per motius d’avantatges fiscals, solament ens resten els patrocinis per responsabilitat corporativa i relació amb el territori. I aquí estem davant d’un sector reduït d’empreses vinculades amb Tarragona, les quals ja fan aportacions habituals de suport a iniciatives de tot tipus. Però demanar que siguin capaces de fer aportacions fins a 30 milions sense pràcticament res a canvi i amb limitades avantatges és una irrealitat.
Fins ara s’ha recollit de l’ordre de 13 milions, una quantitat gens menystenible si tenim en compte les dificultats descrites. La qüestió és com s’acaba pagant la festa. Doncs bé, si el sector privat no paga la festa l’haurà de pagar el sector públic.
La política del govern del PP de classificar una quantitat ingent d’esdeveniments d’interès públic -que sense desmerèixer-ne cap, cal plantejar-se si veritablement ho són- és una política de quedar bé inicialment amb tothom i finalment és gana per tots. Els responsables dels Jocs hi han caigut de 4 potes.
Jordi FORTUNY i GUINART
Regidor d’ERC-MES.MDC de l’ajuntament de Tarragona
REDACCIÓ
