Escric encara trasbalsat per la mort inesperada de Joan Josep Marca. Diumenge ens vam trobar al Seminari, al concert de comiat de Pep Prats com a director del Cor Ciutat de Tarragona, després de 30 anys de servei a la ciutat. El Joan Josep, naturalment, hi era. La Fundació Privada Mútua Catalana ha donat suport al Cor en diversos projectes – recordo, de manera especial, la Cantata Amics de pedra que vam poder veure el 2014 al Teatre Tarragona, a banda de la Setmana Cantant, esclar– i el Pep ho va agrair públicament. Quan va acabar el concert, el Joan Josep va haver de marxar i em va demanar un petit encàrrec, amb complicitat, per poder retornar l’agraïment al Pep. Sabia tenir cura dels detalls i de les formes.

Vaig entrar en contacte amb la Fundació i amb el Joan Josep el 2013. S’acabava d’inaugurar el Teatre Tarragona i la llavors regidora de Cultura, Carme Crespo, tenia clar que calia normalitzar la presència de l’òpera de gran format a la ciutat. Ens vam posar a treballar per aconseguir-ho. Era un moment d’aguda crisi econòmica i el projecte va esdevenir una realitat gràcies al suport i la confiança de la Fundació. Des de llavors, Tarragona s’ha incorporat al grup de grans Teatres que formen part del Cicle Òpera a Catalunya, de l’Associació Amics de l’Òpera de Sabadell, i que compta amb el suport de la Generalitat. Cinc anys després, les representacions d’òpera s’han consolidat a la ciutat i han esdevingut una fita col·lectiva gràcies a la Fundació i, també, a la col·laboració i complicitat dels Amics de l’Òpera de Tarragona, Joventuts Musicals i d’altres entitats. Durant aquests anys hem viscut moments emocionants i extraordinaris i, a poc a poc, s’han anat teixint tot un seguit de complicitats i amistats, franques i fructíferes. I el Joan Josep, sens dubte, n’ha estat un dels catalitzadors principals. La seva presència, la seva bonhomia i el seu tarannà, marcaven un to i una manera de fer. Exercia lideratge des del testimoniatge, discret i educat. Atributs que, sens dubte, compartia amb la seva esposa, Mª Josepa Duch, amb qui assitia, assíduament, al Teatre, sigui a concerts o a d’altres representacions. En aquests moments tan difícils, reiterar-li el meu suport i escalf i, també, als seus fills i a la família.

L’òpera ha estat, només, un dels molts projectes culturals als quals la Fundació Privada Mútua Catalana ha donat suport, mitjançant la tasca dels seus patrons i del seu president al capdavant. Una personalitat propera, tenaç, que demanava l’opinió i escoltava abans de prendre una decisió. Els agraïments d’aquests dies són lògics i merescuts. Ens deixa un mecenes exemplar, però, també, un amic entranyable. Em sento molt agraït per la seva confiança, afecte i amistat, que eren mutus. Hem conviscut un període curt de temps, però intens. Joan Josep, gràcies per tot i una forta i, malauradament, darrera abraçada.

Jordi GIRAMÉ
Gestor cultural

 

Categories: OPINIO

Leave a Reply