REDACCIÓ
Reus, capital del Baix Camp, disposa d’un gran tresor de riquesa patrimonial, que amb el modernisme i la figura de Domènech i Montaner han posat a Reus, des de fa més de quinze anys, en el mapa de la Ruta Europea del Modernisme Hi ha altres poblacions de la comarca amb obres modernistes com són L’Albiol, Les Borges del Camp, Botarell, Cambrils, Riudoms, La Selva del Camp, Alforja.
El Modernisme a les comarques meridionals es va anar configurant amb els corrents premodernistes i abans del Noucentisme. Aquest nou estil importat de ciutats com Barcelona, París, Brussel·les, Viena i Budapest de la fi de segle XIX, ben aviat va arribar al Camp de Tarragona. A on comencen i acaben el Modernisme i el Noucentisme? Doctors té l’església. El Modernisme de Glasgow o de Melilla, per exemple, no té res a veure amb el modernisme tal com l’entenem a Catalunya.
El Modernisme també respon a una època, Oriol Bohigas en el seu llibre Reseña y Catálogo de la Arquitectura Modernista (1973) marcava la cronologia des de 1878 fins el 1926, quan moltes obres inicials d’aquest període, pels erudits/investigadors modernistes actuals diuen que són historicistes. Crec que hi ha edificis que són, sense cap mena de dubte, modernistes i altres que tenen elements modernistes. Aquets poden ser cúpules/puntxes folrades o no amb trencadís ceràmic, esgrafiats, mosaics, paviments, decoracions dels trencaaigües i escultòriques, motius florals i amb coup de fouet, forja i ferreria wagnerianes, garlandes als llindes de les finestres o a les portes balconeres, ceràmiques acolorides, balcons propis de la Sezession vienesa, medallons, sanefes granulades, arcs apuntats i pinacles.
A l’entorn de 1900, Lluís Domènech i Montaner (1849-1923), l’introductor del Modernisme arquitectònic a la Catalunya meridional i que va significar l’arrelament de l’estil al Camp de Tarragona, realitzà a Reus tres obres molt significatives: l’Institut Pere Mata (1897–1908), la Casa Rull (1900–1901) i la Casa Navàs (1901–1908). Altres obres reusenques de Domènech per orde cronològic són: Biblioteca de Pau Font de Rubinat (1898-1910), la Casa Gasull (1911-1912) i la capella al cementiri de la família Margenat (1905).
Sens dubte l’arquitecte reusenc Pere Caselles Tarrats és el que té més obres (moltes van ser atribuïdes durant molts anys a l’arquitecte tarragoní Pau Mongió Segura) i són cronològicament les següents: les Cases Punyed (1900–1902), Querol (1901), Laguna (1904), Munné (1904), Iglésias (1908), Tomàs Jordi (1909 – 1910) i Grau, i també l’Escorxador (1892-1898), l’Escola Prat de la Riba (1908 – 1917) i l’Estació Enològica (1910). Altres arquitectes amb edificis són Joan Rubió Bellver: Xalet Serra a la carretera de Castellvell (1911–1912) amb el sostre floral decorat per Tomàs Bergadà, la Casa Serra/Cuadrada (1924-1926) i el dispensari tuberculós (1926); Josep Simó Bofarull Centre de Lectura (1916-1921), l’antic Hotel Europa (1920), la Casa Fàbregas (1920) i Josep Subietas Ferrater la Casa Bartolí (1903).
Les poblacions de la comarca del Baix Camp que tenen obres són: L’Albiol a la urbanització de les Masies Catalanes tenim la Villa Urrutia (1913-1916) d’autor desconegut, possiblement de l’arquitecte Aubí, amb mobles de Gaspar Homar; Les Borges del Camp, l’Ermita de la Mare de Déu de la Riera (1903-1904), projectada per l’arquitecte reusenc Francesc Berenguer Mestres, deixeble de Gaudí, durant la guerra civil va ser dinamitada l’any 1939 i l’arquitecte de la recuperació va ser Francesc Adell Ferré (1954) i la Torre Sans (1911) projectat pels mestres d’obres Mateu Sans i el seu fill Eduard Sans Ferran per viure el fill/germà Jaume; Botarell, el Mas d’en Perdiu de Joan Rubió Bellver, que va rebre l’encàrrec de l’industrial farmacèutic Antoni Serra Pamies, propietari de les propietats reusenques ja citades, amb una xemeneia espectacular i La Selva del Camp, l’Hotel Monument Mas Passamaner (1922-1923), que Joan Boqué Reverter, acabalat empresari i president de la Cambra de Comerç de Reus encarrega a l’arquitecte Lluís Domènech un mas senyorial i ostentós, però en morir l’any 1923 l’obra es dirigida i atribuïda més al seu fill Pere Domènech Roura.
L’Any Internacional Gaudí es va celebrar una exposició, als locals de la Caixa de Tarragona a la plaça de Prim, amb el títol “Gaudí sense Gaudí”, comissariada per l’arquitecte Joan Figuerola Mestre i el fotògraf Josep Maria Ribas Prous. Va ser una aproximació als projectes dels arquitectes tots nascuts al Camp de Tarragona: els reusencs Francesc Berenguer Mestres (1866-1914) i Joan Rubió Bellver (1871-1952), els tarragonins Josep Maria Jujol Gibert (1879-1949) i Pau Monguió Segura (1865-1956) i el vallenc Cèsar Martinell Brunet (1888-1973). Aquest grup de cinc arquitectes van compartir amb Gaudí no només una manera d’entendre l’arquitectura, sinó també la procedència del Camp de Tarragona, Reus -Tarragona- Valls. La natura, els paisatges, la gent i el passat patrimonial arquitectònic que havien conegut durant els seu anys de infància i joventut.
En definitiva, hi ha llibres sobre el Modernisme de moltes ciutats mundials que podríem aplicar aquella frase de que “tots els que estan són modernistes, però no són modernistes tots els que estan”, en aquesta crònica modernista demano que es tingui present aquesta reflexió.
Josep Maria BUQUERAS BACH
Arquitecte
REDACCIÓ
