REDACCIÓ
Els equipaments són la funcionalitat de la ciutat i tenen per objecte dotar d’un servei comunitari al conjunt de la ciutadania en diferents àmbits. Aquests àmbits són: administratiu, educatiu, universitari i de recerca, esportiu, centres d’esbarjo, residència col·lectiva per a gent gran o estudiants, cultural, sales de reunions d’interès públic, social o comunitari, lleure, sanitari-assistencial, centres geriàtrics no residencials, cases d’acollida, albergs, centres de rehabilitació o d’internament, religiós, deixalleria, aparcaments, serveis funeraris com són el cementiri i el tanatori, i els altres equipaments d’interès públic o social, que formen un conjunt d’activitats al servei de la ciutadania de gran abast i complexitat.
Els equipaments públics poden ser de titularitat pública municipal, nacional o estatal i equipaments públics de titularitat privada.
En els equipaments no hi han inclosos usos residencials d’habitatge ni hotelers, ni usos comercials o terciaris, ni altres usos que no són necessaris per la funcionalitat de la ciutat i, per tant, no són d’interès social i comunitari.
La Generalitat de Catalunya, la Diputació i l’Ajuntament de Tarragona, són propietàries de distints edificis i sòls destinats a equipament segons el POUM, actualment en desús o susceptibles de deixar la seva activitat actual en un termini proper.
Patrimoni de la Generalitat té la Ciutat Residencial, actualment sense activitat; el Sanatori de Casablanca tancat i abandonat de fa anys; el Palau de Justícia que deixarà la seva activitat en el moment que sigui una realitat el Fòrum de la Justícia i passarà a tenir un ús residencial i, per tant, deixarà de tenir la condició d’equipament; la Presó Provincial que està previst el seu trasllat del centre obert al solar propietat de Patrimoni de la Generalitat destinat al Fòrum de la Justícia; la caserna dels Mossos d’Esquadra de les Gavarres sense un ús concret actualment; l’Antic Laboratori d’Assaigde Camp Clar, ara abandonat, i el Teatre romà de propera rehabilitació i posada en valor.
La Diputació té el Sanatori de la Savinosa també abandonat, ara objecte d’un procés destinat a donar alternatives a la seva rehabilitació i posada en valor.
L’Ajuntament de Tarragona té la Tabacalera, el Banc d’Espanya, la Quinta de Sant Rafael, Mas Mallol i el Beateri de la Plaça Pallol.
Tots aquests edificis, tret del Palau de Justícia actual que té un ús principal de residencial d’habitatges o hoteler, tenen la condició d’Equipaments públics i, per tant, no poden ser destinats a altres usos que desvirtuïn el caràcter comunitari que preveu la ciutat en el seu planejament.
El fet que a Tarragona tinguem una gran quantitat d’edificis en desús de propietat municipal, de la Generalitat o de la Diputació, no és una qüestió rellevant en el sentit que són indrets reservats per equipar la ciutat i el territori en un futur; quan els usos equipamentals siguin concretats i les condicions econòmiques i de oportunitat ho facin possible.
Alguns fan escarafalls de la condició d’abandó d’aquestes edificacions, sense tenir en compte que en el procés de rehabilitació per l’ús que es determini, l’únic aprofitable serà l’estructura i la configuració general de l’edificació. La rehabilitació comportarà nous tancaments practicables, noves instal·lacions, nous paviments i, en definitiva, totes les obres necessàries funcionals pel nou equipament. No és rellevant el desús i el presumpte abandó, és rellevant mantenir la condició actual prevista en el nostre ordenament urbanístic. En tot cas, cal posar de relleu que la rehabilitació d’aquest tipus d’edificacions té un cost igual o a vegades superior a l’obra nova, és la ubicació estratègica que els hi dóna valor i no tant l’edificació en el seu estat actual.
El que ens ha de preocupar és que els edificis i sòls deixin de tenir la condició d’equipaments públics en un futur, i en algun moment mitjançant la modificació del planejament deixin de tenir aquesta condició de servei comunitari.
No és tant important què fem amb ells, com ser perseverants en el mantenir la condició de servei a la ciutadania.
Crec que la Generalitat ha plantejat el lloguer de les seves propietats correctament, tota vegada que planteja un lloguer per concessió per la inversió en equipaments públics, però no s’acaba d’entendre la quantificació quan hauria d’esser proporcional a la inversió que el concessionari plantegi en cada moment.
Per tal de concretar els usos de la Tabacalera que té quasi 50.000 m2 de superfície, estem ultimant les bases per a la redacció del Pla Director que ja té força consens, però cal concretar-lo en un document que ens obligui a tots plegats i marqui les pautes del seu desenvolupament.
També disposem ja del Pla d’Equipaments de la Ciutat redactat per la Fundació de la URV, que ens dóna la informació suficient per determinar els dèficits actuals i fer front amb més coneixement a la demanda d’espais i equipaments comunitaris.
Quan hi va haver disponibilitat i voluntat econòmica de la Generalitat i del propi Ajuntament, l’antiga fàbrica Chartreuse va ser rehabilitada i destinada a ús educatiu desprès de molts anys d’abandó; el Teatre romà, cal recordar que els anys 70 estava destinat a habitatges i va ser amb l’arribada de la democràcia que es va salvar com monument arqueològic. Ha estat pràcticament abandonat durant més de 30 anys i ara gràcies a la disponibilitat econòmica i la voluntat política de la Generalitat es posarà en valor pel gaudi de la ciutadania.
En definitiva, cal tenir paciència, perseverança i mantenir la condició d’equipament públic d’aquestes edificis, que amb tota seguretat seran en un futur patrimoni de la ciutat en el seu procés de formació i desenvolupament, que és llarg i a la vegada de gran complexitat.
Josep Ma. MILÀ
Regidor Urbanisme a l’Ajuntament de Tarragona
REDACCIÓ
