REDACCIÓ
D’encausada a encausades, de represaliada a represaliades, per defensar una causa feminista, envio tot el suport a les sis companyes de Palma que aquesta setmana s’enfrontaran a un judici en el qual el Bisbat de Mallorca demana fins a 4 anys de presó per a cadascuna.
A Tarragona una acció simbòlica per denunciar que la pressió estètica també és una forma de violència de gènere pels greus problemes psíquics i físics que genera en moltes dones, va acabar amb tres persones que vam ser apallissades per part d’agents de la Guàrdia Urbana. Els fets van succeir el 2009. 7 anys després, per fi tindrem un judici, on hi ha acusacions creuades. A l’acusació de la Guàrdia Urbana contra nosaltres s’hi va afegir, des d’un principi i sense contrastar els fets, l’Ajuntament de Tarragona. Només hi ha un altre cas en què el nostre Ajuntament hi està personat, i és sobre robatori de cablejat.
A Palma les encausades es van limitar a participar d’una senzilla reivindicació consistent en mostrar una pancarta a l’interior d’una església, per defensar el dret al propi cos. L’acció estava emmarcada en la campanya «avortem la contrareforma de Gallardón», que va comportar accions arreu dels Països Catalans. L’acusació particular està protagonitzada pel Bisbat de Mallorca i ha comptat amb la inestimable ajuda policial, que es va encarregar de perseguir les mostres de solidaritat, per tal d’aïllar les encausades.
Ambdós casos són esperpèntics. El nostre, comença pintant amb un guix de pissarra al terra i el de les companyes de Palma va consistir en la defensa d’un dret fonamental. Seria interessant escoltar els principals mitjans de comunicació estatals i autonòmics si aquests casos haguessin succeït a Cuba o a Veneçuela.
Ambdós casos han comportat una repressió incrementada, i no és casual. Nosaltres vam rebre cops de tota mena a l’interior d’un portal i fins i tot se’ns va acusar de pertànyer a associació il·lícita. En el cas de les feministes de Palma, de la trentena de persones que varen entrar a l’església, només sis van ser detingudes, i totes elles eren joves de l’Esquerra Independentista, igual que nosaltres.
No és casual. Saben qui som, què volem, per què lluitem. Saben que quan nosaltres denunciem causes feministes, no ho fem aïlladament, sinó entenent que els diferents sistemes d’opressió i explotació es sustenten mútuament. Saben que per això som tres voltes rebels, sense subordinar les lluites.
L’11 de Setembre l’Esquerra Independentista deixàvem clar que el procés d’independència no pot quedar reduït als plantejaments regionalistes de l’oligarquia catalana. Deixàvem clar que la sobirania real passa per la ruptura i l’alliberament respecte de l’Estat, el sistema capitalista, i el patriarcat. Deixàvem clar que per assolir una sobirania plena als Països Catalans és imprescindible teixir la unitat popular, construir el poder popular, i actuar amb valentia i determinació. Vam deixar clar que la història s’escriu amb lluita, amb ruptura i amb desobediència.
La repressió que llencen contra nosaltres no prové de la policia local, de consistoris o de l’església, sinó que és la reacció natural de tots els poders fàctics, conscients que allò que van deixar atado y bien atado comença a tenir fisures. Perquè són conscients que quan un poble no pot més acaba podent-ho tot, són conscients que als Països Catalans ja no ens alimenten molles, són conscients que no podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu,… I, sobretot, són conscients que allà on hi ha repressió, la solidaritat ho envaeix tot.
Companyes de Palma, us enfronteu a un judici polític, resultant d’una persecució política al cor de la corrupció política. Els propers 29 i 30, la vostra dignitat no hi cabrà a la sala on us jutjaran, ni a tots els jutjats d’arreu dels Països Catalans. I nosaltres serem al vostre costat, a l’altra banda del Mar. Seguiu amb el cap ben alt, orgulloses de seguir l’estela de tantes feministes que van conquerir el dret a avortar lliurement. Orgulloses de lluitar per un poble sobirà, on tots i totes puguem gaudir de la sobirania sobre els nostres cossos.
Laia ESTRADA
Regidora de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona
REDACCIÓ
