REDACCIÓ
Tenen molts fronts oberts i generen admiració o odi. No hi ha un terme mitjà. Parlem de la CUP i dels seus dos regidors a l’Ajuntament de Tarragona: Laia Estrada i Jordi Martí. En una entrevista a aquest digital, fan un balanç “positiu” del primer any de mandat, tot i que asseguren, hi ha molta feina pendent. Critiquen el tripartit perquè ha aprovat un pacte que interessa més a les seves formacions polítiques que a la ciutadania. Estan en contra la judicialització de la política, però la justifiquen quan és impossible aplicar el diàleg. Fan referència al Cas Inipro, on insisteixen que no es tracta de mala praxi administrativa. Els regidors ‘cupaires’ confessen que el grup municipal està desbordat
RC – Hora de fer balanç del primer any de mandat… Quin balanç fa d’aquest primer any de mandat?
CUP – És positiu, malgrat la manca de voluntat del grup socialista per desplegar les propostes aprovades en plenari i el posterior bloqueig de l’equip de govern del mateix PSC amb el PP i Josep Maria Prats per desactivar totes les iniciatives municipals que s’oposen a la lògica immobilista dels anteriors mandats. Pensem que estem contribuint a gestar una etapa de canvi.
RC – Es veu diferent quan s’està assegut a la sala de plens?
CUP – Es veu tot de més a prop però igual d’opac. Quan no teníem representació intuíem moltes coses, ara les sabem del cert: clientelisme, poca transparència i més interessos en altres coses abans que en els de la ciutadania.
RC – És difícil fer rodar el molí quan només es té dos regidors?
CUP – La CUP no som només el grup municipal. Som una assemblea heterogènia que treballem en comissions diverses. És cert que el grup municipal anem desbordades de feina, però “el molí” el fem girar entre tots, i sempre en clau transformadora.
RC – A partir d’ara quines les àrees dedicareu més atenció?
CUP – Les mateixes a les quals li estem dedicant ara. En primer lloc la fiscalització de la gestió econòmica, i els drets socials (com millor sigui la gestió econòmica, major podrà ser l’aportació per a polítiques socials) i l’alliberament del nostre poble. En segon lloc situar la política urbanística al servei de les persones, defensar la igualtat de gènere més enllà de les declaracions de bones intencions, la salvaguarda mediambiental i la salut pública, i la participació i solidaritat amb les lluites socials.
S’ha acabat la placidesa
RC – S’ha canviat alguna a Tarragona en els darrers 12 mesos?
CUP – S’ha acabat la placidesa i connivència que ha regnat a l’Ajuntament els darrers mandats, i hi ha un major interès en el seguiment i fiscalització de la política municipal per part de la població, que no és casual.
RC – La Cup té molts fronts oberts… Quin té més prioritat?
CUP – El carrer. És fonamental que la gent deixi de veure la política institucional com la via de canvi, perquè no ho serà mai. Les institucions només generen canvis quan la gent pressiona i empeny cap a una direcció concreta. El motor de canvi és una població organitzada que indiqui als polítics la direcció a seguir. El procés d’independència o la Llei 24/2015 són els exemples més recents que tenim, però la Història n’està plena i s’escriu amb la desobediència popular.
No és positiu judicialitzar la política
RC – És positiu judicialitzar la política?
CUP – No, nosaltres estem radicalment en contra de la judicialització de la política, que és el que fa l’Estat Espanyol quan utilitza el TC com a eina per a bloquejar la voluntat sobirana catalana.
RC – Doncs?
CUP – Judicialitzar la política és enviar càrrecs electes a l’AN per expressar el seu suport a una declaració parlamentària, és emprar els tribunals per resoldre un conflicte que és polític perquè no hi ha cap mena de voluntat de diàleg.
A nosaltres se’ns ha acusat de judicialitzar la política perquè denunciem casos de corrupció, que és la nostra feina: fiscalitzar la gestió pública i evitar que es malbarati cap cèntim del poble.
RC – Molta gent està d’acord amb l’oposició que fa la CUP, però discrepa de les formes…
CUP – Fem oposició perquè defensem el nostre programa d’acció política, el qual xoca frontalment amb el que governa ara mateix. Les formes també són part del nostre programa. Cal canviar la manera de fer política per garantir que els càrrecs electes estiguem al servei de la població, començant per limitar sous, càrrecs i mandats, i acabant amb els privilegis.
Renunciar als càrrecs de confiança
RC – No és populisme tornar les invitacions per assistir a actes culturals i mantenir les subvencions per pagar els càrrecs de confiança?
CUP – Tornem les invitacions perquè formen part dels privilegis als quals renunciem. Ho fem per principis i perquè cal una nova manera d’entendre què són els càrrecs electes, com deia abans. Cal trencar amb la idea que hi ha un estatus superior. Que la CUP tingui un càrrec de confiança no és un privilegi personal. Tanmateix, per nosaltres no hi hauria cap inconvenient en renunciar-hi (a Tgn i a tot arreu) si es tracta d’un acord unànime entre totes les forces, i la renúncia és compartida. Si no és així, ens situaríem en una situació d’inferioritat respecte a la resta de grups, quant a la capacitat de treball.
Aixecar catifes
RC – Què pensa del tripartit?
CUP – Des d’un inici la CUP vam agafar la idea del regidor Prats i el vam entendre com el pacte de la catifa, de la placidesa i de la debilitat. Tres forces que estan de capa caiguda a la ciutat s’uneixen per a garantir-se un mandat plàcid que eviti que s’aixequin catifes.
RC – És positiu per a la ciutat?
CUP – És positiu per a les formacions del tripartit, però en cap cas per a la ciutat. És un pacte signat al fons i a la dreta, els veritables costos polítics del qual trigarem encara a veure, però que ja podem quantificar econòmicament en més de 250.000 €.
RC – Amb quin partit de l’oposició s’entén millor la CUP?
CUP – Ara mateix, amb totes les noves. Compartim les mateixes ganes d’aportar aire fresc.
La mascota del nen
RC – Fa poc es va presentar la mascota dels Jocs. Què en pensa?
CUP – Que era més bonica la que va dibuixar l’infant originalment.
RC – Es faran els jocs? Vol que es facin?
CUP – Es faran i seran els Jocs de la Fam. La CUP el que no volem és que s’endeuti a la ciutadania per tirar endavant un esdeveniment esportiu que no aporta ni llocs de treball ni qualitat de vida a la ciutat, i que requereixen inversions de diferents administracions, que no responen a les prioritats de la ciutat.
Discurs ridícul
RC – L’equip de govern té molts fronts oberts, en quina situació està aquest govern?
CUP – Fent aigües per tot arreu alhora que es projecta un discurs triomfalista que en realitat és ridícul.
RC – S’està assistint al declivi del ballesterisme?
CUP – Segurament, i ara començarà el Ballhisterisme.
RC – Què més la preocupa d’aquesta ciutat?
CUP – La qualitat de l’aire, les “grans runes”, els feminicidis, la bretxa física, social i econòmica entre els barris perifèrics i el centre de la ciutat, l’atur i la precarització en auge, el desencís del jovent, la criminalització de les lluites populars i de tota iniciativa que no provingui de l’Ajuntament,...
Inipro: no era mala praxi
RC – Què passarà amb el cas Inipro?
CUP – Que s’aixecarà el secret de sumari i ningú, mai més i enlloc podrà dir que va ser una mala praxi administrativa o de gestió…
RC – Què va sentir quan va veure un jutge coordinant escorcolls a l’ajuntament?
CUP – Satisfacció en veure que la investigació avança i empatia amb els treballadors i treballadores, ja que no deu ser gens agradable, malgrat que les actuacions es fan amb el màxim tacte.
RC – Què passarà amb Jaume I?
CUP – Què passarà no ho podem saber. Què hauria de passar és que s’esclareixin els fets. La població tarragonina mereix conèixer per què encara avui paguem (ja van 30 milions) per tenir un forat enorme ple de ferralla. I sobretot el que hauria de passar és que es depurin responsabilitats. La impunitat ha de deixar de ser la companya fidel de la corrupció.
RC – Esteu decebuts amb la política?
CUP – Als càrrecs electes de la CUP ens decebria la política institucional si no sabéssim què és. Però no és el cas, som conscients d’on estem, un camp de batalla més i un territori hostil. Però també és política organitzar la celebració dels 10 anys de la Sageta de Foc, lluitar per una sanitat pública, per la defensa del territori, o en solidaritat amb les refugiades i això no decep sinó tot el contrari.
Toni Teixidó ha estat expulsat
RC – Un militant de la CUP, Toni Teixidó, diu que al seu partit hi ha persecució i manca de democràcia… Què en pensa?
CUP – Per començar, ni la CUP som un partit (som una organització política) ni aquesta persona n’és militant. Igualment, ni es persegueix a ningú (ni a aquesta persona ni a l’alcalde) ni hi ha manca de democràcia.
Aquesta persona ha estat expulsada definitivament de la CUP, després que hagués estat suspesa de militància durant un any. Abans de tenir problemes a Tarragona també els va tenir amb l’assemblea d’un altre municipi, i el seu cas ha estat estudiat per diferents comissions de garanties…
REDACCIÓ
